14 de maig 2011

Vigílies de Sant Ponç a Sant Cugat, 2011

Ahir era l'assaig famós «Porta un amic», que hi havia el clàssic dubte de si funcionaria o no però que va ser un èxit. Vam fer proves molt potents i teníem més pinya a l'assaig que no pas avui a plaça amb Sant Cugat sumat. Avui alguns dels nous dels d'ahir hi eren, però tampoc no era la idea que vinguessin, sinó tenir-los fitxats i tal. La prova del quatre de vuit ens va trempar moltíssim, i el tres de set per sota va anar molt bé i en general estàvem tots flipant.

DSC06892

Avui tocava anar a Sant Cugat. Havia dormit molt poc, menys de tres hores, i així i tot no estava massa cansat, la becaina de mitja hora m'ha reconstruït de cap i de nou, així que he pogut perpetrar la meva idea: anar amb bici a l'actuació. Bé, no és gaire cosa, tot i que ho he fet en hora i quart (aplaudiments). L'any passat recordo que vaig trigar gairebé dues hores, vaig perdre'm i no vaig donar-hi tanta canya. I segueixo pensant que convisc amb una colla de mariques que els hi fa por una miqueta de tonificació ciclista.

Quan feia els darrers metres al voltant del Pi d'en Xandri, començava a plovisquejar un xic. Llamps i trons amenaçaven: pel maig cada dia un raig. L'actuació ha començat un quart d'hora tard amb un pilar de quatre per colla, i aleshores ha estat el torn dels autoanomenats Gausacs, denominació si més no curiosa. Els verds han començat amb una torre de set, la quarta o cinquena de l'any, que s'ha mostrat molt sòlida tot i que un pèl lenta i tal. Han seguit amb el cinc de set, que diria que no ha estat tan maco com el nostre, i han plegat amb un quatre de set amb agulla molt rebregat que ha estat al caire de l'abisme. No han fet pilars per la pluja.

Bé, nosaltres fèiem el tercer cinc de set de la temporada, un altre cop fora de casa, un dissabte tarda amb risc de tempesta, no està pas malament. Havent vist el vídeo, en general estava maquíssim i molt sòlid, és un castell que tenim apamadíssim, com també vaig dir a la crònica de Sant Cugat de l'any passat. Aquell va ser reputat com el millor de tots els cincs de set que havíem fet fins aleshores; el d'avui també estava molt bé, fora d'algun desencaix mínim.

A segona ronda tiràvem el quatre de set amb agulla, que la veritat és que no sé com cony ha anat, malgrat haver-ne vist el vídeo. Quan els castells van bé és avorrit comentar-los perquè no hi ha res a criticar.

L'Arita quadrava el quatre de set dels «lleugers» quan la pluja s'ha espesseït. Núvols negres es congriaven. S'ensumava un quatre procel·lós. Llamps i trons, Zeus enfellonit. El Rai, per tant, ha ordenat desmuntar la pinya. Hem esperat cinc minuts però la pluja ha esdevingut xàfec i hem enfilat cap als cotxes... m'han colat la bici en un cotxe i cap a la Closca a veure els vídeos, a fer una Coca-Cola, etc.

I ara què? Estic molt cansat però sembla que ha deixat de ploure. Potser em passo per les Tres Esplugues aviam si fan els concerts, i potser pel Casal de Joves de Sant Just, aviam si fan la Jam Session. O potser no. M'hauria de dutxar.

Fotos.

DSC_0319

09 de maig 2011

Actuació a Figueres, 2011

DSC06750

Figueres és la vila amb la «fortalesa més gran d'Europa», el castell de Sant Ferran, mentre que els Castellers d'Esplugues som la colla que fa els castells més grans del món. Diuen també que Figueres alberga la paret més culpable del planeta, la del lleig Museu de l'Empordà, en el lloc on hi havia un edifici modernista enderrocat i un quadre d'Àngels Santos que «sembla pintat per un Hieronymus Bosch que hagués conegut l'obra de Giorgio de Chirico» i que ara està al Prado, em penso. He fet una mica de turisme literari via Els jugadors de Whist (les normes del whist són les de la botifarra) i m'he plantat a la plaça un quart d'hora abans, i he fet un cafè.

