L'altra Trobada del Baix que he viscut a Esplugues va tenir lloc a la plaça de l'Església, que té un altre nom segons l'Ajuntament però me la bufa. Aquesta vegada la fèiem al Pou d'en Fèlix, que és un lloc de pas que afavoreix que el públic ens vegi; tanmateix, l'hora d'inici, les sis de la tarda, amb la calor escanyant que feia i que acubava, mantenia la pista com una mena de paella vermella gegant on s'escaldaven cargolins.
Una de les característiques de les Trobades del Baix és que són places no gaire castelleres. Així, al principi només hi érem els castellers de les vuit colles presents (n'hi faltaven tres per fer el ple, onze). A poc a poc, a mesura que el sol declinava, hi anava apareixent el públic, que s'asseia als graons que fan de graderia, i ja cap a les vuit del vespre fins i tot comptàvem amb el venedor de globus habitual, que resta un punt en castellaritat de la plaça. El Natxi, que ahir va tornar, somriu indiferent a la perversió inherent dels àvols globus madafakers.
Un altre punt negatiu era la manca de cervesa a plaça. Amb el munt de castellers presents (uns set-cents), amb un parell de cubells amb birres i glaçons hauríem fet alguns calerons. Però era massa feina. Una altra cosa que no m'agradava era la presència d'un speaker; això darrer és un component molt desagradable de moltes Trobades del Baix, però per sort ens va fer el favor el Pep Ribes i la megafonia va quedar molt bé. Realment, amb la complicació del sistema de rondes, un speaker era mitjanament necessari, malgrat que a mi no m'agradi gens i que m'hi mostrés desfavorable en les juntes en què parlàvem d'això.
El protocol de plaça era una petita paranoia. Eren tres rondes més repetició en què les colles actuaven conjuntament en grups de tres. Així, nosaltres actuàvem alhora que ho feia Sant Feliu, per exemple, de manera que no vaig veure els seus castells i no en puc malparlar. Les colles, en tot cas, anaven força a la seva i de rondes estrictament conjuntes n'hi van haver poques. I ja he concordat el verb «haver-hi», que se suposa que és impersonal perquè els gramàtics són una colla de pesats primfilats que si fos per ells parlaríem encara en llatí clàssic.
Així que si poses al mateix sac una plaça poc o gens castellera, megafonia, blocs de pisos lletjos del desordre urbanístic de la perifèria de Barcelona, un munt de colles amb un munt d'intents frustrats i un protocol de plaça estrambòtic, més l'habitual venedor de globus i l'absència de cervesa a prop, obtens una barreja poc salutífera, força indigesta.
Començàvem amb el pilar de quatre característic i érem els primers d'actuar amb Sant Feliu i no sé si una altra colla. Al segon peu alçàvem el 3de7a, en què l'agulla tornava a estar girada i que em va semblar que el segon tornava a remenar força. Vaig agafar amb el braç esquerre la cuixa del segon si fa no fa per sota del cul, fent com si fos un primeres, atès que és com em va dir el Jonàs que havia d'agafar, i vist el panorama suposo que és la millor opció, tot i que així no puc fer tanta força de lateral.
En segona ronda portàvem el 5de7, que vem aixecar a la primera i que se'm va fer etern. Desconec si hi va haver cap problema; el vaig veure una mica remenat però bé de mides, si més no al tres, que és on feia d'agulla, i patapam.
En tercera ronda, al segon peu, enfilàvem un 4de7a amb una certa remor constant i una mica de remolí a l'agulla, i és que potser el nostre segon hauria de fer una mica més d'esport. Plegàvem amb un pilar de cinc que em vaig mirar de lluny, fent fotos.
D'aquesta manera igualàvem la millor actuació feta en una Trobada del Baix, que és la nostra de l'any passat. Els millors castells són el 4de8 i el 2de7 dels Castellers de Cornellà de fa la tira d'anys, segons el Castellística. I, parlant de Cornellà, comentarem la seva actuació ràpidament.
Tot i que s'havia especulat fa unes setmanes que podrien dur a Esplugues el 5de7 i castells amb agulla, i per tant portar un programa semblant o igual al nostre i presentar-nos batalla (i tenint en compte que les darreres setmanes anàvem amb dubtes hi podia passar qualsevol cosa), al final Cornellà ha tornat a perdre volada i han portat, només, tres i quatre de set, cosa que em decep una mica. Vaig estar parlant amb gent de la colla i sembla que els aires estan una mica enrarits i és difícil enlairar-se, així; ja veurem.
Començaven amb el 4de7, que com és característic semblava força feixuc i sòlid, malgrat que les mides no eren les millors del món; amb tot, la canalla es va acabar fent enrere pel guirigall del castell i per malentesos d'aquests, que sembla que la van atabalar. Així s'unien a una primera ronda en què de set castells (Viladecans hi va fer un pilar de quatre) només tres es van descarregar: el nostre 3de7a i 2de6 i 4de6 de Sant Feliu i Carallots respectivament. Aquella era una ronda infumable.
