Sant Fèlix 2007, segona part

Ahir, 30 d’agost, fou dia de Sant Fèlix, talment avui és Sant Ramon. Com tothom deu saber o sapiguer (aquest ordinador, per exemple, no sap què és sapiguer i m’ho subratlla en vermell), el dia 30 d’agost, escaigui feiner o festa de guardar, a Vilafranca se celebra la diada del Sant esmentat tot just al començament d’aquest seguit de disbarats que porto escrits.

Així, per tant, ahir va tocar viatjar a Vila a veure com les quatre millors colles alçaven els seus millors castells a l’anomenada “plaça més castellera”, denominació que pel meu gust és potser anar massa lluny, per bé que és cert que el seu pes històric és enorme per diverses raons que ara no vénen a tomb d’explicar. Com és costum els darrers anys, les colles convidades, a més dels amfitrions els Castellers de Vilafranca, eren la Joves i l’altra de Valls i els Minyons de Terrassa. En aquest petit paràgraf també podria explicar què em sembla que no hi vagin els Capgrossos i que el seu lloc l’ocupi la Joves: no vull estendre’m i només diré que els mataronins si bé estaven (fins ahir) per sobre de la Joves, em sembla agosarat pensar que haguessin tirat la tripleta màgica sent com són i a més amb el que porten al darrera (aquest ordinador em corregeix radera per darrera). I la Joves sempre et pot sorprendre i guaita, quina actuació més maca van fer.

Però començarem parlant dels Falcons de Vilafranca, que van entrar a plaça amb un pilar de cinc aixecat i descarregat per sota i caminat fins al balcó (on era en Montilla, que va haver de sentir-se dir el nom del porc, escridassat, xiulat i botiflerat, i va haver de mormolar entre dents els Segadors quan van ser tocats mentre penjaven l’estelada del balcó i desplegaven la de l’església del davant). Tot seguit, sense gaire descans, els Falcons van aixecar i descarregar per sota un magnífic pilar de sis, que va rebre una eixordadora, retrunyent ovació de la Plaça de la Vila.

Els primers en actuar, després dels Falcons, foren els Castellers de Vilafranca. L’ordre d’actuació es va decidir per sorteig, a diferència de com es feia fa alguns anys. Els verds van encetar la seva actuació amb el seu castell insígnia, el 4de9fa, que es basa en un pilar molt solvent dins un 4de9f que tenen molt per la mà. Tanmateix, ja havien tingut algun problemet abans, i contra tot pronòstic (si més no, contra el meu pronòstic), només el van poguer (aquest ordinador també desconeix el verb poguer) carregar. El monstre va aguantar força malgrat els desarranjaments acusats a banda i banda de l’estructura, molt tancat per dalt, i quan només havia d’aguantar el pilar, va acabar cedint i a fotre faves, que diuen per allà.

A segona ronda la van cagar amb el 3de10. No tenien gaire domesticat el 3de9f, n’havien fet algun de molt rebregat i un altre els havia fet llenya, però semblava que l'havien adobat per Sant Fèlix. Malauradament per ells, el 3de10fm es va mostrar molt repatani a les seves envestides, i després d’un intent desmuntat molt ràpidament, a ronda de repetició es va quedar en intent quan encara amb prou feines havien començat. Llenya de 3de10, la seva diada se’ls començava a ennuegar fatalment.

Amb la segona ronda perduda, a tercera van tirar el 2de9fm, que ja l’havien descarregat dues vegades aquesta temporada. Cal dir que la torre la van fer de postal, realment molt maca. Van acabar la dissortada (entre cometes) actuació amb el pilar de vuit, que va patir més del costum i va semblar en alguns moments que també se n'anava avall, però el van dominar finalment i aplaudiments generals.