La cercavila ha arribat des de l'Escorxador a toc de tabals i ruflet de gralles i les colles han anat prenent posicions davant l'Ajuntament, al balcó del qual hi havia, per meravella de tothom, l'alcalde alcaldable, que com era de preveure ha marxat acabada la primera ronda després, però, que els Castellers de Figueres aturessin l'actuació per fer un pilar al balcó i estendre la bandera amb l'escut de la capital empordanesa. Ens ho miràvem els cargolins de cua d'ull i ho blasmàvem sense gaires miraments, malgrat que en això de llepar el cul als consistoris tothom tingui la llengua bruta. L'aturada, però, no ha obstat perquè féssim l'actuació més ràpida de la història: en poc més d'una hora, amb una llenya inclosa, hem enllestit les tres colles, i a quarts de tres ja havíem dinat.

Bé doncs, al principi de tot fou el pilar caminat de totes tres colles, i tots foren gaubats i les gralles sonaren bé i tothom en fou encara més gaubat. En aquest fragment de crònica havia inclòs unes consideracions sobre els músics, però crec que ja no cal dir res que no hagi estat dit ja en persona i reiterat fins a l'atipament existencial. En tot cas, hi tornarem.

Nosaltres érem els segons en l'ordre d'actuació; el programa era ambiciós tenint en compte l'alçada de la temporada on som i els cent quaranta quilòmetres de distància i tota la pesca. Començàvem amb el segon cinc de set de la temporada, que ha pujat molt ferm però una mica lent i, segons relaten els informadors, amb la torre separada del tres; l'enxaneta, a més, per problemes diguem-ne tècnics poc venir poc a assaig i el cas és que li ha costat déu i ajuda passar del pom del tres al de la torre. Això ha creat dubtes al cinc, que ha calgut defensar-lo una estona, i també ha precipitat uns moments de «dimensió desconeguda», allò que sembla que es fa una llosa de silenci sepulcral i no saps ben bé en quina realitat habites. Però, en ser descarregat el monstre, tothom ha estat fort gaubat i amb profús rigolatge.

A segona ronda era el torn del tres de set amb agulla, sembla que també el segon de l'any, i sembla que en aquesta ocasió la pinya estava força desmanegada i el baix de l'agulla molt descentrat i girat. Tot plegat ha fet que anés una mica bellugat, però res de l'altre món, mentre que el segon havia de corregir la seva posició per encarar-se a la rengla, i apa.

Per acabar, el 4de7a, que ha anat molt millor de mides i tempo que els anteriors, malgrat que a la meva posició un dels baixos del quatre semblava que s'enfonsava (tot i que ell ho negava) i em feia parar menys atenció de la necessària al pilar del mig. I tot plegat, de puta mare.

De puta mare, doncs: avui no estàvem a la zona tradicional però hem tornat a deixar la imatge de la colla molt bé i molt potent lluny de casa i tota la pesca, i ara aquí feia unes altres consideracions sobre la feina dels últims cinc o sis anys i tot això però suposo que no cal perquè és vox populi. En fi, fèiem un vano de cinc per plegar, que fèiem saludar i tot, una floritura que sempre em fa una mica de por perquè sempre em sembla que tenim poca pinya i que el pilar es pot trencar en qualsevol moment, però no, fet amb molta tranquil·litat.

Per la seva banda, els Castellers de Figueres descarregaven amb moltíssima facilitat el tres i quatre de set, amb el pare de la Sílvia de cap d'una colla que respecte l'any passat trobo que han millorat molt substancialment. Demanant-ne el secret, m'han contestat que és a causa «del treball i més treball» o una cosa per l'estil. En el seu programa entrava també el 4de7a si els dos primers anaven bé, i com que han anat impecables finalment el tercer castell de set ha caigut. Segons la meva dissortada memòria recorda, el quatre va anar prenent mides estranyes per dalt, però una terça la va perdre del tot i va intentar aguantar totalment ajupida fins que no va poder més i va saltar pels aires, cap a dins del castell; els quarts i la resta, doncs, queia a plom sobre la pinya, malgrat que no hi va haver gaires contusions, i malgrat que el meu pare va rebre, per un sol dia que ve a fer castells: no sap ensumar-se quan hi pot haver perill de llenya i per tant no es protegeix més en aquesta mena de circumstàncies. També val a dir que ni l'Andro ni el Quique van rebre; el seu imant de llenyes ha fallat per primer cop. En repetició feien el pilar de cinc com un castell normal, i jo diria que a pilars repetien el pilar de cinc, però potser van fer-ne un de quatre.

