2026 Santa Magdalena

CRÒNICA PROVISIONAL, FALTA EL FINAL DE LA DIADA I LA RESTA DE SANTA MAGDA

 

Doncs d'aquesta diada no en puc dir gaire res, la veritat. El que puc dir és que jo creia que per assaig teníem el 4de8, però a plaça no es va materialitzar. L'havíem fet paradíssim amb xarxa fins a dosos. Potser no sé què en pensaven a tronc, jo crec que a pinya estàvem prou bé. L'any passat a Sant Just el meu tros de nucli no s'aguantava i el vem tirar, en contra de la meva opinió i crec que en general. Potser li faltava més assaig sense xarxa, però jo què sé, amb xarxa estava superbé. Potser sí que hi havia hagut alguns canvis, amb la Marta lesionada, potser ens l'hauríem de prendre més en sèriu, com amb la torre de fa quinze anys. Però per mi estava per fer-lo.

Vem sortir de tres per sota, que després del quatre sembla fàcil. No el recordo gaire, crec que va anar més bé que a assaig, que no havia acabat de pujar del tot bé, si més no per la meva banda.

Al quatre de vuit li tenia tota la confiança. El vem tancar que potser no acabàvem d'estar bé les agulles, o els baixos, o els segons, o els terços. El cas és que ningú va dir que no estava prou còmode per fer-lo baixar. Jo com a agulla no faré tirar un castell avall perquè em sembla que no estic prou ben quadrat, però si els que pugen el fan pujar, doncs alabat sia déu. La cosa és que va pujar incòmode, les incomoditats es van fer més incòmodes, diria que quan vaig mirar amunt vaig veure molta remenada, i ja vaig decidir que només mirava el baix. Llavors em va caure el castell al cap, diria que vaig sentir només el patac somort típic que et cau al cap, però segurament vaig topar de cap amb algú de davant i em vaig obrir la cella. 

Quan els tronquetis em van sortir del damunt vaig veure molta sang a la calba del meu baix, i llavors vaig veure que era la meva. Tres punts a la cella, unes tres hores al Broggi, i jo no tinc cap retret ni a la tècnica ni a l'hospital ni a ningú: els castells poden caure i et poden fer mal. És el primer cop des del 2004 que em toca anar a l'hospital, i em van tractar molt bé. I cap retret a la tècnica, perquè s'havia de provar. Potser s'hauria d'haver baixat quan els segons o terços no estaven còmodes, però llavors és cosa una mica de tothom. 

Quan vaig tornar arribar a la Closca ja estava la cap de colla ultraratllada i l'ambient no era el millor del món. Jo tècnicament no hi tinc res a dir, els que s'ho maneguen i s'emprenyen entre ells, doncs jo sempre he intentat no emprenyar-me com a mínim amb els que tiren la colla endavant, que ja passen prou pena.

O sigui que res, tres punts a la cella al final, no pas quatre, i la mala maror a la Closca entre això de la llenya i el que passa amb la cap de colla. Jo no en tinc gaire ideia, més del que m'ha arribat a fascicles. 

2026 Sants

CRÒNICA PROVISIONAL, S'HA DE REVISAR 

 

Bé, doncs a Sants hi nàvem amb coses que pul·lulaven; els dos quatres, el tres...

Al metro, el Javi, el meu baix als castells aixecats per sota, em va dir que anàvem a totes. A la Closca, el dia abans, havia parlat amb la cap de colla i li deia que buènut, que em semblava tot molt arriscat. Veient el resultat, doncs molt bé, noi.

També us diré que crec que la colla ha canviat molt de com era durant la dècada dels 10: havíem caigut moltíssim de castells com el 3de7, després de la torre, etc. Tantes caigudes i tants problemes havien fet fóssim molt conservadors, en el sentit que si no tens els castells superassajats, no el portes a plaça. I així és com vem anar fent els quatres de vuit, etc. El 2de7 suposo que és el que marca tot això: potser el vem tirar massa aviat al Clot, vem anar arrossegant fantasmes, etc., fins que no el vem descarregar a assaig vint vegades no va anar a plaça, al final. I així crec que havíem fet el 4de8 o el 3de8.

Però ara, com a mínim des de després de la pandèmia, per poc que tenim el castell, el tirem a plaça. Malgrat que la pinya no l'acabem de veure o els assajos no siguin els millors del món. Potser no parlem de la torre de fa uns tres anys, descarregada a Sants de miracle, però sí coses com el 4de8 de l'any passat, que era evident per mi que necessitava més rodatge.

Però no vaig continuar escrivint i ara no recordaré com van anar els castells. Miro de fer memòria, i au.

Actuàvem amb Borinots i Capgrossos, una actuació sempre típica que sempre sembla que està a la corda fluixa perquè no acabem d'estar a l'altura de les circumstàncies (suposo que ser una colla de vuit una mica solvent, ara mateix no ho som ni se'ns hi espera a curt termini). Bé, Suposo que érem els tercers en l'ordre d'actuació, no penso intentar recordar què van fer les altres colles. Nosaltres vem sortir de 3de7 per sota, però no el recordo gens i ara mateix no tinc els vídeos a mà.

Després fèiem el 4de7 també per sota, el primer de la nostra història. Estàvem una mica nerviosets perquè era el primer i els assajos tampoc és que haguessin sigut els millors de l'univers. Va anar pujant així més o menys bé, vaig entrar-hi jo d'agulla i vaig veure des de dins aquell ball aberrant de rengles passant sotragades a totes les bandes possibles. El vídeo que havia vist i que ara he perdut era per llogar-hi cadires. La Marta es va com mig desllorigar una espatlla intentant salvar una ventallada irrecuperable i bé, després d'aquell producte inefable de les pregoneses insondables de l'horror, el remeneig es va aturar una mica, el vem carregar i va baixar enmig dels càntics joiosos d'infinita gaubança i rigolatge. Alabat sia Jaume Barri!

Aleshores hi va haver un típic concili de tècnica que havia de decidir què faríem en tercera ronda, si es descartava definitivament o no el 4de8 i ens plantejàvem un castell més assolible com el 5de7. Després d'unes tenses deliberacions (m'ho invento, només els veia de lluny enraonant) es va optar pel seny i vem fer un 5de7 on també vaig entrar d'agulla i que no recordo gaire. El lleu record és que va ser el típic galliner bastit i desbastit entre belles converses de pinya i tronc.

 Pilar de 5 i a comentar la jugada en el correbars i la festa de després. No ho sé, tampoc tinc gaire cosa més a dir: el 4de7s per mi anava just i el vem descarregar pels pèls, amb la Marta que encara està lesionada ara que escric això, a principis de setembre, i el 4de8 el veia millor que el de Sant Just de l'any anterior però potser calia anar amb més seguretat i deixar les presses per un altre dia.

2026 FM Alp, Can Vidalet i altres reminiscències

 

Farem les cròniques dels Castellers d'Esplugues de les darreres setmanes, que després tot és massa complicat.

Començo per la sortida a Alp, a la Cerdanya, convidats pels castellers de la comarca i acompanyats pels Margeners de Guissona, amb qui feia temps que no actuàvem, que jo recordi, i després continuo amb les anteriors, bàsicament Can Vidalet.