Els segons en actuar eren la Joves de Valls, que venia d’una trajectòria molt erràtica aquesta temporada. Malgrat que havien començat prometent grans coses, la cosa se’ls va anar torçant de mica en mica fins que la llenya inopinada del 5de8 de fa un parell de mesos els va acabar d'esguerrar la primera part de l'any. El meu pronòstic era estrenar la tripleta, i de fet l’he encertada. Era, però, el mínim que podien fer per no fer el préssec a Vilafranca.

Van obrir plaça amb el 3de9f que, cal dir, no vaig veure perquè estava a la pinya, gairebé sota el folre. En tot cas, les sensacions allà dins eren d’inquietud, i el remoreig i l’enraonadissa típics de quan les coses no van del tot bé s’afegien a l’intens bellugueig que es transmetia des de dalt. En sentir l’aleta vaig respirar alleugerit, però quan semblava que el Tres capitularia malgrat la batalla que havia presentat, d'una darrera espetegada es va trencar per alguna banda i va caure. Una llàstima.

A segona ronda van firmar un 5de8 perfecte, també de postal, segons em van dir. Era el primer des de la llenya fatídica, i tothom estava molt content i se’l dedicaven al casteller lesionat. A tercera ronda van estrenar el 4de9f, per segellar la tripleta màgica i sortir de Vilafranca més contents que uns gínjols. Realment, els muixerrillos van ser qui més contents van sortir de plaça, i amb diferència.

Els tercers en l’ordre d’actuació eren els Minyons de Terrassa, que després dels problemes sobretot amb la canalla de l’any passat (i l'altre), aquesta temporada van molt més a pams. Com les colles vallenques, van fer el 3 i el 4 de 9 amb folre, tots dos descarregats i sense massa problemes (en tot cas, jo també estava a les seves pinyes i no els vaig veure gaire bé). A segona ronda van assaltar la gamma extra amb el 2de9fm, que tampoc no sé gaire com va anar, però que a peu de folre es veia molt tremolós. Van fer-ne l’aleta i jo vaig acotar el cap, però potser no tant com ho hauria d’haver fet, perquè quan es va ensorrar la torre el folre i les manilles em van caure al cap i encara ara em fa una mica de mal el coll, per la banda del clatell. Tinc la impressió que als Minyons sempre els cau el 2de9fm a Vilafranca.

I els últims de tots foren els rosats, que feren exactament el mateix que la Joves, tot i que amb el 3 descarregat (em penso que ja és el seu vuitè de la temporada). Cal dir, però, que dubto que ells en sortissin gaire contents, de Sant Fèlix, tenint en compte que fa només tres setmanes semblava que s’havien de cruspir el món, i ara només poden fer la Tripleta a Vilafranca. I és que primer va ser la desGràcia (com diu en Beumala) i després el Catllar, amb el 4de8a i el 5de8 respectivament, que han deixat castellers de tronc tocats i han, penso, fet minvar la confiança d’aquesta colla. És de suposar que es recuperaran aviat. En tot cas, tampoc no cal donar-se gaire pressa, com és fidel reflex el programa realista però conservador de Sant Fèlix.

La Vella va fer tres pilars de cinc de comiat. Els Minyons en van fer dos. La Joves, entre rialles, només un. Llavors cadascú va enfilar cap on va volguer (aquest ordinador tampoc no coneix el verb volguer). Per concloure, diré que els Castellers de Vilafranca deuen estar força fotuts per la diada, que els ha anat un xic revessa i per sota de les d’anys anteriors. Els Minyons, sense forçar gaire, han tornat a caure amb el 2de9fm però sembla que no tindrà conseqüències greus pel decurs d’aquesta temporada. Vénen de les vacances i han d’anar agafant embranzida, però per les informacions que tinc no crec que igualin els números d’altres anys, tampoc, si més no pel que fa a pilars. La Vella, guarint-se de les darreres llenyes, va fent via per recuperar la seva tresquera. I la Joves, que com d’altres anys estrena Tripleta per Sant Fèlix, sembla que pot encarar el tram més important del seu calendari amb més alegria i confiança.