Finalment, els Xics de Granollers descarregaven 2de6, 4de7, 5de6 i Pde5, i sembla que van a poc a poc renovant troncs i pom de dalt i que, al final de temporada, tornaran a fer el quatre de vuit, cosa que a la nostra colla, comentant-ho, tocava una mica la polla, i ens esperonava una mica més a intentar-ho. Des de Xics em deien que anem molt bé i que hem de provar-lo aquest any per collons, i sembla que ja tenim el destí escrit, que ens perseguirà com a les tragèdies gregues.

En fi, divendres a l'assaig havíem fet el quatre de set net fins a dosos i amb acotxador i enxaneta pujant per terços o quarts, i si seguim així segur que ho farem. I aquí havia escrit unes consideracions més o menys tendres i engrescadores, però no és el cas de publicar-les. Vam tornar a Esplugues després de dinar mongetes amb botifarra al pàrquing d'un Mercadona de Figueres (la plaça porxada devia ser impossible), vem fer el cafè, l'autocar ens va portar a la Closca pel camí més llarg que va trobar mentre la canalla cantava «Som els Cargolins, i farem el quatre de vuit!», vem veure el vídeo dels castells... Un vídeo fet amb la càmera de la tele d'Esplugues, el programa va engegant i s'emetrà a final de mes.

I a tot això, ni estudio ni estudiaré mai, i ja veurem si acabaré la carrera.

Fotos.

07 de maig 2011

Diades de Ganàpies i d'Arreplegats, 2011

DSC06615

Encara em passo per les diades universitàries i casualment durant aquest dijous i divendres eren les dels Ganàpies de la UAB i la dels AZU. La coincidència miraculosa en una mateixa setmana és una cosa extraordinària molt infreqüent que, fins on jo sé, no ha sigut, ni de bon tros, fortuïta, i que ha aixecat, en conseqüència, una certa polseguera que jo, molt assenyadament, em cuidaré prou de tornar a alçar.

El cas és que dijous, després d'una visita al centre de Barcelona, una ciutat contaminada, sorollosa i bruta, prenia el tren cap al Campus d'Excel·lència Internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona, una universitat bastida durant el franquisme damunt unes terres ermes pantanoses voltades de polígons industrials i autopistes.

Quan arribava a la Plaça dita Cívica, els Ganàpies començaven el torneig de botifarra, però jo passava per la biblioteca i feia uns tràmits de final de carrera i tota la pesca. I a les dues ben tocades m'hi tornava a plantar, ja ben peixat, i em disposava a gaudir del primer tres de set descarregat d'aquesta colla d'eixelebrats. El tres va pujar amb força bones mides però, mentre es coronava, la rengla sembla que s'obria i tot el tres trontollava molt fins que no van baixar els dosos; tot plegat, però, sense gaire perill imminent: un tres vellejat i defensat en conseqüència, amb mides més que passables, el primer descarregat després de dos de carregats consecutius a la mateixa plaça els dos anys anteriors, uns anys en què havíem comptat amb la pinya dels Arreplegats que, enguany, en el mateix moment, estaven assajant a la no herba d'Empresarials el tres de vuit amb folre de l'endemà. Quan baixaven quarts i terços, el segon de la rengla es deixava anar i aplaudia com un boig, molt estil vallenc tot plegat.

A segona ronda els Ganàpies desmuntaven el quatre de set amb l'acotxadora ja col·locada; les mides es perdien ràpidament i la llenya es flairava imminent. En repetició hi tornaven i el descarregaven amb algun problema per dalt, em sembla recordar, força tancat i bellugat, però bé. I aleshores havia de fer cap a la feina.

Hi eren també els Xoriguers, que m'informaven que també estaven com emprenyats amb Ganàpies, no ho sé ben bé i callo, els quals feien castells de sis més o menys bé. Com que només érem dues colles que féssim castells allò que se'n pot dir normals —si és que això dels universitaris pot cosiderar-se dins de qualsevol concepte de normalitat—, la cosa feia força via. Ens acompanyaven també els Emboirats de Vic, que em diuen que no són tan esbojarrats com els que vaig conèixer quan era ganàpia actiu, els Passerells de Mataró, els Pataquers de la Rovira i Virgili i una mostra de Marracos, que tenien festa d'Agrònoms al vespre a Lleida.

