31 de gener 2011

Decennals Valls

DSC05764

Com és sabut, cada deu anys se celebra, des de 1791, jo diria, les festes de la Candela a Valls. El motiu són unes pestes i no sé què més que van sacsejar la vila aleshores; agraïts a la verge van decidir fer-li una processó (professó en vallenc) cada deu anys, fins avui.

Són les segones Decennals de la colla i les meves primeres, era una cosa que quan vaig entrar-hi van comentar-me, ara fa set temporades, i que sempre he contemplat amb força distància. A l'acte l'speaker ja donava a entendre que era un homenatge a la ciutat bressol dels castells, que ens deixa fer un pilaret a la seva plaça màgica, etc. Per a mi és llepar el cul a les colles vallenques, que viuen una mica al seu món ancorats al segle XIX. Tot i que potser cada cop menys, sobretot la Joves...

En fi, volia anar-hi per veure'n l'ambient i els actes i tal. Si hagués tingut temps i ganes hi hauria anat també dissabte, però no era el cas. Amb el temps que vam perdre a la cercavila podria haver investigat el poble, la Fira de castells, els establiments guarnits de castells, etc, però anava molt cansat. Havia dormit poc i vaig perdre l'autocar per primer cop en la meva història castellera. Per sort, el Jordi també el va perdre i ens va dur al Bartu i al Pau a Valls. És casualitat que deixi de posar-me l'alarma per primer cop en tot aquest temps just quan la tècnica decideix que no hem d'esperar ni un minut ningú. Total, per després avorrir-nos com idiotes pels carrers de Valls.

El cas és que vam plantar-nos a la plaça de no sé què i vam estar esperant una bona estona que sortís la comitiva, que anava endarrerida. L'Emili repartia la nostra revista a tort i a dret, uns de la Joves la llegien i jo els hi ensenyava l'entrevista a J.M. Cortès, el seu president. Ens guiava el Juanele, que va ser cap de colla de Ganàpies i que ha estat tirant castells de la Joves aquest any passat. El Juanele ens explicava els problemes amb l'Ajuntament, que volia sisplau per força que es fes la cercavila interminable dels collons que va deixar tots els castellers ben cansats i avorrits. Vaig aprofitar per parlar amb tothom que vaig poguer, vaig parlar amb la presidenta d'Esparreguera que em va explicar la situació de la seva colla, i força entretingut al capdavall.

És molt destacable el grup dels nostres grallers: eren deu i tres tabals, sonaven molt i molt bé i ens van amenitzar amb cançonetes tot el trajecte. A més, portaven patxaran amagat, una tradició que s'ha de consolidar. Més que del tres de set, que va sortir com un xurro, em vaig sentir molt orgullós de tenir per fi unes gralles tan potents i que toquessin tan bé, per primer cop a la nostra història. Si ahir vem fer història, segurament va ser per això. Han treballat moltíssim tot aquest hivern, i tralarà.


queralt1

I tornem-hi. Després de no sé quanta estona vam arribar a la plaça del Blat i vem fer un pilaret girat a dreta i esquerra i vem seguir ja molt més ràpid cap al monument als castellers. Allí tot es va accelerar i vem fer el tres de set i el darrer pilar molt més ràpid, escorats en un carrer adjacent a la plaça dels Caputxins, un lloc molt lleig des d'on no podíem veure res i que no distava gaire d'una actuació enmig d'un carrer de Barcelona, per dir algu. Recordo una actuació davant el local dels Castellers de Sants; doncs va ser tan maco com allò.

El tres de set era el primer que fèiem al gener, el més matiner de la història. El carrer estava molt inclinat, teníem una pinya una mica migrada i només havíem assajat dos divendres. Tothom deia que el tres de set el faríem perquè sí, però les coses no es fan perquè sí i el fet és que jo, que tornava a estar d'agulla en un tres, el vaig veure molt malament de mides, la pinya era molt movedissa, es va haver de treballar força. Però bé, potser sí que els fem amb la punta de la polla. L'estil trontolladís potser era un homenatge a les colles vallenques, a la Vella si més no, unes colles que van desmuntar el tres de vuit dos cops i van sortir de plaça en blanc; val a dir que la ronda de repetició se la van empescar sobre la marxa, i que moltes altres colles van haver de desmuntar o van quedar amb el castell carregat. Per exemple, els d'Esparreguera, que els teníem al costat, van desmuntar el dos de sis, i els de Cornellà, que em vaig trobar l'Albert donant jo voltes perdut per Valls, em va dir que havien caigut amb el tres de set i van haver de fer en repetició el de sis.