Sant Fèlix 2007
CdVilafranca: 4de9fa(c), id3de10fm, i3de10fm, 2de9fm, Pde8fm
Joves: 3de9f(c), 5de8, 4de9f, Pde5
Minyons: 3de9f, 2de9fm(c), 4de9f, 2Pde5
Vella: 3de9f, 5de8, 4de9f, 3Pde5

Sant Fèlix 2006
Sant Fèlix 2005

Vilafranca, primera part

Finalment he pres la bici i a un quart de nou he comprat el bitllet a l'estació de Cornellà, camí de Vilafranca. Pel camí anava llegint "La sombra del ciprés es alargada", que de moment és molt i molt i massa semblant a "El Camino", del mateix Delibes. I em sembla bé, però cony, mira que fer-los iguals, macagondéu.

A la capital de l'Alt Penedès he arribat (a la primera!) a la Plaça de la Vila. Encara estava força buida, tot i que ja hi havia en Melilla i uns quants castellers, i els de TV3 i els de la Revista Castells. Com era massa d'hora (un quart de deu, si fa no fot) he tret el full del primer itinerari, el que anava cap a la Bleda, misteriós nom. Després de perdre'm una mica, he preguntat a uns aborígens que m'han indicat que el camí bo era un que s'internava enmig de vinyes, un camí rural de pedruscall i sorra. M'imaginava camins com els de Collserola, ben indicats, amb el temps estimat a peu, ben conservats, etcètera. Però allò és un garbuix de camins de pagès. Mirava d'anar pel camí de la Bleda, però no sé si a l'encreuament m'he desviat per la Farinera. En fi, amb tot he arribat als peus de la Torre de les Aigües, que ha estat una petita decepció. He seguit una mica endavant i després d'un parell de revolts molt costeruts he travessat el Foix directament per la llera del riu. Per allí només s'hi pot passar així, o a peu per una passarel·la xunga de fusta.

M'he perdut per allí, i avorrit com estava de no veure més que masies i ceps, he tornat per on havia vingut, però... el meu estómac ha bramat que necessitava renovació de fluïds. M'he ajupit al marge del camí de la Bleda o de la Farinera, i amb la talaia de les Aigües de testimoni he cagat allí, a Vilafranca. La merda de muntanya, tot i líquida i flairosa, no fa pudor. Com no tenia paper, he mirat de netejar-me amb fulletes. He pensat en prendre algun pàmpol, però temia que aparegués un pagès treient foc pels queixals. D'aquesta manera, m'he acabat de rentar amb el full del primer itinerari, que tan decebedor m'ha resultat.

Com encara era massa d'hora, he seguit el camí rural que menava als Pacs del Penedès, vers la muntanya de Sant Pau. No ho semblava, però hi ha força desnivell i força distància. Un cop al cim de la muntanyola, amb el Penedès als meus peus (m'agrada sentir-me més elevat, vés quina cosa), i amb la venerable Montserrat beneint-me des del meu país, he buscat l'Ermita. Però l'ermita poc que hi era. Rellegint l'itinerari l'he anada a trobar excavada a la roca calcària. Molt curiós.

La tornada l'he feta per un camí de cabres que en algun moment m'ha fet cagar força (aquest cop en sentit figurat). Per fi he tornat a la carretera i a Vila superentrepà amb la primera cervesa, tomb pel poble a peu, i ja que hi érem hem aprofitat per veure les diferents agrupacions folklòriques entrar a plaça. N'hi ha hagut algunes de molt bones, però esclar, el més impactant ha estat el pilar de sis aixecat i descarregat per sota, de la colla de falcons de Vilafranca.

Estic socarrat pel sol, molta calor, i molt cansat. I els castells, per tant, ja els explicaré demà.

