26 de juny 2013

Festes de Sant Joan, 2013

I avui dimecres que és com un dimarts escriurem la chronica de dilluns que semblava un diumenge, a Sant Joan Despí, poble a tocar d'Esplugues que per a mi sempre ha estat molt lluny, hi he anat molt poc i era molt desconegut fins fa pocs anys. Per exemple, mai no havia anat a la seva festa major fins l'any passat, per fer castells...

escolacastellsCanVi

En tot cas, tot plegat havia començat divendres. Havíem fet una mena de taller de castells o escola de castells a Can Vidalet, el barri d'Esplugues on vem actuar fa un parell de setmanes. Jo hi vaig arribar una mica tard i quan hi vaig arribar hi havia força canalla del barri fent el saltimbanqui. Ahir dimarts, a assaig, hi havia dos nens dels de CanVi, només per això i per fer-nos veure ja és un èxit.

Vem assajar a Sant Joan Despí, davant Can Negre, una casa modernista molt maca i molt a la vora de la plaça de l'Ermita, que és com el centre del poble. En tot cas, tota la gent era en una altra banda (a l'Ermita hi havia balls tradicionals, d'algun lloc de prop sonaven les músiques de la Patum, i d'altra banda la festa grossa era al Parc de la Fontsanta, entre la biblioteca i l'hospital...), o sigui que si l'assaig en aquell lloc era per fer-nos veure, no ens hi vem fer veure gairebé gens i, a més a més, va espetegar un xàfeg procel·lós cap a tres quarts d'onze que ens va fer plegar abans d'hora. Un petit fracàs. Si l'any vinent hi volem tornar, caldrà revisar tot això...

I bé, el cap de setmana eren festes a Reus i Valls, i alguns hi van anar, pel que sé. Jo vaig quedar-me a casa filosofant. Diumenge vem fer els actes de la Flama del Canigó, l'Encesa de la Foguera i la Revetlla de Sant Joan: tot en majúscules teutones per a escarn i ludibri dels minusculistes ateus. Durant la tarda havia estat filosofant entre cerveses sobre el meu futur, i quan em vaig unir a la comitiva santjoanenca jo ja anava un pèl torrat i no sé ben bé com va anar. Vaig sopar a casa, vaig tornar a la Revetlla i ben d'hora ben d'hora vaig passar per casa per dormir la mona.

Image00100

I dilluns, a dos quarts de vuit del vespre (algun dia, la gent dirà bé l'hora en català), dutxadet i amb el temps molt just, em plantava a l'Ermita per fer l'actuació a Sant Joan Despí. La plaça feia força goig: era una bona hora, la gent sortia de casa per passejar, i hi havia molta gent d'altres colles suposo que atrets per l'anunci de 2de7 dels Castellers de la Sagrada Família. Però això ho deixarem per més tard.

Image00021


Nosaltres portàvem un argument diguem-ne que bo però una mica reiteratiu ad nauseam: 5de7, 4de7a i 4de7. Sobre els castells, van anar relativament molt bé i no tinc gaire res a dir: el cinc em va semblar una mica remenat però bé de mides (vaja, el mateix que vaig dir del de CanVi), el 4de7a estranyament estava molt còmode, amb l'agulla molt ferma i tot plegat molt parat, amb uns segons que eren terços del 4de8, i del 4de7 jo què sé, que s'hi va estrenar d'acotxadora la Macarena, si no m'erro de nom. Vem plegar amb el pilar de cinc. Als dos d'entrada crec que s'hi va estrenar de terça la Irene, que és de Santjuande. I apa.

Image00036

Aquesta actuació, que no està malament, és això: fa la sensació que no avancem de cap de les maneres, que estem estancats com un pantà estantís d'aquells d'aigua fètida, i que si no ens remenem una mica això serà soporífer. Al costat teníem els companys de Cornellà, que tampoc no avancen: van descarregar, sense gaires complicacions, 3de7, 4de7 i 4de7a més 2Pde4. Així, com que els qui ens podrien tocar el crostó si anessin una mica més embalats no ho fan, els executors van ser els convidats, els Castellers de la Sagrada Família.

DSC08252

Aquesta colla, com tothom sap, va fer un canvi molt important farà uns tres o quatre anys, amb els moviments estranys de castellers a Barcelona amb molts canvis de camisa i amb una arribada generalitzada d'Arreplegats als de SaFa. Potser generalitzo, però me la bufa. Així, en poc temps van anar descarregant els primers castells de set i mig i enguany han fet la millor actuació de la seva història a casa nostra (bé, a Sant Joan Despí) amb 3de7s, 2de7, 4de7a i Pde5s.

