Diada del Patrimoni de Gràcia

Avui com que feia bon dia i no tenia gaire res a fer al matí, he decidit nar a veure la diada que organitzaven els graciencs a la Plaça del Raspall amb motiu del Patrimoni de no sé qui, hauria d'informar-me'n. La plaça és acollidora: amb la colla vem actuar-hi l'any passat i s'hi està força bé. A més de veure Gràcia, que em cauen força bé, també volia mirar com comencen els companys de Cornellà després d'un 2011 força erràtic. Pel que fa als de Caldes, que ara es fan dir Escaldats, no tenia cap motiu particular per veure'ls, mai no m'han dit gaire res...



Cornellà obria rondes, però a causa del canvi d'hora i de la mandra que em feia agafar la bici m'he perdut el seu primer castell, que segons els meus informadors graciencs ha pujat molt ferm de mides, amb la canalla una mica lenta, que ha fet que es desfés una mica a la descarregada. Jo pensava que això ja els hi passava l'any anterior, i que calia veure ben bé com enfilaven els castells per comprovar com han evolucionat. Ho he pogut valorar, una mica, en segona ronda, en què han provat el 4de6a. La meva percepció subjectiva però diria que sincera és que segueixen tenint força problemes de pinya; que els troncs, tot i algun canvi, segueixen sent molt robustos, i que la canalla, que l'any passat encara s'havia de polir molt, enguany està ja més madura. El còctel d'això significa que alguns castells es deformen perquè van una mica lents o perquè la pinya no acaba de fer la feina, i que «la vella guàrdia» de la colla, com diria l'inútil del Beumala, els «camises gastades» segueixen tirant del carro. El 4de6a crec que va pujar una mica obert però en general no va presentar gaires resistències. El 3de6a de tercera ronda va estar molt tancat per terços i amb el pilar del mig diria que descentrat i encarat d'una forma molt estranya. Per acabar m'han sorprès gratament amb el pilar de cinc; l'any passat en van fer relativament pocs (vora uns cinc, si no vaig errat) i encetar l'any d'aquesta manera és una molt bona notícia per a ells. El pilar l'he vist també força ferm, amb els típics dubtes de canalla, i ha aguantat com un espadat de marbre, que diria Jünger. Espero que tinguin molta sort, aviam si és veritat que poden fer castells de set d'aquí dues o tres setmanes, quan ens trobarem Esplugues amb els de Cornellà al seu poble, i també ho dic amb moltes ganes que tornin al nivell d'abans perquè ens esperonin, també, a créixer a nosaltres.



Els graciencs diria que eren els segons en l'ordre d'actuació i portaven un programa de castells de set no molt ambiciós però, pel que tinc entès, no exempt de complicacions. Segons em deien, hi ha alguns canvis per la part de dalt i, segons he vist, tenen una canalla molt nova que cal anar circulant. Han començat amb un 3de7 que no he vist patir gaire, amb unes mides molt bones; han seguit amb el 5de7, que no m'hi he fixat gaire però que no semblava gaire problemàtic; potser hi havia algun desajust a segons del tres, però no ho tinc gaire clar. Per acabar, el 4de7a, en què he vist rostres un pèl contorsionats per terços i quarts i una enxaneta del pilar molt petitona. En el pilar de cinc que han portat per plegar, es veia molt bé com l'enxaneta anava molt a poc a poc, però ja espavilarà. En fi, que Gràcia era força colla i que si tot va bé haurien de seguir l'estela de la feina de l'any passat.



Els de Caldes, pobres, tenien poquissima pinya i feien els castells amb força treballs. Han començat amb el 4de6, no gaire maco, per seguir en segona ronda amb el 2de6, que ha pujat ferm i prou bé; per finalitzar, un 3de6 que diria que no tenia res a destacar; tampoc no m'hi he fixat gaire. I comiat amb un Pde4.



Doncs res, això ha estat el matí. Xerrant amb l'Albert m'he trobat el Pau i la Júlia i hem nat a fer el vermut a la Virreina. Tornant tots tres per la Diagonal amb l'airet de primavera, xerrant tranquil·lament, hem arribat a Esplugues, la pus bella vila de Cathalunya.

Assemblea: Contra el Concurs i tots els altres (versió II)

Després d'un hivern mogut amb molts fronts oberts, a l'Assemblea en vem tancar un grapat i vem iniciar, podè, una nova època a la Colla si més no pel que fa institucionalment, un altre reflex d'allò que anem dient que és la «maduració de la Colla». Una d'aquestes novetats, per exemple, és la creació, per fi, d'un cens de la Colla com cal, que ve regulat pels nous estatuts --Reglament de Règim Intern, RRI-- que s'havien d'aprovar poc més endavant. La infrastructura de l'Assemblea feia patxoca.

