Actuació a Sabadell

Era diumenge al matí i tots semblàvem hipopòtams.

—Ahir vaig anar a dormir d'hora. (badall) Però tinc una son de collons.
—Jo no vaig sortir, però també tinc una son que no hi veig. (badall)
—(badall) Qui matina fa farina.
—I qui es lleva de matí, pixa allà on vol. (badall)

Enteranyinaven el cel blau elèctric uns núvols prims i estireganyats i a l'ombra feia una certa fresqueta. Mentrestant, alguns anaven a fer un cafè al bar Lucas.

—Sóc addicte al cafè. (badall) Només en porto tres, avui. (badall)
—Diuen que un Red Bull són quatre cafès. Però res com un cigaló. (badall)

I per fi, gairebé tres quarts d'hora més tard del que havíem quedat, va arrencar l'autobús cap a Sabadell.

—(badall) En tren hauríem arribat fa estona. (badall)
—Ja està el heavy dient heviatades! (badall) Jo també tinc son...

A l'autocar l'aire condicionat estava a una temperatura intempestiva. I vem arribar a la plaça de l'Ajuntament de Sabadell, al costat del primer Viena al qual vaig entrar (o potser el segon), a tocar del teatre de Sabadell, sota l'atent esguard del Bustos, el batlle de l'única vila en què els fills dels industrials se la pelen amb les dues mans. Les clapes de núvols s'esclarissaven i el sol de finals d'octubre amenaçava.

—Fotrà una calda de cal déu. (badall)
—Malviatge! Déu nos en guard!

El cap de colla manà i ens estripà els badalls:

—Enfaixeu-se, collons!

Ben embolicats en la faixa, un pèl tard (al voltant dels dos quarts d'una) vem fer caminar un pilar per la plaça fins a davant la casa de la vila al toc de les gralles de Sabadell, puix natrus no en disposàvem. Segons en l'ordre d'actuació vem treure'ns la son de les orelles i vem encarar una diada rodona.

[mode demagogic_reporter on]

Vem obrir amb un 5de7 marca de la casa, ràpid i bell (millor que l'anterior dels Saballuts) i, segons expliquen els entesos, un pèl malament de mides entre rengla i buida —però mai no trobaran cap castell perfecte, aquests rondinaires del tronc! Val a dir que hem inventat una nova modalitat: el cinc de set amb abella, que va amenaçar el castell i va contribuir a fer-lo més emocionant. Quan se n'assabentin els Castellers de Vilafranca correran a penjar un rusc entre els dosos del tres. Fet i fet, un Cinc dolç com una daurada bresca de regalada mel.

I el 3de7a va ser es-pec-ta-cu-lar, a la casa dels inventors de l'invent, els Saballuts, com bé em recordaven avui, orgullosos que la seva andròmina hagi fet fortuna. A nosaltres, que en temps rècord vem assajar-lo i descarregar-lo (en dues o tres setmanes), ens fa força servei, per raons òbvies, i tots molt contents que ara siguem capaços, en qualsevol sortideta de no res, de descarregar dos castells de set i mig sense esperrucar-nos, com dirien per allà al nord.

Per raons que no fan al cas, a la meva travessa suposava que provaríem el 2de6 per anar guanyant terreny al cim que ens sembla més proper, però s'ha demostrat que anava errat com gairebé sempre i hem plantat l'anomenat quatre de set lleuger, un eufemisme per no haver de dir prova de quatre de vuit que, com que encara sembla llunyà, no pot ser pronunciat en veu alta, malgrat que sotto voce tothom el té a la boca. Aquesta prova ha anat molt millor que l'anterior, que va ser tot just la primera, a la Trobada del Baix de fa dues setmanes. I tothom com gínjols.

Per plegar veles hem enlairat un nou castell inèdit, el Pilar de Cinc aixecat (i descarregat) per sota. No ha resultat tan maco com els altres tres castells, ni com els dos pilars descarregats a assaig, però ja és una realitat que ens omple de feliç gaubança. És curiós però tenim, per primer cop en la nostra història (que jo recordi), dos pilars de cinc completament diferents. És un pas endavant molt important i blablablà.

I en fi, tots contents. M'han demanat que m'estengui en la crònica... però no tinc res més a dir. Dos castells inèdits (pilar de cinc per sota i cinc amb abella), cada cop amb més solvència i tranquil·litat en castells fins fa poc impossibles, les altres colles felicitant-nos per com fem les coses, i encara s'han d'anar millorant moltes coses, i apa, tu, tralarà larà larà.

