Demà farem la Torre de Set. Segur. La tècnica n'està completament convençuda, massa segura i tot. Collons, és impossible que no la fem. Ço és, la farem. I la farem grossa, al local. És una frontera, un horitzó, una fita que demà assolirem, segurament. I tot serà diferent, aleshores. La temporada passada vem ser, per fi, colla de set i mig. Enguany farem, ja, la Torre de Set. En una temporada hem passat dels castells bàsics de set a tenir-ne (gairebé) tot l'espectre. Només ens falta el 3de7s que, francament, no cal fer-lo. Amb la torre la cosa serà ja per sempre diferent, si més no podrem dir que un cop a la història vem arribar a una alçada considerable. I aquesta ximpleria de la Torre em té il·lusionat per primer cop en algun temps (ja no sé ni quan), aquesta cosa em té amb un somriure a la cara tot el dia i friso perquè arribi demà i veure-la descarregada. Ah, amics!, quines ganes de veure el cony de torre blava, quines ganes, quines ganes, quines ganes, quines ganes.
I entretant he cobrat per fi.
