09 de febrer 2012

El Pla Caufec torna

Hi tornem. Fa poc es va saber el que demana el fiscal per uns veïns d'Esplugues als qui s'imputen agressió a l'autoritat, desordres públics i desobediència, entre altres coses, relacionats amb dues accions organitzades per la Plataforma contra el Pla Caufec contra aquest projecte urbanístic que ara resta aturat gràcies a la crisi, però que en qualsevol moment (així que passi la crisi i arribi una altra empresa o la mateixa que s'hi interessi) tornarà a començar. De fet, la immobiliària, que estava en números vermells, es va vendre molts projectes i propietats però es va quedar amb el Caufec perquè si el pot tirar endavant promet molta rendibilitat.

En paral·lel a la via juridicoadministrativa contra el Pla Caufec, la Plataforma, sobretot des que es va accelerar el projecte urbanístic en mans de Sacresa, va endegar la via d'agitació social, per dir-ho d'alguna manera. La intenció era fer visible el problema i que se'n parlés a Esplugues. Van dur aquesta agitació fins a un nivell de tensió tan elevat que van fer que molta gent del poble que els donava suport, deixés de fer-ho. Van crispar la societat civil d'Esplugues, per dir-ho d'alguna manera, i van crear un clima sociopolític molt tens, sobretot cap al final d'aquest període, en què van anar a totes, tibant tant la corda que finalment va acabar petant.

Un dels exemples d'aquella tensió va ser en la Festa Major del 2008, si no m'equivoco d'any. Les festes populars les organitzàvem des de la Coordinadora de Festes, integrada per les entitats de cultura popular, bàsicament. No vaig viure en primera línia les reunions i les negociacions, però sí que sé que a l'hora de muntar els espais de festa i d'organitzar els actes no es va complir amb el que es va acordar, trencant qualsevol entesa entre les entitats que encara estàvem amb ells, creant una gran divisió entre un sector ja per si mateix minoritari, com és el de les entitats de cultura a Esplugues. Aquell any van passar moltes coses d'aquestes que van destruir la confiança mútua, malgrat que la majoria dels castellers estem en contra del Pla Caufec, si més no els castellers amb un mínim de consciència social.

Per aquella època van tenir lloc les dues accions en què presumptament els imputats van cometre els delictes. En tots dos actes jo hi era present i per tant, en general, sé què va passar. El primer és una manifestació ciutadana de l'any 2007 en què molta gent va travessar tot Esplugues i va visitar les zones en obres del Caufec, que començava a arranjar solars. Es van envair les zones en obres i es va desobeir la policia, tot de forma pacífica i tal. En un moment que havíem de travessar un pont per anar del meu barri a Can Clota, els mossos van obstruir-lo perquè es pensaven que algú s'hi penjaria. Van haver-hi moments de molta tensió; hi era en segona línia quan els mossos es van liar a cops de porra contra la gent de forma indiscriminada. Recordo perfectament el cas d'un casteller una mica més jove que jo que tenia la mà inflada, i és el tio més tranquil de la Colla. Doncs de tot allò, acusen cinc persones d'agressió contra l'autoritat.

La segona acció, amb tot plegat molt més encès i crispat, va tenir lloc dos anys més tard. A l'Ajuntament es debatia una moció en suport d'encausats pel Caufec o en contra del Pla, o una cosa relacionada. Estàvem aplegats a la plaça de l'Ajuntament i en un moment donat algú va decidir que teníem dret a ser al saló de Plens. Jo he estat força vegades als plens i també hi he vist algunes accions dels caufequistes. Com que el clima era molt tens, els policies no ens deixaven passar. Com que teníem dret a passar, van procedir a escorcollar-nos un per un abans de pujar les escales. Es va formar una gran aglomeració de persones dins l'Ajuntament, i les escales eren plenes de gent que feia cua per entrar al Ple. Els policies locals estaven molt emprenyats i duien material antiavalot per primer cop en la història de la poli municipal d'Esplugues. Van haver-hi empentes, insults, cridadisses i coses per l'estil. Algunes empentes a les escales eren força perilloses. Jo ho mirava en primera línia, davant un policia, al peu de l'escala, davant l'ascensor, i al costat tenia un conegut de castells, pare d'una castellera de la meva edat. Aquest home és força conegut al poble de molts anys d'estar relacionat amb la vida associativa; diria que va ser dels qui van donar alguna empenta a l'escut de plàstic antiavalots del policia que jo tenia a davant. A aquest home també li imputen agressió a l'autoritat i més de dos anys de presó.

La situació, com es pot veure, estava molt tibada, però per sort en aquest cas va caure com una tempesta la crisi econòmica i immobiliària i l'incendi del Pla Caufec va apagar-se, de moment. Tanmateix, segueix havent-hi les brases enceses que segueixen cremant per dins, i ara sembla que torna a haver-hi marro. Són nou encausats diferents, cinc dels quals tenen imputacions en tots dos actes. La forma que té la policia de denunciar sempre els mateixos, amb uns procediments que salta a la vista que són irregulars, i d'inventar-se unes agressions i uns atestats que són un atemptat a la decència, és completament fastigosa, però fet i fet ja fa temps que sabem que això va així. Quan vaig ficar-me en la Plataforma contra el Caufec va ser just després d'un judici contra dos nois per unes altres denúncies falses dels Mossos per atemptat a l'autoritat. He estat testimoni més o menys directe de diversos muntatges policials, i n'he viscut personalment un en primera persona.