Diccionari Alcover-Moll, un tresor sense preu que a sobre és de franc.

Fotos

Actuació completa:
Castellers d'Esplugues: 5de7, 3de7a, 4de7, Pde5s
Castellers de Sabadell: 5de7, 2de7, 3de7s, 2Pde5
Castellers de Terrassa: 4de7a, 5de7, 3de7, Pde5

XV Trobada del Llobregat Jussà

Nova Trobada de Colles del Llobregat Jussà. Aquí, per la terra baixa, els castells no solen aixecar-se gaire alts i esplendents, sinó més aviat leri-leri i lletjos. Han passat moltes colles per aquesta Trobada, en la de fa 5 anys érem 7 colles a Molins de Rei i nosaltres vem descarregar 4de7, 5de6 i Pde4s, amb un intent desmuntat de 3de7. L'any següent, a Sant Andreu de la Barca (la colla deu haver desaparegut), vem descarregar el 4de7 i només carregar el 3de7. En aquella ocasió, els Castellers de Cornellà van completar el 2de7 i el 5de7. Un any més tard, precisament a Cornellà, aconseguíem 4de6a i 4de7. El 2007 la Trobada va ser a Esplugues: vem fer per fi 3 i 4 de 7. L'any passat assolíem el 5de7 i el 4de7a més Pde5 en la fins aleshores millor actuació de la història, que aviat superaríem.

I en fi, enguany la Trobada del Jussà ha estat més o menys tan lletja com és costum. Les colles petites de la comarca, molt mancades de camises, amb prou feines poden amb castells bàsics de sis, mentre que Cornellà està en un moment d'estancament i nosaltres, que encara hem de seguir creixent, és evident que ara per ara estem en un moment de forma esplèndid i, per segon any consecutiu, hem perpetrat millor actuació que els companys de Cornellà.

Pel que fa a la nostra actuació, vem començar amb un 3de7 que em sembla recordar que no va patir gens i que fins i tot va anar ràpid, malgrat que cada cop m'interesso menys per les collonades d'ara la rengla s'ha separat un mil·límetre o un dos tenia el peu cinc graus enfora i em feia nosa a la clavícula. Tot seguit hem plantat el 4de7 dit «lleuger», perquè més o menys tothom baixava un pis i el que eren quarts passaven a terços i a segons campaven els terços habituals. Amb tants canvis en tantes posicions, el més normal era que els nervis regalimessin per tota l'estructura i n'excitessin el moviment. Per aquesta raó ha estat un petit bunyol marca de la casa, però sempre tot el perill ha estat controlat, la pinya ha treballat bé i tota la pesca. «Bona prova, pinya!», deien; doncs és evident per a què és la prova, però fa menys de cinc anys mai no haguéssim fet cap «prova» amb un 4de7 ni de bon tros. I en fi, per acabar, el 4de7a, que a manca de segons hi havia dubtes si es faria o no, però que vista «la prova del quatre» no semblava pas que hi hagués d'haver cap problema en aquest sentit. Des de la meva posició i sense les fotos per aquí corrent, i amb l'encostipat d'ahir, no puc dir res més. Va tenir algun problema al 4, el pilar va bellugar una mica més que altres vegades, i apa, fet. Va ser un toc d'efecte, i potser vem tornar a perdre un llast més, perquè ja som capaços de tirar, sense gaire pinya i amb baixes importants al tronc, un castell que ja no és tan punter com ara fa un any. Comencem a perdre-li la por i és important per seguir avançant.

I bé, tot plegat ve de la feina anterior de les altres tècniques, almenys les que jo he conegut, però la que hi ha ara té una mentalitat diferent, molt més competitiva, potser, i sembla que molt ben preparada per fer créixer la Colla. Recollint l'embranzida que ja portàvem i donant-hi de nova, cada cop anem més embalats. Ahir fins i tot es va veure l'ombra del carro gros voltant-nos per primer cop amb una certa versemblança, i algunes veus entusiastes ja el donaven per una realitat l'any vinent. Però sembla que a mesura que em faig gran sóc més escèptic i conservador, i només dic que caldrà veure com evoluciona tot plegat. De moment és perfecte.