Vist així, amb aquesta perspectiva excèntrica, primer perquè érem els últims a la cercavila, i després perquè estàvem també els últims durant els castells al fons del carrer, em va semblar tot una mica paròdic i risible. Si tingués més ganes faria una crònica molt més irònica i divertida, però estic encara molt cansat. Potser per al Peus Negres en faré una crònica terrorista...

Acabats els castells vaig anar a fer-me la foto de grup de Ganàpies, que aviam si trobo per internet. Alhora, al mateix lloc, els Arreplegats cantaven el seu himne de missa i envaïen el monument. Vaig saludar alguns ganàpies i vaig intentar trobar el lloc de dinar, vaig trobar-me l'Albert i vaig trucar el Paco, que em va il·lustrar. Després de preguntar a dos o tres policies i alguna altra gent, vaig arribar-hi.

El dinar estava força bé tenint en compte el nombre de castellers que hi érem, tot i que era de plànyer que hi haguessin tres o quatre espais diferents per dinar i que per tant no estiguéssim totes les colles juntes. Trobar un lloc per a tanta gent devia ser difícil, més si havia de ser cobert perquè estem al gener i fa fred i pot ploure, però bé, vaig aprofitar per parlar amb gent de Sabadell, una colla que em cau força bé.

I vem acabar pujant a l'autocar, vaig intentar llegir fins que el sol va fugir i vaig intentar dormir fins que els del fons de l'autocar em van despertar. Alabat sia déu i la marededéudelacandela!

Fotos.

3de7 a Valls

16 de gener 2011

Assemblea 2011

Ahir hi va haver Assemblea de la Colla. Intento, cada any, escriure'n un resum per poder llegir-lo en acabar la temporada i així poder comprovar com han evolucionat les coses, d'allò que es va dir a allò a què s'ha arribat. Abans, però, de vessar els "apunts", escriuré les meves impressions. La primera és que el Rai va beure aigua i va més o menys llegir el discurset; això era com una metàfora, l'incendiari apagava el foc i es constrenyia a una pauta, deixant enrere el to abrandat de polemista tomakaire. Feia, abans de res, autocrítica per si ell i el seu equip no pot estar a l'alçada de les circumstàncies, i tot plegat deixava entreveure constantment la flaire de voler fer una passa més, la del quatre de vuit. Parlava jo una estoneta amb el Quique, que el veia com molt cansat, i em deia el mateix que diu sempre: cal anar molt a poc a poc, no som prous per fer segons què, cal posar-se en forma al gimnàs, manca més seriositat i compromís... Bé, sí, però això també ho deia abans de fer la torre de set, abans de fer el tres per sota, abans de fer el quatre amb agulla que va obrir la porta definitivament als castells de set i mig... Ho ha dit sempre, és una opinió "tradicionalista" sobre la colla, jo crec que va mig errat. Així que combrego amb el discurs de la nova Tècnica, que em va agradar que fos més o menys caut i que no fixés objectius clars de l'alçada d'un campanar de vuit pisos que puguin frustrar la Colla, tot i que és, evidentment, la seva aspiració. Fa uns anys, en Jaume I deia calia "fer la passa" als castells de la gamma alta de set, i l'any següent controlàvem el quatre amb agulla i el cinc de set. Ara jo crec que fer la passa és recuperar la torre i consolidar el tres per sota (fer un parell de torres aquesta temporada seria un èxit rotund) i treballar "oficialment" el quatre de vuit per plantejar-se'l ja per enguany. Suposo que això és al que aspira la Tècnica, potser ho podria haver dit a l'Assemblea.