En segona ronda el tornaven a intentar. El castell va pujar més sòlid i la canalla no va dubtar, de manera que es va descarregar sense més entrebancs. En tercera ronda completaven el 3de7, que tampoc no era el més rodó del món però que es va ventilar fàcilment.
En la quarta ronda, de repetició, feien el 2de6, amb uns terços molt i molt veterans i pesats, que semblava una prova de torre de set... Com és habitual últimament, no feien el pilar de cinc de comiat també per problemes de canalla, que em van comentar una mica. El panorama de Cornellà no sé si s'esbrossarà gaire els mesos vinents; tornem a actuar amb ells a Sant Joan Despí per Sant Joan i a la vigília de la nostra Festa Major. Els podrem anar seguint de prop, tot i que ja els he vist molt enguany: a la Diada de Primavera de Cornellà, al Corpus de Cornellà i a la festa de Primavera de Sant Feliu. Ja veurem... En tot cas, si esperava que ens poguessin tocar una mica el voraviu ahir a la Trobada, és evident que estaven aparentment molt lluny de nosaltres.
Dels que m'esperava qualsevol cosa era dels Castellers de Castelldefels. Havia sentit per Twitter que hi havia possibilitats que fessin els castells bàsics de set, i coneixent-los sabia que per poc que en tinguessin oportunitat els provarien. I així va ser: amb força poca pinya van anar enfilant un 4de7 que de seguida va perdre mides i que es va fer baixar amb dosos col·locats. Aleshores, un segon, que havia anat perdent posició, es va enfonsar moltíssim. Va ser un petit miracle poder desmuntar aquella tonyina.
La foto és de l'Àlex Tarroja, Castellística. Em van explicar dues versions completament delirants del que havia passat allà dins. En una, m'asseguraven que dues agulles havien fotut el camp de dins; no eren de la colla i van fugir-ne espantats. En l'altra, si la vaig acabar d'entendre, sembla que el baix no ho va veure gens clar i també se'n va esmunyir, o una cosa així. Vés a saber. Jo no ho vaig escoltar, però sembla que el tronc i la pinya era un brogit de brams i xiscles. El panorama de fora estant era esglaiador...
Va prevaldre el seny en endavant entre els grocs, que segons em van explicar també tenen una mica de mala maror interna. En les rondes següents van fer 3de6a, 4de6a i 3de6, que no recordo gaire o gens. No en vaig prendre notes i no en puc fer la crònica; el record que en tinc, però, és que no van patir gaire malgrat que no eren castells gaire macos.
Els que sí que estan bé, dins el seu nivell, són els Castellers de Sant Feliu, que a primera ronda van descarregar el 2de6, que havien recuperat precisament a la Diada de Primavera en què també vam coincidir amb Cornellà. Vaig veure la torre un moment per una escletxa que em deixava la pinya del nostre 3de7a i m'és, per tant, impossible de dir-ne res. Les fotos que n'he vist, i el bocí que en vaig entrellucar des de la fondària del nostre castell, tendeixen a informar que estava molt bé.
En segona ronda descarregaven un 4de6a que ignoro completament com va anar, i tot seguit van provar el 3de6, que sí que vaig poder veure perquè, com ja he dit abans, de rondes estrictament conjuntes se'n van fer relativament poques. Paradoxalment, tot i ser el castell més senzill de la sèrie, el van desmuntar, unint-se al festival d'intents desmuntats de l'actuació. Sembla que la canalla va dubtar molt a l'hora de remuntar dosos, però potser em confonc. En la quarta ronda, de repetició, el descarregaven, també amb algun embull amb la canalla. I res, felicitats als roses, que van fent castells de sis amb regularitat i una certa solvència.
I pel que fa a les colles consolidades, només em resta parlar d'Esparreguera, que des del 2012 es tornen a considerar baixllobregatins, segurament segons m'explicaven l'any passat per una simple qüestió pràctica: els va bé aquesta actuació. Tot i que diria que sovintegen els castells de set bàsics (sembla que enguany ja n'han fet nou), ahir eren força pocs i, amb més seny que els companys grocs, van portar un programa de mínims amb 2de6, 3de6 i 4de6. En primera ronda havien desmuntat el 4de6; les mides a terços no eren gens bones i la canalla va dubtar molt. La seva torre la recordo molt forta, el 3de6 crec que no va tenir res destacable i em penso que el 4de6 del final no acabava de ser gaire maco.
I resten les tres colles novelles, que van tenir sort dispar. Els Carallots, que ja estan batejats i van d'un taronja més fosc que el dels Pataquers, van poder descarregar el 4de6 força regirat de la primera ronda, però en les tres de després van desmuntar-ne tres: dos cops el 4de6a, un cop el 3de6. Semblava que han de polir força la canalla i els troncs, però bé, van fent via.
