Diada a Finestrelles

Avui hem finit el «famós» mes casteller al barri de Finestrelles, a una plaça deserta a trenta graus eixarreïts i amb uns castellers de Rubí amb quatre piules, que en diuen. Aquesta diada, pel meu gust, ha estat una puta merda, i diria que de les que recordo és de les que pitjor regust m'han deixat. Diria que un gust repulsiu, vomitiu. I mira que érem força gent a les pinyes, i que havíem de fer tremolar els burgesos de merda d'aquella banda d'Esplugues. Però no.



En fi, portem dues setmanes tràgiques en general, no parlo de castells només. La setmana passada vem descarregar el tercer 4de7 i va estar bé, malgrat actuar a un barri de merda del Baix Llobregat més caspós. En suma, tenim que jo estic com mig depre —més pansit del costum—, que la feina m'està cremant, que les eleccions van anar molt malament, que estic molt cansat i encara arrossego el baldament de quan vaig anar a córrer a més de les dues hores de bici que vaig fer ahir per Barcelona, a més va perdre el Barça la Lliga en un minut i tinc ressaca i res no em surt massa bé. No em surten ni les paraules i m'està costant molt escriure això.

A sobre, avui era la diada del Corpus a Cornellà, i Vilafranca ha descarregat el primer 3de9f mentre que els Minyons n'han desmuntat un intent. Mentre al poble veí veien els primers castells de nou del 2007, nosaltres ens assecàvem com bacallans al sol de Finestrelles, en una diada certament per oblidar.

Siguem més optimistes, però. Hem obert plaça amb un 3de6 que he vist molt parat i amb molt bones mides, i només s'ha alentit un xic quan l'acotxadora, pel que sembla, ha dubtat en col·locar-se on tocava. En tot cas, segons m'han dit, ha estat el millor 3de6 en molt de temps, uns quants anys, i jo, malgrat no tenir tanta memòria, corroboro que ha estat de puta mare.

A segona ronda he tornat a pujar al 4de6a, però jo ja sabia que no aniria bé. Suposo que pujar amb aquesta mentalitat és un factor que contribueix a què vagi malament, però és un fet constatable que les cames em tremolen totes soles sense necessitat de pujar enlloc, que tinc ressaca i estic cansat. Haig de descansar una mica, de debò.

L'estructura del 4 estava molt malament, per variar, i jo no mantenia gaire la posició. A terços només he vist bé l'Eugènia. Jo, des que m'ha començat a pujar el dos, ja he vist que patiria. El peu dret se m'ha descol·locat i no podia parar una mena de moto constant. Bé, el cas és que n'han fet la primera aleta, han coronat el pilar, i hem baixat malgrat tot. Tanmateix, però, la Cris estava molt enrera al pilar del 4de6a, i quan ja els segons s'havien deixat anar la cosa no ha aguantat més i d'una darrera batzegada l'espadat s'ha estimbat. La primera llenya de la temporada.



A tercera ronda un 2de6 que ha anat força bé malgrat que es torcia una mica cap a la meva dreta (banda muntanya). Estava molt bé, però. Hem acabat amb un Pde4 ràpid, i a córrer.

Parlant dels de Rubí, diré que és la segona setmana consecutiva que l'altra colla es dedica a arrossegar-se per la plaça. Han començat amb un 4de6 amb molts de problemes que si més no han pogut solventar, i que ha estat força celebrat. Tot seguit han provat dos cops el 3de6, però tenia unes mides raríssimes, la canalla era molt matussera, i en tots dos casos l'han desmuntat. En el primer, encara ha estat més o menys normal. Al segon intent ha passat l'acotxadora i l'enxaneta s'ha quedat pel camí i ha baixat. Algú m'ha dit l'acotxadora ha fet l'aleta... aconxaneta? Els esperits de les colles universitàries els han sobrevolat una mica més, i han acabat amb una esplèndida torre de cinc, amb la pinya lligada. Molt trist.

Parlant d'esperits universitaris, he vist que els dosos de la nostre torre tenien edat universitària, i que una d'elles és terç o quart als Arreplegats. Bé, un incís.

Abans de marxar en Jaume I ens ha adreçat uns mots sobre algunes qüestions; primer ha parlat del tema assegurança, Mariona i actuació a Vall d'Hebron, i després ens ha donat les gràcies per l'esforç i ens n'ha demanat més pel que ha de venir, que ha de ser molt maco i hem de trencar registres aquesta temporada.

Hem passat llavors a Cal Suís i hem menjat una mica. Jo m'he passat per la biblioteca popular que hi tenen i després de mirar-me-la uns quinze o vint minuts, he pres un llibre d'Habermas, autor molt conegut entre els politòlegs. He sortit i he fet un parell de birres i m'he tornat a casa amb mon pare.