Dels temes importants de l'Assemblea, deixant de banda les valoracions de Junta Tècnica i Directiva, el primer que es va votar va ser el RRI, que, segons l'ara secretària --fins aleshores tresorera-- es presentava per tres motius: pel cens, per definir càrrecs i perquè Directiva i Tècnica es presentin plegats en una sola candidatura. Jo també estava en la reduïda comissió de redacció del RRI i realment els Estatuts que tenim són una gasòfia infumable que regira els budells i fa vomitera. Necessitàvem una cosa que mirés d'evitar un seguit de problemes institucionals i que ens permetés de créixer com cal. I es va aprovar per unanimitat i amb tres esmenes de detall acceptades.

El segon tema era la participació o no en el Concurs de Castells. A la reunió prèvia de Junta havíem estat discutint sobre el tema durant un hora sobre collonades sense arribar a gaires conclusions, i jo em temia una Assemblea eviterna --però tot plegat va fer molta via. El President i el Cap de Colla van presentar el tema, que es resumeix en: no trairem la nostra «filosofia de Colla» tot i l'esportivisme de la competició; l'impacte mediàtic de l'afer ens publicita arreu; afavoreix el creixement de la Colla per tot plegat i per la campanya que se'n pot fer i, a més, coincideix amb la mobilització per Festa Major; dels cinc autocars que hi baixarem --com n'hi baixaven de colles com Sagals...--, almenys un es pot acabar quedant a la Colla. També es diu que els concursos són més tradició castellera que les colles del Baix perquè es porten fent de fa més de cent anys. Després de totes aquestes mentides, es va votar molt majoritàriament anar-hi, tot i que els vots en contra o en blanc sumaven més del 30%.



Jo, particularment, i tot i que no vaig piular, estic bastant en contra del concepte «Concurs». Si les colles no hi van a competir, que en diguin «Trobada de Colles» o «Biennal Castellera de Tarragona» o com vulguin, però que obliterin el mot «concurs». Si, per contra, acceptem que és un concurs --que hem de quedar per davant o per damunt de Moixiganguers, per exemple-- no competir-hi per tal de no trair l'esperit de la Colla o de l'eteri món casteller em sembla incoherent, oi més tenint en compte que sí que hi ha colles i que sí que hi ha una part del món casteller que pressionen perquè els castells siguin cada cop més un esport, amb tot el que implica: tractament mediàtic, esperit competitiu per damunt d'altres valors, classificacions, lèxic, supporters, publicitat, etc. Vull dir que és una qüestió de concepte: anant-hi no fem només un favor a la Colla a curt termini, sinó que contribuïm a estendre una visió dels castells que a mitjà o llarg termini ens pot tornar com un bumerang.

En resum i en punt i a part perquè quedi clar: no només és incoherent no competir en un concurs, sinó que tècnicament sí que ho fem, i així és com s'ho prenen gent com els Beumala i els Miquel Ferret (http://elpatidigital.wordpress.com/2011/10/12/taula-rodona-castells-cultura-o-esport/) de torn. I qui no ho entengui és que és curt de mires. Ja fa anys que es tendeix cap a aquest model i aquesta mena d'actes només el potencien.

Però això, com es pot dir en una Assemblea en què la meitat dels membres porten un màxim de dos anys a la Colla o no hi pensen mai gaire, mentre que l'altra qualifica de «hippy de merda» l'estil de Minyons de Terrassa? Doncs mira, segurament no tinc raó, i ens podem empassar les conviccions un cop a la vida (total, ens passem tota la vida fent concessions a tort i a dret, i això en cas que en tinguem alguna, de convicció). També hi ha gent que afirma que els Minyons, malinterpretant --aquesta paraula no existeix al DIEC-- el Nani Matas, van a competir a Sang Fèlix, o que a Valls, el bressol casteller, sempre han anat a sang i fetge. Jo sempre he diferenciat la rivalitat, en certs moments exacerbada, de la competició esportiva, que certament no necessita ni rivalitat, només un rànquing i unes puntuacions i, de vegades, un jurat.