Havíem quedat a les 10 del matí d'un 27 de juny a la Closca per anar-hi amb autocar, que anava força buit; sembla que ben bé la meitat de la colla hi va anar pel seu compte. En total no sé quants érem, uns 70 entre tots plegats, suposo, que ens vam anar aplegant xino-xano cap a les 12 a l’escola pública del poble. Hi vem entrar i el president dels Castellers de la Cerdanya ens va explicar que ho havíem de deixar tot net, etc., que sembla que l’Ajuntament no acaba de posar facilitats per fer-hi castells, etc. Era el segon any que s’hi quedaven colles a dormir, esperem haver-hi deixat bona impressió.

Així que vaig haver deixat les andròmines en un racó del gimnàs, vaig fer cap al poble, aviam com era. El que és el nucli històric és força petit, o sigui que un cop fet els dos o tres carrers del voltant de l’església vaig acabar en un bar on hi havia la vella decidint el seu logo i les seves coses. Fa gràcia que els dimarts veig les “juntes” dels jovelins, i aquell dissabte veia els pares decidien què fan ells. I mentrestant vaig dinar i vaig intentar fer una cervesa, però costava que baixés, però un xupito de ratafia i un cigaló sí que van entrar bé.

I així va anar passant la tarda, vaig fer un altre volt i em vaig quedar a la terrassa d’un bar de la mateixa plaça on actuàvem. Vaig deixar-hi el mòbil carregant mentre anava a buscar la roba de castells... com podeu veure, la meva experiència va ser força tranquil·la. Mentrestant, alguns havien anat a fer la becaina, molts d’altres s’havien remullat a la piscina, alguns pul·lulaven pels carrerons... Tot molt interessant.

 

I cap a quarts de sis o de set la plaça ja era plena de castellers i gent del poble i voltants. Nosaltres vem fer dos pilarets de quatre de sortida, el 4de7 i el 3de7 i el primer 4de6 per sota a plaça de la nostra història (a dalt a la foto). En aquest castell hi entro d’agulla, i no és que haguem fet molts assajos, però el de sis ja es veia que el podíem fer sense gaires problemes; en tot cas, a la darrera aixecada hi va haver una acumulació de “nos” per la meva banda —el vent de la meva dreta, un aixecador de l’esquerra— i vaig dir jo també “no”, però el rengle del meu radere ja havia pujat, o sigui que tots els altres tres també van haver d’alçar-se. I a banda d’aquesta crònica bunyolística, tampoc va passar res més destacat. Pel que em diuen sembla que al 3de7 hi va haver alguna estrena i potser als pilars també, i així en general vam fer també el pilar de 5 i dos pilars més de 4 i aleshores una mica la gent va tornar a escampar per agafar els trastos cap a l’escola o on fos i fem anar fent cap al lloc del sopar: amanida, fideuà, postres i vi.

I quan vem haver acabat, una altra escampada general i retrobament al camp de futbol a veure el concert: un tal grup de versions sobretot de rock internacional i també algunes d’espanyoles, i en acabat un punxadiscos d’aquests que els pocs minuts que m’hi vaig quedar barrejava xumba-xumba amb coses de l’estil regueton, i que per tant no vaig tenir gaire esma d’aguantar. Eren cap a les dues i vaig anar a dormir força tranquil.

L’endemà era el típic aftermath ressacós, tot i que jo estava prou fresc, perquè encara havia dormit prou i no havia begut gaire, però arrossegava força cansament dels dies anteriors i la calor començava a fer estralls un altre cop cap a les 12, hora que si fa no fa va ser la d’arribada de l’autocar per tornar-nos a portar a casa.

Una mica descafeïnat? Ja vorem si hi poso una mica més de salsa, de moment ho deixo així.

Fotos aquí i aquí.

Can Vidalet

Allò va passar a la Cerdanya el cap de setmana del 27 i 28 de juny, però dues setmanes abans, el diumenge 14 vam anar a l'habitual diada de festa major de Can Vidalet. I d'aquesta actuació, què en podríem dir? Doncs que havíem estat assajant el 3de7 per sota i semblava que finalment el tiraríem a plaça, que va anar a primera ronda. Hi entrava d’agulla, finalment, i la vritat és que el vaig veure prou bé i sense gaires històries estranyes.

Aquell dia entre la calor i tot plegat no estava gaire fi, o sigui que des de l’ombra vaig mirar com muntàvem el 2de7, que anava a segona ronda. Estava en l’últim cordó i vaig preferir mirar-me-la de fora estant, però vaig veure algun tros de la pinya una mica buit i tot plegat m’hi va fer anar. Des d’allà, sense veure-hi res, la sensació va ser d’allò que no te la fots pel cap d’un pèl, amb la trontolladissa escampant-se per la pinya i els crits del públic clamant amb llàgrimes als ulls coses com “apreteu”, “no defalliu”, “ho tornareu a fer” i “visca la terra lliure”. El Rai em va dir després que va ser una de les pitjors que hem fet; veient el vídeo, es va obrir com una magrana i certament la van haver de defensar al límit. Però bé, primera torre de l’any, de les més matineres segur, després potser miro les stats i ho comprovo.

O sigui que amb el 3de7s i el 2de7 ja teníem la diada feta, però encara faltava el tercer castell, el 5de7, on tornava a entrar d’agulla, però certament ara mateix no el recordo gaire. Acostumen a ser un galliner i dubto que aquest no fos també el cas, però tampoc el recordo especialment mogut, o sigui que devia ser un 5de7 més sense gaire pena ni glòria, però ves a saber.

Pilar de 5 i pilarets de 4 i cap a la Closca. Jo estava rebentat i vaig passar a casa per fer una becaina... de tres o quatre hores. Quan vaig arribar a la Closca ja eren cap a les 6 de la tarda i ja havien anunciat en primícia mundial que assajaríem el 4de7 per sota per portar-lo a plaça més aviat que tard. Ja vorem com va la cosa. De moment, ja hem fet el de 6 a Alp.

I la tarda es va fer vespre, i jo vaig fugir d’allà que ja fosquejava. Fotos de la Lídia.

Altres reminiscències

I pel que queda: la revetlla de Sant Joan va ser com acostuma a ser; no m’hi havia apuntat, però vaig fer pinya a tots els pilarets, allà on veia que potser hi faltava una mica més de pit. Vem fer els quatre típics pilars de 4 de la cercavila més el de la foguera. Aquest any em va semblar que el fèiem més lluny del foc i dels diables, però potser és que ja hi estic acostumat. I després, sopar al carrer de l’Avenç i els QuatreVents i cap a dormir.

I d’altra banda, hi va haver també un pilaret a un bolo a l’Eixample, a un dels carrers que baixa o puja de l’Illa, no era Numància, tant se val; va ser distret, perquè després realment es va fer molt tard i vaig acabar caient de cul a terra.

I això és el resum d’aquest juny: tres pàgines de Word de no res. 

2026 Fort Pienc

Doncs res, som-hi, farem la crònica d'aquest dissabte al Fort Pienc, que és un barri de l'Eixample a tocar de Marina i les Glòries. No havíem actuat mai en aquell lloc, en una plaça a tocar d'una estació de tren i d'Arc de Triomf i de tot plegat, realment és un lloc curiós.

Jo hi vaig arribar just de temps, tot suat per la calor d'aquest istiu que encara no ha començat però que ja vull que s'acabi d'una vegada. A plaça hi tornaven a haver els Castellers de la Sagrada Família i els de Castelldefels, però tot plegat va anar una mica diferent de fa unes tres setmanes: ni rastre de torres ni quatres descarregats. Però això, a les sis de la tarda, encara no ho sabíem!