En resum, una diada horrible a un lloc, un dia i un hora molt dolents, amb una colla molt limitada al costat i jo amb les cames fent-me figa. L'Adal m'ha dit que ens ho hem de creure, que hi hem d'estar forts i parar-ho, i que ho puc fer... Ja ho sé, però avui no tenia el dia.

I res, salut.
He penjat fotos aquí.

Actuació a Sant Feliu

Avui ha tornat a haver-hi diada, però no tinc masses ganes de comentar-la. Potser hauria de reflexionar-hi una mica: no sé com orientar la crònica. Així que faré una mica de via.

Mon pare m'hi ha dut en cotxe. Havíem quedat a les onze al local però jo hi he arribat gairebé a dos quarts, esperant que haguessin marxat sense mi. Mon pare m'hi esperava amb alguns altres i finalment hem fet cap a Sant Feliu, bella vila del Llobregat Jussà.

Un cop arribats, tot fent la cerveseta he estat llegint al l'ombra un llibre qualsevol que em sembla força interessant. N'he llegit dos capítols, són curtets, unes quinze pàgines en total, i finalment m'he enfaixat. Com podeu veure, jo estava totalment aïllat del món, i és que avui estic aïllacionista i separatista.

Hem començat amb un pilar de quatre que si ressenyo és només perquè m'hi han fotut de baix —no sé per què— després de cosa d'un any sense fer-ho. Si llegís la crònica de fa un any, segur que no trobaria cap contradicció en dir que m'agrada fer-ho, que cal enfaixar-se una mica millor, i que és més masoca que tècnic i que cap altra cosa.

A primera ronda hem fet un 3de6 on pujava en Pau i que des de la meva posició d'agulla m'ha semblat en general una mica rarot, però estic adonant-me de què la meva perspectiva és tan privilegiada que permet veure tots els problemes des de dins, la qual cosa fa que els castells semblin pitjors. Vist a la foto, el tres estava bé, però bé.

A segona ronda sembla que hem tramitat un dos de sis, tot i que repeteixo que just quan l'enxaneta feia les passes he vist la torre que es brandava com una ploma d'estruç. Potser és més aviat la meva subjectivitat, més que la perspectiva a la pinya.

A tercera ronda m'havien dit que tiràvem el quatre de sis, i m'he anat arrossegant cap al meu lloc ineluctable. Tanmateix, jo sempre dich: la pinya del Quatre s'ha de desmuntar almenys un cop, altrament no seria un Quatre com cal; sembla que vinguin de sèrie. Un cop la segona pinya quadrada, però, i vist l'estrany ambient i que els de tronc estaven més tensos del que és normal, i també vist que pujava en Jaume I i el més granat de la Colla, he preguntat i m'han informat de què, efectivament, era el 4de7. Llavors he pensat algunes coses, com ara que teníem poca pinya, que aquell barri i aquella diada eren una merda, que només érem dues colles, etc. Però sí, era el 4de7, així que un cop la segona pinya quadrada, millor amidada que la de fa una setmana pel que sembla, el castell ha tirat amunt.

I podria tornar a recrear-me en els patiments i els rengles torts i la suor i les croses que s'ensulsien i els crits i esgarips i tota la pesca. En fi, jo l'he vist així, he anat espigolant converses que comentaven com una rengla s'apropava massa a una altra, i uns quarts que s'obrien i nosequè que trontollava. Buenu, pel que sembla ha anat millor que el de la setmana passada, tenia bones mides i ha anat bé. De puta mare, el tercer castell de set al sarró.

Hem acabat amb dos pilars de quatre i a córrer.

Comentaré una mica l'actuació dels de Sant Feliu, perquè m'ha semblat curiosa: id3de6a, 3de6a, id3de6, 3de6, i id2d'alguna-cosa-neta més Pde4. Deia en broma que només els hi calia haver provat el tres de sis per sota.

En acabat hem fet el pica pica dins la parròquia d'una església, i se m'han posat els pèls de punta. El Conqueridor m'ha explicat per què no he pujat avui; en fi, m'és igual. Ja vaig escriure en una de les primeres cròniques que tant me feia no pujar si això és bo per la colla. Si no hagués de pujar mai, em pendria els assaigs d'una altra manera, potser, però no deixaria d'anar-hi —almenys de moment. La qüestió d'orgull no és no haver pujat al possible 4de6, sinó ser descartat pel de set. Però és el que hi ha, jo no sé si aguantaria aquelles tortures eternes.

El meu pare m'ha tret de la parròquia i xino-xano hem enfilat cap a la gran ciutat d'Esplugues del Llogregat.

Fotos