Diada a Gràcia, 2007

Finalment he anat a Gràcia, perquè a tres quarts i mig de dotze el doll de la pluja s'havia estroncat. Poc abans de quarts d'una he estat arribat a Rius i Taulet, i he estat conversant amb alguns de la Plataforma. Ells s'han quedat fins la llenya dels castellers de Gràcia, i han tirat a veure un concert a una altra banda; jo m'he quedat amb alguns de la Colla que hi han volgut anar.

Començarem parlant de la Vella. Anaven els últims en l'ordre d'actuació, i cada cop que tiraven castell el cel s'entenebria i rompia a ploure. A primera ronda, sota una pluja important, i entre algun portentós tro —que ha estat aplaudit, tot s'ha de dir—, els vallencs han tirat el 3de9f. Aquest castell ha estat, potser, el 3de9f que més m'ha emocionat, d'aquells que diuen que creen afició, i també ha estat molt aplaudit —potser més que el tro i tot. Podríem dir que el 3de9f ha caigut com un tro a plaça. I no perquè hagi estat contundent i poderós, sinó perquè ha semblat exhalar aquella àurea sobrehumana dels Olimps. La Vella ha lligat el folre damunt una pinya arreplegada de la plaça —estil Vilafranca i Arreplegats— i ha enlairat el 3de9f molt bellugadís i tremolenc i brandat i bressolat, al seu estil clàssic inconfusible, i enmig del tel de pluja insistent. La descarregada ha patit moltíssim, i haig de dir que estava emocionat i el cor bategava per sortir del pit. A terços semblava que petava, i els pisos de dalt eren, com se sol dir, un Flam marca de la casa, prengui Flams Vella, els genuïns Flams vallencs.

Sense que serveixi de precedent, he aplaudit aquell 3de9f. I no perquè l'hagin aconseguit gràcies a ficar-hi mitja plaça Rius i Taulet, ni perquè, com sempre, l'hagin fet desquadrat i al límit: l'he aplaudit perquè és realment quan dius allò de què «La Vella és la Vella», i penses que cap altra colla no n'és capaç de descarregar un castell de 9 com aquell, amb aquells collons sota el xàfec i la tempesta, a 150 kilòmetres de casa seva, suant la cansalada i no deixant-se anar sota cap concepte, perquè un castell no cau fins que no es deixa algú anar. Ha estat apoteòsic.

A segona ronda, i havent ja convertit un any més Rius i Taulet plaça de nou, la Vella ha descarregat una catedral força maca i ben parada. Potser faran el 5de9f per Sant Fèlix? Sembla que el tenen rodat. A tercera ronda la Vella ens ha mostrat la seva pitjor cara amb un 4de8a horrible des de bon començament, que caldria haver fet baixar amb quarts col·locats, i que ha vist encara la primera aleta però que llavors s'ha despenjat per dalt i ha anat arrossegant la resta del castell. En aquell moment me n'he anat i no sé què més han fet (han acabat amb el 2de7, segons veig al Webcasteller.com).

Els Castellers de la Vila de Gràcia obrien plaça amb el 5de7, que ha anat pujant (des de la meva penosa perspectiva) força bé i amb algun bellugueig, però que a la descarregada s'ha vist estimbar com un castell de cartes. La llenya ha semblat lletja, perquè ha començat despenjant-se la canalla i ha anat arrossegant la resta (semblant a l'estavellada de la Vella), la qual cosa, de ben segur, ha condicionat la resta de la seva actuació. A segona ronda han tramitat un 3de7 de postal i sense cap complicació, i a tercera un 4de7a que ha anat força solvent, potser un xic tancat de dalt, i el pilar una mica tremolós a segons, però força bé.

I els Xicots de Vilafranca molt bé, amb un 4de8 expedit sense més complicacions, el 5de7 i un 2de7 amidat perfectament, al mil·límetre.