Ens vem enfaixar xino-xano, vem fer els pilars d'entrada i era l'hora de la primera ronda. SaFa va sortir de 4de8; jo el vaig veure d'una mica lluny, però no em semblava que estigués malament; em van dir que una quarta o quinta va com plegar-se un moment amb dosos col·locats i aleshores és quan el van fer baixar. Jo això no ho vaig veure, només el castell una mica remenat, però semblava tenir prou corda per descarregar.

Nosaltres sortíem de 3de7, on feia d'agulla a la rengla. Aquesta diada és la primera on entro a tots tres castells d'agulla des de no sé quant de temps, no sé si l'any passat va passar; és una cosa curiosa, tenint en compte que enguany m'ho volia prendre amb molta més calma i al final hi entro més que l'any anterior. Bé, pel que fa al castell, no sé què dir-ne, diria que va anar molt tranquil, si més no jo el vaig veure d'aquells avorridots, i apa, un altre 3de7 al sac.

En repetició SaFa va tornar a pujar el 4de8, tot just després de nosaltres; aquest intent el vaig veure molt més tremoladís que el primer, tot i que jo diria que estava per carregar. Sembla que una quinta va cridar "avall" amb l'enxaneta enfilant dosos, o sigui que el van tornar a desmuntar. Jo crec que aquest tenia força numbrus de caure, però ves a saber, potser l'haurien pogut salvar.

Castelldefels, que per fi els tocava, van fer en resum 3de7, 4de7, 5de6 i pde5 carregat, molt lluny dels registres de casa seva, amb el 2de7 descarregat, el 7de7 i no sé què més. En aquesta ocasió no els vaig seguir gaire o sigui que suposo que els hi va anar prou bé, amb la gent que eren i tot plegat.

Els Castellers de la Sagrada Família van reduir aspiracions i, en resum, van fer això: id4de8, id4de8, 5de7, 7de7, 4de7a, intent de pilar de 5. D'això, el 7 el vaig veure força truitós i boterut i el pilar de 5 no el vaig veure.

Quan ens va tornar a tocar a nosaltres, vem fer el 4de7 amb agulla, que ens havia caigut dos cops, l'últim a Castefa, que era el darrer que havíem intentat. Pel camí han canviat l'agulla del pilar, que ara soc jo, després de força temps de no fer-ho, tot i que temps era temps vaig ser jo l'agulla habitual o lateral del pilar durant no ho sé, suposo que deu o quinze anys. Pel que fa a tornar al pinyol del 4de7a, doncs la veritat és que molt bé: haig d'ajustar la força que faig al segon, que em va demanant constantment que afluixi, però un cop arribat a aquest punt, certament va anar molt bé, es va aguantar prou bé i l'Ignasi va baixar del pilar abraçant-se a tothom perquè per fi l'havíem tornat a descarregar. Pel que fa a l'estructura del quatre, des de dins la vaig veure prou bé, però tampoc en vaig veure gaire cosa, perquè estava pendent del pilar Em van dir que l'enxaneta del pilar va entrar-hi al revés, sembla que es va embolicar una mica per allà dalt, però es va girar tot sol allà dalt agafant-se amb els dosos, no sé ben bé com ho va fer perquè no ho he vist. En resum, que prou bé tot plegat, era el tercer 4de7 descarregat i el cinquè comptant també els altres dos.

En tercera ronda era el torn del 4de7, que va pujar amb els segons que ja deien que no acabaven d'estar còmodes. Aquestes incomoditats es van anar fent grosses i el quatre, al a descarregada, estava completament estrafet, que deien abans, amb unes mides escherianes i les agulles cadascuna a casa seva. És clar que haurien d'haver desmuntat el peu, però total, per un 4de7 de no res, per què complicar-se la vida.

I potser això va ser tot. El nostre pilar de 5 va anar bé; mentre el descarregàvem, anàvem sentit com queien els de les altres dues colles. I si a Castefa només nosaltres vem fer pilars de 4 de sortida, aquesta vegada vem ser nosaltres els únics que no els vem fer. Sembla que la raó és que no estaven previstos, però com que les altres colles havien caigut, els van voler fer, però nosaltres ja estàvem majoritàriament desenfaixats.

Després d'allò vem anar a un parc de la vora, on els jerquis del barri muntaven música enllaunada (DJ), i tot i les dificultats per aconseguir-ho, al final ens hi vem estar una estoneta no pas curta. I apa, cap a Esplugues i aviam què passa a CanVi aquesta setmana.

 Els resultats:

Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, id4d8, id4d8, 5d7, 7d7, 4d7p , pd5(i), pd4
Castellers d'Esplugues: 2pd4, 3d7, 4d7a, 4d7, pd5
Castellers de Castelldefels: 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5(c), pd4

Les fotos, a Flickr: Patri i Lídia.

2026 Diada de la Colla

Dues setmanes després de Castefa era el torn de la Diada de la Colla, o d'Aniversari, que s'havia de fer el dissabte 30 de maig a la tarda a la pista vermella del Pou d'en Fèlix, però que, com que hi havia mil coses a fer a Esplugues aquella tarda, es va passar al matí. Un matí de dissabte ben calorós, tot s'ha de dir, així que al final el trasllat, a més de temporal, va ser espacial i ens vam col·locar sota l'ombra delitosa que ofereixen amablement els plàtans del Robert Brillas, cada cop més ensenyorits dels jardinets, ara que els pins enormes han anat caient l'un darrere l'altre esterrecats per les ventades.

Com en una mena d'aberració de l'espai-temps local, a plaça també hi havia la gent d'AC, amb la seva paradeta, i un grup d'antifeixistes que els escridassaven amb xardor. Jo, per coses de la vida, m'havia adormit i em vaig perdre el pilar caminant d'entrada i el 5de7 —que, segons els vídeos que circulen, van anar d'allò més bé. I tot just entrar al Brillas em vaig trobar aquella paradeta i l'esbroncada, i com que jo també tenia encara la sang xarbotant, vaig amollar alguns escarns abrandats als orriolistes recordant-los llurs mares. En fi, que se'n vagin a cagar.

Amb les presses havia sortit ja amb la camisa posada de casa, i ja se sap que no es poden fer aquestes coses vestit de barrufet. Tot és perquè algun dia em fotin fora de la colla, ja no sé què fer. Em vaig enfaixar i vaig esperar que les altres colles, que eren Viladecans i Cerdanyola, fessin les seves construccions humanes; en tornar de comprar tabac ja faltava menys perquè ens toqués: el 3de7 per sota era la nostra carta per a segona ronda, el primer de l'any. 

Com ja he dit, havia anat venint molt poc a assaig, però per causes diverses —bàsicament, manca d'efectius, especialment d'agulles— em van burxar una mica perquè tornés a assaig amb regularitat. Així que entre naps i cols al final de l'assaig de divendres, on no havia entrat d'agulla, van decidir que sí que hi entraria, o sigui que allà m'hi teniu, veient com s'anava enlairant prou bé el 3, amb força bones mides, etc. M'hi vaig ficar, a mi em va semblar que va anar millor que als assajos que havia fet jo, i sobretot molt millor que el de divendres, i 3de7s descarregat amb la cantarella del llop del carrer del Mur i apa: un dels més matiners que hem fet —ens ho vem mirar una mica a la Closca després—, força abans que el primer de l'any passat, que va ser per Santa Magda.

