Sopar de Nadal

Celebrat el sisè títol del Barça vaig aixecar el vol vers el sopar de Nadal de castells. Ja havien començat a sopar perquè certament vaig arribar força més tard de l'assenyalat. Vem estar xerrant sobre coses més o menys intranscendents, i el sopar enguany se'm va fer curt. Tot i la meva tendència a enlairar-me a mons arcans mitjançant la introspecció existencial, que tot sovint em suspèn la mirada vers ignots racons de l'univers, vaig trobar-m'hi força còmode en general tota la nit, llevat de l'atac furibund de la Gemma que em va fer brandar la barca un minut al mig de l'oceà. Vaig anar surant per aquell mar d'alcohol i música estrident una mica a la deriva, encallant-me i arrecerant-me de tant en tant en algun port que em semblava bo. Vem parlar força estona de castells i vaig veure dues vessants diferents però molt comunicades de l'assumpte, tot i que jo segueixo pensant exactament el mateix. El debat també doble sobre els Arreplegats a Esplugues va ser alhora interessant, fins que la Gemma me'l va enfonsar. Jo de tota manera ja començava a enfonsar-me també en el mar d'alcohol. Vaig fer un parell de cubates més i vaig suposar que era el moment de marxar. Era d'hora, encara podia enraonar bé i assabentar-me de les coses, però vaig rebutjar l'opció que se m'oferia de perdre novament la consciència i vaig abandonar la barra lliure. Com deia, ha estat un molt bon any casteller, i volia acabar-lo íntegrament. Ara potser només falta que... moltes coses. Però almenys fins que vaig marxar vaig estar còmode.

Festa de Biologia UB, 2009

Per no perdre el costum, malgrat que tinc els dits glaçats, escriuré una mena de crònica castellera del que s'esdevingué ahir a la Facultat de Biologia de la UB.

Tot i la meva mandra i la rasca que hi clavava, cap a quarts d'una tocades i ben tocades vaig baixar de l'Autònoma arcàdica a la UB claustrofòbica vers la dessusdita facultat. Arribí amb més de mitja hora de retard, mes hom sap que aquestes coses sempre van lentes, car l'hora d'inici real és sempre almenys mitja hora més tard de l'oficial, i en aquest cas va engegar l'actuació només tres quarts d'hora tard, és a dir, va ser puntual.

Els Arreplegats començaven els primers i, nosaltres, els últims perquè sempre ens falta gent per arribar. D'aquesta manera vem tirar primer un 3de6 que va anar tremoladís però sense gaires problemes més enllà dels habituals en Ganàpies; tanmateix, segurament degut al fred, l'enxaneta, que no és l'«oficial», va relliscar a terços a punt de pujar a dosos. El tronc va resistir la sacsejada i el cap de colla va manar a l'enxaneta que tornés a pujar, però en ser un altre cop a terços per pujar a dosos la va fer baixar perquè el castell ja havia exhaurit la corda i era a punt de l'ensulsiada.

En repetició ens van canviar l'enxaneta per una de molt més experimentada, i qui sap si per això o per naps o per cols es va descarregar sense més històries. Jo crec que la primera enxaneta, l'Eva, l'hagués pogut fer sense problemes, però que més valia assegurar al màxim el segon intent.

A segona ronda provàvem el 2de6, que la setmana passada havíem descarregat a l'Autònoma després d'una llenya espectacular. Aquest cop ha anat molt bé i cap problema a subratllar. Val a dir que el que aquí és «cap problema» a Esplugues són milers de collonadetes i de discussions sobre el peu d'un terç o la lentitud d'un acotxador. El que aquí són flors i violes allí són turments de l'infern.

Per cloure rondes hem dut a plaça un quatre de sis net, prova del 4de7 que no ha pogut ser aquesta tardor/hivern. El quatre s'ha alçat més o menys bé tot i que s'ha anat tancat progressivament de quarts (o terços); en passar l'enxaneta ha perillat molt, perill que no s'ha esvaït fins que l'acotxador no era ja avall. Ah!, castells ganàpies, sempre tan interessants!

En pilars, el Pde5, que ha estat bé fins a l'aleta, però que a la davallada ha vist com l'encaix a segons no parava el moviment de la motxilla que tremolava ja de quarts, i que a fet que el terç petés endavant i que es clavés una hòstia de les que fan època. Ha estat atès uns 10 minuts a plaça pels de l'ambulància i se l'han endut i no sé encara què li ha passat.