I això és tot. No sé quins pilars han fet les colles, però no crec que s'hi hagin lluït gaire. El cel tornava a amenaçar, després de la llenya de la Vella, així que deuen haver fet via. Pensant una mica en Sant Fèlix i la Vella, no sé fins a quin punt els pot passar factura la fractura del 4de8a, perquè en teoria és un castell que tenen força per la mà, i en principi hi havien d'anar de 4de9fa. En tot cas, veient que la colla a superar, la Joves, amb prou feines podran estrenar la tripleta màgica, potser no arrisquen gaire amb gammes extres i es decanten només pel 5de9f si el tenen bé (però no en tinc ni idea; penso que tenint-t'ho tot de cara podrien arribar a fer 5de9f, 3de8s, 4de9fa, Pde7f).

Fi.

Diada de Gràcia, 2007
Vila de Gràcia: 5de7c, 3de7, 4de7a
Xicots Vilafranca: 4de7, 5de7, 2de7
Vella: 3de9f, 5de8, i4de8a, 2de7

La Bisbal

Avui hem anat a l'altra Bisbal, la del Penedès, que també celebra la Festa Major per la Mare de Déu d'Agost. El poble segurament és molt bonic, però jo només en conec el peatge, l'entrada, i la plaça del Doctor Robert, que és on es fan els castells. És una plaça molt tradicional, la més carismàtica sense colla pròpia, i hi té una munió de plaques commemoratives de grans castells: des del 4de9 net de la Joves, al 3de8s de l'altra colla de Valls, passant pel 2de9fm i el Pde8 dels vilafranquins.

I en aquesta bella plaça un nodrit grup de la colla hem anat a veure què ens feien les grans colles del sud. Cal destacar, abans de res, l'absència de la Vella per qüestions venals. N'he sentit diferents versions: l'oficial, la d'un de la Vella, i la d'un de la Joves. I la meva és que el verd és el color dels pàmpols de les vinyes, el vermell és el de la sang, i el rosat el dels...

Anant per feina, direm que obriren plaça els Castellers de Vilafranca. Primer tiraren el 3de9f, que no estava gaire maco, sobretot a la buida, i en especial a quarts, perquè ja a sisens estava molt millor. Si això ho volen provar amb un pis més per Sant Fèlix, i veient la progressió que porten aquesta temporada, esperem per ells que els assaigs siguin fructífers aquestes dues setmanes que resten.

A segona ronda, si no vaig errat, han plantat el 3de8a, el segon de la història. Puc dir que sóc un privilegiat per haver pogut veure aquesta andròmina estranya, que potser mereixerà també placa a la venerable plaça de la Bisbal. Ara bé, el castell, al meu parer, és horrible. El pilar del mig queda totalment enxubat dins la bastida del 3, i fa petonets a una de les rengles (no m'he fixat cap a quina mirava). Aquest castell, amb dos pisos menys, va començar a sovintejar a plaça quan les colles petites dels voltants de Barcelona, davant la manca de camises, optaven per incloure aquesta construcció al repertori, atès que necessita menys castellers que el 4 amb el pilar al mig o qualsevol altre d'estructura composta. Poc més tard, colles mitjanes també el van incorporar, però amb un pis més: en especial Sabadell, però també d'altres. I l'any passat va saltar la sorpresa amb els vilafranquins que l'assajaven, aprofitant l'espadat tan solvent que tenen. La intenció era ficar-lo damunt d'un folre, però no estic tan al dia dels verds com per sapiguer si gaudeix de garanties per Sant Fèlix, si el tenen gaire assajat, o si hauran d'esperar a Tot Sants o a l'any vinent per a poder superar les grans dificultats que representa un espai tan reduït per a lligar el pilar de 7 del 3de9af.

És possible que m'estigui equivocant en l'ordre dels castells. Diria que a tercera ronda han tramitat el 4de9f sense gaires problemes, també una mica mal lligat. Han acabat amb un Pde7f molt maco, on en Fèlix, com sempre, esbufegava i cridava i feia el numeret damunt el folre.