A segona ronda tocava decidir si fèiem el 7de7, el 4de7 amb agulla o el 4de7. Per al primer érem massa justos de pinya i havíem tingut alguna baixa de darrera hora per alguna banda; el 4de7a l'hem deixat en carregat ja dos cops aquesta temporada i suposo que no volien forçar més del compte; el 4de7 se'ns oferia com l'opció més avinent, també amb vistes de fer el 4de8 en algun horitzó esperem que no gaire llunyà. I res, al final va ser el 4de7, que la veritat és que no recordo que presentés gaire batalla. Pel que sembla vem fer els castells de manera prou resolutiva i folgada.

Vam acabar amb el pilar de 5, que no vaig veure gaire però sembla que potser va brandar una mica, no ho sé, i tres pilars de 4 de sortida, en què un dels tres pilars va trigar una mica més que els altres. I cap a la Closca a dinar. Jo vaig saludar uns col·legues a la Tasca, on la Sònia després em va dir que m'havia de treure la camisa per ser allà —hom ja no sap què fer perquè el fotin fora de la colla—, i en acabat sí que vaig aterrar a la nostra Closca, on vem estar passant la tarda fins que l'Arsenal va perdre, moment en el qual vaig pujar cap a les Tres Esplugues, que hi havia Glosa Càustica i concerts, i encabat encara vaig tenir forces per veure la final de la Conferència Oest de l'NBA.

I res més, una diada que marca un altre punt ascendent en la trajectòria de la colla, que ja tocava, després dels inicis de cargolí de les primeres setmanes de temporada. Ara tot cap amunt... o ja ho veurem. Ens torna a tocar amb SaFa i Castefa aquest cap de setmana, ja veurem si ens tornen a passar la mà per la cara en versió carícia o plantofada, o no.

Recordeu que podeu llegir les chroniques anteriors d'aquesta temporada en aquest mirífic post. 

 

2026 Inici de temporada

Comentarem una mica aquest començament de temporada perquè serveixi d'alguna cosa, potser, per fer la revista, en cas que calgui, si cal, esclar, i per si un cas.

Pel que fa a suport gràfic, els vídeos es van penjant al canal de YouTube i els nostres àlbums de fotos són al compte de Flickr. 

 

Actuacions de març i abril 

Les sensacions eren que, com l'any passat, anàvem engegant de mica en mica, cargolinament, amb tan bona lletra com podíem, i que això és el que hi havia mentre no fóssim més gent a assaig. Però jo aleshores no hi anava gaire o gens: m'hi havia passat pels dos primers, però com que l'any anterior havia faltat a molt pocs, aquesta temporada me la volia prendre amb molta més calma. Així que fins al maig no vaig anar gaire a assaig i només vaig passejar-me per les actuacions.

La primera va ser a Badalona, davant el mar, on havíem actuat no sé si l'any passat o l'anterior. Era el 22 de març, ara fa ja dos mesos i mig, i amb prou feines me'n recordo de res. Compartíem plaça amb els Micacos i els Carallots, i anàvem amb poques camises, com l'any anterior també, i vam fer 3de6a, 3de7, 3de6 per sota, pilar de 5 i pilars de 4. La meva memòria fa figa, però el vídeo m'ajuda a recordar que va costar molt de coronar el 3 amb agulla perquè l'acotxadora no parava de relliscar i va ser una mica un drama; al final la van ajudar a pujar des de tots els cantons possibles —la pinya, el segon de l'agulla, tronquetis, un dels dosos, l'enxaneta...— i s'hi va poder col·locar. En fi, canalleta molt nova que s'havia d'anar rodant. Pel que fa als altres castells, no sembla que hi hagués gaires més incidents a destacar, però podeu afegir a comentaris les vostres aportacions.

A la següent, a Sant Andreu de la Barca, l'11 d'abril, per l'Aniversari de l'Adroc, no hi vaig anar. En aquest cas, 3de6a, 3de7 i el primer 4de7 de l'any: dos castells de set pisos que marcaven una petita passa cap endavant en què, bé, jo què sé. He mirat el vídeo i tampoc és que hi hagi res a destacar, segurament hi va haver estrenes i coses per l'estil, però ara no puc rapinyar les pseudocròniques d'Esplugues Digital, que em feien servei per a aquestes coses.

Anàvem a Can Jorba, al Portal de l'Àngel, el diumenge següent, i hi sumàvem un 4de7a als bàsics de set. En aquesta actuació vaig arribar tard i em vaig perdre el primer 3de7, que al vídeo no sembla que tingués gaire història. El 4de7a i el 4de7 ja els vaig viure a la plaça i, vistos així des d'una perspectiva una mica tangencial, em van semblar lents i que necessitaven continuar fent rodatge de tronc i canalla, que aquest any, com acostuma a passar a inicis de temporada, és força nova i s'ha d'anar polint.

I fins aquí tinc suport dels nostres vídeos de YouTube; si més no, com que són les més antigues, són les que recordava menys, i també les més poc interessants en termes de castellística.

El 26 d'abril era la Diada de Sant Jordi a Esplugues; malauradament, no en recordo tampoc gaire cosa. Vem començar amb un pilar de dol pel Salva, el pare d'en Jaume I, que ara és V a les pinyes. Vam sortir de 4de7 amb agulla, que no sé si anava gaire bé o què, però que quan el pilar va quedar net va brandar més del compte i va acabar caient. Primera llenya de la temporada. Com que no anava a assaig, al 4de7 em van fotre a l'últim cordó i me'l vaig mirar així fent l'aranya, mes no en remembro aitampoch nulla cosa. I el 5de7, doncs el mateix. Aviam si pengen els vídeos i almenys refresco la memòria, però el cas és que la meva implicació en aquest començament de la temporada va ser clarament molt baixa. Pilar de cinc i tres pilars de 4 de comiat, en un dels quals hi vaig entrar d'agulla.

 

Maig: Vigílies d'Aniversari de Sants 

A principi de maig ja vaig començar a venir regularment a assaig: primer els divendres, i ja després també els dimarts. Això va fer, d'entrada, que em fiquessin més dins de les pinyes, mentre que d'altra banda també el meu interès pel que fèiem a plaça va anar augmentant.

El dissabte 9 de maig tornàvem a Sants, a les vigílies del seu Aniversari, i la tarda era grisa, i el cel gris com humit anunciava turmenta anunciava mal temps. Oh, lai, carai! Aquest cop, a diferència de l'any passat, teníem pla B: el local d'assaig dels Borinots, una escola pública del carrer Comtes de Bell-lloc. Ja hi havíem actuat alguna altra vegada, però no ho recordava tan anxovat i enxubat, ben atapeïts en un ambient ben xafogós.

I certament tampoc és que en pugui parlar gaire més dels castells, perquè la meva implicació havia augmentat una mica, però tampoc no tant, no ens flipéssim ara. El cas és que sortíem de 5de7 i m'hi posaven d'agulla a la buida. Crec que vem fer girar tota la pinya, que després vem desmuntar el primer peu, i que aleshores va pujar amb el joiós desori renouer que caracteritza els nostres cincs, però tampoc ho puc dir del cert. El que sí que és cert és que no el vaig veure patir gaire.

