Plou i no puc anar a la festa i això m'ha destarotat els plans i en conseqüència escric aquesta cosota. Bé, en fi, aquest matí el dia era mig rúfol però ja es veia que no havia de ploure; i xirois somniàvem magnífics castellassos per la jornada. Tots elucubràvem esplèndids resultats i el resultat produït ha estat espaterrant. Per la qual cosa la joia és immensa i la gaubança, extrema.
Doncs en efecte, hoch, hem encetat la cosa amb un cinc de set. En la meva travessa particular, jo havia vaticinat el 4de7a per començar, però s'ha demostrat que hi 'nava ben errat. Doncs en efecte, hoch, hem encetat la cosa amb un cinc de set. Jo, pobre lateral de merda en un racó fastigós de la pinya, no he vist absolutament res, però les sensacions han estat boníssimes i els comentaris eren exultants. Perquè ha estat un 5de7 de puta mare, i tohom ho ha pogut veure. Però la foto és una puta merda. Per què a la gent li costa tant de fer fotos al cinc de set? Jo em postul·lo com a fotògraf expert en cincs: queda dit per a periodistes amb molts calés que em vulguin contractar.
Doncs en segona ronda hem fotut el quatre de set amb agulla, que ha lluït esplendorós al mig de la puta plaça de l'ajuntament d'Esplugues. Han sortit algunes imatges a TV3 de la diada i la plaça és lletgíssima, horrible infinitament, un pur pastitx postfranquista al que hauria de ser el cor de la ciutat. Oh, maleïts socialistes, maleïts franquistes i malaurada Esplugues del meu cor!
Doncs en efecte, en segona ronda hem fotut el quatre de set amb agulla. L'estructura del quatre s'ha desfet una mica i ha demanat concentració de pinya i tronc, que han actuat en conseqüència i que han completat un 4de7a esplèndid, esplendorós, espletant, espluguí. En fi, el pilar del mig s'ha descarregat sense incidències i tot ha estat oli en un llum. Al·lucinant, nano.
Bé, a tercera ronda tocava l'enigma: el tres de set amb agulla. Només dos 3de6a havíem fet en la nostra tortuosa i lenta història, les dues setmanes abans. Doncs bé, a la tercera la cosa ja era de 7 i ha estat aquesta mena de bunyol afrós anomenat 3de7a, com ja havia dit. Bé, doncs això, el tres diuen que ha anat bé, diuen un pèl obert (o això ho dic jo, no ho sé), el pilar ha sortit un pèl remenat, però ha aguantat, i apa, flors i violes.
I què més? Pilar de cinc per plegar com si féssim mots encreuats del Miquel Sesé (que sí, que són fàcils, home!) i festa grossa, collons. Però plou i no podem acabar-la com cal. Oh! No pot pas ser tot perfecte, ai las!
20 de setembre 2009
Per a Falques
HISTÒRICA FESTA MAJOR D’ESPLUGUES PER ANAR FENT
Aquest diumenge els Cargolins celebraven la seva XVI diada en l'any que fan 15 anys. Per tal de celebrar-ho van convidar tres de les colles més en forma del panorama casteller, els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants, totes tres colles de 9, una setmana abans de la Mercè. Pel que fa als Cargolins, ha estat la seva millor actuació de la història.
Els primers d'actuar han estat els Capgrossos de Mataró. Els del Maresme, que havien tingut uns assajos dolents aquesta setmana, plantejaven una actuació de preparació per prendre embranzida per aquesta segona part de la temporada, que ha començat amb algun dubte. Han engegat amb un cinc de set del qual és impossible remarcar res que no sigui que l'han fet completament folgats sense cap mena de problema; bufar i fer ampolles. Del carro gros amb què han continuat se'n podria dir ben bé el mateix: perfecte, potser un xic xuclat de dalt. Han seguit amb el quatre de set amb l'agulla, que també han descarregat sense maldecaps, trencacolls ni maltempsades importuns. Perquè els Capgrossos tenen molt de potencial i quan agafin més inèrcia han de seguir tirant molt més amunt.