Gavà, que encara no sé si reprenen la mateixa entitat que es mig extingir fa uns anys o si són una colla diferent (perquè, vaja, haurien d'anar de blau, com abans), i Viladecans, dues colles a tocar l'una de l'altra i de Begues (que no va venir) i Castelldefels (de qui ja n'hem parlat), va semblar que competissin per fer el primer castell de sis a plaça, però la competició es va reduir a veure qui hi feia més intents no descarregats.
Viladecans feia un pilar de quatre en primera ronda i després queia de 3de6 i el desmuntava en tercera ronda. Renunciava a la quarta. Pel que fa a Gavà, queia del 4de6 d'inici i desmuntava el 3de6 i el 4de6 després, renunciant també a la quarta ronda.
Amb això, sumaven 12 intents no descarregats d'un total de 28 castells, que significa un 43% d'ineficàcia baixllobregatina. Totes les colles, llevat d'Esplugues, van desmuntar algun castell, i dues van caure. Vaig escriure un dia que la Trobada del Baix és la que més intents estranys deu veure de tot el calendari, i més castells de sis més aviat desllorigats, i segueix sent cert. Es pot dir que és bonic veure que les colles petites lluiten per sobreviure i fer-se un forat, i anar veient com colles com Sant Feliu de mica en mica van millorant, però una llambregada als anys anteriors i el record recent d'ahir apunten a un cert malson.
Bé, després del reguitzell de pilars de quatre (una comarca amb uns 800.000 habitants, sense comptar l'Hospitalet, només té un pilar de cinc...) es va ballar una Polka d'Ours gegantina, que és una cosa que als més tradicionalistes els enfurisma, i aleshores vem anar passant cap a la pista coberta per sopar, que ja eren les nou, acomplint al peu de la lletra el que l'organització havia previst.
Allà tots plegats vem sopar i va estar molt bé i vem fer relació, mentre grallers d'Esplugues tocaven alguna coseta com una mena de prova de protoconcert de gralles que es vol fer per als nostres vint anys, que seran l'any vinent. El sopar va volar i en acabat el grup A Folk Lent, amb algun músic de la colla i tots d'Esplugues, van tocar durant unes dues hores música folk, com el nom del grup indica, d'aquell que s'acompanya de ballarugues divertides i lleugerament etíliques. Va marxar molta gent de les colles però alguns s'hi van quedar, sobretot de Sant Feliu i Castelldefels i algun d'Esparreguera i de Sant Vicenç, i algun altre. Després l'Adri va punxar música i cap a les dues vaig veure que estava una mica borratxo i pensant si anava a la Closca o si m'enfundava al llit, vaig triar aquesta segona opció i alabat sia Jaume Barri.
En fi, que n'hem de dir d'aquesta Trobada del Baix? Per a nosaltres, ha significat tornar a tocar el nostre sostre actual, per damunt del qual ens és molt difícil d'anar: 3de7s, que ara reprendrem, 2de7, que ens fa llengotes des de fa molts anys, i 4de8, que allà ens espera, després del primer descarregat al primer intent, perfecte, i del segon que va petar de manera típicament cargolina al Concurs. La gent ha començat a tornar a l'assaig, o això sembla, i dissabte érem força colla, però per fer alguna cosa de profit hauríem de mantenir-la i seguir engrescant els que vénen poc o gens.
Com a organització, trobo que va estar molt bé, sense cues per sopar (a diferència de les dues últimes edicions, per exemple) i amb un grup de música de la corda que a mi m'agrada força. Els preus del bar eren populars, tot i que jo els hauria apujat una mica; però així estaven bé. El protocol de plaça no m'agradava però és difícil empescar-se sistemes per agilitar aquestes actuacions amb tantes colles i tants intents estranys. En fi, hem muntat un concert després de moltíssims anys (després de la merda de grup que va venir a l'anterior Trobada del Baix, precisament) i em fa la sensació que no hem perdut calés i que n'hauríem guanyat si els preus del beure haguessin sigut una mica més alts i si haguéssim tingut cerveses a plaça (que segueixo sense entendre per què era tan difícil tenir-ne). De cara a l'any vinent tenim una experiència força positiva per muntar algun sarau important pels vint anys.
I això és el que tècnicament i diguem-ne administrativament n'opino. Ara bé, la mandra que em feia aquesta actuació abans de començar, a les sis de la tarda (podria haver començat més tard, però llavors s'hauria allargat massa, tot i que tampoc no és cap problema acabar a les deu, per exemple), era abissal. Però bé, al cap i a la fi va estar bé i vem poder presenciar el nivell del Baix Llobregat i compartir plaça per primer cop amb les tres colles novelles i amb Esparreguera, amb qui ens relacionem normalment només en aquesta actuació. I apa, punt.
Crònica: http://www.lavanguardia.com/croniques-castelleres/20130616/54375692090/cronica-trobada-colles-castelleres-baix-llobregat.html