I després fèiem el 4de7a, aquest cop ben descarregat, i el 4de7, un castell que vem haver de canviar a darrera hora perquè el 3de7 que tocava es va haver de descartar per problemes tècnics de canalla, pel que vaig sentir al comitè de crisi que se celebrava a l'entrada del pàrquing on ens aixoplugàvem de la pluja i de l'enrenou de dins de l'escola. Al 4 em vaig quedar pel tercer o quart cordó i vaig mirar de reüll una estructura que diria que au, apa. I pilar de 5 i cap a una altra banda.

I l'altra banda va ser descartar fer un beure al local de Borinots i anar camí de Can Batlló, però ens arribaren noves que l'aforament —era l'aniversari de La Directa— era complet, per la qual cosa vem restar a plaça d'Osca, on havíem d'haver fet els castells si no hagués plogut —el xàfec es va acabar just quan l'actuació finia—, i els beures els vem fer al Kop de Mà, un garitu del rotllu, i finalment vem enfilar cap a la Deskomunal, que diuen que tancaran per motius de puta PSC.

Bé, què podem dir d'aquesta diada? Es nota que n'he escrit força més que les anteriors, la qual cosa demostra que ja estava més al cas de les coses, i també que fa menys que hi vem actuar i encara me'n recordo prou. L'altra cosa és que vem tornar a fer tres castells de set però que no acabàvem de fer una passa més; per això caldria que jo m'hi impliqués més encara, evidentment.

A l'actuació següent, que es pot llegir sota d'aquest cinc de set tan maco de la foto, veuríem com continuava el viatge. 

  

 

Aniversari de Castelldefels

Una setmana després de Sants anàvem a Castefa amb autocart. I qui no se'n recordaria de l'odissea que vem viure! Amb els cants de sirena de la Laia, que semblava que volguessin fer estavellar la nostra nau contra els revolts del massís del Garraf. El viatge va ser curiós, amb un autocart més gran que de costum que va anar per un trajecte molt estrany però que al final ens va deixar a la part alta de Castelldefels. Jo duia la càmera de gravar, que la Monchi no podia venir i me l'havia encolomat. Vam arribar a la plaça de l'Església, amb Castefa i SaFa, uns estrenus ciclistes se'ns afegien, plantava la càmera en un lloc on no tinguéssim el sol gaire de cara i apa, a gaudir de la tarda.

Va ser una tarda llarguíssima, accidentada i, pel que fa a nosaltres, bastant emprenyadora, perquè les altres dues colles ens van passar la mà per la cara ben passada, que més aviat semblava una plantofada sorollosa.

Després dels pilars d'entrada vem sortir de 3de7, en el qual entrava d'agulla. Em sembla que també va pujar al segon peu i que també el vem fer voltar. El castell va pujar així com nerviós, no gaire còmode, i amb allò que s'hi va col·locant la canalla al seu ritme hi va haver una bona remenada que va deixar com cultort el meu segon, que es va mig plegar de jonolls, i vaig haver de ben suar la cansalada per aguantar-lo. Suposo que no n'hi havia per tant, però vaig patir com en un 4de8. Amb la travessada i la canalla sortint, el tronc es va redreçar i es va descarregar sense més perills, però déu-n'hi-do la cosa.

En segona ronda vem fer el 4de7 amb agulla, que vaig veure des d'un racó de pinya com l'anterior de Sants, amb vistes privilegiades al pilar. I des del meu racó, de cua d'ull, vaig veure com li costava dreçar-se i consolidar-se, ja abans de deixar-se anar, i quan va quedar despullat el pilar, de reüll, vaig veure el segon parant batzegades com un bou fins que no va poder més i es va trencar l'espadat! I apa, segon 4de7a carregat de l'any.

I per aquí SaFa havia desmuntat un 4de8, que va descarregar en repetició, i a Castefa no recordo si li va passar res, i a tot plegat cal afegir-hi la nostra llenya: l'actuació avançava mandrosa sense cap voluntat visible d'acabar-se aquell mateix dissabte. Jo estava amb la càmera de gravar i la veritat és que no recordo una diada més avorrida que aquella. Com a mínim teníem l'al·licient que el 4de8 de SaFa i el 2de7 de Castefa ens podien fer emprenyar una mica, però no va ser prou per apaivagar el meu tedi.

I quan per fi ens va tocar, vem descarregar el 4de7, que no recordo gens. Per acabar, encara faltava una llenya de 3de7 per sota de SaFa, que encara va allargar més l'agonia d'una diada sempiterna.

I vem fer els pilars de 5 i, per alguna raó que només nosaltres sabem, tan sols nosaltres vem fer els pilars de 4 de comiat: podríem dir que era per allargassar més aquella diada que ja estava més estireganyada que un xiclet Boomer d'aquells de l'anunci de la meva època boomer, o simplement els vem fer perquè ja estaven apuntats a l'app i volien que pugés els que havien de pujar i tota la pesca. El cas és que vaig haver de plegar la càmera a correcuita, perquè tothom havia sortit corrents cap a l'autocart, que tenia pressa per enfilar-se un altre cop pel massís del Garraf i seguir el periple fins a Sant Joan Despí per l'autopista, amb els cants de la Laia amenitzant l'odissea, que per fi arribava a la fi.

I, amics meus tots, aquesta va ser la típica actuació que et pica la cresta i et diu que si bades i no espaviles, et passarà tothom per sobre, i que si volem fer el 3 per sota o la torre o el quatre de vuit o el que sigui, val més que ens posem les piles. I això és el que ha de venir a partir d'aquesta crònica. 

 

2025 Poble-sec

 

[Vaig escriure això el mateix dia, ara me n'he adonat, quatre dies després, ho publico una mica corregit.] 

Avui hem acabat la temporada, per fi, m'estimo molt la colla però ja me'n feia una mica de mandra. I res, avui anàvem a totes, l'últim assaig havia anat bé, però sí que crec que hi nàvem massa justs. I si hi vas justet i has caigut dues setmanes abans, doncs jo crec que és el que ens ha passat.

Però que cadascú pensi el que vulgui!

Jo crec que avui el teníem com a pinya i com a tronc, tot i que massa justet. En fi, que hem sortit de torre, que sí que la tenim bé. Aquest cop sí que estava a la pinya, però a l'últim cordó, i l'he pogut mirar; veia el terç amb el cul una mica enfora, però sempre el fa així, crec que no ha patit gaire, i una torre més. Aquest any n'hem fet quatre de descarregades i una de carregada que va ser un accident, sap greu no haver-ne fer alguna més. Un castell que històricament ens ha donat molts problemes enguany l'hem dominat prou bé, n'hem d'estar molt contents.

Però el quatre no estava tan bé. Els tronquetis i els qui vulguin poden dir el que vulguin, però el quatre per nosaltres és un castell de pinya, i podem fer-ne un milió de nets, però si no s'aguanta damunt d'una pinya no hi ha castell. I si ens va caure fa dues setmanes, perquè la pinya no estava bé, doncs poden dir el que vulguin, que el que ens falta és gent. Jo a assaig vaig veure bé la pinya de divendres passat, però les que hi havia hagut abans de Sant Just o Sant Mateu, doncs no. I si jo no veig la pinya bé, no veig el 4.

