Història de l'assaig d'un castell un any que jo no hi era a la colla —any que desconec quin va ser— i que ignoro com va evolucionar, a banda de saber que no el vem portar a plaça. Article per a la revista de la Colla que m'hauria de redactar algú altre.
Esquema per paràgrafs:
- Introducció engrescadora que lligui amb el present
- Context històric de la Colla en el moment de pensar a assajar-lo
- Castells que es feien
- Castells que es pretenien fer
- Dinàmica social
- Etc.
- Assajos del 3s.
- Possibilitats de 3de6s
- Possibilitats de 3de7s
- Evolució real dels assaigs
- Raons per què es va deixar de banda
- Evolució de la Colla en el futur més pròxim
Exemple de desenvolupament de l’esquema:
1. Aquest any hem fet el màxim nombre de castells de la gamma alta de set, amb el tres de set aixecat per sota com a exemple: com ja hem vist, des del primer al Concurset de Torredembarra, n’hem fet 7 de consecutius, incloent-hi intents gairebé suïcides com el de Bunyuel. Ha estat un 2011, doncs, pletòric en aquest sentit, i ens en gaubem pregonament. Molts de vosaltres no sabreu, però, que no era pas la primera vegada que als Cargolins ens havia passat per la closca de fer aquest castell. I ara!
2. (a) L’any 1996 la Colla estava en plena efervescència, cada cop fèiem més castells de 7 (amb un màxim de 29 de descarregats, una fita que no superaríem fins 13 anys més tard) però la cosa semblava que s’estancava. (b) La Colla volia nous reptes, per això es va provar el 5de7, que segons els que en saben va anar d’un pèl que no el descarreguéssim, alhora que s’anaven provant altres estructures de set i mig, que no es van poder portar a plaça. (bc) El cap de colla d’aleshores, ànima dels Cargolins, en David Carreras, va lluitar-hi amb tota l’ànima, i veient, el 1997, l’any següent de provar el cinc, que no podia ampliar els horitzons de la Colla, va donar pas a una nova Tècnica de record més aviat infaust, que va provar un 2de7 el 1998 i que de poc que no esberla la Colla. (c) Després d’allò, en Joan Castany i en Sergi Puig van reorientar els objectius de la Colla cap a metes més assolibles, com el 2de6 aixecat per sota, que en vam parlar al Peus Negres de la temporada passada, i a consolidar sobretot la massa social, ja que començava a costar de fer castells de set bàsics.
3. En aquells anys, doncs, en què cercàvem noves construccions, es va començar a assajar el tres aixecat per sota, d’entrada el de sis, per veure si érem capaços d’alçar-lo un pis més, alhora que anàvem provant un ventall més ampli de castells. Els assajos ens van agafar per sorpresa i BLABLABLA (inventa’t o digues com va anar tot això, per exemple: el 3de6s el podríem haver provat en qualsevol moment a plaça, perquè a assaig el teníem, però per X raons no el vem fer i el vem haver d’esperar fins al 2010 per veure’n la primera aleta, i blablabla. DIGUES CONSIDERACIONS TÈCNIQUES, DIFERÈNCIES AMB LA FORMA D’ASSAJAR D’ARA, ANÈCDOTES, COSES DE PINYA, FORMA DE CANTAR I MUNTAR EL CASTELL, COSES AIXÍ QUE INTERESSIN).
4. Certament, el 3de6s el podríem haver provat a plaça, potser una mica arriscadament, però era possible. Tanmateix, no el vam fer. La raó era que teníem altres projectes més a l’abast i més urgents, i finalment el vem haver de deixar estar per evitar problemes blablabla. El vem assajar poc temps, també: requeria molt de temps d’assaig. En tot cas, amb més feina, l’hauríem fet i, qui sap, amb molta feina, potser ens hauríem suïcidat amb un 3de7s. Qui sap! És evident, però, que ni la colla tenia tanta tècnica com té ara, ni el volum de pinya fidel com per assajar amb condicions un castell que requereix molta seriositat i blabla. Aquesta és la raó principal per la qual el vem abandonar.
5. Quins temps aquells! Quins temps aquests! La Colla va tocar fons, fent allò que se’n diu arrossegar-se per les places, fins que va poder tornar a aixecar el vol, volada que encara s’enlaira a hores d’ara i que ens portarà, qui sap, al 3de8s.