El 3de7s va pujar molt ben compassat, amb una tècnica i una precisió perfectes, un castell immillorable preludi del seu primer intent de 2de7, que al primer intent es va com entregirar o estirar i van desmuntar. En repetició la tornaven a provar, i tot i que també es tornava a estirar una mica i que va tremolar força, sobretot després de la carregada, el tronc va aguantar amb molta força i es va descarregar de forma exultant. Era la primera colla que la descarregava el primer dia que la duia a plaça (en tot cas, la van fer al segon intent, perquè el primer era desmuntat). Aquella torre, aquella defensa i en general l'actitud de la colla van ser espectaculars i em van deixar com borratxo de castells, amb una barreja d'admiració i d'enveja, després també que els del Poble-sec ens la descarreguessin als morros a Can Vidalet feia poc. Quina torre que van plantar, els fills de puta. Només se'ls pot felicitar...

DSC08273

I després d'allò, van descarregar sense problemes el 4de7a i un pilar de 5 per sota que a ningú no interessava gaire, ja. El 4de7a, però, també després d'un intent desmuntat; vaig escoltar per quina raó l'havien fet baixar, però ara no ho recordo. No ho sé, va ser només una anècdota.

Vem fer la cervesa a plaça mentre els castellers anaven desfilant i com que no obrien la Closca i tenia ganes de veure el local dels Castellers de Cornellà vaig agafar la bici i, després de voltar una mica per la Cecot i tota la pesca, a la fi vaig trobar on era l'entrada del seu loca (vaig veure la xarxa per una finestra pel cantó de la Siemens). Vaig ser el primer «intrús» d'arribar; tot seguit hi arribava algun cargolí més i molts de la Sagrada Família, que ho van estar petant un parell d'hores fins no se ben bé quan, abans de la una, crec. Són una colla molt jove i molt trempada i sembla que amb molt de futur. Que tinguin molta sort, i nosaltres n'aprenguem per la part que ens toca. De moment, en l'assaig d'ahir, les proves van anar molt bé, sembla que només una mica picats per aquests que van d'un color verd molt semblant al de la línia 3 del metro, una mica quiròfan, també...

Fotos i fotos.
Vídeo.

16 de juny 2013

XIX Trobada del Baix, 2013

Ahir va ser la XIX Trobada del Baix, que per tercera vegada organitzàvem els Castellers d'Esplugues si no vaig errat des que es va començar a celebrar l'any 95, si també vaig bé. Aquesta és una actuació força distreta, normalment amb moltes incidències i un elevat percentatge d'intents no descarregats. Són actuacions en què es pot veure una mica de tot, no gaire maco. I això és així.

DSC08172

L'altra Trobada del Baix que he viscut a Esplugues va tenir lloc a la plaça de l'Església, que té un altre nom segons l'Ajuntament però me la bufa. Aquesta vegada la fèiem al Pou d'en Fèlix, que és un lloc de pas que afavoreix que el públic ens vegi; tanmateix, l'hora d'inici, les sis de la tarda, amb la calor escanyant que feia i que acubava, mantenia la pista com una mena de paella vermella gegant on s'escaldaven cargolins.

DSC08052

Una de les característiques de les Trobades del Baix és que són places no gaire castelleres. Així, al principi només hi érem els castellers de les vuit colles presents (n'hi faltaven tres per fer el ple, onze). A poc a poc, a mesura que el sol declinava, hi anava apareixent el públic, que s'asseia als graons que fan de graderia, i ja cap a les vuit del vespre fins i tot comptàvem amb el venedor de globus habitual, que resta un punt en castellaritat de la plaça. El Natxi, que ahir va tornar, somriu indiferent a la perversió inherent dels àvols globus madafakers.

DSC08146

Un altre punt negatiu era la manca de cervesa a plaça. Amb el munt de castellers presents (uns set-cents), amb un parell de cubells amb birres i glaçons hauríem fet alguns calerons. Però era massa feina. Una altra cosa que no m'agradava era la presència d'un speaker; això darrer és un component molt desagradable de moltes Trobades del Baix, però per sort ens va fer el favor el Pep Ribes i la megafonia va quedar molt bé. Realment, amb la complicació del sistema de rondes, un speaker era mitjanament necessari, malgrat que a mi no m'agradi gens i que m'hi mostrés desfavorable en les juntes en què parlàvem d'això.

DSC08151

El protocol de plaça era una petita paranoia. Eren tres rondes més repetició en què les colles actuaven conjuntament en grups de tres. Així, nosaltres actuàvem alhora que ho feia Sant Feliu, per exemple, de manera que no vaig veure els seus castells i no en puc malparlar. Les colles, en tot cas, anaven força a la seva i de rondes estrictament conjuntes n'hi van haver poques. I ja he concordat el verb «haver-hi», que se suposa que és impersonal perquè els gramàtics són una colla de pesats primfilats que si fos per ells parlaríem encara en llatí clàssic.

Image00077

Així que si poses al mateix sac una plaça poc o gens castellera, megafonia, blocs de pisos lletjos del desordre urbanístic de la perifèria de Barcelona, un munt de colles amb un munt d'intents frustrats i un protocol de plaça estrambòtic, més l'habitual venedor de globus i l'absència de cervesa a prop, obtens una barreja poc salutífera, força indigesta.