Fotos de la diada de Ganàpies.

DSC06654

FESTA DE LA FIB - AZU

L'endemà, però, era el dia aquell que es veuen les grans baluernes i que criden castellers de totes les colles convencionals i no convencionals, etcètera. Jo ja he donat el meu parer per moltes bandes sobre el sistema d'engrescar la colla que tenen els Arreplegats, i també la meva retorta opinió sobre això de folrar el que no toca, i sé que tinc molt pocs partidaris i realment tant se me'n fot. Ara bé, si bé és cert que el sistema els ha anat funcionant molt bé als AZU, m'ha semblat percebre que aquest divendres eren menys camises (potser només percepció), amb menys caques seques (tot plegat molt subjectiu) i que, en general, han desvetllat menys expectatives que quan van anunciar el famós quatre de vuit sense folre. En fi, aquell dia potser em van convèncer d'alguna cosa, alguna cosa que ahir, per molt que haguessin fet l'aleta al tres amb folre, no haurien aconseguit fer-me creure.

En fi, m'estic embolicant i mesurant molt les paraules perquè si algun dels verds llegeix aquesta merda no em tiri els plats pel cap, tot i que em penso que no hi ha res a fer i que ja he parlat més del compte.

Els AZU començaven amb el quatre de set amb agulla, que es tancava molt per quarts i que jo realment veia perillar, però que van defensar força bé. Per alguna raó desconeguda per mi, l'enxaneta habitual dels pilars i de tot arreu no va fer d'enxaneta ni aquí ni al cinc de set de després. A segona ronda provaven el tres de de vuit amb folre, la gran baluerna del 2011. Al segon peu, pujava amb la rengla que s'anava obrint per baix, per l'encaix amb un folre que, què voleu que us digui, no acabava d'aturar el moviment. Semblava que es controlava el bellugueig, però en col·locar-se l'acotxadora i amb l'enxaneta habitual d'altres temporades per quints, el folre esdevenia flam, l'estructura es rebregava per tot arreu i es plegava en una llenya plàcida sense lesionats. Em deia el company d'Esplugues que havia petat per dalt, però després d'haver vist el vídeo que han penjat els verds, em refermo en la teoria que va ser conseqüència del folre i sobretot de la plena.

Després d'això, estabornits pel cop, seguien amb el tres de set i van acabar amb el cinc de set, que va ser una puta roca i en el qual es va estrenar la Cèlia, una altra cargolina que deixem anar pel món arreplegat i que ara ens farà patir cada cop que els verds aquests proposin la seva gran baluerna de torn.

Pel que m'han dit, van caure en el pilar de cinc, ja totalment desgastats per la batalla. Per la seva banda, els Ganàpies només feien el tres de sis, amb un sol cordó de pinya (a mi m'hi posaven de primeres laterals sense que hagi passat per l'assaig en tot l'any) i amb un cinc de cinc net i un altre castell net, un quatre de cinc em penso. Aquests dos dies he reviscut les pinyes desgavellades dels Ganàpies i les bogeries de l'estil d'orientar la rengla del tres amb l'únic criteri d'encarar-la al bar més proper —un bar que no tenia cervesa, per cert. Mentre els AZU feien el cinc de set, els quatre ganàpies que quedaven s'ho miraven a l'ombra de l'edifici de l'aulari. I és que, si dijous els verds no hi havien anat, els blaus semblava que divendres, pràcticament, no hi fossin. I m'estalvio l'opinió cap a un cantó i cap a un altre, perquè de fet estic fora de tot aquest xou i no en sé de la missa la meitat.

Hi havien també els Xoriguers, amb castells de sis, els Emboirats, els Passerells, els Marracos amb camisa, i crec que no hi eren els Pataquers. D'altra banda, feia força calor sota el sol, una calor que a la pinya era escanyant i que era culpa, invariablement, dels Arreplegats.

Jo havia estudiat en aquell aulari que feia ombra als quatre ganàpies, a l'esquerra del tot, on fan Telecos. M'hi vaig passejar un any, sense estudiar gens perquè no m'agradava gens el que feia i perquè no estava fet per mi. Si, per contra, m'hagués agradat, i si hagués conegut aleshores els castellers que volten pels campus de la Ciutat Comtal, m'hi podria haver ajuntat i ara, tot això, potser ho escriuria des de la perspectiva d'una caca seca. Però aquesta història possible em resulta impossible, i al capdavall l'única perspectiva que m'escau és la d'un ganapiot outsider i excèntric, que vénen a ser sinònims.