El canvi a Junta és menor però esperem que faci efecte sobretot a "Creixement". Després de marejar força la perdiu la Marta i el Pujo, entraran a la nova Junta sota el comandament d'aquesta àrea, que hauria de dependre de "Dinamització social". Vaig parlar una estona amb el Joan i el que deia tenia sentit tot i que no sé fins a quin punt és lo que jo esperava. Bàsicament es tracta de dissenyar una estratègia per incrementar la visibilitat de la Colla al poble de tal manera que el "boca-orella" sigui molt fàcil; és a dir, ser omnipresents. Per a això necessitaran la col·laboració de la resta de Dinamització i també de l'àrea de comunicació i propaganda, que és la meva...

L'altra novetat destacable és l'aprovació del "club casteller" o com cony es digui finalment; és la quota voluntària per ajudar la Colla, d'un mínim de vint-i-cinc euros, que va ser acceptada per unanimitat i sense polèmica. Jo no m'esperava tanta facilitat. Ara veurem com funciona això en el decurs de l'any i per al vinent ja en parlarem.

L'Assemblea va començar amb la lectura i aprovació de l'acta anterior i de l'estat de comptes. Tot seguit va valorar la temporada l'Adal, que bàsicament va agrair a tothom (colla, Junta, equip tècnic, parella) el seu suport, que ha permès assolir un projecte i obtenir uns resultats molt bons. Va esmentar el David Carreras i el memorial, va demanar el mateix suport per a la propera Tècnica i que tothom segueixi treballant.

Tot seguit va valorar l'any el President, que es va mostrar molt satisfet pel creixement lent i sostingut de la Colla, que es demostra per exemple en el fet que s'ha bellugat pràcticament el doble de calés respecte a fa dos anys tot i que les subvencions han disminuït un vint per cent. Creu que cal seguir treballant tot i que el 2010 ha estat molt bé, va agrair el suport de tothom i sobretot dels "invisibles" que hi col·laboren sense que surti el seu nom enlloc.

En acabat, es va obrir el torn de precs i preguntes, que només va fer servir l'Estrella per la niciesa del ram de flors de Santa Magda. Jo no m'esperava aquella collonada intempestiva, però una Assemblea sense alguna polèmica absurda no és el mateix. Jo hauria matat el tema, però la gent necessita respondre a l'absurditat: mal fet. El cas és que va passar i no crec que porti conseqüències... això espero. El que jo dic és que la Colla no pot permetre's prescindir de ningú, i que dir que és idiota (tot i que sigui cert) s'ha de fer amb cura perquè aleshores potser s'ofèn i deixa la paradeta. I si la deixa, caldrà buscar algú altre, i no convé si la cosa ja funciona.

Bé, després d'aquell interludi subnormal, va aparèixer el Rai, va beure aigua i va mig llegir el discurs, però estava molt nerviós i s'entretallava. Va començar amb paraules humils: "no és una decisió fàcil", no té experiència i té por de no estar a l'alçada de la Colla, que està en el seu millor moment, un moment que creu que és "complicat" perquè podem anar amunt o avall, i ell vol créixer, per a la qual cosa cal molta feina. És un gran repte per a la Tècnica (i per aquí va deixar anar la paraula "quatre de vuit"). Va dir que no n'hi ha prou amb venir a tots els assajos, que cal el compromís de tothom i col·laboració activa en la Colla; va exemplificar això, per exemple, en l'acollida de nous castellers que apareixen per la porta de la Nau d'assaig: cal una nova mentalitat per enraonar amb ells, etc. Tot seguit va presentar l'equip, que va qualificar de força diferent entre ell mateix, equilibrat i complementat, humil i treballador. No sé si va dir també que força inexpert, tot i que això ja ho havia dit a l'inici de l'speech. Sobre els assajos, va dir que seguirien més o menys igual, tot i que s'avançaran una mica els horaris i exigiran puntualitat estricta, un tema aquest de la puntualitat que ja veurem com exigeixen i que vaig veure que va generar brandaments de cap en senyal més aviat de "ja veuràs com t'ho faràs si els terços t'arriben tots mitja hora tard". El Rai va demanar respecte per les decisions que prenguin malgrat els errors que cometran, perquè sempre estaran pensades per al bé de la colla. Va acabar agraint a la Marta el seu suport, perquè "si alguna cosa faig bé serà gràcies a ella".

