27 de febrer 2009

Sextina

Aquest divendres per fi he tingut un matí lliure en unes quantes setmanes i he aprofitat per posar-me al dia de la feina del partit que tenia pendent de feia un mes. Ara miro endavant i veig el munt de feina que m'espera i només tinc ganes, ara, de no fer res, de fet només tinc ganes de follar, ara mateix. Segurament per això l'altre dia vaig escriure la meva primera sextina. Una sextina és un poema de sis estrofes de sis versos més la tornada en què es repeteixen sis mots diferents al final de cada vers. Bé, l'aplicació pràctica està aquí sota. Vaig enllestir la sextina ahir, avui li he afegit un vers que m'havia descuidat, i ara només falta anar-la polint. Au.

SEXTINA

Escolta, dona hermosa i desitjada:
perquè t’he dit que tota tu m’atreies
has esclatat a riure, com mofant-te
Francesc Pujols, Epigrama

E per la gran calor que fehia stava mig descordada, mostrant en los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als hulls de Tirant que, de allí avant, no trobaren la porta per hon exir
Joanot Martorell, Tirant lo Blanch CXVII

Per que ’b les mans juntes, flech mos genolls,
soplecan liey que no•m giet de sos feus;
pus qu’yeu no•m tolch d’altres prechs ne reclams,
ans am ley tant que ja no•m fora obs
per esser meu Tir o Jerusalems.
Andreu Febrer, Cançó X


El ferm voler que em fa el flirt
al cor, nulltemps no l'urparà ni el turc
ni l'unglarà el lausanger Peces-Barba,
puix vostre cors, que fort m'inflama el bulb,
és delitós com del préssec la polpa
i foll com foc ardent que ablama el fènix.

Oh princesa, qui sou fènix
del món, hajau mercè, domna, del flirt
que ieu vos llanç, e lleixeu-me la polpa
de vostre fruit tastar, car anc el Turc
assaborí d'aitals pomes el bulb,
ni regalaren llurs sucs per sa barba.

Ieu no mentisc per la barba
quan vos confés ma lleial amor, fènix
de pretz complit; ¿per què em celeu el bulb
i el sebolliu, com llir, si en el flirt
jo vos he vist badar-vos amb el turc
i amb el vilà, tota flor, tota polpa?

Puix vos oferisc la polpa
de mon amor, m'haveu pres per la barba
sens cap mercè; só el vostre cap de turc,
punit de mort; só cendra com el fènix;
mes ja no cuid renàixer; ja no flirt
puix ja no pens mossegar el vostre bulb.

Si el perfum del vostre bulb
o les odors de vostra gentil polpa
ensum, oh foll!, tantost jo surt al flirt
al•lucinat, frisós d'unir ma barba
amb la de vós, ressuscitat com fènix,
i no curant de Tir, Sió ni el Turc,

puix ni Tir, Sió ni el Turc
ieu no preu més que estoldre el vostre bulb
del recambró que amaga, oh fènix!,
aquell mannà del Paradís la polpa
del qual guareix el marriment que barba,
madur, car sou graal i valeu el flirt.

Josep, blasmant, tramet al turc son Flirt,
perquè és més car el vostre bulb que el fènix,
i rasca més vostra polpa que barba.