2023 Trobada del Baix

Feia alguns anys que no anàvem a aquesta actuació —l'última, el 2019, abans de la pandèmia—, que a mi sempre m'havia agradat per raons diverses, malgrat els problemes que ha anat arrossegant sempre: bàsicament, es fa molt llarga i s'hi veuen castells poc agraïts i molts intents desmuntats i caigudes en general. A mi m'agradava anar parlant amb la gent d'altres colles, veure com progressaven o retrocedien, fer millors castells que Cornellà i passar una jornada distreta i plena de coloraines llampants, allò que els intel·lectuals anomenem versicolors o bigarrades.

Però aquest any la veritat és que, com ja m'ha anat passant tota la temporada, no és que estigués gaire engrescat. El programa de màxims era 2de7, 3de7s i 5de7, però la torre es resisteix i, si més no jo, no creia que la provéssim —però tot era possible. El gran repte de la jornada no era que nosaltres féssim el 3 per sota —l'any passat en vem fer quatre—, sinó que Cornellà provés el 4de8, el primer des de feia 21 anys, poca cosa. Planava la possibilitat que ens el plantessin a la cara i que d'alguna manera es capgirés el seguit de victòries que d'ençà del 2008 anàvem protagonitzant a les Trobades. Aviam, per mi no és tant qui guanya o qui perd, sinó demostrar qui està en més bona forma de la comarca, i aquell any hi va haver el canvi de tendència; pot ser que aquest 2023 hagi tornat a canviar.

La vetllada començava al local nou dels liles, on s'aplegaven les onze colles i anaven fent cap a la plaça de Catalunya de Cornellà, on ja havíem fet la darrera Trobada del Baix a Cornellà, el juny del 2012, i on vem fer 5de7, 4de7a i 3de7a. Jo vaig anar de casa a plaça directament i vaig estar esperant que acabessin d'arribar, una mica abans de les 17.30 h. Enguany hi havien onze o dotze colles que actuaven en tres rondes conjuntes, llevat de si feies castells superiors al 5de7 o una cosa així, que podies actuar tot sol. Diria que una de les colles que hi ha aquí baix va faltar; Gavà segur que hi era però no sé què van fer, com a mínim algun pilar de 4, suposo, però enlloc no he vist cap resultat seu [al nostre vídeo he vist que com a mínim van desmuntar el pilar de 4 inicial], mentre que Viladecans sembla segur que van acabar per no venir. El que van fer l'Adroc no està per ordre i la resta l'he tret de la CCCC, excepte els nostres castells:

Castellers d'Esplugues 2pd4 5d7 3d7s 4d7a pd5 2pd4
Castellers de Cornellà 2pd4 5d7 id4d8 4d8c id7d7 3d7 2pd4
Castellers de Castelldefels 2pd4 4d7 4d7a 3d7 pd5
Castellers de Sant Feliu pd4 3d6 4d6a 4d6 pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4 id3d6 id3d6 3d6 id2d6 pd4
Matossers de Molins de Rei pd4 2d6 3d6a 4d6a idpd4+pd4
Encantats de Begues pd4 4d6 2d6 3d6 pd4s
Carallots de Sant Vicenç pd4 id3d6 2d6 4d6 3d6 pd4
Castellers del Prat de Llobregat pd4 3d6 id3d6a 4d6
Castellers de l'Adroc 2pd4 3d6 3d6a idp4d6a id4d6a pd5 2pd4
Castellers de Gavà idpd4
Castellers de Viladecans ?

Nosaltres érem al tercer grup i a més els castells en solitari anaven després dels de ronda conjunta; és a dir, fèiem l'últim castell de cada ronda sencera, cosa que volia dir que si començàvem a les 17.30 a muntar els pilars d'entrada, fins al cap d'una hora no tiraríem el 5de7. I així va ser. També s'ha de dir que es va practicar força allò de trigar misteriosament molt a muntar pinya en els castells conjunts, bàsicament per tirar-los en pseudosolitari, pràctica que és de targeta vermella. Tampoc no vaig estar gaire pels castells dels altres, i ni tan sols sé com van anar gaire els nostres.

