A continuació era el torn de l'Adal, que és el que més em sol interessar perquè després, quan ja ningú no s'enrecorda d'aquell dia de principis de febrer en què va presentar els objectius tècnics per a la temporada, és quan jo recupero aquest escrit i comprovo. Va començar demanant més assistència, sobretot als assaigs dels dimarts, perquè així mai no podrem fer l'immens somni que ja té nom i cognom: Quatre de Vuit. El van esmentar per primer cop obertament, no només l'Adal, sinó també el Tarrés una mica més tard. Això és gairebé una quimera, però si les coses segueixen anant així com van ara, el podem fer. Ara cal seguir caminant, perquè el següent cim és tan alt que, per exemple, ara fa tot just 365 dies era, amb totes les lletres, una quimera. Ara, bé, ara només sembla una mica lluny, envoltat de núvols i boires i pendissos esquerps i rocallosos, però ja n'albirem la sendera que hi du, ja sabem per on pujar-hi, i ho intentarem.
Bé, després d'anunciar les novetats a la Tècnica (entra l'Edu, se'n va en Pau), va presentar els objectius castellers de la temporada (5de7, descarregar el 2de7, fer el 3de7s, treballar el 4de8), per la qual cosa va tornar a exhortar-nos a venir a assaig i deixar-hi la pell, uns assaigs que comencen el 26 de febrer. Va agrair a la Tècnica i a tothom en general la nostra implicació, i punt.
Aleshores en Tarrés va presentar la candidatura de la Junta amb un Powerpoint i tot, que va ser meravella de tots els assistents, car nulltemps cap Junta no havia fet ús d'aitals eines informàtiques. El projecte es basa en l'objectiu 50/10/7; el 50 respon a nombre de castellers nous, el 7 a nombre de músics, i el número del mig no ho recordo. Per aconseguir això va presentar un seguit de mesures (que jo veia amb patiment que moltes cauen en la meva àrea d'acció; em fa patir perquè sóc incapaç de fer que algú m'ajudi de debò, i ho acabaré fent tot jo) i el nou organigrama, amb tres àrees d'acció (finances, dinamització i comunicació i premsa). Cada cap d'àrea és vicepresident i té un adjunt més experimentat. Aquests caps i adjunts formen part de la Junta general, formada també per president, secretari i altres càrrecs institucionals importants.
No entro en detalls. La votació va quedar amb 49 hochs, 4 nos i 1 blanc; jo diria que hi havien més de 54 persones, però qui sap. El discurs d'investidura del nou president, si es pot dir així, va ser brevíssim (amb això donem per acabada l'assemblea, podeu fer una copa de cava). A diferència de tots els anys anteriors, no hi va haver cap «prec o pregunta» i, per tant, ens vem estalviar el clàssic merder que això suposa, perquè sempre hi ha algú rebotat per alguna raó. Les coses castellerament parlant van tan i tan bé, i aquesta Junta representa un avenç tan i tan gran respecte a totes les altres, que tothom (o gairebé) estava satisfet.
Es va repartir la meva revista, també, que en general va agradar llevat de clàssiques collonades. Vem veure el Barça i vem comentar força la cosa. Vaig parlar també amb l'advocat de la colla el meu problema legal, i em va deprimir bastant. A casa vaig emborratxar-me molt i molt i molt, per la nova Junta i per la meva merda, que sempre està disponible per ofegar-me.