Fotos de la Festa de la FIB.

01 de maig 2011

Actuació a Sitges, 2011

DSC06582

Cap de setmana força casteller. Dissabte passava per la Vigília de la Jordiada dels Castellers de Cornellà i parlava una estona amb ells, m'enfaixava i els ajudava a fer els seus castells. Estan engegant un nou procés de renovació després de la renovació que semblava que engegava ja l'any passat; esperem que els hi vagi bé i remuntin aviat.

Parlava ahir també amb una noia de la Jove de l'Hospitalet i m'explicava una mica el panorama. Avui volien fer, amb els Minyons a l'Ajuntament de l'Hospi, el quatre de set, de forma molt matinera per tal com l'any passat els havien estrenat ja a final de l'any. L'han desmuntat, segons m'indiquen les fonts cibernàutiques.

I pel que fa a Esplugues, lloc d'inici i arribada del periple comarcal, els fats ens indicaven que havíem d'anar a Sitges. La crònica a Lamalla ja està penjada, així que només comentaré allò que no hi he escrit perquè no tocava escriure-ho-hi. Ho faré potser com el Xavier Bosch les seves cròniques futbolístiques, amb punts numerats.

1. Actuàvem a zona tradicional amb dues colles molt importants per història i castells. Havíem d'estar a l'alçada i hi hem estat a nivell casteller.

2. El que no ha estat a l'alçada, i que ha creat polèmica extracargolina, han estat les nostres gralles. Deia que ja anaven soles, però necessiten encara molta confiança i assaig perquè la imatge d'avui ha estat, diguem-ne, poc gratificant, sobretot al costat de les altres colles, que són, sobretot els de Sitges, d'allò millor que hi ha pel món casteller. No vull carregar-me-les, només dir que si encara no tenen prou confiança, que s'esperin i busquin ajuda, perquè no podem anar així per les places. Tot el meu suport per les gralleres, que s'ho estan currant moltíssim.

3. Ha estat la millor actuació del que portem de temporada i és el millor inici que hem fet mai. Ja hem descarregat tots els castells de set fins al cinc de set i només ens queda la torre i el tres per sota, dos castells que ja són una altra història.

4. Avui hi ha hagut moltes novetats als troncs, amb la Lídia per exemple estrenant-se a un castell de set amb nosaltres i amb el quatre de set amb què hem plegat, sense els terços habituals i amb els quints hipotètics d'un quatre de vuit.

5. Hem fet girar el pilar de cinc i hem fet caminar el pilar de quatre d'entrada sense haver-lo assajat des de fa força temps, segurament des d'abans de Valls.

6. No sé com es planteja el futur proper, però amb el que ens queda per fer de set i el quatre de vuit més o menys encara tot boirós, potser és difícil motivar la parròquia per a les pròximes actuacions, dues de consecutives les dues setmanes vinents i a fora de casa.

7. Vaig numerant per numerar i de forma desordenada. Molt bonic el local de la Jove de Sitges, tot un Palau reial d'un Rei Moro. Molt bonica la vila, que no coneixia gaire fora del passeig marítim. I molt bé el dinar que ens han ofert, malgrat que anava massa racionat al començament i després la gent anava repetint.

8. Pel que fa a les altres colles, van sumant a poc a poc, cadascuna al seu ritme, i sembla que van per bon camí. Especialment Sitges, que els he vist molt més segurs que l'any passat, tot i que potser era perquè jugaven a casa.

9. Curiosa la combinació de Sant Jordi, Dia de la Mare i Dia del Treballador, tot per qüestions d'atzar i de Setmana Santa tocatardana.

10. I per cert, el cap de colla ha encertat la seva pròpia porra. #etfelicitofill

Doncs apa, que ja me n'he cansat. Fotos.

Colla Jove de Sitges: P4cam, 4d7, 4d7a, 3d7, 3 P4 simultanis
Castellers de Sants: P4cam, 4d8, 5d7, 3d7, vano de 5
Castellers d’Esplugues: P4cam, 5d7, 4d7a, 4d7, P5