Cornellà era al primer grup i així podíem anar veient què feien. Van sortir de 5de7, que ja dic que no vaig mirar gaire, i després vem tirar nosaltres el nostre antigament anomenat castell insígnia, el setè de l'any, al segon peu, que pel que sembla va anar força bé. Si més no, per la meva banda no va patir gaire.

En segona ronda Cornellà va portar el 4de8, que sí que vaig veure, una mica de lluny, al sector hooligan de més enllà dels Castellers de Castelldefels. Va pujar molt obert i no semblava que tingués gaire futur i diria que el van desmuntar amb dosos enfilant per quints, sense col·locar-s'hi. Quan per fi ens va tornar a tocar, vem tirar el 3de7 per sota, que va pujar realment molt bé i molt tranquil, i la veritat és que veient-lo tan bé es fa estrany que haguem trigat tant a portar-lo a plaça. Sap greu perquè en podríem haver fet uns quants aquesta temporada i suposo que a Vic ja no el farem i només ens restarà el Poble-sec.

No hi havia ronda de repetició, sí rondes extres al final. El cas és que Cornellà va tornar a provar el 4de8, que va pujar molt millor de mides que l'anterior, si més no des del lloc on me'l mirava. El van carregar amb prou solvència i aleshores va anar perdent les mides, i quan ja baixaven va acabar saltant per terços d'uns problemes que sembla que ja venien de dalt. Bé, no ho sé, és el que em va semblar. El cas és que 21 anys després Cornellà va tornar a fer el 4de8, que el tenien per descarregar, i que moltes felicitats i sobretot aviam si això serveix perquè nosaltres ens espavilem algun dia.

Després d'aquest castell, hi va haver el dubte de si faríem el 2de7 o no; sembla que va ser una possibilitat real durant uns deu minuts, fins que el seny o la canalla o totes dues coses van dir que valia més no arriscar i portar el 4de7 amb agulla, que tampoc vaig veure gens, i tant se me'n donava ja en aquell moment. En general diria que vem fer els castells amb molta tranquil·litat i ja vorem si hi posem una mica més de pebre algun dia.

Amb això treien calculadores i si Cornellà descarregava el 7de7 en quarta ronda, ens guanyaven per punts. En tot cas, el van desmuntar. Finalment van optar pel 3de7 en cinquena, que sembla que per molt poc ens sortia a guanyar a nosaltres. Realment tant se val, ells van fer el millor castell de llarg i en poden fer més i tot plegat. Sembla també que no van fer el pilar de 5, o sigui que per punts guanyem encara més d'aquesta manera. Però jo tenia una sensació semblant a la del 2008, però a la inversa, on nosaltres vem descarregar el 5de7 i ells només el van carregar: s'ha capgirat la tendència i ja cal que ens traiem la son de les orelles.

Vaig sopar a la mateixa plaça i vem estar comentant tot plegat. En aquell moment estava força emprenyat, en el sentit positiu d'aviam quan nosaltres ens posem també les piles. Es poden fer mil milions de coses, però la colla ha canviat, jo he canviat, hi han moltes coses que han desaparegut i no sé si tornaran, si més no en el meu cas. Hem encadenat dues actuacions —Sarrià i Cornellà— en què si no és un all és una ceba, i n'he sortit bastant empipat, però després arriba l'assaig de dimarts, som quatre piules, a Vic no hi nirà ni déu i la veritat és que les ganes que tenia es tornen a perdre per l'embornal.

