Avui hi havia algunes actuacions interessants pel mapa, com ara la de Vic i la de Terrassa, amb colles punteres al màxim i d'altres de mitjanes que frisen (i es donen hòsties) per entrar al Concurs. Jo no sabia si pujaria o baixaria o em quedaria a casa o aniria de costellada a la muntanya, així que havia decidit que, en cas de tenir ganes d'anar a veure castells, passaria de Terrassa (que era l'opció més plausible) i em desplaçaria al poble veí, Cornellà, on actuava una altra colla d'aquestes mitjanes de Concurs, Lleida, i una de gran, la Joves de Valls, després de la bona actuació de Sant Joan, a més dels de Cornellà, dels qui m'havien arribat veus telemàtiques que volien anar-hi a totes.
Després d'un dissabte una mica complicat amb feina al matí, la desfeta de Paraguai i la ingesta de cervesa subsegüent fins a una certa hora de la matinada, avui a tres quarts de dotze, quan he desclòs les parpelles definitivament, he hagut de decidir a la velocitat d'un llamp si prenia la bici o no la prenia. En la decisió final, ara amb perspectiva de gairebé tres hores, em ve al cap la lectura que feia sota l'arbre de la plaça de l'Església de Cornellà. La tradueixo al català del castellà que trasllada l'alemany:
Aquest procés, doncs, coincidint amb la consciència d'aquella genuïna llibertat que correspon a la voluntat com a cosa en si mateixa i fora de la fenomenalitat, produeix l'enganyosa aparença que l'acte volitiu aïllat no depèn de res, que és lliure, ço és, sense fonament; quan la veritat és que, donat un caràcter i un motiu reconegut, se segueix l'acte amb tanta necessitat com les alteracions de què la mecànica ens intrueix, o per a servir-nos d'una expressió de Kant, si fossin prou coneguts el caràcter i el motiu, es podria predir l'acte tan bé com un eclipsi de lluna.
Doncs així, amb pretesa llibertat, d'un cop de bici he arrossegat la meva voluntat amb mi mateix a veure què ens oferien les tres colles. La plaça era deserta sota un sol de justícia un pèl enteranyinat per núvols alts, i l'ambient era, paradoxalment, molt fred. Els Castellers de Cornellà, amb la gent que eren, no podien fer gaires coses més que castells bàsics de set, i això és el que han fet. Han ofert tres i quatre de set, tots dos sense gaire cosa a destacar, amb una canalla més fineta que l'altra vegada que els vaig veure (pel Corpus); a les fotos, ara, recordo lleus desarranjaments i altres collonades, tot i que, com dic, no presenten problemes per a ells i, en definitiva, se'ls hi queden ben curts. Han plegat amb el cinc de sis, que m'ha semblat molt tranquil tot i algun problema intranscendent amb una faixa que es desprenia d'un terç. Si aquest cinc de sis, tan avorrit, ha de ser alguna cosa més d'aquí poc temps, bé podrà ser si els seus assajos van prou bé i disposen de més camises a plaça, però avui el clima em semblava de platja algeriana a
L'estrany i, així, a mi només em venien ganes de quedar-me sota l'arbre llegint el llibre.
Els amics de la Joves de Valls eren, també, poquíssims, i és que sembla que quan travessen el Llobregat són una colla petita que fa coses com el quatre de set amb agulla i el cinc de set, tal com nosaltres hauríem fet, de segur, si haguéssim baixat, com a colla, a aquesta actuació. El que no hauríem fet, també de segur, és el quatre de vuit, que ha sigut pim pam sense gaire complicació, sembla que s'ha tancat un xic de dalt i que ha calgut defensar-lo una mica de no res a la descarregada. Els vallencs, en una plaça pràcticament buida a casa d'una colla del Baix Llobregat, hi van quatre a complir l'expedient amb un o dos castells bàsics de vuit, i cap a casa. Igual han fet sempre que han vingut a Esplugues, per la qual cosa, en vista de la seva trempera, fa algun temps que no els portem per Festa Major, tot i que a mi em cauen molt bé i, de les colles grans, sempre vaig amb ells.
I dels Castellers de Lleida, què dir-ne? Sembla que van forts i han fet millor actuació que els de la Joves, tot i ser si fa no fa els mateixos efectius. Tres i quatre de vuit que han fet sense complicacions, el carro gros més maco que el vermell, i bones sensacions que han volgut destruir amb un intent de dos de vuit folrat en què pràcticament tot el folre trepitjava camises d'altres colles i que, per tant, no semblava tenir gaire futur. Així i tot ha pujat fins a dosos, però la cosa ha començat a trontollar per un folre poc compacte i l'han baixat, amb constant perill imminent de llenya —l'han desmuntat, tanmateix, a temps. En repetició han completat la torre de set, que me l'he mirada amb atenció per descobrir el secret perquè terços no s'obrin i quarts es mantinguin al seu lloc, però no en sé treure l'aigua clara, jo, d'aquestes coses.
A pilars, dos vanos de cinc de Lleida i Valls i un pilar de cinc amb alguna dificultat per a Cornellà, i mentre encara estaven desmuntant pinyes jo ja era amb la bici per Carretera de Cornellà/Esplugues camí de casa meva, que són cosa de deu minuts però la calor m'estava matant. En la penombra de la meva cambra, amb música estrident i el llibre esperant-me ajagut al meu llit, em trobo molt còmode. Ara veurem què han fet a Terrassa i a Vic, i si realment m'he perdut alguna cosa interessant, o no (Minyons han descarregat el 2de9f, els Sagals han carregat el 3de8). Certament, a Cornellà esperava veure alguna cosa més, una mica més d'ambició dels vallencs i una mica més de camises als Castellers de Cornellà. A la fi, els únics que han sorprès han sigut els de Lleida, amb dos castells de vuit força macos i un intent suïcida de dos de vuit que, d'haver reeixit, hauria donat un regust grana molt bo a tota la cosa.
Fotos.Actuacio sencera:
Castellers de Lleida: p4 al pati del Patronat, 4d8, 3d8, id2d8f, 2d7, vano de 5
Colla Joves Xiquets de Valls: p5 al pati del Patronat, 4d8, 5d7, 4d7ag, vano de 5
Castellers de Cornellà: p4 al pati del Patronat, 3d7, 4d7, 5d6, p5