Image00034

Començàvem amb el pilar de quatre característic i érem els primers d'actuar amb Sant Feliu i no sé si una altra colla. Al segon peu alçàvem el 3de7a, en què l'agulla tornava a estar girada i que em va semblar que el segon tornava a remenar força. Vaig agafar amb el braç esquerre la cuixa del segon si fa no fa per sota del cul, fent com si fos un primeres, atès que és com em va dir el Jonàs que havia d'agafar, i vist el panorama suposo que és la millor opció, tot i que així no puc fer tanta força de lateral.

Image00045

En segona ronda portàvem el 5de7, que vem aixecar a la primera i que se'm va fer etern. Desconec si hi va haver cap problema; el vaig veure una mica remenat però bé de mides, si més no al tres, que és on feia d'agulla, i patapam.

DSC08104

En tercera ronda, al segon peu, enfilàvem un 4de7a amb una certa remor constant i una mica de remolí a l'agulla, i és que potser el nostre segon hauria de fer una mica més d'esport. Plegàvem amb un pilar de cinc que em vaig mirar de lluny, fent fotos.

DSC08158

D'aquesta manera igualàvem la millor actuació feta en una Trobada del Baix, que és la nostra de l'any passat. Els millors castells són el 4de8 i el 2de7 dels Castellers de Cornellà de fa la tira d'anys, segons el Castellística. I, parlant de Cornellà, comentarem la seva actuació ràpidament.

Image00028

Tot i que s'havia especulat fa unes setmanes que podrien dur a Esplugues el 5de7 i castells amb agulla, i per tant portar un programa semblant o igual al nostre i presentar-nos batalla (i tenint en compte que les darreres setmanes anàvem amb dubtes hi podia passar qualsevol cosa), al final Cornellà ha tornat a perdre volada i han portat, només, tres i quatre de set, cosa que em decep una mica. Vaig estar parlant amb gent de la colla i sembla que els aires estan una mica enrarits i és difícil enlairar-se, així; ja veurem.

DSC08068

Començaven amb el 4de7, que com és característic semblava força feixuc i sòlid, malgrat que les mides no eren les millors del món; amb tot, la canalla es va acabar fent enrere pel guirigall del castell i per malentesos d'aquests, que sembla que la van atabalar. Així s'unien a una primera ronda en què de set castells (Viladecans hi va fer un pilar de quatre) només tres es van descarregar: el nostre 3de7a i 2de6 i 4de6 de Sant Feliu i Carallots respectivament. Aquella era una ronda infumable.

Image00053

En segona ronda el tornaven a intentar. El castell va pujar més sòlid i la canalla no va dubtar, de manera que es va descarregar sense més entrebancs. En tercera ronda completaven el 3de7, que tampoc no era el més rodó del món però que es va ventilar fàcilment.

Image00076

En la quarta ronda, de repetició, feien el 2de6, amb uns terços molt i molt veterans i pesats, que semblava una prova de torre de set... Com és habitual últimament, no feien el pilar de cinc de comiat també per problemes de canalla, que em van comentar una mica. El panorama de Cornellà no sé si s'esbrossarà gaire els mesos vinents; tornem a actuar amb ells a Sant Joan Despí per Sant Joan i a la vigília de la nostra Festa Major. Els podrem anar seguint de prop, tot i que ja els he vist molt enguany: a la Diada de Primavera de Cornellà, al Corpus de Cornellà i a la festa de Primavera de Sant Feliu. Ja veurem... En tot cas, si esperava que ens poguessin tocar una mica el voraviu ahir a la Trobada, és evident que estaven aparentment molt lluny de nosaltres.

DSC08062

Dels que m'esperava qualsevol cosa era dels Castellers de Castelldefels. Havia sentit per Twitter que hi havia possibilitats que fessin els castells bàsics de set, i coneixent-los sabia que per poc que en tinguessin oportunitat els provarien. I així va ser: amb força poca pinya van anar enfilant un 4de7 que de seguida va perdre mides i que es va fer baixar amb dosos col·locats. Aleshores, un segon, que havia anat perdent posició, es va enfonsar moltíssim. Va ser un petit miracle poder desmuntar aquella tonyina.

id 4de7 Castellers Castelldefels

La foto és de l'Àlex Tarroja, Castellística. Em van explicar dues versions completament delirants del que havia passat allà dins. En una, m'asseguraven que dues agulles havien fotut el camp de dins; no eren de la colla i van fugir-ne espantats. En l'altra, si la vaig acabar d'entendre, sembla que el baix no ho va veure gens clar i també se'n va esmunyir, o una cosa així. Vés a saber. Jo no ho vaig escoltar, però sembla que el tronc i la pinya era un brogit de brams i xiscles. El panorama de fora estant era esglaiador...

