Sant Fèlix 2010

Diada de Sant Fèlix, una de les més esperades de l'any. L'ambient que es respira és màgic des del començament; després dels balls, els falcons fan el seu habitual pilar de sis aixecat i descarregat per sota, que dóna l'inici a aquesta diada espectacular. Enguany els Falconers han descarregat el pilar brillantment, cosa que podia induir a pensar que veuríem una actuació brillant; però res no és tan fàcil com sembla: el pilar d'entrada de la Vella, que ha trigat molt a entrar a plaça, ha caigut pel camí.

Ja em conec aquesta actuació: és molt maca, és màgica i espectacular, però és també molt lenta, fa molta calor i acaba a l'hora de sopar, gairebé, i ja podrien empalmar amb la processó. Així ha sigut avui també, a més de les innombrables llenyes.

Començaré parlant de la Colla Joves de Valls, que anava fent una temporada molt fluixa. Es presentaven a Vilafranca amb l'objectiu de la tripleta, tres i quatre de nou i cinc de vuit. Si sortien de plaça amb aquest inventari de construccions, seria tot un èxit, donades les circumstàncies. Han començat amb el 5de8: la catedral és un valor molt segur, per a ells. Han seguit amb el 4de9f: era el segon intent de l'any, després de la llenya diria que a l'Arboç o potser a la Bisbal. Jo feia temps que no els hi feia pinya, però avui he dut la samarreta vermella de la Joves per canviar-me la samarreta negra de la bici —40 km d'Esplugues a Vilafranca en només 2 hores, per l'Ordal— i, ja que hi érem, m'hi he fotut. Així que no l'he vist, però segons he escoltat i he sentit ha pujat més o menys ferm amb mides dolentes per dalt, i ha calgut defensar-lo amb una mica d'intensitat. Primer quatre de nou al sac. I a tercera ronda, el 3de9f, que només han carregat. Segons m'han dit, no semblava que estigués tan malament, però en un tres i no res, catapum. Han plegat amb el pilar de cinc.

I ara la Vella de Valls. No és que vagin gaire bé, tot i que havien començat forts la temporada amb un tres de nou molt matiner i blabla, però els problemes se'ls hi han 'nat presentant aquest estiu i, a Vilafranca, han mostrat una imatge deplorable i es pot ben dir que, si la Joves ha sigut la vencedora moral, l'altra colla de Valls ha protagonitzat la desfeta més estrepitosa.

Han començat amb un intent desmuntat de tres de nou, que amb molts dubtes, sobretot de la canalla, ha calgut fer baixar. El segon intent ha anat més o menys tan malament com l'anterior i l'han desmuntat, també: ronda en blanc. Però el pitjor encara havia de passar. En segona ronda han provat el 2de9fm: el clàssic dilema de si tirar ja d'entrada el màxim castell o deixar-lo per després. Esclar, se suposava que la Vella no tindria excessius problemes amb el tres... davant d'això, el cas és que els nervis s'han estès també al dos de nou, l'intent ha pujat des del començament molt remenat, per quarts/quints s'ha obert i a sisens, quan ja es desmuntava amb dosos col·locats, l'estructura ha acabat cedint. Els comentaris de muixerrillos i minyons eren força sarcàstics, i és que no n'hi havia per menys: la Vella estava fotent pena. En fi, en repetició han descarregat, per fi, el 4de8a, que només ha patit al pilar quan l'enxaneta, molt matussera, gairebé se l'emporta. Per plegar rondes, el 4de9f. Després del trist bagatge que duien, que encaressin aquest castell podia semblar una mica temerari, tot i que segurament era el que havien de fer. En tot cas ha pujat més o menys bé, però a la descarregada ha anat perdent mides i ha acabat petant. El seu pilar no l'he vist perquè he hagut de marxar a la feina. Han carregat el Pde7f i han sortit de plaça una mica escaldats, amb molt mala imatge una mica redreçada al final, amb el quatre de nou i el pilar de set carregats.