L'argument que els concursos són tradició des de fa cent anys em sembla feble per tal com els concursos han variat moltíssim durant aquests cent anys, durant molts anys no s'han celebrat i les seves finalitats han canviat radicalment. Els que feien els magatzems de Can Jorba no tenen res a veure amb els de les darreres dècades... Amb tot, la tradició gairebé mai no pot ser un argument, en el sentit que també em servia a mi per blasmar l'ús del casc casteller, que em sembla una puta merda, però què hi farem, ens hem d'adequar als nous temps... uns nous temps (post)postmoderns que tendeixen a l'espectacle, el simulacre i la cultura de masses, tot un conjunt que a mi m'està bé quan miro el Barça, però no quan faig castells, que per a mi és tota una altra cosa.

Sobre l'argument que fem campanya i dels dos autocars i mig que hagin de venir de gent de fora de la colla, unes trenta o quaranta persones o les que siguin s'hi apuntaran, això em sembla allò que en diuen comptabilitat creativa i depèn molt de cada cas. Segons com ho veig jo, cada colla es prepara la temporada segons els seus interessos i les seves actuacions; és cert que coincideix amb la nostra Festa Major i que ens pot servir, però en tot cas no ho acabo de veure clar. També perquè les colles que treien rèdits d'aquest esdeveniment hi anaven al de diumenge, que és el que ha de concentrar l'expectació mediàtica principal, mentre que nosaltres hi anirem el dissabte, i tal.

En fi, que tampoc n'hi ha per tant i que d'arguments de pes no en tinc cap, segurament, i els altres decanten la balança molt cap a l'altra banda. He vist al Twitter del regidor de cultura que ha retuitejat la Nota de Premsa en què anunciàvem el resultat de la votació: potser està engrescat i tot pel certamen. Doncs au, aviam si hi ha sort i en surt tot molt bé. Si hi fem el 4de8 ja haurà valgut la pena d'anar-hi, tot i que aviam si el fem per Festa Major, que és on s'han de fer aquestes coses: al poble, en un marc festiu i popular, i no en una plaça de braus...

Després de tot això, que no va durar gaire (no va haver-hi arguments en contra de pes, ni tan sols els meus), es va presentar la nova Junta Directiva, que ens hi estarem només un any perquè el vinent anem plegats amb la Tècnica. El President va explicar els objectius generals i els caps d'àrea els particlars de cada secció. Al meu parer, això va contribuir a donar més importància al projecte general i a fer visible l'abast d'aquesta candidatura, que té molta feina per fer i que compta amb molta gent implicada que de vegades no es fa notar gaire. La candidatura va rebre el vot favorable d'una àmplia majoria de l'Assemblea i amb això es va donar per enllestida la jornada.

I ara només em resta esperar que aquest any tot vagi millor que l'any passat i que almenys les coses que depenen de mi funcionin bé i cada dia millor, malgrat que sóc un cap de pardals i que discrepo sempre de tonteries.

Fotos de l'assemblea i de la calçotada de l'endemà.

Assemblea General Ordinària, 2012

Ahir Assemblea de la Colla. Després d'un hivern molt mogut amb molts temes oberts que encara no s'han tancat completament ni de bon tros —n'hi ha un bon munt d'oberts encara—, alguns dels quals força importants per a la Colla, vem iniciar, potser, una nova etapa molt més seriosa pel que fa a organització interna, reflex del que sempre anem dient que és la «maduració de la Colla».

Seguint el decurs de l'Assemblea, la primera novetat va ser l'equip de «fitxatge» abans d'entrar a la sala de votacions/bar. Hi havia sis persones recollint les dades dels assistents per actualitzar el cens (fins ara no n'havíem tingut cap mínimament decent), amb foto inclosa per fer la fitxa, etc. Això no és només un tema tècnic de secretaria, sinó que té moltes més repercusions, com veurem més endavant...

L'Assemblea va començar com sempre, tard, i amb l'aprovació de l'acta anterior i els comptes. Aleshores el President va fer la seva valoració de la temporada, que es redueix a increment d'activitats del 2011 és igual a molta més vitalitat de la Colla, que encara anirà a molt més. Tot seguit, el Cap de Colla va fer la valoració tècnica, que es resumeix en molts 5de7 és igual a regularitat i gran volum de gent, però en cal més per seguir anant cada cop a millors actuacions i assolir reptes com el 4de8, que hem de tancar bé a assaig: sou valtros qui aconseguireu els reptes. Llavors, després d'un prec o pregunta, van començar els dos temes forts que podrien haver estat molt feixucs però que van passar ràpid.