DSC08116

Va prevaldre el seny en endavant entre els grocs, que segons em van explicar també tenen una mica de mala maror interna. En les rondes següents van fer 3de6a, 4de6a i 3de6, que no recordo gaire o gens. No en vaig prendre notes i no en puc fer la crònica; el record que en tinc, però, és que no van patir gaire malgrat que no eren castells gaire macos.

large

Els que sí que estan bé, dins el seu nivell, són els Castellers de Sant Feliu, que a primera ronda van descarregar el 2de6, que havien recuperat precisament a la Diada de Primavera en què també vam coincidir amb Cornellà. Vaig veure la torre un moment per una escletxa que em deixava la pinya del nostre 3de7a i m'és, per tant, impossible de dir-ne res. Les fotos que n'he vist, i el bocí que en vaig entrellucar des de la fondària del nostre castell, tendeixen a informar que estava molt bé.

Image00048

En segona ronda descarregaven un 4de6a que ignoro completament com va anar, i tot seguit van provar el 3de6, que sí que vaig poder veure perquè, com ja he dit abans, de rondes estrictament conjuntes se'n van fer relativament poques. Paradoxalment, tot i ser el castell més senzill de la sèrie, el van desmuntar, unint-se al festival d'intents desmuntats de l'actuació. Sembla que la canalla va dubtar molt a l'hora de remuntar dosos, però potser em confonc. En la quarta ronda, de repetició, el descarregaven, també amb algun embull amb la canalla. I res, felicitats als roses, que van fent castells de sis amb regularitat i una certa solvència.

DSC08088

I pel que fa a les colles consolidades, només em resta parlar d'Esparreguera, que des del 2012 es tornen a considerar baixllobregatins, segurament segons m'explicaven l'any passat per una simple qüestió pràctica: els va bé aquesta actuació. Tot i que diria que sovintegen els castells de set bàsics (sembla que enguany ja n'han fet nou), ahir eren força pocs i, amb més seny que els companys grocs, van portar un programa de mínims amb 2de6, 3de6 i 4de6. En primera ronda havien desmuntat el 4de6; les mides a terços no eren gens bones i la canalla va dubtar molt. La seva torre la recordo molt forta, el 3de6 crec que no va tenir res destacable i em penso que el 4de6 del final no acabava de ser gaire maco.

DSC08070

I resten les tres colles novelles, que van tenir sort dispar. Els Carallots, que ja estan batejats i van d'un taronja més fosc que el dels Pataquers, van poder descarregar el 4de6 força regirat de la primera ronda, però en les tres de després van desmuntar-ne tres: dos cops el 4de6a, un cop el 3de6. Semblava que han de polir força la canalla i els troncs, però bé, van fent via.

Image00040

Gavà, que encara no sé si reprenen la mateixa entitat que es mig extingir fa uns anys o si són una colla diferent (perquè, vaja, haurien d'anar de blau, com abans), i Viladecans, dues colles a tocar l'una de l'altra i de Begues (que no va venir) i Castelldefels (de qui ja n'hem parlat), va semblar que competissin per fer el primer castell de sis a plaça, però la competició es va reduir a veure qui hi feia més intents no descarregats.

Image00051

Viladecans feia un pilar de quatre en primera ronda i després queia de 3de6 i el desmuntava en tercera ronda. Renunciava a la quarta. Pel que fa a Gavà, queia del 4de6 d'inici i desmuntava el 3de6 i el 4de6 després, renunciant també a la quarta ronda.

DSC08140

Amb això, sumaven 12 intents no descarregats d'un total de 28 castells, que significa un 43% d'ineficàcia baixllobregatina. Totes les colles, llevat d'Esplugues, van desmuntar algun castell, i dues van caure. Vaig escriure un dia que la Trobada del Baix és la que més intents estranys deu veure de tot el calendari, i més castells de sis més aviat desllorigats, i segueix sent cert. Es pot dir que és bonic veure que les colles petites lluiten per sobreviure i fer-se un forat, i anar veient com colles com Sant Feliu de mica en mica van millorant, però una llambregada als anys anteriors i el record recent d'ahir apunten a un cert malson.

DSC08169

Bé, després del reguitzell de pilars de quatre (una comarca amb uns 800.000 habitants, sense comptar l'Hospitalet, només té un pilar de cinc...) es va ballar una Polka d'Ours gegantina, que és una cosa que als més tradicionalistes els enfurisma, i aleshores vem anar passant cap a la pista coberta per sopar, que ja eren les nou, acomplint al peu de la lletra el que l'organització havia previst.