Sant Just

Una de les coses que han canviat amb el temps és això de Sant Just al Carrer i les seves Festes de Tardor: abans actuàvem a Can Ginestar enmig del xup-xup del poble, i ara no s'hi fa res i em sembla estranyíssim i avorrit. M'han explicat deu vegades per què s'ha fet el canvi i encara no l'entenc. També resulta que és Santa Úrsula i trobar colles no és especialment senzill. Entre això i no sé què més, vem acabar actuant sols i vem fer això: pd4cam 2pd4 3d7 3d6s 4d6 pd5 2pd4.

Jo només estava a la pinya del 3de7 i és l'únic castell on vaig entrar, la resta els vaig veure des del bar: mon pare hi havia anat i em va segrestar. Entre naps i cols em vaig perdre els dos primers 4de9 nets dels vallencs; bé, no ho sé, vem anar seguint l'actuació després a la Closca, on la cosa es va anar allargant fins a les nou del vespre: dinar, bingo musical i musiqueta, i el Barça a un altre lloc.

I què més puc dir? Res més, aviam si repasso l'actuació de Sarrià i penjo totes dues alhora. Apa, salut i castells.

Les fotos de les actuacions són aquí.

Els vídeos, aquí i aquí.

2013 Sarrià

Era un diumenge espaterrant, amb un cel blau blavíssim d'octubre i una calor de juny que convidaven a sortir a omplir places i carrers, a fondre amb el blau radiant del cel el blau electricista de les nostres camises. Tot hi convidava, joiosament, xiroiament, i vaig aparcar la bici que no podia entrar a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià, que era plena com un ou amb els castellers de Sarrià, de Sant Cugat, de Barcelona i d'Esplugues, i un munt de públic que atapeïa la plaça i els carrers adjacents i que feia gairebé impossible de moure-s'hi. Al balcó hi havia fins i tot el mossèn de Sarrià, ningú no s'ho volia perdre. El dia convidava a grans gestes com les que va protagonitzar la connexió de sant Medir, els guanyadors del dia. Un dia històric.

Al nostre cantó d'Esplugues el dia era igual de xardorós, però no tan triomfant. Per coses de la vida no havia anat a assaig en tota la setmana i m'havia apuntat a darrera hora a la diada. Vaig arribar a plaça amb els pilars d'entrada que ja eren història en aquella històrica jornada, i com que érem els quarts en l'ordre d'actuació vaig tenir temps d'airejar-me una mica, beure molta aigua, enfaixar-me i veure el 3de8 de Gausacs des del llindar de la porta del Consell de la Vila. El vaig veure prou bé, amb bones mides i un pèl nerviós, i mentre el descarregaven em feien pujar un moment l'ai al cor, però el van parar molt bé i descarregat. El seu 4 de després el vaig viure a la pinya molt més neguitós, però no en vaig veure res, mentre que la seva torre em va semblar esplèndida.

Però tornem a nosaltres. Que parli dels nostres castells no té gaire sentit, provaré de trobar algun vídeo. La sensació va ser de mira, 3 i 4 de 7 un altre cop i un altre 3 de 6 per sota, que devien tenir problemes d'aquells que no fan perillar mai greument castells que tenim més que consolidats. Segons les estadístiques, ara que les tinc actualitzades... quina mandra parlar d'estadístiques, però quan falta un mes per acabar temporada ja és l'any amb més 3de6 per sota: 7; l'any anterior, que marcava el màxim fins ara, en van ser 4, mentre que els anys que sovintejàvem el 3de7s, d'altra banda, fèiem 2 3de6s a plaça a tot estirar. No sé què pot voler dir això, a banda que estem trigant moltíssim a fer el 3de7s comparativament. Pel que fa als bàsics de set, amb 12 i 13, també estem en la franja molt alta i, si no canvia la cosa, és molt probable que superem el topall dels 27 del 2019; l'anterior rècord eren els 25 del 2008. En resum, i no cal mirar estadístiques per saber-ho, ens hem estancat en els bàsics de set i ens costa fer coses més grosses, després d'un inici comparativament millor que el 2022. Ara diguem-ne que és tot força avorridot, quan l'any passat a aquestes alçades ja havíem fet dos 7de7...

