26 de març 2011

Una passejada per la Trobada del Baix

[Article per a la Trobada del Llobregat Jussà, que els de Molins m'han demanat com a «periodista casteller comarcal» (riures estentoris a la sala). Si el Jaume ho llegeix, li demanaria que m'enviés un e-mail salvador abans d'espifiar-la. Gràcies]

Els companys de Matossers m'han demanat un article panoràmic sobre la Trobada del Baix, una actuació que, si he de ser sincer, mai no m'ha agradat i que, a més a més, només he viscut del 2004 ençà. La meva perspectiva, doncs, més que panoràmica és esbiaixada i escapçada i per això vaig dubtar força abans d'acceptar; al capdavall, però, m'he ficat de peus a la galleda i aquí estem.

Suposo que molts dels que hi serem avui en aquesta XVIII Trobada no la vam veure néixer. La primera edició va ser el 1995, en ple boom casteller, que va fer que el Baix fos la comarca amb més colles, deu en total; de les sis colles del 95, avui només en quedem tres: Castelldefels, Cornellà i Esplugues. De les altres tres, Gavà i Sant Boi van desaparèixer el 2003 i 2007 respectivament mentre que l'altra, Esparreguera, va deixar de participar-hi a partir del quart any.

La iniciativa va sorgir bàsicament de Castelldefels, liderada per en Pep Ribes, en una època en què una coordinadora de colles del Baix mirava d'articular l'acció conjunta de les formacions, una entitat, però, que no va reeixir en els seus objectius i que es va dissoldre per mort natural. El desencís d'aquella coordinadora es va reflectir en el tarannà de les trobades: actuacions llargues i feixugues i, un cop passat el boom, amb moltes construccions de sis pisos i alguns intents desesperats per salvar la temporada en la darrera actuació de l'any (sempre s'havien celebrat a l'octubre o novembre).

L'any 97 és el clímax d'aquell esclat al Baix: hi vam ser deu colles; a més de les dessusdites, hi havien els Castellers de Martorell (dissolta el 2002), de l'Hospitalet i de Sant Boi (dissoltes 2003) a més dels de Sant Feliu, que enguany tornen a les places. Aquell any Cornellà descarregava 2de7 i 4de7a, demostrant una hegemonia que es va estendre fins al 2008, en què Esplugues va prendre el relleu. I és que aquesta Trobada és un termòmetre del nivell del Baix i n'ha reflectit les virtuts i els vicis. Moltes colles han fet un primer castell o la seva millor actuació durant una Trobada; per exemple, en la del 2000 Sant Feliu va fer l'aleta al seu primer 3de7 i Sant Andreu va completar 4de7a, 3de7 i Pde5, la millor actuació fins aleshores. Durant els anys bons, que es perllonguen fins al voltant d'aquella data, unes cinc colles mantenien el nivell de set i la resta sovintejava majoritàriament la gamma alta de sis. Tanmateix, el recital d'intents desmuntats i llenyes era dramàtic: el 2001, al costat de molt bones actuacions de Cornellà i Sant Feliu, quatre de les altres sis colles sumaven sis intents desmuntats i tres llenyes, segons les meves dades. Aquell any també s'hi va estrenar la Jove de l'Hospitalet, escissió de l'altra colla de la ciutat i que s'ha mantingut fins ara i amb molt bones perspectives.

Durant la dècada passada, la Trobada es convocava força d'esma alhora que els registres anaven minvant: Cornellà mantenia els castells de set i mig fins al 2008; el 2006 hi feien 4de7 i 4de7a a casa seva en una jornada que només va veure un altre castell de set: el 4de7 dels Cargolins. El 2005 Sant Andreu va descarregar els seus dos darrers castells de set, els dos bàsics, també a casa seva; d'ençà d'aleshores només els liles i els blau elèctric mantenien el nivell. Sant Feliu en feia l'últim el 2004 a Molins, etcètera. L'espectacle donava la raó als qui, des de la zona tradicional, ens criticaven amb el tòpic que érem formacions mantingudes per interessos partidistes amb subvencions públiques que fèiem més mal que bé a una activitat bicentenària que no té res a veure amb costellades de xirucaires, peluts i independentistes que podrien estar igualment ballant la Santa Espina o el Gegant del Pi.

Per això, és gratificant observar que aquest nou boom dels darrers anys està fent canviar la concepció dels castells a la comarca. D'una banda, és indubtable que l'auge d'Esplugues ha d'esperonar Cornellà, que feia temps que estaven estancats i que ara tornen a revifar. D'altra banda, les colles més petites, com la Jove de l'Hospitalet i els amfitrions, els Matossers, han avançat moltíssim el passat 2010, amb nous castells de set i objectius ambiciosos d'assalt a construccions de set i mig. Per acabar, les colles més endarrerides, Castelldefels i Sant Feliu, totes dues en plena reactivació després d'un temps més o menys llarg d'inactivitat segons el cas, esperem que puguin consolidar la gamma de sis ajudades per l'embranzida de les altres. I, pel que fa a Esparreguera, que també han patit una sotragada forta els darrers anys, potser atrets pel bon nivell comarcal tornen a honorar-nos amb la seva presència... proeses més inversemblants hem vist; per exemple, semblava impensable fa tres anys que poguéssim albirar quatre colles diferents amb possibilitats d'accedir al 4de7a. La panoràmica, des d'aquesta perspectiva, sembla prometedora. Tant de bo el vent ens bufi de cara i els déus del món casteller ens siguin propicis. Mentrestant, a treballar de valent a assaig per enlairar el nom del Baix Llobregat una mica més amunt, fins a l'Olimp dels castells...