Ara sí que el veia bé, però havíem caigut i entenc que la confiança puja de la pinya al tronc fins a la canalla, i això no ha passat. Nàvem massa justos i no ha arribat, mala sort. El primer quatre era maquíssim, dels millors, esplèndid, però la canalla no el veia. El segon no era tan maco, però la canalla tampoc el veia. Si no hi ha canalla, no hi ha castells.

Hi ha hagut també una mica de canvi de rondes que no es canviaven amb SaFa, que ens han passat la mà per la cara, i res, quatre amb agulla i llestos.

 ——— 

Ara que he rellegit tot això, en general hi estic prou d'acord. Podríem parlar més de SaFa, que van descarregar el 4de8 i el 3de7 per sota no especialment bé, però que els van bé, o dels Bandarres, que no van tenir el millor dia.

Jo sempre intento centrar-me en lu meu, i lu meu és que no tinc gens de ganes de tornar a assaig fins l'any vinent. També hi ha assemblea per elegir nou president, i ja vorem què fotem l'any vinent. Ara mateix vaig de cul de feina i per sort ja tenia això escrit. 

 L'any vinent serà un altre any, jo hi seré com sempre. Suposo.

 Visca la colla, i salut i a dormir si puc.  

2025 Terrassa

 

Faig la crònica exprés de l'actuació a Terrassa d'aquest cap de setmana, ja que m'hi havia posat, i aviam què passa aquest diumenge al Poble-sec.

La setmana passada era la "fluixa" d'actuacions d'aquest conjunt de quatre setmanes, i es va notar a assaig: hi érem poquíssims, i a plaça també. A més, faltava canalla i anàvem tan pelats que vem tornar a fer un castell de sis pisos.

Vem pujar a l'autocart i vem arribar a la Rambla de Terrassa per fer la cercavila. No em barrufava gaire i vaig anar de dret cap a l'Ajuntament, on actuàvem amb els Castellers de Terrassa i els Al·lots de Llevant, que sempre recordarem perquè ens van convidar a Manacor ara farà cosa d'uns deu anys. 

Se sentien gralles de lluny, però trigaven a arribar, i miràvem de treure'ns la son de les orelles, però la mandra pesava molt i s'afeixugava amb ganes. Ens vem enfaixar al costat del mercat i vem entrar amb el pilar caminant, tercers; per tant, jo comptava que aniríem en tercera posició en l'ordre d'actuació, però per raons desconegudes érem segons.

I vem tancar el 3de7, que pel que em deien tenia un pom de dalt també "feixuc", per dir-ho així. En tot cas, doncs res, poca cosa més a dir.

En segona ronda els pastelerus van fer un 4de8 que semblava que cauria però que van aguantar, i que va donar pas al nostre 4de7. Des de l'agulla, amb els canvis que em van fent a baixos i segons, vaig veure un rengle del tot tort, amb el meu baix cap a una banda, el segon cap a l'altra i el terç acabant la ziga-zaga, Guardiola estaria molt content però jo no les tenia totes, si l'hem de fer pujar un pis més.

En tercera ronda els blauturquesa van plantar un tres de set aixecat per sota que tots donàvem per mort, però que van mantenir viu també per miracle. Estaven com gínjols, perquè havien fet la millor actuació des de no sé quan, però nosaltres no estàvem tan contents, perquè fèiem el 4de6a, un castellot que no ens agrada. Jo encara no sé com he de gestionar les meves ànsies de tenir claustrofòbia i al final vaig acabar de segon lateral una mica pim-pam, i res, sembla que pel que fa al tronc no era el més maco del món, hi havia novetats per tot arreu i gent estrenant-s'hi. I lloat sia Jaume Barri.

Què més en podria dir? Doncs poca cosa més. Demà m'ho repasso i ho engego.

Vem arribar a Esplugues i vem dinar a la Closca, no hi va haver quarta ronda i la gent va tocar el dos i no vem fer botifarra. Alguns vem baixar a Cornellà i vem compartir estona amb els companys de la vila del costat, que era la seva diada. Alguns van compartir cotxe, també, pel que sembla. Allà era una mini-Trobada del Baix, amb castellers de moltes colles diverses, i la xerrera era garantida. I el vespre era nit i vem plegar veles i cap a casa a dormir, que l'endemà era dilluns.

Què passarà aquest diumenge al Poble-sec? Aquest dimarts a assaig érem quatre piules, aviam si divendres en som uns quants més i fem alguna cosa de profit, i acabem aquesta temporada una mica estranya de la millor manera possible. I si no, l'any vinent més i millor.

 Salut i castells i puta Espanya. 

2025 Trobada del Baix

 

Aprofitaré que vaig fer la crònica anterior per fer aquesta també i aviam si acabo l'any escrivint aquestes coses.

Aquest dissabte era la Trobada del Baix, que enguany organitzava la Jove de l'Hospitalet a Bellvitge, una zona que conec una mica perquè hi vaig treballar un temps força curt en una escola de perllà. Al costat del mercat hi anàvem arribant pels volts de quarts de cinc i anàvem omplint el passeig de la Rajola de coloraines llampants de camises variades. A les cinc ja fèiem els pilars i nosaltres tot de seguida alçàvem el 3de7 per sota, que a la penúltima aixecada, quan entrem les agulles, li va costar de pujar, sembla que a la buida hi havia algun problema amb els peus i coses per l'estil. El vem acabar d'aixecar sense més problemes i tres per sota al sac. Vaig mirar l'hora i crec que eren les 17.12 h, deu ser l'any que més aviat hem enllestit la primera ronda.

Érem deu colles i les rondes anaven en grups de tres i amb castells en solitari a partir del 7de7, em penso. Hi va haver un cert merder amb el protocol, perquè els de la Jove l'H volien modificar el protocol més o menys habitual d'actuació —que pel que sembla no és que fos consensuat, però sí que era el que s'anava seguint amb canvis mínims i progressius des de feia uns deu anys pel cap baix—; al final sembla que nosaltres i els de Castefa vem ser els que més vem collar perquè fos si fa no fa com sempre: rondes conjuntes fins a un castell mínim i castells en solitari, en cas que es vulgui, a partir d'aquest. Hi havia altres qüestions, però tant se val.

Nosaltres ajudàvem sobretot Sant Feliu, Adroc i Castelldefels, per qüestions de fillols i padrins i de proximitat i coses per l'estil. Això feia que no veiéssim gaire què feien les altres colles, si realment feies pinya amb les que ens "tocava" ajudar. En tot cas, tampoc és que estigués gaire per la cosa. Sé que l'Adroc va descarregar el primer 4de7 i va carregar el primer 3de7 de la seva història i que Castelldefels va descarregar el primer 4de8 —ja l'havien carregat— i hi van afegir un altre 2de7, més el 5de7 de primera ronda. Les altres colles no les vaig seguir gaire, sap greu, només sé que els Castellers de Cornellà es van fotre el 3de7 aixecat per sota pel cap quan fèiem pinya crec que precisament al 4de7 de l'Adroc, però no n'estic segur.

Nosaltres en segona ronda vem portar el 2de7, que enguany el tenim molt maco. L'Adri, després de la llenya de la setmana passada, pujava només de terç a la torre, que va anar prou bé, a mi sempre em semblen lentes però potser no tant. Potser sí que es va obrir per terços una mica, per la banda de l'Adri, precisament, però es va aguantar prou bé i sense cap patiment especial. Com que teníem molta pinya nostra i d'altres colles i jo estava en l'últim cordó, vaig aprofitar per quedar-me fora i vaig veure d'allò més bé la nostra torre tot emocionat abraçat a l'Ángel del Poble-sec, que era perllà.