Per què estem així? Ni ideia, després a la festa en parlava amb conspicus cargolins i les raons eren diverses. Jo ara vinc força a assaig i amb la gent que som tancar un 4de8 és una broma, i un 5de7 o qualsevol altra cosa, gairebé una entelèquia. Les proves netes van fent, però en tot cas jo feia uns cinc anys que no venia regularment a assaig i puc comparar poc. El record que tinc de quan érem colla de vuit és que podíem tancar pinyes de 4de8 ni que fos amb dos cordons en mínimes condicions, amb mans altes i posicions naturals més o menys al nucli. Ara això no ho veig i ves a sapiguer per què. Parlava també amb gausacs i m'explicaven com han capgirat la dinàmica negativa que tenien fins fa uns mesos; no dic que nosaltres estiguem malament, però tampoc estem bé, estem estancats, com reflecteixen les estadístiques.

 

En fi, Sarrià van fer la seva millor actuació, diuen que amb unes 200 camises a plaça i el 4de7a com a millor castell, els vaig veure molt bé i amb molta projecció. Barcelona va descarregar el 4de8 i hi va afegir 7de7 i 5de7, em deien que són la colla més en forma de la capital i van passar per Sarrià amb molt de múscul. San Cugat va tornar a fer la clàssica de vuit després de quatre anys; estaven eufòrics, i bé que s'ho mereixen. I nosaltres que ens anem arrossegant una mica, érem la colla petita i no vem poder fer ni el pilar de 5 perquè un pilaner va haver de marxar d'hora. I així estem.

Vem dinar a la plaça de Sarrià, vem estar arreglant el món, no vaig escoltar gaire el grup que tocava, al final vem tirar cap a un local que havien llogat uns carrers més avall per seguir la festa, on dels cargolins només hi érem la Cèlia i jo. No ens acostumem a quedar mai gaire a aquesta mena de coses, som una mica rancis, però què hi farem.

Ja veurem com va la cosa. Em van preguntar per rivalitats de la nostra colla. Podria dir el que penso del que farem a Cornellà a la Trobada del Baix de la setmana vinent i com acabarà la cosa. Si passa el que pot passar, serà el sorpasso des del 2008 i el que ens hauria d'empènyer a sortir d'aquest ensopiment estòlid que tenim. És a dir, a favor que els liles provin el carro gros, que ens esperonin, i un record pel Xavi, un casteller de soca-rel amb qui m'hauria agradat poder parlar de tot això.

L'actuació completa:

@CdSarria 2p4 4d7 4d7a 3d7 v5
@CdBCN 2p4 4d8 7d7 id5d7 5d7 v5
@gausacs 3p4 3d8 4d8 2d7 v5
@Cargolins 2p4 3d7 4d7 3d6ps 2p4

Fotos i fotos i el vídeo que va fer SarriTV de la diada sencera. Els que es van gravar amb la nostra càmera sembla que no tenien el segell de qualitat mínim per ser penjats a la xarxa de xarxes que ens hem donat entre tots anomenada Internet.

 Saluti castells.

2023 Festa Major de Sant Mateu

I ja tornava a ser aquí Sant Mateu. Després de bastants anys sense poder viure la festa major sencera, enguany diríem que l'he viscuda bastant cada dia, que em venia força de gust. A més a més, com que el dia del patró s'esqueia al bell mig de la setmana, hi ha hagut actes set dies seguits. El mateix dilluns ja hi havia qui començava la gresca, amb allò de la bota i el ferro, que és pujar i baixar fins a la font del Ferro i anar trascolant i libant per entrar en calor, pel que tinc entès. Jo ho vaig deixar per l'endemà, després d'assaig, que hi havia la moscatellada de cada any.