Va voler canviar el sentit del vot, dient que el "No" no serà contra la candidatura sinó contra el compromís que demana de participar en la Colla. 64 hochs, 9 nos i 2 blanchs.

Després el Tarrés va introduir dos temes de Junta. El primer era les modificacions que esmentava amunt: dues comissions noves, la de captació de gent nova ("creixement"), i la de "dinamització dinamització", al marge del "bar & events" i integrada pel Sàlvia, el Bartu i el Sasi, una comissió que segons com trepitjarà la de "creixement" i que ja veurem com funciona. El cas és que passem de no tenir projecte en aquest àmbit a tindre'n dos de diferents, només que en rutlli un ja serà prou.

La segona va ser la de "quotes", que ja he valorat prou. La votació es va fer a mà alçada i ningú no va votar-hi en contra.

El Rai va tornar a parlar, va repartir el calendari d'actuacions del 2011 i el va comentar una mica: han intentat buscar colles grans, deixar els ponts festius lliures sense actuacions, no actuar dos cops un cap de setmana en la mesura del que sigui possible i deixar un cap de setmana lliure al mes. El calendari és encara provisional. Després va comentar el tema de la Candelera de Valls (que ell en deia "Candela"). Vol fer-hi un castell de set, cosa lògica, per la qual cosa necessitarem començar els assajos ja el proper divendres, uns assajos que continuaran els divendres fins, segurament, la calçotada, moment en què passaran també a dimarts. La primera diada serà el deu d'abril i volen començar a totes.

Així es va donar per enllestida l'Assemblea. Tot el temps de després va ser escenari de converses i discusions sobre la Colla, la Junta i la Tècnica, i també el tema del tabac al local. Jo estava molt cansat i la cervesa m'ensopia encara més. Vaig començar a encendre'm discutint amb el Rai, cosa que em va semblar força divertida. Després de l'Adal, amb el qual mai no m'he parlat gaire, torna a haver-hi algú, com en Jaume I, amb qui he tingut més converses, sobretot aquest darrer any amb les trobades al local pel futbol. Si de l'Adal encara no sé ben bé quina és la concepció dels castells que té (tot i que "els fets parlen per si sols"), del Rai ho sé força més bé, el conec una mica millor i m'és més fàcil parlar-ne. Ahir, però, esvaït l'ensopiment, sembla que la cervesa em xarbotava a les venes i em lubricava la llengua, però m'ho vaig passar força bé.

Hi ha també el tema de les fotos de la revista. Apunt número 1: o no posar el nom de cap fotògraf, o posar-los tots. Apunt número 2: les queixes perquè "no he sortit mai en cap foto en cap revista" me les passo per l'arc del triomf, però m'agradaria que algú que no fos jo en sigués el responsable: la Mar em sembla la víctima natural. Si ella es cuidés de triar i editar les fotos em facilitaria la feina molt. Apunt número 3: el Pau em va dir que sóc un sensacionalista, i és cert, he intentat posar titulars directes i provocadors. Això no sé si és bo o dolent, però crec que n'incentiva la lectura. Apunt número 4: el Pau també em va dir que no sé delegar la feina. Això és mig fals: pel que fa a la revista, he delegat una part de feina tot i que m'he carregat la més carregosa: el muntatge i edició i la redacció de mitja revista. Intentaré, com ja he dit, descarregar-me el tema de les fotos. Pel que fa a l'àrea de comunicació, vaig repartir un seguit de feina que per sort no haig de fer jo: per exemple, el tema del vídeo no és cosa meva, tot i que encara em cuido de les fotos. Però si vol que em descentralitzi feina, no és el més indicat per dir-ho perquè vaig voler que ell i/o el Jonàs em fessin el butlletí i no ho van fer gaire. En qui més confio és en mi mateix, malgrat que jo també falli, però si fallo jo, en sóc culpable jo, i si falla un altre, és culpable l'altre i també jo, per no anar-li al darrrere, una feina que no m'agrada gens.