Els segons han estat la Joves. Amb quatre camises, encara sense haver-se recuperat del terrabastall de fa cosa d'un mes, han tirat 3, 2 i 4 de 8, en aquest ordre. No els he vist gaire perquè m'he ficat en totes tres pinyes, però sembla ser que han anat força bé. El tres rodonet i ràpid, el dos sense gaires problemes malgrat la pinya justeta, i el quatre de puta mare. Han acabat amb dos pilars de cinc, un d'ells girat. De cara a Sant Fèlix no sé com aniran, és molt possible que estrenin castells de 9 i es quedin en la clàssica de nou.

Tancaven ronda la Jove de Tarragona, que han fet la mateixa actuació que la Joves, però han acabat amb un sol pilar de cinc. Tot molt bé i rodat, i aviam si s'espavilen i fan castells de nou —però no els segueixo gaire, només sé que tenen molts problemes per fer-los, i que l'any passat no l'aconseguiren malgrat abordar-los incansablement.

I això és tot. Aquest diumenge em passejaré per Gràcia a veure la represa de Minyons i l'estat de forma de la Vella, que va molt bé, i la vinent segurament aniré a l'Arboç, just abans de Sant Fèlix, que és la tercera millor diada de la temporada castellera (la millor és qualsevol de les nostres, i la segona millor és Sant Úrsula). Fi.

Firagost

He pensat que mentre no em vaig despertant, de mica en mica, puc escriure alguna cosa sobre l'actuació d'ahir a Valls. Primer, la cantarella sobre el documental. Jo no diré que estigui d'acord amb la forma de fer d'aquella gent de Valls, però de vegades m'enlluerna aquella forma de fer per pebrots, amb la força ruda de pagesot i sense tanta depurada tècnica, i amb l'amaniment del vi o del gintònic per fer-ho més rodat. Potser el món ha donat molts tombs, i els vallencs s'hi han quedat una mica enrera, però una mica d'això m'atreu moltíssim més que no pas els castells mil·limetrats i cronometrats fins les mil·lèssimes dels Capgrossos, que a sobre després els hi passa allò. O que els hippies de Sants, i el seu casc de taekwondo, que els ha ajudat tant a créixer (?). Després resulta que la Joves va ser la colla que va volguer entrar a l'estudi del casc, quan encara no era «obligatori»: però feia poc a una nena se li havia esberlat el cap, i pocs anys enrera una caiguda del 5de8 en va deixar un altre soca per tota la vida, i així es pot entendre una mica millor.

Jo penso que el món vallenc és molt diferent al nostre: nosaltres som ciutat dormitori de Barcelona, i ells són camp de Tarragona; nosaltres collem cargols, i ells cullen calçots; allí tenen «classes socials conflictives», per dir-ho suau, que pugen i baixen i es creuen els amos del món, i aquí, bé, aquí també tirem a hippies; i allí porten tota la vida fent castells, i aquí encara no quinze anys. Per això no els entenem, i ells no deuen entendre com podem portar tota la vida fent el 3 i el 4 de 7 sense millorar gaire i sense rivalitat (a tot estirar, aigualida amb Cornellà) i tot i així continuar existint.

Això van ser les primeres reflexions que vaig pensar durant el viatge i a la plaça. Després, vem veure la noia de Quarts de Nou, que per mi és una idiota amb un somriure idiota que només està allí perquè és maca i trempa el món casteller (que va molt cremat), però que és idiota profunda i definitiva. Si això, però, ha de servir per incrementar l'audiència del programa, i així de retop sortim tots afavorits, doncs visca Tevetrès i el maniquí que ens comenta les actuacions.

I llavors més o menys a l'hora va començar la diada, gairebé a dos quarts de nou, com el programa. Començava la Joves, que com m'havien informat van tirar el 3de8. Van completar amb 4de8 i 2de7 més 2Pde5. Una actuació no gaire lluïda, però que essent els que eren, quatre camises, era el més assenyat. Parlaria una mica de la Joves: aquest any, com sempre, han tingut molt mala sort amb les lesions, i per Sant Joan sense caure es van lesionar vint-i-cinc, i l'altre dia, d'una caiguda de 5de8 inesperada, un altre es va trencar el cap. Ahir eren quatre piules, que en diuen, i potser en una altra ocasió haguessin pogut prémer més l'accelerador, però potser ahir el més adient era no esquitxar de sang la bonica plaça del Blat. Per a això, ja hi era l'altra colla de Valls.