L'endemà dimecres ja era el dia del toc d'inici i el pregó. Parlar d'aquest tema potser fa una mica de mandra, però ho resumirem en el fet que el PSC continua anant a la seva d'esquena al poble™, ara a l'espai elitista que ha comprat per tres milions d'euros allà a l'espai Corberó, amb el clàssic pregoner de prestigi que és d'Esplugues tangencialment —en aquest cas l'Unzué, que deu viure a la part alta—, mentre que les entitats fan un pregó alternatiu amb una persona destacada del poble —era el Domènec Anguera, director durant molts anys del Lola Anglada i recentment jubilat—, en un espai obert, la pista vermella del Pou d'en Fèlix —l'Ajuntament com si no existís, la Pilarín deu estar fins als collons que la xiulin i fa el seu espectacle mig privat per a la seva parròquia al costat de l'església.

 

El pregó va ser, com de costum, molt divertit. Començava la cosa al Brillas, amb l'homenatge als traspassats; un dels difunts aquest any ha estat el mateix roure on fèiem les ofrenes, sembla que l'Ajuntament no el regava pel tema de la sequera i, on abans hi havia un petit roure, ara hi ha un clotet. Després sortíem en cercavila, fèiem alguns pilarets i arribàvem al Pou, on sentíem el pregoner i, en acabat, les corrandes del Ferro, del Marcel Casellas, enguany amb el Joan Isaac com a artista convidat. Això dels convidats, sovint passa que fan les seves corrandes que sembla que les llegeixin per primera vegada. Després hi havia d'haver un concert al Brillas, però l'Ajuntament sembla que es va descuidar de demanar l'equip de so. Això de l'Ajuntament comença a ser bastant lamentable. A cada majoria absoluta són més totalitaris, al final aquests socialistes acabaran proclamant la dictadura del proletariat a Esplugues.

 

Per ser un dimecres sense concert se'm va allargar moltíssim la nit, dijous ja anava una mica destruït. Era el dia de la cercavila interminable que va del Brillas a la plaça Catalunya. Què direm d'aquesta magnífica passejada pels carrers d'Esplugues? Abans es feia el dissabte de vigílies, diguem-ne, però com que he estat tant de temps desconnectat i sense poder participar en aquests actes, és el primer cop que recordo fer aquesta odissea pel poble. En fi, nosaltres vem anar fent pilarets, una mena de punki molt col·locat es va unir a la comitiva, vem desmuntar un 4de6 a la cruïlla entre 8 de Març i Llunell —no recordo què va passar, la veritat és que allò era un desgavell general—, vem continuar fins a la plaça Catalunya i vem descarregar un 3de6 davant la gent que hi havia a les grades. Vem anar a sopar a Àngel Guimerà, vem estar una estona pel Brillas i vem anar escampant la boira.

I ja era divendres. L'assaig va anar força bé, vaig anar cap al correfoc, vaig estrenar les barraques fins una mica tard, etz. En fi, no ho sé, va ser diguem-ne una nit com la de tantes altres nits de Festa Major, saludant gent d'aquí i d'allà i entuixegant-nos joiosament.

Prediada

Dissabte era el dia de la Prediada. Al matí vaig aconseguir anar al concert vermut, amb gloses i tota la pesca. Vaig descansar una estona i a la tarda fèiem castells amb els Capgirats i l'Adroc. Després dels dos pilarets de 4 d'entrada sortíem de 4de7 amb agulla, on tornava a fer d'agulla de l'agulla. La sensació va ser prou bona, tot i el xivarri de la plaça, si més no jo vaig estar força tranquil.

En el 5de7 tornava al mateix lloc del 5 de Gràcia, i un altre cop em va semblar que anava tot prou bé, diria que fins i tot els de tronc confirmaven aquest extrem tan extremat, o potser el confonc amb el de Gràcia, que sí que va ser molt tranquil. En el 4de7 de tot seguit, però, no va anar tot tan rodat: es va tancar enmig de la xefla general, un cop quadrat els baixos es van moure, la gent de pinya papallonejava pels puestos, bé, allò que la concentració no existeix i el resultat va ser un bunyol espectacular que es va aguantar perquè era un trist 4de7, però va ser una mica un drama.

