Tempus fugit

He anat a parlar amb el cap de colla, però no l'he trobat ni a casa ni a la feina. Té grip, probret. Potser que el truqui, però em sembla una pèrdua de temps. En el camí de casa seva a la seva feina, m'he topat amb el Jose, un dels caps visibles de la Plataforma contra el Caufec, que feia com tres o quatre mesos que no veia. M'ha fet un petó quan jo li volia donar la mà, i m'ha semblat estrany. M'ha donat unes revistes per repartir i m'ha dit que aviam si pujo a Cal Suís i em torno a ficar al Caufec. Li he dit que no n'he tingut gaire temps.

Oh temps, temps del meu cor, temps que passes i t'escoles, temps irrecuperable, temps imaginari, estúpid, assassí. Aquesta excusa no serveix de res, no cal ser cap llumenera per adonar-se de què quan et diuen això el que volen dir és que no en tenen ganes. Per què no hi vols pujar? Doncs potser perquè m'estimo més descansar, o veure el partit del Barça, o fer feina per la carrera, o llegir un llibre, o veure la tele, o dormir.

Aleshores he arribat a casa meva i he obert el blog d'en Sostres i he trobat això, que em recorda massa la meva teoria de la ductilitat del temps:

Temps

Hi ha una retòrica, i és pura retòrica, que és la retòrica del no tinc temps. És veritat que de vegades les setmanes se t'omplen de dinars i de sopars de tal manera que et mareges només de mirar l'agenda. Però és mentida que no tinguis temps, i és mentida que aquests sopars o aquests dinars no siguin ajornables. De sobte tens ganes de fer alguna cosa o d'estar amb algú i treus temps d'allà on et semblava que era impossible. Anul·les dinars, vas més ràpid fent la feina, busques pretextos per trucar-li i quedar per fer un cafè, ets de cop ric de temps, tan pobre que et creies. Desconfia de qui et digui que no té temps: és que no en té ganes. Tal com alguns que diuen que treballen tant que encabat no tenen temps per a escriure: el que no tenen és talent. Sembla rígid però quan tu vols el temps es torna líquid, líquid sedós i pots moldejar-lo. Líquid mentider i manipulador, de vegades, de vegades líquid ansiós, desassossegat, ningú no sap on ets però tu i el teu temps sou allà on voleu ser. Tinc tot els articles del món per escriure i tot el temps del món per córrer, córrer, córrer amb tu fins al final de tots els dies i de totes les nits. Temps que ens cus i ens descús, si realment vols arribes i ets a tot arreu. No saps fins a quin punt ets poderós. Ara no et parlo només del temps, et parlo de tu i del món. No saps fins a quin punt ets poderós. Deixa de quixar-te i prova el teu poder. Faith is an island in the setting sun, but proof is the bottom line for everyone. Mai no he deixat cap pàgina en blanc i hem cremat més tardes i més nits de les que caben al calendari.

I això és tot.

Assemblea 2007

L'Assemblea Ordinària dels Castellers d'Esplugues va anar molt avorrida i amb molt poca assistència. Es va llegir l'acta anterior i va ser aprovada; va ser llegida per inèrcia per un secretari que s'entretallava perquè, segons ell, la lletra de l'antiga secretària era molt difícil d'entendre. El tresorer va explicar el balanç de comptes, molt avorrit com sempre. Jo ja conec prou la comptabilitat de la colla perquè a cada Junta ens l'explica. Després el president va explicar els objectius de la Junta, que són de pura continuïtat i d'una previsibilitat absoluta. Aleshores tocava el torn del cap de colla, però no hi era, així que el sots-cap de colla va haver de dir que els objectius de la tècnica ell no els sap massa bé i que per tant ja ens els explicaran un altre dia. El president va acabar de dir alguna collonada, i es va concretar una mica la sortida al País Basc, programada cap allò del 30 d'abril. Punt final.

Aleshores vem tirar cap el bar i una mica de cava i cerveses i xerrera intranscendent. Jo vaig comentar a un que anés a les llistes per ERC, i als de l'Executiva aviam si podem anar a inaugurar el local d'Esquerra. Vaig dir-li a un altre que necessitem col·laboradors. Ahir feia d'home de partit.

A mi m'agradaria una colla independent, amb prous recursos propis per no haver de demanar subvencions a l'Ajuntament. Enfocar la colla com una petita empresa, amb socis voluntaris que aportessin quotes. M'agradaria una colla que no necessités demanar almoina a l'Administració i tingués via lliure per fer el que volgués.