No he escrit gens sobre castells aquest agost, i això que he anat a algunes diades: Firagost, Gràcia i ara a l'Arboç. La raó és que he estat alguns dies sense internet i que la meva vida de parrac arrugat i arrossegat m'ho ha impedit. Recordo que per l'any passat a l'Arboç el Pau em va demanar que fes crònica, i si la vaig escriure va ser gairebé només per ell. De fet, si miro d'escriure alguna cosa ara, és bàsicament perquè sé que me l'hauria tornat a demanar aquest any. Però després d'aquests dies no sé com collons posar una paraula rere l'altra, així que senzillament en faré una panoràmica general i bona nit.
Hi arribàvem divendres al vespre i preníem lloc a casa l'àvia del Pau. De divendres ja no recordo gaire què vem estar fent: vem sopar alguna cosa a casa, vem fer algun gintònic i després jo què sé, jo ja estava força cansat. Diria que vem sortir una estona i que jo com és costum em vaig perdre i vaig arribar al llit més tard que tothom.
Dissabte va transcórrer de forma habitual, per dinar ens va convidar la mare del Pau, i a la tarda alguns van anar a veure la cercavila però jo em vaig esmunyir a clapar una estona més, que estava destrossat. Em vaig llevar, em vaig unir a la gent no sé ben bé on, per sopar vem fer-ho al carrer com l'any passat, i en acabat tocaven els Surfing Sirles a l'Agrícol. Com que ningú no els coneixia, o no tenien ganes de veure'ls, vaig tornar a perdre'm tot sol fins que van acabar. El concert va estar prou bé, potser no tan animat com el de dos dies abans a Sants. En fi, en acabat els vaig anar a buscar i no sabien si anar als concerts o a un altre lloc, el cas és que em vaig tornar a perdre i al final vaig acabar als concerts, on vaig passar-hi una estona fins que va ser l'hora d'anar a clapar una estona més. I així anàvem passant les hores: entre àpats, concerts, cervesa, clapadetes i perdudes.
Diumenge ens vem poder llevar i vem anar a veure l'actuació castellera i els versots. Els versots, doncs això, són molt bons, tot i que la diferència que hi havia fa alguns anys amb els d'Esplugues sembla que s'ha retallat, en el sentit que els nostres Diables han millorat molt. En fi, l'alcalde i el seu equip de govern van rebre com uns malparits i tothom se n'enreia. Va arribar l'hora dels castells, que faré molt resumidament i amb l'ajut de les piulades de @castellistica, que el vaig veure passar i no li vaig dir res.
D'entrada, la novetat és que no hi venia la Joves; ens ho van mirar d'explicar una mica però no en vaig treure l'aigua clara: sembla un típic problema de calés i d'organitzadors. El cas és que és una llàstima, enguany sembla que foragiten la Joves de tot arreu. En resum, els Castellers de Vilafranca van fer una actuació flipant, que sembla que va deixar a tothom bocabadat, els mateixos vilafranquins els primers. Recordo un pilar de vuit dels Verds fa alguns anys, com anaven recollint tothom de plaça perquè s'hi posés; enguany han portat el 3de9 amb folre i agulla, un castellàs que s'ha vist molt poc a plaça, tot just tres o quatre dels Verds i un altre dels Minyons. Aquest 3de9fa, a més a més, va ser impecable, potser amb el pilar una mica descentrat, però al·lucinant. En fi, són els millors malgrat que siguin una mica imbècils, i probablement aquesta forma de fer és també el que els dóna força, però ara no hi entrarem. Van afegir-hi 3de9f i 4de9f, aquests sí que paradíssims, més un pilar de 5 amb cinquanta mil de 4.
Els Minyons de l'Arboç no els vaig veure gens perquè els hi feia pinya. Van fer, això sí, una actuació boníssima per a ells: seguint en @castellistica, van començar amb un 5de7 «molt segur i parat», van seguir amb el seu segon 7de7 de l'any i de la història, «que ha pujat lent i s'ha estirat força 3s i 4s del 4 a la baixada» i han acabat amb el 4de7a, «molt nerviós». Van plegar amb un Pde5. En fi, molt bé els Minyons, sembla que estan en un moment de forma esplèndid.
Pel que fa a la Vella, no és tampoc que sigui una colla que em caigui gaire bé, però bé, enguany també van molt forts. Sortien de 3de9f, que va pujar al segon peu i es va descarregar «sense gaire risc»; van seguir amb un 4de9f que va bunyolejar o vellejar una mica més que el primer castell, i van tancar rondes amb un 5de8 esplèndid, i és que els nanos estan refotudament bé aquest any. Acabaven amb el Pde6, que segons diuen va anar una mica mogut.
En fi, ja només em queda la Jove de Tarragona, que no van tenir gaire el dia amb el 4de9f. Començaven amb el 5de8, que va anar força bé, per atacar el 4de9f tot seguit, castell que van haver de desmuntar dos cops, perdent ronda. En el primer sembla que van ser quarts qui el van fer baixar; en el segon recordo l'enxaneta plorant allà dalt. En fi, en tercera ronda descarregaven el 2de8f, amb alguna sotragada, i acabaven amb dos pilars de cinc.
En fi, fer una crònica així, dos dies després i sense recordar la meitat dels castells és una mica estúpid. La major part de la informació, com ja he dit, l'he corroborada/copiada de l'Àlex Tarroja, @castellistica, que al seu compte de Twitter té fotos i més comentaris sobre tot plegat.
Després de l'actuació anàvem a dinar a casa la mare del Pau, i com sempre vem menjar increïblement bé. En acabat fèiem uns gintonets i tal i tal entre flaires d'olivera. Vem anar a veure la cercavila de la tarda; el Ball de Pastorets dedicava el seu ball al Pau i el Ramon Rovira. En fi, després de voltar una mica més vem anar a veure la carretillada. Enguany els diables han tingut força problemes pressupostaris i només han cremat per la carretillada, que com sempre va ser espectacular.
I res més a afegir. Vaig arribar a Esplugues diria que entre les dotze i la una i fins a les cinc no vaig anar a clapar, bevent una ampolla de vi amb molt de pòsit i alabat sia Déu. En fi, Pau...