DSC08179

Allà tots plegats vem sopar i va estar molt bé i vem fer relació, mentre grallers d'Esplugues tocaven alguna coseta com una mena de prova de protoconcert de gralles que es vol fer per als nostres vint anys, que seran l'any vinent. El sopar va volar i en acabat el grup A Folk Lent, amb algun músic de la colla i tots d'Esplugues, van tocar durant unes dues hores música folk, com el nom del grup indica, d'aquell que s'acompanya de ballarugues divertides i lleugerament etíliques. Va marxar molta gent de les colles però alguns s'hi van quedar, sobretot de Sant Feliu i Castelldefels i algun d'Esparreguera i de Sant Vicenç, i algun altre. Després l'Adri va punxar música i cap a les dues vaig veure que estava una mica borratxo i pensant si anava a la Closca o si m'enfundava al llit, vaig triar aquesta segona opció i alabat sia Jaume Barri.

DSC08194

En fi, que n'hem de dir d'aquesta Trobada del Baix? Per a nosaltres, ha significat tornar a tocar el nostre sostre actual, per damunt del qual ens és molt difícil d'anar: 3de7s, que ara reprendrem, 2de7, que ens fa llengotes des de fa molts anys, i 4de8, que allà ens espera, després del primer descarregat al primer intent, perfecte, i del segon que va petar de manera típicament cargolina al Concurs. La gent ha començat a tornar a l'assaig, o això sembla, i dissabte érem força colla, però per fer alguna cosa de profit hauríem de mantenir-la i seguir engrescant els que vénen poc o gens.

Com a organització, trobo que va estar molt bé, sense cues per sopar (a diferència de les dues últimes edicions, per exemple) i amb un grup de música de la corda que a mi m'agrada força. Els preus del bar eren populars, tot i que jo els hauria apujat una mica; però així estaven bé. El protocol de plaça no m'agradava però és difícil empescar-se sistemes per agilitar aquestes actuacions amb tantes colles i tants intents estranys. En fi, hem muntat un concert després de moltíssims anys (després de la merda de grup que va venir a l'anterior Trobada del Baix, precisament) i em fa la sensació que no hem perdut calés i que n'hauríem guanyat si els preus del beure haguessin sigut una mica més alts i si haguéssim tingut cerveses a plaça (que segueixo sense entendre per què era tan difícil tenir-ne). De cara a l'any vinent tenim una experiència força positiva per muntar algun sarau important pels vint anys.

I això és el que tècnicament i diguem-ne administrativament n'opino. Ara bé, la mandra que em feia aquesta actuació abans de començar, a les sis de la tarda (podria haver començat més tard, però llavors s'hauria allargat massa, tot i que tampoc no és cap problema acabar a les deu, per exemple), era abissal. Però bé, al cap i a la fi va estar bé i vem poder presenciar el nivell del Baix Llobregat i compartir plaça per primer cop amb les tres colles novelles i amb Esparreguera, amb qui ens relacionem normalment només en aquesta actuació. I apa, punt.

Crònica: http://www.lavanguardia.com/croniques-castelleres/20130616/54375692090/cronica-trobada-colles-castelleres-baix-llobregat.html

12 de juny 2013

Festes de Can Vidalet, 2013

Doncs res, crònica exprès de la diada de Can Vidalet de diumenge passat. Per a coses més o menys serioses, vaig escriure això el mateix dia, que permet de fer-se una idea del que va ser la història, passat pel biaix de la meva inoperància característica:
http://www.festadirecte.cat/els-castellers-del-poble-sec-porten-la-rauxa-a-esplugues/

O sigui que com que la chrònica, com aquell qui diu, ja està escrita, podré dedicar-me a parlar d'altres coses, com ara de la calor que fot aquesta puta setmana, després que el xàfec del cap de setmana ens esguerrés una actuació que va ser, sota el meu humil punt de vista, una puta merda, o potser una merda punxada d'un pal, o tal vegada una palterada buina tifa tova bovina dejecció fems. O potser no n'hi ha per tant.

Arribàvem a l'hora estipulada pels caps barrinaires de la tècnica i vèiem com els minuts anaven passant sense que la cosa engegués de cap de les maneres. La raó? Manca d'ambulància. Sembla ser que els anys anteriors l'antic president, el Tarrés, sempre recordava a l'Ajuntament una setmana o dues abans que havíem de tenir l'ambulància a plaça. La nova Junta, de la qual jo en torno a formar part, i ja hi porto la rehòstia d'anys, no va pensar en això, situació que va obligar l'actual president, el Sàlvia, a telefonar i trucar i enraonar pel mòbil amb els tècnics de cultura, o al regidor, o a qui fos. I al cap d'una hora, si fa no fa, començava pròpiament la història. Mentrestant, els Bandarres havien estat animant l'ambient amb polkes i balls típics de gralles.

Image00018

Jo havia aprofitat per fer alguna birra al bar i per jugar al Triviados, joc en què excel·leix l'Àlex D., que acostuma a aplanar les costures als seus rivals. En tot cas, un cop aixecats els pilars d'entrada (que no recordo si els vem fer a la una o bé a les dotze, abans de l'aturada) va començar l'actuació. Abans de res, vem fer dos pilars de quatre de dol pel pare de la Raquel.

