Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants a fer xerinola pel barri.
Era el tercer cop consecutiu que participàvem a la Diada d'Estiu dels Castellers de Sants. El primer cop ens vem fotre l'hòstia amb el 2de7 carregat, i l'any passat vem desmuntar dos cops el 4de8. Semblava que hi havia una mena de maledicció amb aquesta actuació, que és força maca i atractiva i que si més no a mi m'agrada força.
Havíem tingut també molts problemes amb el 4de8, després de moltíssimes baixes i novetats al tronc i a tot arreu. Jo no segueixo mai gaire de prop les alineacions dels castells, però aquest cop ha estat flagrant el reguitzell de modificacions que s'han estat fent des del darrer 4de8, a final d'octubre de l'any passat, i aquest de dissabte.
En tot cas, fa un o dos mesos les proves netes van començar a anar bé, i fa un parell de setmanes les pinyes van començar a semblar sòlides de debò. A l'assaig de divendres vem posar-hi dosos en una pinya de puta mare, i semblava que estàvem a punt per portar-lo a plaça. Coneixent la tradició de la colla, que necessita molta seguretat abans de tirar un castell, em semblava que anàvem una mica justos d'assaig, però en tot cas em vaig equivocar i dissabte va anar rodat.
Vaig arribar una estona abans a la diada i vem conquerir una terrassa de bar, per on hi va anar passant mitja colla, alguns dels quals sembla que no van pagar. S'hi va anar aplegant la gent a ritme mandrós de dissabte tarda i al final em vaig enfaixar i tot. Érem tercers i sortíem de 4de8. Després d'alguns dubtes i coses per l'estil els segons decidien que no estava prou bé i desmuntaven el peu. Tot seguit es tornava a muntar, sembla que més ben quadrat, i van refilar gralles.
Ja feia temps que teníem ganes de tornar a provar aquest castells, que al final la gamma de set sembla poca cosa i es fa massa curta. El de dissabte va pujar força maco de mides, tot i que a prop de la carregada va començar a remenar una mica. Des del meu punt de vista, a l'agulla, el veia bé de mides, però sembla que es va tancar una mica. També sembla que acotxador o enxaneta es van distreure una mica en la pujada, fet que devia agreujar aquests petits problemes. En tot cas, es va carregar amb molta corda i es va descarregar sense problemes. Ja el tornem a tenir aquí: és l'onzè descarregat de la colla (més dos de carregats); des del 2012 hem descarregat consecutivament per temporada 1, 2, 3 i 4 4de8 per temporada; de moment en tenim ja un. L'any passat se'ns va entravessar aquest castell a partir del que va caure a Can Vidalet; enguany aviam si tenim més sort i més assistència a assaig i el podem sovintejar més.
Després d'això ja anàvem força més tranquils i enfilàvem el 3de7 per sota. Com que estava al darrer cordó vaig decidir quedar-me fora a fer fotos. De fora estant va semblar un 3 rodonet, compassat i molt tranquil.
Per plegar tornàvem a fer la truita de set, que bé, com sempre és una mica olla de grills. Entre el baix i el segon, que em demanaven alternativament més força de dreta i esquerra, anava una mica atabalat.
Plegàvem amb el vano de 5. Per alguna raó el pilar de 5 es va haver de desmuntar, malgrat estires i arronses i hesitacions variades.
Pel que fa als Castellers de Sants, només podem aplaudir des d'aquest malaurat bloch immund la seva brillant actuació, amb una tripleta vilafranquina feta amb la puta punta de la poctlla i la cirereta del pilar de set amb folre per acabar. Sembla que enguany tornen a tenir un pilar molt robust, que els permet d'ampliar el ventall (el 4de8a, etc.), i que continuen fent amb força facilitat els castells de 9.
Els Xics de Granollers, que eren a l'altra banda de la plaça (nosaltres ens hem apropiat de la zona dels Capgrossos, que és millor que la que ocupàvem els dos anys anteriors, la de Xics dissabte) van fer sembla que plàcidament el 4de8, el 2de7 i diria que el 5de7.
En acabat els Borinots van fer una prova a plaça de 2de9 amb folre, una pràctica més o menys habitual que no acaba de ser gaire ben vista però que mira, es va fent. De fet, una setmana més tard l'han descarregat a Tarragona.
Aleshores havíem de decidir què fèiem, i la decisió va ser fer petar una mica més la xerrada a la terrassa amb el Marc i l'Alba. I llavors havíem de fotre el camp definitivament, que havia de pujar cap a Corbera de Llobregat, que hi havien coses i que es va allargar una petita estona.
Castellers de Sants: 3d9f 4d9f 4d8a p7f 6p4
Xics de Granollers: 2d7 4d8 5d7 p5
Cargolins: 4d8 3d7s 7d7 p5(id)+2p4