Acabàvem amb un pilar de cinc on em van posar al sisè cordó —vaig voltar per fora— i amb un pilar folrat de canalla que no vaig veure perquè vaig volar cap a veure el final del Barça, que va marcar tres gols en vuit minuts per remuntar un partit que tenia més que perdut al minut 82. Després d'allò doncs vem anar a sopar, vaig passar pel concert de Bastoners però el recordava diferent i em vaig avorrir una mica, vaig tornar a les Tres Esplugues, els Cane Peelers van estar bé perquè van tocar una cançó Kancer de Sida, que si no no són festes d'Esplugues ni són res, i en acabat l'Orquestra Mitjanit, i vaig anar a dormir a una hora mínimament prudent.

Diada de Festa Major

 

Cap a les onze i poc pul·lulava per la plaça, amb els Diables obrint la cercavila cap a l'Ajuntament, on per variar no hi era l'alcaldessa, que va acabar arribant als pilars suposo que per fer-se la foto. Després dels Atabalats fèiem el pilar d'entrada i començava la història.

I la història és que ens va caure la torre. A assaig l'havia vista prou bé, l'havíem passada neta i el tronc aguantava les batzegades que venien de dalt. En aquest cas, però, veient el vídeo més tard, tothom va constatar que la torre va pujar excepcionalment lenta, que els estires i arronses d'allà dalt van passar molta factura, que amb l'acotxadora col·locada el rebombori i l'aplaudiment de la nostra plaça, que no té gaire idea de castells, va acabar d'atabalar una mica tota l'estructura, que després de la travessada de l'enxaneta el tronc havia treballat com un 2de8 i que no va poder aguantar més i va acabar petant per dalt. La caiguda no va ser gaire dura, perquè a diferència de les de fa alguns anys, que ens saltaven a la primera, aquesta vegada la vem estar defensant força estona, o sigui que com a mínim va caure relativament bé. En tot cas, una altra llenya de torre, ara feia temps que no ens queia —des de la carregada del 2015, sembla.

 

Actuaven amb nosaltres Capgrossos i Matossers, una combinació diguem-ne que inusual. Nosaltres en segona ronda vem desmuntar el 5de7, perquè amb l'atabalamenta de tot plegat i altres històries no van veure que el quadraven tot just sota de l'arbre. Anava pujant i dosos anaven apartant branques; hauria estat bonic que l'enxaneta passés de pom a pom agafant-se a una branca a l'estil Tarzan, però el que es va fer va ser baixar el castell. Vem repetir sense perdre ronda —cosa que també va crear confusió, perquè el més normal era esperar que tiressin Capgrossos; jo vaig perdre la meva posició de segones laterals i em vaig col·locar en un lloc a prop— i el vem descarregar sense més problemes. En tercera ronda podríem haver fet el 3de7 per sota, però després de la nostra llenya i de la dels Matossers —que va fer aturar una mitja hora l'actuació—, la tècnica va decidir, amb bon criteri al meu parer, descartar-lo per a un altre dia més feliç i provar el 4de7 amb agulla, que suposo que va anar bé, però en qualsevol cas jo ja no hi pensava gaire, en castells. Vem fer dos pilars de 5, els de 4 al balcó, la foto de grup, dinar al local, la festa es va allargar, vaig passar un moment per l'escalabirres, jo ja anava força destruït i vaig plegar d'hora cap a casa, després de donar un cop d'ull a les barraques, però ja no podia més. Per cert, que els Capgrossos ens van tornar a fer plaça de 9, després des del 2018, que també el van descarregar els mataronins.