DSC07992


Nosaltres havíem de ser els primers d'actuar, però a causa del retard van obrir rondes els Castellers del Poble-sec, que pels castells que van tirar (5de7, 2de7 i 3de7s) eren molt pocs a plaça, obstacle que no va impedir que igualessin la millor actuació de la seva història, malgrat que no van poder fer el pilar final. La pressa va ser justificada: va espetegar el ruixat just després del seu tercer castell. Des d'aquí els felicitem, tot i que ja els hi vem menjar prou la polla a l'article que he enllaçat a dalt de tot.

Image00020

Per això nosaltres vem passar a ser tercers. Durant la setmana els assajos havien sigut una puta merda, amb una llenya dimarts i quatre piules, i divendres amb relativament poca gent, algunes baixes importants i un ambient d'una certa indolència com si estiguéssim esmaperduts o atribolats o a la lluna de València esgarriats. I tot i que érem més que Poble-sec, i no sé si més també que els Castellers de Terrassa, a la foto es pot veure que érem en tot cas relativament pocs i amb alguna baixa important, com ja he dit abans, i per això vem descartar el 5de7 que estava anunciat el divendres abans i vem obrir plaça amb el 3de7a, un castell que a les proves no havia anat gaire bé.

DSC08017

A plaça, si no recordo malament, el castell es va alçar bé al segon peu, però la pinya em va semblar una mica flonja i el pilar del mig es va girar una mica. El segon de l'agulla, el Punki, no estava gens còmode i remenava força; diria que se n'anava cap enrere, i que com que estava tan girat jo gairebé feia de primeres mans (acostumo a fer de lateral per dins de l'agulla), però potser ara ho confonc amb la prova de divendres passat, que va anar encara pitjor. En tot cas, 3de7a al sarró i avall i a cagar a la via.

DSC08020

Mentrestant, els Bandarres i els Pastelerus ens van plantar dues torres de set als nassos, cosa que, tot s'ha de dir, ens va tocar allò que no sona a alguns, sobretot la dels barcelonins: enveja sana, potser, o malaltissa, de veure com ells se la ventilen amb un tronc que no m'acabava de semblar gaire maco però que els hi va de puta mare. L'havien descarregada  també el dia abans, i aquella de Can Vidalet era la quarta descarregada de la seva història. I jo pensava que aviam quin cony de dia la descarreguem, però això potser és demanar miracles. Jo no sé veure si la nostre torre avança gaire o no; diuen que hem de polir la canalla, però això ho portem dient des del 2008. En fi, que Jaume Barri ens beneeixi.

DSC08026

Bé, en segona ronda havíem de fer el 4de7a, però vem desmuntar el peu no sé ben bé per què i, després d'unes minúscules hesitacions, es va decidir deixar-lo per a la inexistent tercera ronda i bastir el 4de7 en aquella segona. Em van dir que hi havia hagut algun problema amb la canalla; no ho sé, però a aquell pas hauríem acabat sense tres castells de set, que és el mínim per anar pel món, suposo. El 4de7 tenia a segons els terços habituals i era una prova clara de 4de8. No el recordo gaire, el vem descarregar sense gaires contemplacions i adéu-siau. Diria que en aquest castell l'Àlex D. aplanador de costures va prendre una mica de mal fent de baix, però no n'estic segur. Sé que ara va una mica tocat.

P6092004

Aleshores va ploure, just quan els Bandarres descarregaven el 3de7s; una pluja que va regar els carrers de Can Vidalet, un barri gris que sembla construït com si haguessin llançat des del cel blocs de pisos a l'atzar i encara els haguessin remenat un cop a terra. Feia un o dos anys que no hi actuàvem; enguany, a més a més, per una mena de malentès, hem actuat una setmana abans de les festes pròpiament dites, i per això encara hi havia menys gent: els que hi eren eren els vells xarucs de la immigració espanyola típica i els vermutaires que feien la cervesa i les braves a les terrasses dels bars abans que es fotés a ploure. Com a punt positiu, no hi havia les banderoles espanyoles intercalades amb les catalanes que hi ha cada any i que haig d'esborrar amb el Photoshop quan munto la revista. I apa.

Doncs res, podria estendre'm una mica més però aquí ho deixo estar. A veure si ens eixorivim i esparpillem i esbudellem aquests castells dels trons que estan com darrere la muralla per expugnar.

03 de juny 2013

Diada de Corpus de Cornellà, 2013

El cap de setmana de Corpus hi ha la Patum, que enguany hi he anat per primer cop, i també són festes de Cornellà, que hi acostumo a anar cada any. A la diada castellera de diumenge dels Castellers de Cornellà, normalment, per alguna raó, sempre hi puc anar perquè casualment mai no tenim actuació, nosaltres, o sigui que hi he passat molts cops els darrers anys. Va haver-hi una època que coincidien els Verds amb el Minyons, que hi van sempre, i de vegades s'especulava amb el primer castell de nou de l'any a Cornellà, cosa que depenia de l'estat de forma de les colles i del dia que caigués el Corpus, que com tothom sap és una festivitat mòbil d'aquelles que depèn de les llunes i de coses per l'estil.

