Enivrez-vous!

Començava a escriure quelcom
quan tot de sobte i sense com
va ni com costa, un vell ric-hom
se m'acostà i m'oferí rom.

—Jo no en voldria pas, bon hom—
que jo li fiu a aquell prohom.
—La via és llonga, a quin tocom
ens durà entre revolt i tomb?
Si us plau, li prego, prengui rom!—,

que em féu. Seiérem sota un om
i caiguérem feixucs com plom
de la dura via que ens romp
i que només alleuja el rom.

«Wine is bottled poetry.»
Robert Louis Stevenson

Crònica de Sant Jordi, 2009

Nova diada castellera, la primera al nostre benaimat poble. El matí era d'un blau intens i elèctric i amb nuvolades negres no massa llunyanes. El vent era fresquet i alleujava la calor del sol primaveral, que per aquestes dates ja comença a apretar de valent. Els carrers vessaven de gent endiumenjada i, a L'Avenç, ens hem aplegat les colles d'avui: natros, Saballuts i Tirallongues. Si bé a les dotze ja hi érem tots, una coral de caramelles, al mateix pati de L'Avenç, ha entonat dues o tres cançons, cosa que ha impedit que comencéssim a l'hora. Un cop les cançons entonades —i efusivament aplaudides per tots nosaltres— ha estat el torn de les gralles.

Natros érem els primers d'actuar, abans de les altres colles. Com que ja comença a fer calor i avui jo no estava pas per massa pesquisses, no m'he pas informat gaire de com han anat els castells i, per tant, només puc dir el que m'ha semblat des de la meva posició a pinya. En general, però, han estat bé i, per això, aquesta crònica sembla una crònica d'anar fent i de qui dia passa any empeny, i si la redactem sembla més aviat per inèrcia que no pas perquè tinguem res de nou a dir.

Hem començat amb el 3de7, que com està sent la tònica aquesta temporada ha pujat més o menys ben quadrat però un xic lent per la canalla, que encara s'està entonant, com les caramelles. Certament tot és millorable, però en general el 3 ha anat rodat.

A segona ronda s'ha alçat el 4de7, al primer peu però una mica malament de mides. Sembla, com és costum també, que la relativa lentitud a l'hora de muntar-lo i desmuntar-lo l'ha desgavellat una mica, però no pas massa. El bellugueig ha estat major que en el 3, però prou bé. Finalment, les meves fonts m'informen que era sobretot el rengle d'esquena al Cau del Sant Jordi el que estava pitjor, més entrat. En el 3, segons hem oït, un pilar estava més a prop de l'altre ja des de segons... I és que els castellers són com els botiguers, que no estan mai contents i sempre tenen raons per queixar-se.

A tercera ronda, com jo havia previst sense ni tan sols anar a l'assaig, va ser el torn del 5de6. M'ho ensumava segons els reports dels qui sí que hi han anat, ja que pel que sembla el 5de7 és el que té més números per ser provat abans d'estiu. I en efecte, ha servit per provar la pinya, que en general li ha costat lligar amb baixos i segons i tot plegat ha estat desmanegat. És claríssim que hem d'assajar més les pinyes.

Per acabar, un altre pilar de cinc, que ha semblat una mica pitjor que els dos anteriors i en què el segon ha donat la sensació de comunicar molta més tremolor al baix i la pinya. La pinya, en aquest cas, ha aturat a la perfecció el moviment i, unit amb un tronc de garanties, ens ha permès de reeixir amb aquella alegria.

Ara, després d'aquesta bona actuació (sent la primera de la temporada a casa, representa la nostra millor estrena) guaitem el panorama que ens espera i, com l'any passat, mirem d'albirar què ens hi trobarem: i després de revolts i cingles i avencs és possible que assolim un nou cim encara més alt.

Actuació a Sants

Nova diada, aquest cop a Sants, plaça que acostumem a visitar pel cap baix un cop l'any, i que aquest ha estat testimoni de com de bé rutllen les coses, que sembla que tinguem el sant de cara, com deien al meu poble.

El dia era lluminós i anticipatori de la calda que ens espera ineluctable d'aquí poc. Ha estat tan bell aquest hivern! Així que escampin les pluges d'abril i maig cada cop la calor anirà sent més escanyant, i serà llavors quan recordarem aquest hivern idíl·lic i edènic que ens acaba d'abandonar. Adéu-siau!

Un cop l'elegia hivernal feta, és moment de l'èpica castellera. L'èpica passava pel 4de7 d'entrada, el primer de la temporada, després del 3de7 de fa una setmana. Tot i no ensumar-se tants de nervis com a Cornellà, és evident que era el primer del 2009 i que, per tant, era especial, i la plaça era inclinada. Però tot i una mica lent ha anat prou bé.

A segona i a tercera ronda hem fet 4de6a i 5de6, ja pensant, evidentment, en apujar-los un pis com més aviat millor, que no sabem ben bé quan podrà ser, però que es flaira que algun dels dos s'escaurà per abans d'istiu si les coses no es torcen. De moment no s'han torçat, i així, llevat de desajusts de tota la vida, els castells no han anat malament. I ara podríem assajar-los a l'assaig i així a plaça, potser, podríem fer altres coses, tot i que no ho sé, perquè jo aquesta setmana no he anat a assaig.

A pilars, el Pde5 novament, i en duem un grapat de seguits comptant els darrers del 2008. Podem dir que ha anat bé, i quedaríem igual, perquè veritablement no en tinc ni idea; les meves sensacions eren bones, una mica de moviment amb la motxilla, semblava que el segon se'n nava un xic endavant, però la pinya, molt compacta i professional, com gairebé sempre, ha controlat en tot moment que el pilarot no es descontrolés. Gran victòria, per tant.

Avui, diumenge de rams, hem entrat triomfalment a la Ciutat Comtal, i albirem a l'horitzó un futur de glòria i de sol lluminós. De tornada, però, he trencat l'eix de la roda de la bici.

Diada a Sants, 2009
Esplugues: 4de7, 4de6a, 5de6, Pde5
Borinots: 5de7, 4de7a, 4de7, Vde5
Sant Cugat: 2de6, 3de7, 4de6, Pde5