Mentrestant Castefa va provar el seu 4de8, que va pujar a la primera molt fort i amb bones mides i que van descarregar bastant sobrats. Realment em vaig emocionar i tot, tenia la pell de gallina i tota la pesca: no sempre es veu el primer 4de8 descarregat d'una colla que has tingut al teu costat tota la vida i que assoleix per fi una fita com aquesta, a més a més tan sobrats. Xapó per ells.

Ja era la tercera ronda i nosaltres havíem descartat el 4de8, sembla que per dubtes de canalla, que em diuen que van pujar plorant al 3de7s i que, esclar, després de la patacada de Sant Just doncs aviam ara qui fa que pugin a un castell que té els mateixos problemes que fa una setmana i que té molts numbrus de caure. Doncs la nostra canalla sembla que no es va deixar entabanar. Jo sí que l'hauria tirat com a prova a plaça i, si va bé, amunt i aviam si hi ha sort, però ni això no vem poguer fer. Pel que fa a la meva banda, amb el meu segon lesionat van trucar a l'Emi, que feia temps que no venia i que va fer suposo que tres o quatre proves de pinya del 4. Ens passava el mateix que abans: per alguna raó, els meus segons acaben anant-se'n cap a la seva dreta i es regira tot el rengle. L'única manera d'arreglar-ho seria amb més temps i assaigs, però el temps se'ns exhaureix i la temporada ja s'acaba, o sigui que sembla que només ens quedarà el Poble-sec d'aquí dues setmanes.

En comptes del 4de8 vem fer el 5de7, on també vaig entrar d'agulla. No em va semblar especialment esvalotat, com acostuma a anar, sinó més aviat prou tranquil malgrat tot i sense gaires més problemes, o sigui que llestos.

A tercera ronda Castefa va fer el 2de7, també molt sobrat, millor que el nostre fins i tot, i va certificar que "guanyava" la Trobada del Baix, després de no sé quants anys que nosaltres havíem estat els "vencedors", des del 2008 o 2009 ininterrompudament, si més no per punts. En aquest cas, Castelldefels s'ho mereix de llarg i, com sempre diem, aviam si ens esperona a continuar creixent. Les últimes setmanes semblava que recuperàvem pinya a assaig i anàvem tancant proves de 4de8 prou bones, però com deia tot va massa just i ja veurem com arriba al Poble-sec.

I just quan s'estava acabant tot plegat van començar a caure quatre gotes, que després va ser un xàfec prou decent; nosaltres ja érem a un bar just al costat de l'escola on havia treballat i on havia fet el cafè durant una setmana. Vaig fer el Duolingo i l'entrepà que havia demanat i aleshores ja no plovia i la festa es reactivava, amb el Nívax punxant fins a la una o quarts de dues. Vaig fer una cosa que no faig mai, que és anar a Salamandra —si no hi ha concert de mètal, s'entén— i m'hi vaig estar fins força tard, ja no estic per aquestes coses ni mai m'han agradat especialment les discos.

En resum, una Trobada del Baix una mica diferent, en què veiem com una altra colla de la comarca ens passa per davant després de més de quinze anys, en què en tot cas hem tornat a portar una torre que ens hauria de donar molts èxits, però també s'acaba la temporada i ja veurem l'any vinent, i un 4de8 que és a l'aigüera, o passat per aigua, o pels xàfecs, vés a sapiguer. 

PD. L'endemà al final no vaig anar a Sant Úrsula; aquest any havia pensat fort d'anar-hi, però entre tot plegat vaig decidir descansar a casa. En tot cas, és una puta bogeria això dels vallencs; aquesta crònica del Santi Terraza de la banda de la Joves ho deixa ben palès. I xapó també per això que explica del Manel Urbano i no posar problemes per esperar el Galu. Au, salut i visca la Joves. 

2025 Sant Just

Tinc una feinada que no tinc temps per res i a banda d'això també vaig anant a castells més o menys a cada assaig i a cada diada, i aquest diumenge eren festes de Sant Just i hi vem anar com cada any.

Vaig deixar de fer les cròniques una mica perquè trobo que ja no tinc res de nou a dir sobre els castells i em fa molta mandra perdre el temps escrivint aquestes coses que no li interessen a ningú. Però bé, mira, ahir em vaig emprenyar un xic i tinc com les ganes d'esbravar-me una mica.

Com a resum des de l'última diada que vaig escriure fins a avui, jo diria que pel que fa als dos castells límit que tenim, la torre i el quatre, el primer es pot considerar objectiu aconseguit: n'hem descarregat dues i n'hem carregat una altra que es pot jutjar com un accident. En tot cas, només n'hem fet tres d'una torre que sembla potser la més sòlida que hem tingut mai —però ves a sapiguer— i estaria bé poder-la fer rodar més, però què hi farem.

Pel que fa al quatre, hi ha hagut canvis al tronc, renovacions per tot arreu i una manca de camises a assaig que en general ha fet que ens costés bastant assajar-lo amb garanties sobre la pinya. El tronc va anar prenent forma, al seu ritme cargolí, però de pinyes bones n'hem fet molt poques. Així no va arribar per Santa Magdalena i per Sant Mateu estava encara verd però el vem portar a plaça; va pujar al tercer peu però de seguida es va veure que ens el menjaríem amb patates i el vem baixar no sé si amb quints o dosos (crec que amb dosos enfilant quints).

I així ha anat passant aquest mes des de Festa Major d'Esplugues i ens hem plantat a la de Sant Just amb el més calent a l'aigüera. Els últims assajos semblava que hi havia més gent a assaig i finalment divendres vem fer dues proves amb pinyes en condicions. La primera prova va anar certament malament i la segona molt millor, amb dosos col·locats, diria, no sé fins on va arribar l'acotxador.

Les meves sensacions, i així ho vaig dir a tothom que em va voler escoltar, és que el quatre anava justíssim per anar a Sant Just; potser millor que el de Sant Mateu, però justet en tot cas. I no perquè no el puguem fer, sinó perquè els problemes que hi havia d'encaix amb la pinya no s'havien acabat de resoldre, precisament perquè de pinyes bones n'hem fet poquíssimes etz. Tot el meu sector de pinya (jo faig d'agulla) hi estàvem més o menys d'acord, com a mínim amb els qui vaig parlar. Però tu, si els de tronc el fan net sencer vint vegades al mes, suposo que la pinya ja els aguantarem com podrem.

I així arribàvem a diumenge. Sempre diuen que a toro passado i blablabla, però jo el que pensava, veient sobretot com estaven les pinyes de quatre, era sortir d'un castell que tinguéssim més segur, com la torre o fins i tot el tres per sota (però el tres per sota sempre es pot trencar en una mala aixecada i la torre és molt punyetera), o sigui que suposo que van decidir sortir amb el peix gros del cove, que en dèiem abans. La tècnica decideix com han d'anar els castells, tot té els seus pros i els seus contres i jo aquí no m'hi fico.