O sigui que a les dotze i un minut m'hi plantava i esperava que comencés amb la puntualitat típica castellera d'anar almenys vint minuts tard. La plaça era força plena, feia força sol i caloreta, com un juny normal, després d'un maig molt fred i plujós. Feien els pilars d'entrada les tres colles —Cornellà, Minyons i Jove de Tarragona, totes tres de lila-malva— i començava la història cap a dos quarts d'una.

Els primers eren els amfitrions. Portaven en agenda el 4de7a, després d'haver descartat el 5de7 perquè encara no estava a to. En primera ronda, però, feien un típic 3de7 cornellanenc: molt sòlid i robust, força pesat i una mica lent, amb la canalla que cada cop està més esparpillada.


DSC07953


En segona ronda duien el 4de7a, que es va rebregar força per dalt, però que malgrat tot, llevat d'algun moment, no va oferir gaires símptomes de llenya. I per acabar, duien el 4de7, amb canalla força nova, que es va embolicar dues vegades en dos intents desmuntats consecutius. El segon semblava molt més ferm, però la canalla no va voler passar per alguna raó i cap avall. El que no entenc és per què no van canviar la canalla en el segon intent... Van acabar amb dos pilars de quatre, desconec per què no van fer el de cinc, però a Sant Feliu tampoc no el van fer, cosa que vaig atribuir al fet que la nostra llenya havia picat al segon del pilar, segons m'havien dit.

DSC07960


I res, s'havia especulat que els Minyons de Terrassa farien el 4de9f, però no tenien prou camises per fer-lo amb un cert marge, o si més no eren massa justos per muntar un folre amb una soca tota malva, malgrat que els colors de les camises es confonien força. De manera que van descartar-lo i van començar amb un 4de8 amb agulla, un castell que jo diria que no era una especialitat minyona i que es va muntar força remenat, amb el quatre un pèl desllorigat i bregat i un pilar que va brandar.

DSC07956


Amb el 4de8a al sac, portaven un castell inèdit, el 7de8, que és una baluerna no gaire maca que també es va aixecar molt remenada. La «truita de vuit», doncs, es va fer amb els ous remenats i amb les mides que s'estrafeien de mica en mica mentre baixava a gran velocitat.

DSC07970


Per acabar, van portar el 2de8f, un castell que el vaig veure força bé i que es va carregar dues vegades: l'enxaneta s'hi va col·locar, va baixar pel mateix cantó sense fer l'aleta; va tornar a pujar, va fer l'aleta i va baixar un altre cop pel mateix cantó. Això va fer que la torre també es remenés durant la segona carregada, però es va mantenir molt ferma. Amb tot, i malgrat que per a la immensa majoria de les colles allò era un castell descarregat, el Minyons el van considerar només carregat per això de no travessar completament la torre. Ja posats, el podrien donar com a intent desmuntat...


DSC07979


Van plegar amb un pilar de 6 molt fort que em va agradar molt.

DSC07981


I finalment, la Jove de Tarragona, que és una colla que mai no he seguit gaire i que va fer una actuació força bona que apunta bé; i com que ja porto força estona escrivint, cito el Joaquim Albalate i a córrer:

Tampoc ha arribat amb el castell de 9 la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els liles han obert amb el sisè 3 de 8 de l’any, de bona mida, i que podria pujar un pis al llarg d’aquest mes. Sí que han pogut estrenar, però, dos castells: en segona ronda, el 5 de 8, bellugadís i ràpid, però que han defensat bé, i a tercera un 7 de 8 que, tot i estirar-se en algun moment, han pogut defensar amb solvència. Jordi Crespo, de la tècnica dels tarragonins, s’ha declarat “molt content pel ritme que va agafant poc a poc la colla”, i ha dit que seguiran treballant els castells de la gamma alta de vuit durant aquest mes, amb castells com el 4 de 8 amb el pilar, i “intentar arribar a finals de juny amb algun castell de 9”. http://www.festadirecte.cat/els-castells-de-nou-de-minyons-es-fan-esperar/

DSC07966


Després de l'actuació vam anar xino-xano a dinar a un bar-restaurant de tapes, on vam beure vora d'una gerra de cervesa per cap, i vam anar després a la Jijonenca a fer més birres, i aleshores tocava La Pegatina a la plaça de Catalunya, i en algun d'aquells moments vaig desaparèixer perquè, finalment, la cervesa em va emboirar del tot la vista.

Fotos.