Bé, sobre els AZU, que són els que fan castells diguem-ne grans, però sense prou pinya, tot s'ha de dir, han començat amb el 5de7, que en esguard d'altres que els he vist, aquest s'ha obert bastant al 3, però ha estat en tot moment controlat. Han seguit amb el peix gros del cove, el 3 i 4 de 7 simultanis, una bestiesa per a una colla amb no prou pinya per aquestes coses. En fi, el 3de7 ha estat preciós i s'ha carregat un pèl abans que el 4, que tremolava una mica més i perdia les mides. L'enxaneta del 3 s'ha esperat a l'aleta del 4 amb el braç aixecat; un cop feta la foto que veieu al costat, s'ha descarregat sense més incidències la baluerna, i tothom xiroi com unes males putes. A tercera ronda han fet el 4de7a, una bassa d'oli. Han rubricat l'actuació estel·lar amb el pilar de 6 amb folre, pantomima de l'alçada d'un campanar que cal anar veient regularment cada any almenys un parell de cops. Aquest pilar s'ha carregat amb un folre que bellugava molt (per manca de pinya pròpia, és de suposar) i s'ha descarregat amb batzegades importants aturades sobretot pel quart (o terç), que ha estat gloriós, perquè el pilar jo el veia a terra. En fi, només resta felicitar els verds.

I les altres colles no sé què han fet. Ha estat una diada d'hivern arreplegada molt molt freda i tan llarga com és costum, amb uns Ganàpies que estan en bona forma malgrat que es matin gairebé literalment a cada actuació important, i uns AZU que no abaixen el nivell. No sé com els va anar la festa, perquè jo ja era fora, pencant com un subnormal, però no crec que m'hi hagués quedat, coneixent per experiència acumulada les festes arreplegades. I aquesta ha estat la darrera crònica castellera d'aquest 2009, que ha estat força profitós en matèria castellera.

Diada de Ganàpies desordenada

Diada ganàpia ahir, com sempre estranya. Molt d'alcohol i borratxera considerable a les 11 de la nit; vaig empescar-me una qualsevol excusa per no anar a la feina i en tota la setmana no he anat tampoc a classe, i tot plegat és d'una irresponsabilitat molt grossa, perquè si fa no fa més o menys em considerava un pèl responsable, però és evident que no ho sóc gens i ja veurem cap on anirem d'aquesta manera.

La diada en si tampoc no és gaire cosa de l'altre món. Pel que fa a Ganàpies, vam descarregar 5de6, 4de6a, 2de6 i vano de 5, amb un intent de torre abans del 4 amb agulla. Aquest intent va caure després de molts problemes al tronc, que sembla que ja venien de baix (segons massa oberts), que es van encomanar a terços (tremolaven molt, sobretot el del rengle fort o com es digui), que va fer que es destarotessin molt dosos, dificultant massa el pas de l'enxaneta, que quan era a punt de fer l'aleta va veure com petaven dosos en una caiguda realment lletja i que va dur una dos a comissaria... vull dir a atenció sanitària, però al final no va ser res de greu.

El segon intent, amb una dos diferent, va anar molt millor i va fer estrany que l'anterior hagués donat tants problemes d'entrada. Els altres dos castells no van suposar gaire res i es van fer sobradament. Per acabar, el vano de cinc era el primer de la història dels Ganàpies i també es va fer amb facilitat.

De les altres colles només parlar dels Arreplegats, que van fer més o menys Pde5 d'entrada (segurament els hi marxava algú del pilar), 4de7a, 3de7 i 4de7, tot molt ben parat. Fan una mica de ràbia, però a mi no és que m'importi gens, tot i que veig que als altres ganàpies (ganàpies en actiu, vaja) sí que els hi fa ràbia. Ah, ells juguen en una altra lliga, deixeu-los estar tranquils!

Després de tot això ja eren les cinc i escaig, ben bé dos quarts de sis, i jo hauria d'haver estat al tren camí de la feina... però no em trobava bé. Mentrestant vaig treure el fre de la ingesta alcohòlica (des de les dotze havia begut quatre cerveses...) però sense fer barreges, només una mica de cali, però gairebé només xibeca. Per tot plegat, per bé que força tocat, anava molt millor que altres vegades i podria, per un cop a la vida, haver-me quedat una bona estona, però no em venia gens de gust seguir tajant-me per acabar a Mundo Caníbal...

En fi, havent dinat quatre merdes, a quarts de set ben bons va actuar en Jaume Barri, que va estar a l'alçada habitual. Una representació de ganapiots de quan jo vaig entrar a la colla aquesta, i tot molt maco i lleugerament boirós. Va ploure la revista que tanmateix van enviar en la versió provisional no corregida, és a dir, amb algun error que havia esmenat. Tant se val!

En resum, necessito ordenar la meva vida. És urgent. Ahir, entre castell i castell, veia que he de resoldre-la d'una vegada, i ha de ser quan acabi aquesta carrera, no més temps enllà, és a dir d'aquí un any. Ja va sent hora que si més no tingui alguna cosa sòlida, i que ja que la meva vida no ho podrà ser mai, que penja d'un fil l'espasa de Dàmocles, doncs almenys tenir una font d'ingressos segura i constant. Que amb dues carreres acabades, per molt poc comercials que siguin, segur que trobo feina.

I això és tot el que havia de dir ara.