En segon lloc en l'ordre d'actuació els amfitrions han parlat. Els Castellers d'Esplugues estan en el millor moment de forma de la història i han assolit també el millor registre de la història amb tres castells de set i mig. Els espluguins han encarat la jornada amb el cinc de set que, segons diuen, ha estat el millor de la temporada, flors i violes. El quatre amb agulla que han plantat tot seguit ha presentat més problemes a l'estructura del quatre, que ha calgut defensar amb braó, però en general també ha estat oli en un llum. Tot seguit han abordat un castell inèdit per a ells, el tres de set amb agulla, que de mides potser ha semblat un pèl estirat i el pilar del qual a segons ha bellugat una mica, però que ha anat bé i que ha estat celebrat com una gesta titànica. Amb aquest ja són cinc els castells de gamma alta de 7 que han completat enguany uns Castellers d'Esplugues exultants.
Després dels Cargolins era el torn dels Minyons de Terrassa, tot just agafant rodatge, però més en forma que els companys mataronins. Han enfilat un cinc de vuit perfecte però una mica bellugat a la descarregada que en tot cas ha estat una catedralassa espaterrant. Un dos de vuit folrat ha esverat lleument la plaça per moviments perillosos a terços i folre (que tronc i pinya han aturat amb frèndol incombustible). La plaça d'Esplugues, que no entén massa de castells, ha vibrat emocionada davant la primera torre folrada dels vallesans enguany. Els Minyons han plegat rondes amb el tres de vuit, castell que amb la passada de l'enxaneta s'ha destarotat una mica i que s'ha tancat per dalt però que sense més incidències s'ha descarregat reeixidament i joiosa.
Els darrers eren els Castellers de Sants, que han presentat un quatre de vuit per començar que no ha estat massa maco ni massa bell de mides en cap pis, però que ha acabat bé sense periclitar en cap moment. Tot seguit han fet com Minyons i han muntat el dos de vuit, esplèndid però amb un rengle més alt que l'altre que, potser, ha estat la causa d'un cert bellugueig intranscendent. Per acabar han brandat també el mateix argument que Minyons, un tres de vuit que, aquest cop sí, ha estat dolç com una rialla al cel gris.
Bé, i després de tot plegat les colles feien pilars, que són importants també. Els Minyons de Terrassa han alçat el pilar de sis, poderós com una espasa al vent però un pèl bellugat a la motxilla a la descarregada. Tot seguit, Sants i Capgrossos han desplegat un vano de cinc cadascú, amb el qual han acomiadat la plaça. Els Cargolins també han descarregat un pilar de cinc, que han fet amb una enxaneta nova a causa d'un incident ocular intempestiu del seu enxaneta habitual.
En conclusió, podríem dir que si bé per a les tres colles grans aquest diumenge ha estat més aviat una diada tranquil•leta que els ha de servir per recuperar rodatge de cara al tram més important de temporada, i que en aquest sentit ha estat un èxit, pel que fa a la colla petita, els Castellers d'Esplugues, que han sortit amb l'actuació de menys valor segons la puntuació del Concurs, ha estat la colla més satisfeta d'una diada per a ella històrica en què, per primer cop, ha assolit tres castells de set i mig en un sol dia, una cosa impensable fins fa quatre dies. Cal destacar la primera torre de vuit dels Minyons i la millor actuació de l’any de Sants amb tres castells de vuit. I aviam si totes quatre colles segueixen progressant.
Capgrossos de Mataró: 5de7, 4de8, id4de7a, 4de7a, vano5
Castellers d'Esplugues: 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde5, 3Pde4 balcó
Minyons de Terrassa: 5de8, 2de8f, 3de8, Pde6
Castellers de Sants: 4de8, 2de8f, 3de8, vano5
Aquest diumenge els Cargolins celebraven la seva XVI diada en l'any que fan 15 anys. Per tal de celebrar-ho van convidar tres de les colles més en forma del panorama casteller, els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants, totes tres colles de 9, una setmana abans de la Mercè. Pel que fa als Cargolins, ha estat la seva millor actuació de la història.
Els primers d'actuar han estat els Capgrossos de Mataró. Els del Maresme, que havien tingut uns assajos dolents aquesta setmana, plantejaven una actuació de preparació per prendre embranzida per aquesta segona part de la temporada, que ha començat amb algun dubte. Han engegat amb un cinc de set del qual és impossible remarcar res que no sigui que l'han fet completament folgats sense cap mena de problema; bufar i fer ampolles. Del carro gros amb què han continuat se'n podria dir ben bé el mateix: perfecte, potser un xic xuclat de dalt. Han seguit amb el quatre de set amb l'agulla, que també han descarregat sense maldecaps, trencacolls ni maltempsades importuns. Perquè els Capgrossos tenen molt de potencial i quan agafin més inèrcia han de seguir tirant molt més amunt.