Bé, ara parlarem ràpidament dels Minyons. Com sempre, feia poc que havien tornat de vacances. Alguns anys vénen bé a Sant Fèlix i d'altres només compleixen l'expedient amb una tripleta o una cosa per l'estil. Enguany ja havien descarregat el dos de nou i tenien al programa el cinc de nou. Han començat al revés que els de la Vella, amb la torre amb manilles, una opció que a mi em sembla més bona en general que no pas la triada per la Vella, però pot dependre de la situació i dels gustos. La torre si fa no fa pujava bé, amb algun problemet de bellugueig i allò tan típic que diu tothom de «girar-se», però res de perillós, fins que a la descarregada el bellugueig ha esdevingut trontolleig i s'ha trencat per dalt. Una llàstima perquè estava bé. A segona ronda han provat el 4de9f, que no recordo gaire però que ha anat bé. En tercera ronda jo ja no hi era, perquè era ja més d'un quart de cinc i jo havia de tornar a Esplugues. Pel que em diuen, han provat el 5de9f però ha caigut relativament aviat, i han hagut de conformar-se amb el 3de9f, que no ha ofert cap resistència. També han plegat amb pilars de cinc.

I ara parlem de Vilafranca, que com sempre ja havien anunciat els cinquanta gammes extra que estaven en disposició d'obsequiar al món casteller. Han obert amb el tradicional quatre de nou amb agulla: el quatre s'ha plegat una mica, però el pilar s'ha alçat al cel com un llamp de Zeus, lluminós i infrangible. A segona ronda s'han encarat a un castell poc sovintejat pels verds, el 5de9f, que feia alguns anys que no portaven per les places. El primer intent, per alguna raó ignota a tots els que hi érem, ha hagut de desmuntar-se amb mides molt bones. Des de la meva posició, contemplar el 5 era difícil; en repetició s'ha tornat a aixecar potser no tan maco com l'anterior, ha tremolat una mica a la descarregada i 5de9f verd al sac. Aleshores he tornat a comprovar que els Castellers de Vilafranca són els millors amb gran diferència i que són refotudament bons, molt bons, i també he tornat a entendre per què la gent els té tanta mania: també perquè després d'aquest 5de9f només els hi faltava cridar «a por ellos, oé!» o «campiooons! oé oé oé...». En fi, a tercera ronda han començat els problemes: amb els principals deures fets, han provat la seva bèstia negra, el 3de10fm, que ha semblat molt fluix: ja d'entrada es veia que les manilles no aturaven res i que tot era molt tou. Ha caigut molt aviat, amb sisens col·locats, i amb la sensació que no el tenien prou ben assajat. En repetició han intentant un altre castell emmanillat, el 2de9fm, com la Vella i Minyons. Les manilles dels verds, en comparació amb les de Minyons, són molt menys compactes i fan l'aparença de més fragil·litat. El cas és que la torre ha pujat amb alguns dubtes, sobretot per l'encaix amb folre i manilles i per la lentitud de la canalla; ja carregat i encara molt amunt, el terç/quart del rengle que mirava l'ajuntament s'ha enfonsat i la llenya també ha estat eixordadora. En pilars, que no he pogut veure, el Pde8fm, que pel que diuen ha anat de puta mare.

En fi, com sempre, un Sant Fèlix de castells estratosfèrics i molta llenya i moltes hores i molta calor. Uns Castellers de Vilafranca en la seva habitual bona forma, tot i que com és costum se l'han tornada a fotre amb el 3de10fm, que jo de debò em pensava que no provarien. Molt bé la Joves, que torna a fer dos castells de 9 i el 4de9fm després de força temps, i que al capdavall han sorprès molt gratament perquè molts els donaven per enterrats. Molt malament la Vella, tot i que potser han tingut mala sort, però la imatge ha sigut horrible. I força bé els Minyons, amb la torre carregada, un intent que sembla força dolent de 5de9f i 3 i 4 perfectes.

Doncs apa, ja veurem si l'any vinent hi baixo, amb bici, tren o cotxe.

Actuació de FM de Gràcia — La Malla

Actuació de Festa Major a Gràcia, en què els amfitrions descarreguen el cinquè carro gros de l'any, els Xicots el desmunten i els Xiquets de Tarragona van a mig gas —mentre que, d'altra banda, a Igualada, la Jove de Tarragona descarregava el tres i el quatre de nou.