En fi, això és pràcticament tot el que havia de dir de l'Assemblea.

13 de gener 2011

Primera junta de l'any

Primera Junta de l'any i de la temporada. Enguany es preveuen juntes entretingudes. Desembarca, amb tota la ira continguda, el sector crític contra la Junta, aquell sector que no troba bé cap decisió de la Junta, etc. Vaja, hi desembarca el Rai, acompanyat de la Marta, que ja hi era tot i que ara formarà part d'una comissió de la Junta... és posa divertit. La Junta d'avui era només per preparar l'Assemblea però ha tingut força sarau. El primer era el de la quota voluntària; després de presentar jo la meva proposta de mínims per acontentar tothom, el President s'ha despenjat amb una proposta molt més ambiciosa que no ha trobat el suport de ningú, però que ha servit un debat de molts minuts. Per al final acabar com al principi, amb la meva proposta...

La segona o potser la primera ha estat sobre el sopar de després de l'Assemblea. El proper cap de colla volia que s'obrís el bar i es fessin entrepans, però el responsable del bar no està per la feina i ha donat peu a criticar la gestió del bar en bloc (el responsable del bar en qüestió no ha vingut a la Junta, tampoc). Molts minuts de debat i de redundàncies cícliques per, al final, acabar com al començament... S'arreglarà el tema del bar? Jo crec que aquest any ha estat el que millor ha funcionat, sobretot pel tema del futbol, que ha estat la puta clau. Aconseguir obrir-lo cada dos divendres em sembla molt difícil perquè no hi ha gaire gent disposada a tanta feina tan desagraïda. Però l'incendi ha durat estona fins que no s'ha extingit sisplau per força.

A cada nou punt hi havia divergències no tan sonades. Una altra polèmica que ha tocat un punt molt coent ha estat el referent a l'atracció de nous membres, que en tot cas s'ha tocat només de trascantó. Era parlant de si la calçotada ha de ser oberta al Pou d'en Fèlix o mig oberta a La Closca. Jo opino que val més que sigui oberta. La majoria opinava que val més que sigui a La Closca. Jo he dit que la Colla ha de ser del poble i que ens hem d'obrir sempre que puguem. En això tothom hi ha estat d'acord llevat d'en Pastor, que ha tornat a dir que l'únic mètode que funciona és el boca orella i que, per tant, obrir-se al poble o de cames a l'Ajuntament o a sa puta mare no serveix de res. El punt és coent perquè el sector representat per la Marta i el Rai odien la gestió de dinamització del Pastor, perquè diuen que no fa absolutament res i que té una actitud absolutament negativa. En aquesta ocasió només s'ha debatut, amb força foguerades, la necessitat de publicitar-nos al poble, en contra del parer del Pastor.

S'ha fet molt llarga la Junta i s'han discutit molts temes. Acabem de començar i sembla que haurem d'agafar molt d'aire, respirar fondo i no desfondar-nos. Jo avui estava força engrescat i he fet riure diveses vegades els juntaires, m'ho he passat força bé malgrat algunes discussions repetitives i amb mala hòstia subjacent. M'hi he fotut dues birres que se m'han posat bé.

Demà tinc moltíssima feina per classe, però no tinc gens d'esma per fer-la. Estic molt cansat. M'ho deixo per un altre any.

11 de gener 2011

Assemblea

De vegades, no sé, sento que em desinflo com un globus punxat, ràpidament, com quan vas per la muntanya vencent tots els turons i de cop sents un soroll estrany sota els peus: la roda perd l'aire en un moment, et quedes impotent en aquell trencall. Aleshores, tot i que no ho reconegui, és quan necessito que algú em digui que ho estic fent bé sobretot si ho fa indirectament, implícitament (per exemple, que el Jaume comenti amb el Quique que corria gairebé tant com ell baixant pel camí de la font cap a la vall de Sant Just, fa dos o tres anys). Llavors m'animo una mica infantilment i segueixo tirant. És una sensació estranya haver de posar el meu nom a tot arreu, com si necessités eixamplar-me infinitament per trobar una mica de seguretat en mi mateix.