En segon lloc en l'ordre d'actuació els amfitrions han parlat. Els Castellers d'Esplugues estan en el millor moment de forma de la història i han assolit també el millor registre de la història amb tres castells de set i mig. Els espluguins han encarat la jornada amb el cinc de set que, segons diuen, ha estat el millor de la temporada, flors i violes. El quatre amb agulla que han plantat tot seguit ha presentat més problemes a l'estructura del quatre, que ha calgut defensar amb braó, però en general també ha estat oli en un llum. Tot seguit han abordat un castell inèdit per a ells, el tres de set amb agulla, que de mides potser ha semblat un pèl estirat i el pilar del qual a segons ha bellugat una mica, però que ha anat bé i que ha estat celebrat com una gesta titànica. Amb aquest ja són cinc els castells de gamma alta de 7 que han completat enguany uns Castellers d'Esplugues exultants.
Després dels Cargolins era el torn dels Minyons de Terrassa, tot just agafant rodatge, però més en forma que els companys mataronins. Han enfilat un cinc de vuit perfecte però una mica bellugat a la descarregada que en tot cas ha estat una catedralassa espaterrant. Un dos de vuit folrat ha esverat lleument la plaça per moviments perillosos a terços i folre (que tronc i pinya han aturat amb frèndol incombustible). La plaça d'Esplugues, que no entén massa de castells, ha vibrat emocionada davant la primera torre folrada dels vallesans enguany. Els Minyons han plegat rondes amb el tres de vuit, castell que amb la passada de l'enxaneta s'ha destarotat una mica i que s'ha tancat per dalt però que sense més incidències s'ha descarregat reeixidament i joiosa.
Els darrers eren els Castellers de Sants, que han presentat un quatre de vuit per començar que no ha estat massa maco ni massa bell de mides en cap pis, però que ha acabat bé sense periclitar en cap moment. Tot seguit han fet com Minyons i han muntat el dos de vuit, esplèndid però amb un rengle més alt que l'altre que, potser, ha estat la causa d'un cert bellugueig intranscendent. Per acabar han brandat també el mateix argument que Minyons, un tres de vuit que, aquest cop sí, ha estat dolç com una rialla al cel gris.
Bé, i després de tot plegat les colles feien pilars, que són importants també. Els Minyons de Terrassa han alçat el pilar de sis, poderós com una espasa al vent però un pèl bellugat a la motxilla a la descarregada. Tot seguit, Sants i Capgrossos han desplegat un vano de cinc cadascú, amb el qual han acomiadat la plaça. Els Cargolins també han descarregat un pilar de cinc, que han fet amb una enxaneta nova a causa d'un incident ocular intempestiu del seu enxaneta habitual.
En conclusió, podríem dir que si bé per a les tres colles grans aquest diumenge ha estat més aviat una diada tranquil•leta que els ha de servir per recuperar rodatge de cara al tram més important de temporada, i que en aquest sentit ha estat un èxit, pel que fa a la colla petita, els Castellers d'Esplugues, que han sortit amb l'actuació de menys valor segons la puntuació del Concurs, ha estat la colla més satisfeta d'una diada per a ella històrica en què, per primer cop, ha assolit tres castells de set i mig en un sol dia, una cosa impensable fins fa quatre dies. Cal destacar la primera torre de vuit dels Minyons i la millor actuació de l’any de Sants amb tres castells de vuit. I aviam si totes quatre colles segueixen progressant.
Capgrossos de Mataró: 5de7, 4de8, id4de7a, 4de7a, vano5
Castellers d'Esplugues: 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde5, 3Pde4 balcó
Minyons de Terrassa: 5de8, 2de8f, 3de8, Pde6
Castellers de Sants: 4de8, 2de8f, 3de8, vano5
La millor actuació de la història i etzètera
Estic una mica tendre i això trempa i ja se sap que enterbolit d'hormones i alcohol el cap no rutlla. De manera que simplement escriuré quatre ratlles.
Hem fet tres castells de set i mig i tralarà tralarà és gairebé el millor que podríem haver esperat. A principis de temporada el clàssic dubte circulava (si podríem mantenir el nivell plim plam) però els dubtes ja no existeixen perquè ja hem fet millor temporada que l'any passat.
I a més l'ambient segueix sent com el dels anys anteriors, la dinàmica és positiva i s'ha enjovenit encara més el teixit social. En aquest sentit també estem una mica millor que l'any passat.