Després d'una setmana llarga de festes, la Vila de Gràcia es llevava diumenge sota un sol aclaparador genuí d'agost. Eren les dotze a plaça i el públic, lànguidament, anava ocupant cada centímetre quadrat d'ombra disponible. A causa de la coincidència amb altres diades fortes, com la d'Igualada i la de l'Arboç, a la plaça de la Vila hi predominaven els turistes. A mesura que avançaven les rondes, tanmateix, els turistes es feien fonedissos i anaven quedant només els rodaplaces castellers que havien decidit romandre a Barcelona.

Les colles entraven a plaça per un lateral amb els respectius pilars caminats, que havien d'obrir-se pas entre els espectadors acampats a l'ombra de la Casa de la Vila. Els primers d'actuar eren els amfitrions, que van començar amb una torre de set força maca que a la descarregada va perdre una mica les mides i va tremolar un pèl, tremolor sempre sota control. Els graciencs, a segona ronda, encaraven el principal repte del dia, el cinquè quatre de vuit de la temporada, tot un rècord per als blaus que els ha permès d'entrar folgadament al selecte grup que anirà al Concurs i que, d'altra banda, els fa somniar en el tres de vuit, castell que no estava prou madur per aquest diumenge i que mai no han assolit en la seva història. A tercera ronda van despatxar el cinc de set, que va mostrar una gran harmonia de mides i de tempo i un domini excepcional de l'estructura.

Els segons en l'ordre d'actuació eren els Xicots de Vilafranca, que no passen pas pel seu millor moment per raons diverses. Com els companys de Gràcia, començaven amb la torre de set, que es va obrir força ja d'entrada i que va caldre defensar amb una certa intensitat. Esgarrifances d'emoció travessaven les ànimes dels estrangers, emocions que es van decuplicar en el següent castell dels vilafranquins, el quatre de vuit. El primer peu va ser desmuntat enmig d'un "Oh!" general de desolació; al segon peu el carro gros es va alçar amb mides nefastes i amb uns quints molt i molt tancats. Amb dosos col·locats i aixecador i enxaneta per allà dalt, el cap de colla els va fer baixar amb on seny, perquè allò amenaçava llenya imminent. Mentre es desmuntava, els quints feien mans i mànigues per no acabar caient i els terços miraven d'aturar el moviment. A repetició, el cinc de set, que també exhibia mides molt dolentes i que també va caldre defensar amb força, però que finalment va reeixir i va merèixer una gran ovació de la plaça. Van plegar amb el quatre de set amb agulla, que a diferència de la resta de les seves construccions es va bastir i enllestir amb gran facilitat i bon ofici.

La tercera colla eren els Xiquets de Tarragona, que després d'un Sant Magí remullat i amb el primer tres de nou de l'any carregat, pujaven a la Vila de Gràcia una mica a mig gas. Començaven amb el quatre de set amb agulla, descarregat amb solvència, amb un quatre un pèl desmanegat i un pilar sòlid com una columna de marbre. El cinc de set de la segona ronda també va ostentar qualitats marmòries: gran fermesa i quietud, de postal, semblant al de Gràcia. Van acabar amb el quatre de set, que com és natural no va presentar cap mena de batalla i que va ser despatxat en un tres i no res.

Entretant, de turistes amb prou feines no en quedaven, i degut a la trajectòria del sol l'ombra de la Casa de la Vila ja gairebé només cobria les pinyes de les colles i, per tant, era possible acostar-se amb facilitat als pilars de comiat, que van fer totes tres colles simultàniament. Els Castellers de la Vila de Gràcia van fer dos pilars de cinc; els Xicots, un de girat a la dreta i a l'esquerra, mentre que per la seva banda els Xiquets finalitzaven amb un vano de cinc esplèndid.

Castellers de la Vila de Gràcia: P4cam, 2d7, 4d8, 5d7, 2P5
Xicots de Vilafranca: P4cam, 2d7, id4d8, 5d7, 4d7a, P5
Xiquets de Tarragona: P4cam, 4d7a, 5d7, 4d7, vano5