L'ideal, potser, seria poder ser jo mateix sense crosses de cap mena, com un baix d'un quatre de vuit molt valent que renunciés a les crosses i aguantés tot el pes. A la colla jo sentia que aguantava amb un marge petit tots els castells que m'hi fotien, que si duressin un minut més (és molt!) estaria ara mateix més que mort. Sento una mena de feixuguesa que m'esclafa, és el que el bigotut batejava d'esperit de pesantor. M'agradaria volar i deixar enrere tots aquests llasts que em lliguen estúpidament... però sento l'absurd tan feixuc i em costa tant viure en l'absurd que no sé cap on campar-la.

02 de gener 2011

La millor collita dels Castellers d'Esplugues

[Article publicat a la Vida d'Esplugues aquest desembre]

Benvolguts lectors de la Crònica, ens adrecem per primer cop a vosaltres, i a tot Esplugues en general, des d'aquestes pàgines per relatar-vos la crònica de l'any de la Colla de Castellers, una de les entitats més dinàmiques i que mobilitza més gent del nostre municipi i dels voltants per tot Catalunya. El nostre creixement ha estat progressiu aquests darrers anys, de forma que cada cop hem portat el nom d'Esplugues més amunt, sempre amb el mateix orgull de pertànyer a aquesta colla que ens estimem tant i a aquest poble i aquesta comarca tan masegats pels sotracs del temps.

Superant els límits
Aquest 2010 podem tornar a dir, un any més, que els Castellers d'Esplugues hem protagonitzat la millor temporada de la nostra història. Enguany, la Tècnica —que es renovarà en la propera Assemblea— s'havia plantejat, com a objectius, consolidar la feina anterior, és a dir, tot el ventall de castells de set, i afegir-hi, a més a més, el tres de set aixecat per sota. Pel que fa al primer objectiu, només ens ha quedat repetir la torre de set (2de7), un castell que tan sols hem carregat una vegada, l'any passat al Clot de Barcelona. Aquesta temporada vam seguir assajant-la de valent amb la mateixa alineació que el 2009; tanmateix, ens va quedar en intent —va fer llenya— a Sants per primavera. Com a conseqüència, vam deixar-la en stand by fins després de Festa Major. Malgrat els assajos intensius de les darreres setmanes de l'any, la Tècnica va considerar que no la teníem amb prou garanties per descarregar-la a la darrera actuació a Terrassa i, per tant, haurem d'esperar l'any vinent per poder fer-li l'aleta.
Pel que fa a la resta de la gamma de set, l'hem consolidada a bastament. Així, el cinc de set (5de7), per exemple, l'hem descarregat 10 cops, tot un rècord que segueixen de prop el quatre de set amb agulla (4de7a) i el tres de set amb agulla (3de7a). Aquesta darrera estructura era inèdita per a nosaltres: l'havíem estrenada per Festa Major l'any passat i enguany ja la dominem completament.
Però, de ben segur, el més destacable d'aquest any ha estat la consecució del primer tres de set aixecat per sota (3de7s) de la nostra història. És un castell molt espectacular atès que és la pinya qui va alçant cada pis, mentre que els pisos inferiors van col•locant-se a sota de l'estructura. És un castell molt tècnic, el més difícil de tota la gamma de set a banda del 2de7, ja que requereix molta constància i fidelitat a assaig i una pinya molt tècnica que pugui aixecar el tres ben compassat. A més a més, la gent del tronc del castell ha d'estar molt concentrada per aturar l'inevitable bellugueig de cada aixecada. D'aquesta manera, amb uns assajos molt durs tot just arribats de vacances, vam estar en condicions de portar el 3de7s per Festa Major. Malgrat els nervis lògics, però, el vam aixecar amb molt bones mides i amb molt bon ritme, amb una gran eufòria per part nostra i l'ovació del nostre públic, que flipava mandonguilles.

