Hi arribí força d'hora, pensant que hi trobaria feina per fer, però vaig quedar-me a l'atur i vaig aprofitar per llegir la meva revista, que ha quedat força bé. M'encanta que m'ensabonin, però la sensació és semblant a la del Quadern Gris, i per això els ho agraeixo però defujo la convesa. La sensació és que l'estúpid ninot mut només es comunica per escrit, anem a dir-li que ho fa molt bé.
No sabia qui es presentava a cap de colla i, després de la revista, esclar, em vaig preocupar per la candidatura, i resulta que és en Jaume I, i jo que me'n feia creus i fins que no vaig llegir una papereta no m'ho vaig acabar de creure. Quan vaig entrar a la colla acabava el seu primer mandat i ara començarà el segon, i aviam com va.
El seu discurs sobre la família castellera i el compromís em va semblar bé, però em recorda de vegades a una secta religiosa, i de vegades a una màfia italiana. I té raó i jo m'hi comprometo, però si la vida ja és prou estúpida ja no diguem la pròpia colla.
Va agrair la feina de la Sílvia, i es va fotre a plorar, com sempre. Al final de la intervenció d'en Jaume va quedar com surant a l'aire un ambient de compromís, treball dur, respecte, exigència i molta seriositat i gravetat, que almenys a mi em va fer girar els ulls a la butlleta i demanar-me si encara podia canviar el vot. Però només va ser un moment. El sentit del vot era clar des del primer moment. Em penso que hagués estat igual de clar si s'hi hagués presentat qualsevol altre, però no, l'hoch era assegurat. Visca en Jaume I.
Es va fer molta via i a les set i deu de la tarda ja l'havíem enllestida, i restaven dues hores encara pel sopar, per la qual cosa molts se n'anaren a mudar-se, o veure la tele. A les nou aparegué tothom que no havia estat a l'assemblea: heus ací el compromís. Segur que tothom tenia excusa. Segur, ho sé del cert.
Jo vaig dedicar-me, com faig últimament, a col·locar-me i entotsolar-me a un racó. La gent de tant en tant em deia que la revista estava de puta mare; gràcies un altre cop. Van tornar-me a dir que escric molt bé: però teniu aquest post per desmentir-ho. Diuen que estic molt per sobre de la mitjana: però a mi la massa no m'interessa. Escric amb el cul, només cal haver llegit més de deu llibres a la vida per adonar-se'n. Finalment, algú que parlava amb ma mare va dir que ell també estava orgullós de mi tot i no ser el seu fill. No estic acostumat a que em facin tant la gara-gara, collons, quins ditirambes.
També, d'una altra banda, van demanar-me alguns que tornés a escriure el QG. I com més m'ho demanen més m'adono de què el millor que he pogut haver fet ha estat tancar-lo.
La festa continuà al local, amb barra lliure que va fer molt curt i força gent ballant la merda que posaven pels altaveus. Insulteu tant com volgueu el meu death i el meu black metal, però la vostra patxanga i el vostre trance són una puta deixalla fetorosa, pastosa, diarreica, insofrible.
Vaig emborratxar-me una mica i vaig fumar una mica i, com acostumo a fer, sense encomanar-me ni a déu ni a sa mare, vaig fer-me fonedís. Em vaig esvair com l'aire deixant els meus pares emborratxant-se, la meva colla ballant aquella merda, manefles fent safareig, i el meu compromís oblidat pel local, perquè suposo que avui s'haurà de netejar o recollir alguna cosa.
Els assaigs començaran el 23-F. Un nou episodi de la mateixa aventura, ara tenim dos mesos d'intermedi.
