El grup de Trunyocletes a l'hora que la tempesta d'atansava ens vem trobar a la carretera de Cornellà per baixar cap al riu, al qual vem entrar just quan el xàfec es precipitava. El camí per la riba dreta del riu hauria estat bucòlic si la maltempsada ens hagués deixat veure-hi més enllà de dos metres. Sota l'espessa cortina d'aigua a la vora dels horts de Sant Boi i Sant Vicenç vem acabar arribant a la carretera que penetrava a la nostra destinació; aleshores, tot enfangats i xops, la pluja va decidir que ja havia plogut prou i ens va deixar arribar fins al lloc teòric d'actuació. Tanmateix, els Carallots ens van fer anar cap al poliesportiu vell, una típica pista coberta prop del centre del poble. I allà vem fer les primeres birres i vem esperar que s'amunionés la gentada.
Coloraines pertot, algunes de ben llampants, cap a les sis de la tarda pintaven amb una gamma cromàtica molt diversa el poliesportiu, ple com un ou. Nosaltres ens situàvem en un racó del poliesportiu, amb la nostra paradeta, a la vora de l'escenari on es farien més tard els concerts. Vem fer els pilars d'entrada tots alhora —espetecs xiscladors de gralles descompassades totes ensems reverberant en el sostre bombat— i després del primer grup (les rondes eren conjuntes en tres grups; nosaltres érem els segons) va ser l'hora de fer el 5de7, que ja en tenim un munt al sarró enguany. Ara només hi havia tres o quatre grups de gralles tocant alhora, però igualment era un maldecap i no se sentia res més. Així que el cinc va enfilar-se més o menys tranquil enmig del brogit musical, i sense gairebé poder percebre els bramuls del típic baix que gemega o els remucs del segon que rondina. El cinc, pel que vaig poder contemplar en el meu racó de pinya (lateral a la torre) es va fer amb una relativa tranquil·litat però amb un cert moviment estrany que es va atribuir a l'enrenou general, que va semblar força pitjor que el del Concurs: tot i que les dimensions de tot plegat eren menors, el soroll era superior en aquella mena de caixa metàl·lica.
I quan ens va tornar a tocar, vam enfilar el 3de7 aixecat per sota. Per evitar que la fressa ens fes la guitza com abans, d'una manera no gens dissimulada vem esperar que les altres dues o tres colles fessin la seva; aleshores vem fer que tancàvem la pinya molt maldestrament i a la fi va començar a pujar. Les aixecades van anar més o menys bé, amb algun moviment que com és normal es va agreugar en el darrer pis. En tot cas, vaig veure'l força bé, en les fotos surt prou parat i en el vídeo no s'hi veu res d'estrany, llevat que sembla que la penúltima aixecada va ser una mica lenta.
El vem celebrar com feia temps que no celebràvem res, i és que ja teníem ganes de fer coses noves i engrescadores. En tot cas, va ser el tres per sota més matiner de la nostra història, l'hem aconseguit a la pimera i en general va donar tot bones sensacions. Els assajos ara van força bé (veurem com continuen ara), i en general va ser bonic i ens van començar a aplaudir amb els terços que començaven a pujar.
En tercera ronda vem fer el 4de7, amb força canvis per terços i l'estrena del Pepins (i crec que ningú més); el 4 es va descarregar una mica remenadís i sense entrebancs i alabat sia Jaume Barri. Vem acabar amb el vano de 5, el primer de l'any, que no vaig veure.
En acabat, una polca gegant i coses per l'estil. Els Carallots van parar taula per a tota la gentada que hi havia (un munt) mentre jo xerrava amb el Castellística i em quedava sense sopar (vaig fer un durum més tard). Els concerts van sonar, jo vaig beure una mica de vi, i al final el Quique em va portar a casa amb el cotxe i la bici al radere.
Fora de tot això, comentaré una mica algunes colles. Pel que fa als amfitrions, els Carallots, van oferir una imatge molt potenta amb el segon 4de7 de la seva història (que va anar força lent i sembla que una mica obert, però força segur), un 5de6 que van fer després d'un intent desmuntat perquè una acotxadora es va pixar en la pinya, i dos pilars de cinc enlluernadors per plegar. I és que els Carallots semblen una de les colles del Baix que més futur tenen.
Pel que fa als companys de Cornellà, pel que vaig veure van fer els típics 3 i 4 de 7, sense excessius problemes (però no vaig estar gaire al cas) i van haver de desmuntar un 4de7a, el primer de l'any. Sembla que no les tenien totes, però va pujar prou bé i tenia corda per molta estona. Amb tot, una nena no ho va veure tan clar i va decidir baixar-lo. El van acabar descarregant amb un pis menys.
Els Castellers d'Esparreguera, que l'any anterior van tornar a la Trobada, van fer 3 i 4 de 7, també; tot i que tenen més nivell (fa poc van descarregar el 7de7, per exemple), els dissabtes a la tarda sembla que sempre punxen (el 2013 eren quatre piules i van fer castells de sis escarits). Sembla que estan molt bé i que enguany poden fer-la grossa.
Els de Castelldefels, per la seva banda, tenien la canalla cagada per algunes caigudes i no sé què més i van rebutjar els castells de set, molt assenyadament, i es van quedar amb castells de sis fets amb el seu peculiar estil característic.
I sobre la resta, en general em va semblar que van pujant de nivell: Sant Feliu, segons m'explicaven, tenen els castells de set preparats per aviat (des del 2005 que no en carreguen cap; l'any passat en van intentar un). Sobre Matossers i les colles noves (Begues, Gavà, Viladecans) no en puc parlar gaire, tot i que aquestes noves estaven molt millor que el 2013.
En resum, si aquesta actuació era la diada dels horrors, enguany ha fet força patxoca (dins el nivell en què ens movem), que fa albirar un futur més brillant a la comarca. Ho anirem veient. Pel que fa a nosaltres, vem fer un pas endavant molt important i ara caldrà veure si ens mantenim en aquest creixement i si, tal com apuntaven els assajos, podrem assolir abans d'estiu algun dels objectius principals que tenim: 2de7 i, potser, 4de8. Tres 4de7 nets a assaig i moltes proves de torre van fressant el camí.
Castellers d'Esplugues: pd4, 5d7, 3d7s, 4d7, vano5
Carallots de Sant Vicenç dels Horts: pd4, 4d7, 2d6, id5d6, 5d6, 2pd5
Castellers de Cornellà: pd4, 4d7, 3d7, id4d7a, 4d6a, pd4, idpd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd4
Matossers de Molins: de Rei pd4, 4d6, 3d6a, 2d6, 2pd4
Encantats de Begues: pd4, 3d6, 3d6a, 4d6, pd4
Castellers de Gavà: pd4, id3d6, 4d6, id3d6a, 3d6, pd4
Castellers d'Esparreguera: pd4, 3d7, 4d7, 4d6a, pd4s
Castellers de Castelldefels: pd4, 4d6, 3d6a, 2d6, 2pd4
Castellers de Viladecans: pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd4
Fotos i vídeos al web.