L'altra colla de Valls ha començat amb el 3de9, força maco, sobretot essent ells. A segona ronda han provat el 3de8 per sota, que ara mateix no sé quants cops s'ha fet, però que sí que sé del cert que ells són els únics que l'han descarregat. És un castell espectacular i realment difícil, i tot i que no gaire maco, fa esbatanar les parpelles per no perdre-te'n detall. El castell és una bèstia enorme que va pujant sempre una mica descompensat a cada rengle, desajustos que s'han d'anar arranjant així com van venint. La darrera aixecada és la més difícil, evidentment, i aquí hi ha el gran abisme que el separa del 3de7 per sota, que fa fins Sant Cugat i Sabadell, a anys llum d'immaginar-se castells de nou o de gamma extra. Així, la Vella ha anat fent, fins que a la darrera aixecada ha caigut a plom damunt la pinya. El so ha estat, efectivament, de cosa feixuga, de plom, un cop sec i sord, que no ho negaré pas, ha estat música per les orelles dels muixerrillos que m'envoltaven en aquell moment. Era el segon intent de gamma extra de la temporada: Vilafranca ja ha descarregat el 2de9fm, a les Santes de Mataró, que em vaig haver perdre.

Com a la Plaça del Blat els castells es fan estil Valls, com no podia ser d'altra manera, després de l'intent infructuós la Vella ha repetit ronda però baixant pretensions i han plantat el 2de8f, que no recordo gaire com ha anat, però segurament sense gaires maldecaps. A tercera ronda fèiem apostes: repetirien assalt al 3de8s? Completarien la clàssica de 9 amb el 4de9f? O potser ens engegarien 4de8a? Doncs finalment ha guanyat la Sílvia i han provat aquest darrer castell. L'estructura del 4 s'ha deformat per tots cantons, per dalt, per baix, pel mig... El pilar, però, estava de puta mare, i a la Vella no li pot caure un 4de8. Així, mentre el tronc s'arrepenjava al pilar (per comptes de fer-ho al revés, sol ser el pilar qui s'equilibra en el 4), s'ha desbastit (existeix aquest mot?) l'esmentada estructura del 4 i l'espadat preciós s'ha dreçat ert i ufanós damunt les testes de tota la plaça, capcots els Vermells, i entre l'estentori aplaudiment del públic assistent. Descarregat el pilar, vinga aplaudiments. Però que consti que el castell estava fet un manyoc deforme, i que l'únic que hi va valguer la pena va ser el pilar de sis, esplendent ell.

Per acomiadar-se de la seva plaça, els rosats van triar el Pde6. No sé pas si enguany n'han fet cap de 7, algú em deia que sí; jo ni idea, no els segueixo massa. El cas és que, havent ja humiliat la Joves, no calia fer provatures de pilars folrats i van optar pel de 6. El pilaret va pujar maco fins l'aleta, i a la descarregada, tot i seguir estant força maco, es veu que a nivell de segon/terç s'ha vingut enrera, s'ha plegat, i tot se n'ha anat a fotre faves. Llàstima.

El resum és que la Joves, que malgrat havia començat bé la temporada, ara està sota mínims, fent la clàssica de vuit amb quatre camises, quan l'altra colla de Valls et planta gammes extres i et pot descarregar la clàssica de 9 gratant-se els collons. L'únic bo des de la perspectiva de la Joves, al meu entendre, són les dues llenyes de la Vella: així tothom pot anar content, la Joves per això i la Vella perquè ha fet una prova força xula de 3de8s just a començaments d'estiu i tenen molta facilitat per plantar folres i pilars elevats.