Resum de la temporada
Començàvem la temporada a Badalona, just abans de Setmana Santa, i aviat preníem embranzida: a la segona actuació, a Cornellà, descarregàvem els primers tres i quatre de set, i la setmana següent, per Sant Jordi al Robert Brillas, ja ens apuntàvem el primer 4de7a, el més matiner de la història —i és que la progressió ha estat fulgurant: el 2008 fèiem només dos 4de7a, el 2009 en fèiem cinc i enguany onze, un dels quals només carregat. A la Trobada de Colles del Baix Llobregat, a l'Hospitalet, tornàvem a fer la millor actuació de la comarca per tercer any consecutiu, demostrant que som la colla més en forma del Baix. El 15 de maig, a Sant Cugat, aconseguíem el primer 5de7; una setmana més tard, a Sabadell, descarregàvem per primer cop aquesta temporada dos castells de set i mig en una sola actuació, el 5de7 i el 4de7a. Per Festes de Can Vidalet completàvem el primer 3de7a de l'any; una setmana més tard escometíem el gran repte, a Sants: la torre de set. L'estructura va patir els mateixos problemes que la del Clot de l'any abans, en obrir-se a terços i petar per dalt; en comprovar que el problema era estructural, la Tècnica va deixar-la una mica de banda i va començar a centrar-se més en el 3de7s. Marxàvem de vacances, després del Gall, amb molts castells de la gamma alta de set, però sense provar el tres per sota ni aconseguir la torre, els dos grans objectius d'aquesta segona part de temporada.
Tot just començat setembre hi tornàvem; les actuacions d'abans de Festes ens van posar a punt, i els assajos, molt bons, ens van permetre d'afrontar el 3de7s. En les dues actuacions de Festes vam descarregar tot l'espectre de set llevat de la torre: 3de7, 4de7, 4de7a, 3de7a, 5de7 i 3de7s. Després d'aquesta gesta, impensable fa molt poc, vam anar a Tarragona i, una setmana més endavant, vam celebrar el I Memorial David Carreras. En David, com tots sabreu, va ser un dels fundadors i el principal impulsor de la nostra colla, i era molt conegut al poble pel seu dinamisme i empenta. A la plaça de l'Església (o Pare Miquel d'Esplugues), després d'un intent desmuntat, dedicàvem el 5de7 a la seva memòria, i que sigui per molts anys. Una setmana més tard, actuàvem en el marc de les Festes de Tardor de Sant Just en un Can Ginestar molt atapeït de gent i amb un gran ambient, i aconseguíem tres castells de set i mig (3de7a, 4de7a i 5de7), el segon cop en la temporada i el tercer de tota la nostra història.
Les darreres tres actuacions de la temporada han posat el colofó a aquest any. A Granollers, el 13 de novembre, després d'un altre 5de7, intentàvem el nostre segon 3de7s, però quedava en intent en encallar-se el rengle de la plena en l'última aixecada, la decisiva. Malgrat això, després de la dura llenya descarregàvem el 4de7a i acabàvem l'actuació amb un 3de7 i el primer Pde5 aixecat per sota de l'any, que no va oferir cap resistència. L'endemà al Clot fèiem castells bàsics de set i el segon Pde5s, i el dissabte següent, per Vigílies dels Minyons de Terrassa, la primera actuació amb els castells declarats Partimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, tornàvem amb el 3de7s, descartada definitivament la torre de set a l'assaig del dia abans. A Terrassa vam repetir exactament la mateixa actuació que per Festa Major, la millor de la història, però hi afegíem dos pilars de cinc simultanis al final, una gesta inèdita per a nosaltres, atès que mai no havíem tingut dues alineacions diferents de Pde5, un dels quals era aixecat per sota. Abans havíem descarregat el 5de7 i un treballat 3de7s, a més del 4de7a. Una actuació gairebé immillorable per a una temporada pràcticament perfecta.
Esperant que l'any vinent us sigui tan profitós com esperem que sigui també per a nosaltres, us desitgem bon Nadal a tothom i us esperem a qualsevol assaig, ja sabeu, a la Nau del carrer Àngel Guimerà 191. Bon Nadal, mengeu neules i torrons i un bon plat d'escudella.

Salut i Castells!