Reglament de Règim Intern. La Sílvia va explicar per què s'ha fet i en va resumir els objectius: tenir un cens de la Colla actualitzat, definir les funcions dels càrrecs, i presentar un projecte comú de Junta i Tècnica que vagi plegada durant dos anys, no pas com fins ara. Es van presentar les tres esmenes del text que havien arribat: el doble gènere dels càrrecs (J.Figueras), el dret, no deure, de participar en les activitats de la Colla (Ferran) i la possibilitat del vot delegat (Àlex Z.). El Reglament es va aprovar per unanimitat amb la primera i tercera esmena, mentre que la segona també es va acceptar, votant-la per separat, i amb una majoria molt àmplia (35-9).

Pel que fa a aquest tema, i com que jo ja sé la importància que té el Reglament, i dir-m'ho a mi (que sóc l'únic que llegeixo això) és una mica estúpid. En tot cas, la candidatura conjunta és una estratègia per evitar el que ha estat passant entre el President i el Cap de Colla, que no s'entenien gens i estaven, sobretot des de la Tècnica, treptijant el terreny de la Junta. El Reglament també inclou la definició de castellers actius, inactius i col·laboradors, cosa que obliga a fer un cens i determina qui és casteller i qui no ho és, qui té drets i deures i qui no pot venir a l'Assemblea, etc: amb això som una associació diguem-ne seriosa, no com fins ara, que era un campi qui pugui. L'establiment de la figura del soci col·laborador institucionalitza la qüestió «quota», que aviam si aquest any va millor que el passat (hi pots comptar...). A més, hi hi ha tot de petits detalls, a banda dels grossos, que fan que per fi la Colla tingui una mena d'ADN amb cara i ulls, que ens ha de permetre créixer més i millor.

Concurs de Castells. Votàvem la participació o no en aquesta mena d'esdeveniments. El President va introduir el tema i el Cap de Colla va explicar-ho amb més detall. La idea és que hi anem segons la «filosofia» de la Colla i que malgrat la flaire esportivista del certamen nosaltres no farem cap cosa que no faríem en un altre indret; tot amb tot, els avantatges són molt més que no pas els inconvenients. Va haver-hi un petit debat sobre això, i a banda del resultat de la votació —que estava mastegada—, la gràcia va ser que va haver-hi un petit debat casteller, cosa gairebé inèdita en una Assemblea, que jo recordi, que unit al petit debat d'esmenes del Reglament, va mostrar també que la Colla ha madurat. La votació, a mà alçada, va ser 48 a favor, 8 en contra i 6 en blanc.

Jo, particularment, i tot i que no vaig piular, estic bastant en contra del concepte «Concurs». Si les colles no hi van a competir, que en diguin «Trobada de Colles» o «Biennal Castellera de Tarragona» o com vulguin. Si acceptem que «és un concurs», és a dir, que hem de quedar per davant o per damunt de Moixiganguers, per exemple; trair l'esperit del Concurs per no trair l'esperit de la Colla o de l'eteri món casteller, em sembla una incoherència com una casa de pagès, oi més tenint en compte que sí que hi ha colles i sí que hi ha una part del món casteller que pressionen perquè els castells siguin cada cop més un esport, amb tot el que implica: tractament mediàtic, esperit competitiu per damunt d'altres valors, classificacions, lèxic, etc. Vull dir que és una qüestió de concepte: anant-hi no fem només un favor a la Colla a curt termini, sinó que contribuïm a estendre una visió dels castells que a mitjà o llarg termini ens pot tornar com un boomerang. Però això, com es pot dir en una Assemblea en què la meitat dels membres porten un màxim de dos anys a la Colla o no hi pensen mai gaire, mentre que l'altra et qualifica de «hippy de merda» a l'estil de Minyons de Terrassa? Doncs mira, segurament no tinc raó, i ens podem empassar les conviccions un cop a la vida (total, ens passem tota la vida fent concessions a tort i a dret, i això en cas que en tinguem alguna), però jo no puc estar d'acord amb això de cap manera. Després alguns em retreuen que Minyons va a competir a Sang Fèlix (això és una demagògia infinita, per molt que se citi el Nani Matas) o que a Valls, el bressol casteller, sempre han anat a sang i fetge (però una cosa és la rivalitat, exacerbada en determinats moments de l'any, i una altra és un Concurs). En fi, no em vull allargar més.

Després d'això el President va presentar l'equip directiu per a aquest any: només serà durant un any, perquè l'any vinent ja entrarà en vigor l'actual Reglament (no és operatiu fins que no s'aprova l'acta de l'Assemblea, que solem fer en la de la temporada següent). El 2013 ja anirà Tècnica i Junta plegada. El que deia el President no ho vaig apuntar; va presentar els objectius generals i cada cap d'àrea (jo sóc de comunicació) va desgranar els objectius particulars. Jo vaig haver de sortir a parlar, cosa que no m'agrada gens, però per sort ho duia escrit. Era el primer cop que sortíem cada cap d'àrea a recitar la nostra lliçó, cosa que feia que el projecte comú tingués molta més consistència i que el President no semblés tan solitari. Trobo que va ser un altre signe de la maduresa de la Colla. La nova Junta va quedar aprovada amb només vuit vots en contra.