Això han estat les festes per a mi: he anat a gairebé tot el que organitzava Festes, a les de l'Ajuntament ni tan sols sé què hi feien, m'ho he passat prou bé, com abans, amb llums i ombres castelleres, amb molt més bon rotllo entre entitats, que és una cosa que sí que ha canviat molt els últims anys que em fa especialment content. Segur que m'he descuidat moltes coses, però mala sort; per qüestions tècniques, demaneu a algú que en sàpiga, jo prou pena tinc amb lu meu. L'any vinent ja vorem si treballo o què puc fer, de moment Sant Mateu 2023 superat.

Em faig gran i el cansament de Festa Major em va durar fins al dimarts següent, que no vaig anar a assaig. Per això vaig rebre el prèmit antipinyaire del mes!

I això és tot, visca Esplugues, visca els cargolins, i mori el mal govern. I ara la feina és meva per fer el recull de resultats de totes les actuacions de fa dues setmanes:

Pregó i toc d'inici
pde4, pde4, pd4, pd4

Cercavila festiu
pd4, pd4, pd4, pd4, id4d6, 3d6

Prediada
Cargolins: 2pd4, 4de7a, 5d7, 4d7, pd5
Adroc: 2pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd5, pd4
Capgirats: pd4s, 3d6, 4d6, 3d6a, 2pd4

Diada FM
Cargolins: pd4cam, 2d7c, id5d7, 5d7, 4d7a, 2pd5, 2pd4 balcó
Capgrossos: pd4cam, 2d8f, 3d9f, 9d7, vano5
Matossers: pd4cam, 2d6, 3d7c, 4d6, pd4

Les fotos són al mateix lloc i els vídeos ja els penjaran en aquesta llista de Youtube, de moment hi ha el de la torre que corria per WhatsApp.

2023 Inici del segon tram de temporada

Com es pot comprovar, no estic gaire per la feina de fer cròniques. Vaig acabar el primer tram una mica tip pel que havia anat passant i suposo que ara em vaig recuperant. En fi, resumeixo les dues primeres actuacions d'abans de la Festa Major per les raons de sempre.

FM de Sant Quirze

El primer dissabte després de la represa d'assaig ja tornàvem a les places, aquesta vegada a Sant Quirze del Vallès, que no recordo que hi hàgim anat mai abans, per la seva festa major, amb els Castellers de Terrassa. Sembla que el periple pel qual es va contractar aquesta actuació i vam acabar només amb els pasteleros forma part una mica d'aquestes caramboles estranyes que tenim últimament amb les diades. En tot cas, vem cobrar per fer el que vem fer, ço és, 2pde4, 3de7, 3de6s, 4d6, 2pde4.

No, no va ser la millor actuació de la història, però mira. Com és costum, si no escric les cròniques poc després de l'actuació, amb prou feines recordo res, i més ara que entro poc a l'agulla i no veig els castells de dins estant. Al tres d'aquí dalt estava de primeres lateral a la rengla; no anàvem sobrats de pinya, ni de bon tros. No en recordo gaire res, suposo que devia tenir les seves coses, però a la foto com es pot veure estava prou rodonet.

En segona ronda fèiem el 3de6 per sota, on sí que entrava d'agulla, però a la pinya anava per la rengla i no per la buida, que és per on normalment entro, i a l'hora d'entrar agulles anava bastant perdut i vaig fer endarrerir la cosa. Arran de l'espera i el rebombori subsegüent, potser hi va haver una mica de desori en l'aixecada de l'últim pis, però al cap i a la fi hi vaig entrar i tot va anar com oli en un llum. Ja veurem quan fem el 3de7s, jo de moment no tinc cap pressa.

Per acabar, un 4de6 on també entrava d'agulla i que més enllà de les parides habituals doncs patapim patapam. Dos pilars de quatre i a esperar. Perquè l'actuació havia anat molt ràpida, havíem començat mitja hora abans del previst i ja havíem enllestit la feina en poc més d'una hora, la diada més ràpida que recordem. No eren ni les set però vem haver d'estar esperant l'autocar ben bé dues hores. La qual cosa va donar per molta xerrameca, divagar sobre l'avenir de la colla i tota la pesca, una pesca que en aquell moment jo no entreveia si seria abundosa o més aviat minsa, ho sabríem més endavant.