La diada va començar tard perquè faltava que arribés una ambulància, vem fer els pilars d'entrada i vem sortir de 4de8. Ara no el tanquem tant com els que fèiem fins a Sant Mateu, per sort, perquè no s'hi podia respirar; el van veure prou ben quadrat i va pujar al primer peu. Certament el castell estava molt maco fins a quints, però vaja, ja se sap que aquest castell no comença fins aleshores. I aleshores va passar el que ens passava a assaig, si més no al meu sector de pinya; no cal que ho expliqui, total, tothom ho sap, el cas és que va anar perdent mides i vem haver de lluitar bastant pinya i tronc per mantenir el castell fins a la carregada. Jo aleshores estava traient el fetge per la boca per aguantar el meu segon, o sigui que no vaig veure gaire què va passar després de la carregada; com a mínim a mi em va semblar que el castell s'havia assentat (el meu segon es va posar més dret, per exemple) i que es podria defensar fins a descarregar-lo. Però veient el vídeo sembla que el que va passar és que amb dosos encara dalt la remenadissa ja havia tornat i una mica a la primera rebrincada va petar d'una manera semblant a com peten les torres, és a dir, amb el tronc esberlant-se cadascú per la seva banda en un tres i no res.

Veient les fotos i el vídeo no sembla que fos tot tan dramàtic, potser en fem un gra massa, de tot plegat, però realment les sensacions, com a mínim al meu sector, va ser de moltíssima feina massa aviat (amb quints) i jo dubtava que el poguéssim carregar. Un cop carregat, aleshores vaig pensar que el podríem descarregar, però és quan va petar. Ironies de la vida. 

Jo crec que la confiança en el castell no s'aconsegueix dient "confieu en el castell, que el tenim de puta mare"; jo més aviat agafo confiança en els castells quan veig que a assaig van bé i, com ja he dit, a mi no me'n donava i en general el meu sector de pinya diria que tampoc les tenia totes. Jo crec que es podria haver defensat més potser si hi hagués hagut més confiança, o potser no, potser simplement ja havia donat tanta guerra fins a l'aleta que estàvem exhaustos per parar la descarregada. Ni idea, tu. Per la meva trista experiència de tot plegat, el mínim que demano per un quatre de vuit són dues o tres pinyes bones si pot ser en dos assajos diferents. Per mi, de bones només en vem fer una, l'última de divendres. I aquesta és la meva opinió i me la puc fotre pel cul si voleu.

També crec que això de "si tens el castell, el tires" depèn una mica de què consideris que vol dir "tenir el castell". Si és tenir el tronc net més o menys maco però que damunt d'una pinya esdevé un flam, no sé si es pot considerar "tenir-lo". Els dos últims anys vem descarregar una primera torre de set que va ser un miracle, no n'hem descarregat cap altra de tan remenada, i un primer quatre de vuit que ídem: va ser encara més mogut que el d'ahir i va ser un altre miracle. Potser ja hem acabat els miracles i el que hauríem de fer és portar els castells amb més garanties. Però també em puc ficar aquesta opinió pel ses. 

Després de la llenya se'n va anar l'ambulància i vem haver d'esperar que tornés. Vem haver de rebaixar pretensions i vem portar el 5de7 i el 4de7a, que no vaig veure gaire (sembla que el 5 va ser el típic galliner esvalotat habitual), vem acabar amb el pilar de 5 i tres pilars de 4 i cap a la Closca.

Aquesta setmana ja és la Trobada del Baix, haurem de buscar un segon nou i refer una mica el castell si el volem portar allà, jo també ho veig massa just, però ja veieu que aquesta colla fa meravelles. Després encara ens quedarà Terrassa i el Poble-sec, i ja veurem què passa.

Au, salut i castells i putaspanya. 

2025 Sants - Rams

Ja ha passat més d'una setmana de l'última diada, la de Rams o Calçotada de Sants, un dissabte al migdia. No era un horari gaire habitual, però en tot cas els cargolins i els borinots ens anàvem aplegant al voltant de la font del cap de la rambla que baixa des de la plaça de Sants... Jo hi era tot just arribat, pensant si posar-me la roba de castells o esperar-me una estona més, quan va passar atabalada davant nostre la Sareta convocant la tècnica i dient que els de Sants volien fer quatre rondes de castells.

L'assaig del dia abans bé, ja no el recordo, però sí que recordo que últimament ens estava costant arrossegar penya pels puestus, i a la Nau, esclar, també. A Sants érem relativament pocs i a assaig havíem fet una prova de 3de6 per sota, que vaig sentir que seria el quart castell. Els dos primers serien 3 i 4 de 7, més el 5de6. Vaja, que continuàvem en pretemporada.

I així, mentre la nova dels quatre castells es propagava per la plaça, els castellers i castelleres ens embotifarràvem en la faixa, els nuvolets es passejaven pel cel i els Castellers de Sants feien el seu pilar de 4 caminant, i aleshores nosaltres també ens apinyàvem sota aquella mena de tendal a quadres per transportar a peu aital estructura.

 

Com es pot veure, a la foto queda molt quiet. I res, pel que fa als castells, com és costum en aquesta mena de diades, no en tinc gaire idea de res, i això que vaig entrar d'agulla a tres dels quatre castells. I més amb el temps que ha passat i que tots els castells em semblaven iguals. En resum, podria dir que en termes generals van anar més rapidets que els de la setmana anterior i que aviam si algun dia podem portar tres castells de set junts, o quatre!

 

M'he mirat la crònica d'Esplugues Digital, però aquest cop l'informant va ser més mandrós que altres vegades i no en puc treure gaire suc més. La veritat és que la sensació era una mica d'avorriment de fer castells bastant sobrats, però que sempre ens falten més mans altes o més mans en general o més canalla o més de tot, aviam si acabem d'engegar ara que s'acaba la Setmana Santa, s'ha mort el papa i ha ressuscitat el senyort.

 

Les fotos són precioses. Posats a fer, vet aquí també la del 5de6, del qual no en recordo absolutament res, i això que anava a dins del tres i que no vaig beure gens durant la diada:

 

 

I el primer castell per sota de l'any, que mola més veure'ls en moviment, però passo de matar-me ara per trobar-ne el vídeo i penjar-lo.

 

Vem acabar amb el pilar de 5, que també el recordo sense cap especial problema:

 

 

En resum, una altra diada completament oblidable, potser la diada més recordable de les oblidables de tan oblidable com és, que ja és molt, perquè tinc molt poca memòria, i perquè potser la recordaré sempre com la diada més oblidable de tots els temps, que és una mica oximoronesc.

En aquest moment és quan els borinots brunzien cap a la seva calçotada, cap al parc que hi ha a l'estació d'autobusos, mentre que molts cargolins ens arrossegàvem cap a fer el vermut a uns bars que hi ha al costat del Vapor Vell. I mentre ens explicàvem la vida i tot plegat va anar passant el temps, i al final havent dinat vem anar tirant cap a la festa que els borinots tenien muntada al mateix digue-li parc, digue-li solar, o el que sigui quan no hi fan festes, vés a sapiguer. El grup que havia de ser més putaspanyista de la història va ser una mica bluf; després ens van obrir el local i encabat era una mica tard, vem intentar entrar a la Deskomunal però les entrades eren un bé molt preuat i no se'n trobaven gaires i de cop i volta era potser l'hora d'anar a dormir.

I res més, demà ja torna a ser dimarts d'assaig, aquest diumenge tenim la primera actuació a casa, la que anomenem de Sant Jordi, la que marcarà definitivament el final de la pretemporada, si se'n pot dir així, i el començament, també per dir-ho així, d'una altra temporada triomfal cargolina.

Mentrestant, salut i castells.