Perquè l'any passat ja va començar a canviar la mentalitat de la colla i jo em vaig sorprendre d'algunes accions i escaig. Però el canvi ha estat molt més acusat enguany. Per a una colla castellera el més important és fer castells més grossos.
En tot cas la cosa es basa en un tronc molt bregat i un gruix de camises més o menys estable però rejovenit i més dinàmic. És una sort que hi hagi gent que vulgui perdre el temps en una cosa tan estúpida com fer castells.
Doncs aquestes eren les quatre collonades que volia dir ara. Com que estic destrossat deixaré la crònica per demà. Apa.
Hem fet tres castells de set i mig i tralarà tralarà és gairebé el millor que podríem haver esperat. A principis de temporada el clàssic dubte circulava (si podríem mantenir el nivell plim plam) però els dubtes ja no existeixen perquè ja hem fet millor temporada que l'any passat.
I a més l'ambient segueix sent com el dels anys anteriors, la dinàmica és positiva i s'ha enjovenit encara més el teixit social. En aquest sentit també estem una mica millor que l'any passat.
Perquè l'any passat ja va començar a canviar la mentalitat de la colla i jo em vaig sorprendre d'algunes accions i escaig. Però el canvi ha estat molt més acusat enguany. Per a una colla castellera el més important és fer castells més grossos.
En tot cas la cosa es basa en un tronc molt bregat i un gruix de camises més o menys estable però rejovenit i més dinàmic. És una sort que hi hagi gent que vulgui perdre el temps en una cosa tan estúpida com fer castells.
Doncs aquestes eren les quatre collonades que volia dir ara. Com que estic destrossat deixaré la crònica per demà. Apa.
11 de setembre 2009
Montblanc 2009
Quarts i escaig de nou de l'Onze de Setembre. Sona el despertador. Hem dormit cinc hores i encara sentim el gintònic per les venes. Ens fotem un cafè i rabents i esperitats cap al local. Avui comença la segona part de la temporada castellera. Què no faríem per tu, oh Colla! Renunciarem a dormir per un grapat d'hores drets sota el sol de migdia i dinarem a les quatre tocades —oh Colla!Oh autocar, que sembles del segle XIX, aniríem més còmodes en carros com es feia a l'antiga! Com a l'antiga, em semblen els Torraires de Montblanc: com una colla de pagesos que s'apleguen per fer castells de tant en tant. Però quins sants collons defensant els seus intents! Quina grapa i quin braó, recollons! Aquests no cauen tampoc fins que no es deixen anar, malgrat que de vegades la força de la gravetat sobra llur endurança (venç la seva resistència). Ens han ofert un 3de6 força maco (em penso que el castell més maco que els he vist fer), a segona ronda han intentat el 2de6 que finalment han aconseguit descarregar al segon intent (diria que és la seva trenta-cinquena torre de la història), i han enllestit amb un 4de6a dubtós. Felicitats, Torraires!
Bé, pel que fa a nosaltres, hem reengegat d'allò més entonats i és segurament la millor represa de la història (perquè si bé ja havíem començat la segona part amb dos castells de 7 alguna altra vegada, no sé si també hi havíem afegit el pilar de 5). Així, el 3de7 ha estat gairebé segur el millor de l'any, molt rodonet i força àgil i ningú no ha patit i si la foto fos bona hauria quedat per emmarcar. El 4de7 amb què em continuat era una prova de cara al 4de7a que hem de provar per Festa Major d'aquí una setmana: hi hem posat el baix i les agulles estaven encarades a ell, malgrat que no hem bastit el pilar del mig. Potser per això el 4de7 ha estat un altre petit nyap d'aquells lletjots. Tanmateix, el tronc és dur i massís com el d'un roure mil·lenari i per tant per molts torbs i maltempsades que es congriïn per tombar-lo està vist que té arrels profundes. Això sobretot es veu amb les proves pel 3 amb agulla, l'aposta més ferma per a més aviat. Quan fem el 3de6a net, el tronc resisteix molt bé; quan el posem sobre la pinya els problemes es multipliquen. Així ha anat el 3de6a d'avui: molt dubitatiu. És una aposta arriscada i ja veurem si el provem per Festa Major. Hem plegat un altre pilar de cinc, que crec que ha tingut més problemes a segons que altres cops, però força bé i ja no li tenim cap por cosa que era un dels grans objectius d'aquesta temporada (consolidar per fi el pilar).
Doncs això ha estat gairebé tot. No tinc més temps per esplaiar-me més. Fotos aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)