El mòbil deia que plouria, però Twitter informava que els vents de gregal escampaven les precipitacions. Mentrestant, assajava la Dharma a la plaça de baix, però l'autocar finalment va arribar abans no comencessin a tocar, suposo que cap allà les onze.

Actuació a Gràcia

 

A Gràcia ens va tocar actuar per una altra carambola d'aquestes de les diades: havíem d'anar a Horta amb els Castellers de Barcelona però al final per malentesos de l'administració i les colles vem actuar amb Gràcia i Borinots a la plaça de les Dones del 36, que és una mena d'illa de cases sense el bloc de pisos que donaria al cantó muntanya, diguem-ne, situat una mica més amunt de Fontana i a la dreta baixant per Torrent de l'Olla. Una plaça per on passava sovint de llarg —mai dins de la plaça, sempre pel carrer de dalt— quan vivia a la Vila per anar cap a casa.

Ja érem a 17 de setembre, el diumenge abans de festes, i per tant era el típic dia d'agafar forces per la Festa Major però sense passar-se no fos cas que ens fotéssim pel barret alguna cosa. Gràcia sempre és un bon lloc on actuar, devia fer moltíssim temps que no hi anàvem, suposo que fa uns deu anys a la plaça del Raspall; en tot cas, és curiós perquè la de les Dones del 36 deu ser l'única sense bar ni paki de tot Gràcia.

El programa del dia començava amb el 3de7, després de dos pilars de 4; el meu record d'aquell castell és que per la meva banda, que era la rengla, vem estar força bé, però que a la plena, diria, hi va haver alguns problemes estranys que no sé ben bé quins van ser, perquè tot i que hi vaig mirar, ja no en recordo gaire cosa. En tot cas, un altre 3de7 que precedia el 5de7, on vaig tornar a anar de lateral interior del tres, un lloc que no m'agrada absolutament gens, aquest cop de segones, amb el Zavala davant. Bé, la sensació va ser del típic guirigall habitual, però com que des d'allà no es veu res, no en puc opinar. Sembla que en tot cas va ser relativament tranquil; nosaltres, sorprenentment, vem ser la colla més resolutiva de la jornada.

En tercera ronda tocava un 4de7 on vaig tornar a entrar d'agulla i on tenia el Badia de segon, que té tendència a posar les cames tortes o entregirades o no sé com ja d'entrada; en aquest cas, fins i tot va aixecar una cama amb tot el castell a sobre, que és un massatge que els baixos agraeixen d'allò més. Bé, a banda d'aquests problemes per la meva banda, que vaig mirar de mitigar com vaig poder, el castell no el recordo especialment complicat, i adeu-siau, doncs. Un pilar de cinc i cap a festes!

En el post següent escric sobre tots els actes de Festa Major. Els resultats complets van ser aquests:

FM Sant Quirze
@CdTerrassa: 2p4, 3d7, 4d6a, 4d6, pd5
@Cargolins: 2pd4, 3d7, 3d6s, 4d6, 2pd4

Diada de les Dones del 36
@cvg_cat: 2p4 4d8 5d7 3d7 v5
@borinots: p4 4d8 7d7 id5d7 5d7 p5
@Cargolins: 2p4 3d7 5d7 4d7 p5

Les fotos són al lloc habitual. Els vídeos encara no els han penjat, gairebé un mes després, cosa que m'hauria anat bé per recordar una mica els castells.

He deixat de fer fotos a les diades i ara em poso més a les pinyes de les altres colles, i estic pensant seriosament de tornar a agafar la càmera. Ja veurem. De moment, arribava Sant Mateu.