Diada de Corpus de Cornellà, 2013

El cap de setmana de Corpus hi ha la Patum, que enguany hi he anat per primer cop, i també són festes de Cornellà, que hi acostumo a anar cada any. A la diada castellera de diumenge dels Castellers de Cornellà, normalment, per alguna raó, sempre hi puc anar perquè casualment mai no tenim actuació, nosaltres, o sigui que hi he passat molts cops els darrers anys. Va haver-hi una època que coincidien els Verds amb el Minyons, que hi van sempre, i de vegades s'especulava amb el primer castell de nou de l'any a Cornellà, cosa que depenia de l'estat de forma de les colles i del dia que caigués el Corpus, que com tothom sap és una festivitat mòbil d'aquelles que depèn de les llunes i de coses per l'estil.

O sigui que a les dotze i un minut m'hi plantava i esperava que comencés amb la puntualitat típica castellera d'anar almenys vint minuts tard. La plaça era força plena, feia força sol i caloreta, com un juny normal, després d'un maig molt fred i plujós. Feien els pilars d'entrada les tres colles —Cornellà, Minyons i Jove de Tarragona, totes tres de lila-malva— i començava la història cap a dos quarts d'una.

Els primers eren els amfitrions. Portaven en agenda el 4de7a, després d'haver descartat el 5de7 perquè encara no estava a to. En primera ronda, però, feien un típic 3de7 cornellanenc: molt sòlid i robust, força pesat i una mica lent, amb la canalla que cada cop està més esparpillada.


DSC07953


En segona ronda duien el 4de7a, que es va rebregar força per dalt, però que malgrat tot, llevat d'algun moment, no va oferir gaires símptomes de llenya. I per acabar, duien el 4de7, amb canalla força nova, que es va embolicar dues vegades en dos intents desmuntats consecutius. El segon semblava molt més ferm, però la canalla no va voler passar per alguna raó i cap avall. El que no entenc és per què no van canviar la canalla en el segon intent... Van acabar amb dos pilars de quatre, desconec per què no van fer el de cinc, però a Sant Feliu tampoc no el van fer, cosa que vaig atribuir al fet que la nostra llenya havia picat al segon del pilar, segons m'havien dit.

DSC07960


I res, s'havia especulat que els Minyons de Terrassa farien el 4de9f, però no tenien prou camises per fer-lo amb un cert marge, o si més no eren massa justos per muntar un folre amb una soca tota malva, malgrat que els colors de les camises es confonien força. De manera que van descartar-lo i van començar amb un 4de8 amb agulla, un castell que jo diria que no era una especialitat minyona i que es va muntar força remenat, amb el quatre un pèl desllorigat i bregat i un pilar que va brandar.

DSC07956


Amb el 4de8a al sac, portaven un castell inèdit, el 7de8, que és una baluerna no gaire maca que també es va aixecar molt remenada. La «truita de vuit», doncs, es va fer amb els ous remenats i amb les mides que s'estrafeien de mica en mica mentre baixava a gran velocitat.

DSC07970


Per acabar, van portar el 2de8f, un castell que el vaig veure força bé i que es va carregar dues vegades: l'enxaneta s'hi va col·locar, va baixar pel mateix cantó sense fer l'aleta; va tornar a pujar, va fer l'aleta i va baixar un altre cop pel mateix cantó. Això va fer que la torre també es remenés durant la segona carregada, però es va mantenir molt ferma. Amb tot, i malgrat que per a la immensa majoria de les colles allò era un castell descarregat, el Minyons el van considerar només carregat per això de no travessar completament la torre. Ja posats, el podrien donar com a intent desmuntat...


DSC07979


Van plegar amb un pilar de 6 molt fort que em va agradar molt.

DSC07981


I finalment, la Jove de Tarragona, que és una colla que mai no he seguit gaire i que va fer una actuació força bona que apunta bé; i com que ja porto força estona escrivint, cito el Joaquim Albalate i a córrer:

Tampoc ha arribat amb el castell de 9 la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els liles han obert amb el sisè 3 de 8 de l’any, de bona mida, i que podria pujar un pis al llarg d’aquest mes. Sí que han pogut estrenar, però, dos castells: en segona ronda, el 5 de 8, bellugadís i ràpid, però que han defensat bé, i a tercera un 7 de 8 que, tot i estirar-se en algun moment, han pogut defensar amb solvència. Jordi Crespo, de la tècnica dels tarragonins, s’ha declarat “molt content pel ritme que va agafant poc a poc la colla”, i ha dit que seguiran treballant els castells de la gamma alta de vuit durant aquest mes, amb castells com el 4 de 8 amb el pilar, i “intentar arribar a finals de juny amb algun castell de 9”. http://www.festadirecte.cat/els-castells-de-nou-de-minyons-es-fan-esperar/

DSC07966


Després de l'actuació vam anar xino-xano a dinar a un bar-restaurant de tapes, on vam beure vora d'una gerra de cervesa per cap, i vam anar després a la Jijonenca a fer més birres, i aleshores tocava La Pegatina a la plaça de Catalunya, i en algun d'aquells moments vaig desaparèixer perquè, finalment, la cervesa em va emboirar del tot la vista.

Fotos.