En acabat vem veure el Barça, però vem estar molta estona comentant l'Assemblea. I va haver-hi el moment tens quan un membre eixelebrat de la Colla es va queixar perquè apareix a la Revista una informació sobre el Pla Caufec.

I avui he tingut somnis molt estranys.

X Torneig Intercasteller de Futbol Sala, a Guissona

Doncs ja hem tornat de Guissona, torneig intercasteller de futbol sala que fa uns deu anys que es celebra en una població diferent en cada edició. Després d'alguns anys que no m'hi havia quedat a dormir (potser només ho havia fet a Mataró i Reus, però bé) enguany sí que m'hi he quedat, cosa que redimensiona molt l'experiència, esclar.

Vaig arribar-hi a la tarda, quan la colla jugava el tercer partit de la fase de grups en què es disputava la primera posició amb els Moixiganguers d'Igualada, una colla amb què tenim força bon rotllo. Vem arribar-hi just a l'hora que marcàvem el segon gol a poc temps del xiulet final: dos a zero i primers, el nostre rival als encreuaments serien els Castellers de Castelldefels, que al final van acabar dels cinc primers, diria. El partit contra els Moixis va estar envoltat de polèmica i villarato: com que vem arribar-hi quan ja era punt d'acabar, ens vem perdre un penal o una cosa així que l'entrenador dels igualadins, en Pau Mestre, considerava un cas flagrant d'ajudes arbitrals. Al vespre, esclar, veient el partit del Barça, amb expulsió de Piqué i tal, devia veure-hi reflectida la mateixa injustícia. El cas és que Moixis moixos, com comentàvem per Twitter de camí a Guissona, i fent una mica de conya per allò d'enfonsar-los en la misèria, haha.

Els dos primers partits, contra Caldes i Nyerros, els vem guanyar amb força solvència, sembla ser. El quart partit, el dels encreuaments contra Kastefa, ja no va ser tan senzill. Els de Kastefa eren bons i nosaltres teníem el punt de mira desviat: vem acabar zero a zero i ens ho jugàvem als penals. Des del sector hooliganesc de la colla, que érem jo i poca més afició, amb una estelada, un domàs de la colla i força cervesa, anàvem mirant de picar els de Kastefa, enfotent-nos-en cada cop que algú es deixava caure, etcètera. Malauradament els penals són una puta loteria i seguíem tenint el punt de mira desviat, de forma que vem perdre i, per tant, vem perdre l'autobús que ens hauria permès de fer un molt bon paper en la classificació.

Encara vem tornar a jugar un altre partit aquell dia, contra els Castellers de Sabadell, sembla ser, que vem guanyar. A mesura que avançava la nit tot es feia més fosc; abans que es fes gaire tard vem nar al bar a sopar i veure el Barça, un partit molt lleig. Després vem anar a sopar al poliesportiu i a fer un gintònic a un bar i, en acabat, vem tornar als concerts, que per la borratxera que portava acumulada vaig poder veure força bé. Els de Kastefa estaven al costat nostre, els maleïts! I a quarts de cinc vem enfilar cap al lloc de dormir, a tomballons i escoltant la Mar que deia que no em puc emborratxar tan sovint.

L'endemà, ahir, vaig llevar-me amb una trepitjada a la mà esquerra que no sé qui ni com me la van fer, i amb una mica de ressaca que vaig passar-me amb més cervesa. El primer partit del dia era contra Lleida, que vem guanyar per dos a zero, i vem anar cap a la pista del costat per jugar l'últim partit del dia contra Sant Pere i Sant Pau, que també vem guanyar: vem quedar dels últims dels primers, tretzens segons em diuen. La final la van guanyar els Castellers de Vilafranca, tot i que tot el públic anava amb els Capgrossos, i vem tirar a dinar menjar del Guissona i vi del Guissona del que val un euro l'ampolla.

Un gran cap de setmana, però em tremolen les cames tot i no haver jugat a futbol, he dormit més de dotze hores i la ressaca comença a marxar-me ara gràcies a l'ibuprofeno de les onze. Molt bona organització dels Margeners i un ambient casteller esportiu i lasciu molt maco, com sempre. Per molts anys.