Els policies tenen una llibertat de moviments espaterrant, tot i que moltes vegades només responen a interessos polítics i econòmics que no es poden confessar però que són ben palesos. La Justícia, d'altra banda, està polititzada almenys en el nivell de la fiscalia, i és relativament poc equànime pel que fa a la classe social dels acusats, tot això de forma objectiva.

D'altra banda, hi ha el problema bàsic de la desobediència civil, que era una de les premisses bàsiques del diguem-ne moviment veïnal. Desobeir el sistema és gairebé tant com destruir l'Estat de dret tal com ens el pinten, desacatar l'autoritat és com un pecat mortal contra el més sagrat de la societat, anar massa per lliure és una heretgia que requereix una purga. No reconèixer les autoritats, criticar el sistema en bloc, denunciar el totalitarisme del poder econòmic, coses d'aquestes són anarcoides i no tenen gaire bona premsa. De fet no tenen premsa, només presó... Tampoc no estic dient que siguin cap solució, només que com a principi semblen incompatibles amb un sistema oligàrquic-tecnocràtic més o menys democràtic com el que tenim ara.

07 de febrer 2012

LA HISTÒRIA DEL TRES PER SOTA


Història de l'assaig d'un castell un any que jo no hi era a la colla —any que desconec quin va ser— i que ignoro com va evolucionar, a banda de saber que no el vem portar a plaça. Article per a la revista de la Colla que m'hauria de redactar algú altre.

Esquema per paràgrafs:
  1. Introducció engrescadora que lligui amb el present
  2. Context històric de la Colla en el moment de pensar a assajar-lo
    1. Castells que es feien
    2. Castells que es pretenien fer
    3. Dinàmica social
    4. Etc.
  3. Assajos del 3s.
    1. Possibilitats de 3de6s
    2. Possibilitats de 3de7s
    3. Evolució real dels assaigs
  4. Raons per què es va deixar de banda
  5. Evolució de la Colla en el futur més pròxim

Exemple de desenvolupament de l’esquema:

1. Aquest any hem fet el màxim nombre de castells de la gamma alta de set, amb el tres de set aixecat per sota com a exemple: com ja hem vist, des del primer al Concurset de Torredembarra, n’hem fet 7 de consecutius, incloent-hi intents gairebé suïcides com el de Bunyuel. Ha estat un 2011, doncs, pletòric en aquest sentit, i ens en gaubem pregonament. Molts de vosaltres no sabreu, però, que no era pas la primera vegada que als Cargolins ens havia passat per la closca de fer aquest castell. I ara!
2. (a) L’any 1996 la Colla estava en plena efervescència, cada cop fèiem més castells de 7 (amb un màxim de 29 de descarregats, una fita que no superaríem fins 13 anys més tard) però la cosa semblava que s’estancava. (b) La Colla volia nous reptes, per això es va provar el 5de7, que segons els que en saben va anar d’un pèl que no el descarreguéssim, alhora que s’anaven provant altres estructures de set i mig, que no es van poder portar a plaça. (bc) El cap de colla d’aleshores, ànima dels Cargolins, en David Carreras, va lluitar-hi amb tota l’ànima, i veient, el 1997, l’any següent de provar el cinc, que no podia ampliar els horitzons de la Colla, va donar pas a una nova Tècnica de record més aviat infaust, que va provar un 2de7 el 1998 i que de poc que no esberla la Colla. (c) Després d’allò, en Joan Castany i en Sergi Puig van reorientar els objectius de la Colla cap a metes més assolibles, com el 2de6 aixecat per sota, que en vam parlar al Peus Negres de la temporada passada, i a consolidar sobretot la massa social, ja que començava a costar de fer castells de set bàsics.
3. En aquells anys, doncs, en què cercàvem noves construccions, es va començar a assajar el tres aixecat per sota, d’entrada el de sis, per veure si érem capaços d’alçar-lo un pis més, alhora que anàvem provant un ventall més ampli de castells. Els assajos ens van agafar per sorpresa i BLABLABLA (inventa’t o digues com va anar tot això, per exemple: el 3de6s el podríem haver provat en qualsevol moment a plaça, perquè a assaig el teníem, però per X raons no el vem fer i el vem haver d’esperar fins al 2010 per veure’n la primera aleta, i blablabla. DIGUES CONSIDERACIONS TÈCNIQUES, DIFERÈNCIES AMB LA FORMA D’ASSAJAR D’ARA, ANÈCDOTES, COSES DE PINYA, FORMA DE CANTAR I MUNTAR EL CASTELL, COSES AIXÍ QUE INTERESSIN).
4. Certament, el 3de6s el podríem haver provat a plaça, potser una mica arriscadament, però era possible. Tanmateix, no el vam fer. La raó era que teníem altres projectes més a l’abast i més urgents, i finalment el vem haver de deixar estar per evitar problemes blablabla. El vem assajar poc temps, també: requeria molt de temps d’assaig. En tot cas, amb més feina, l’hauríem fet i, qui sap, amb molta feina, potser ens hauríem suïcidat amb un 3de7s. Qui sap! És evident, però, que ni la colla tenia tanta tècnica com té ara, ni el volum de pinya fidel com per assajar amb condicions un castell que requereix molta seriositat i blabla. Aquesta és la raó principal per la qual el vem abandonar.
5. Quins temps aquells! Quins temps aquests! La Colla va tocar fons, fent allò que se’n diu arrossegar-se per les places, fins que va poder tornar a aixecar el vol, volada que encara s’enlaira a hores d’ara i que ens portarà, qui sap, al 3de8s.