Després de molt de temps, en Jep torna a fer les mundialment aclamades chroniques dels feyts, sense les quals les actuacions no són mai del tot finides —què devia haver provocat que en Jep es cansés d'escriure les cròniques? Potser massa anys seguits? Potser l'aire de desesma de la colla? Potser un cert distanciament per causes diverses —canvis de feina, de coixins, de prioritats... Què ho deu haver fet? Misteris, però aquí hi tornem a ser, ja veurem fins quan.
Ja no sé quantes temporades fa que pul·lulo per castells, suposo que deu ser la quinzena, però sí que és cert que ha canviat força la meva relació amb la colla. Havia format part de la Junta gairebé des que vaig entrar a la colla, gairebé no fallava a assajos (cada any anava fallant més, en efecte) i engiponava les cròniques de totes les actuacions. Enguany no he anat encara a cap assaig i a les pinyes em posen a davant novatos que no sé com es diuen. Així, doncs, la meva relació ara és força més distant, i per tant, del decurs més del dia a dia de la colla, no me n'assabento gaire. Sap una mica de greu perdre el fil d'aquesta manera, però què hi farem.
De manera que diumenge obria l'AppSistència aquesta i a les 10, tot just abans d'agafar la bici, confirmava que hi aniria. L'any passat vaig anar a Sant Andreu de la Barca que plovisquejava i amb ressaca, vaig sortir d'Esplugues més tard de les onze i vaig arribar a plaça —una típica plaça dura baixllobregatina envoltada de blocs de pisos o centres cívics i bars i pakis i coses per l'istil— mitja hora tard, aproximadament, i em vaig quedar fora del primer castell. Amb aquell trist record al magí, enguany vaig matinar força i abans de les nou ja feia un cafè per casa meva. Vaig posar-me a pedalar cap a les 10, vaig fer el camí llarg amb bici, per la passera del riu de Cornellà —hi feien no sé quina puta merda de passejar pel riu o una cosa així i era tot ple de badocs i també de castellers de Cornellà, que hi alçarien un pilar—, i en menys d'una hora, cap a les onze, em vaig plantar a la plaça Federico García Lorca, davant el teatre Núria Espert, tot frisós per encetar temporada. Quins nèrvits! Quin enjòlit més insòlit! Que el desfici no t'emmerdissi! El sol de març ja queia rodó com si fos juny —enyorança de les nuvolades i la fresqueta d'un any abans!— i les quatre colles anaven arribant xino-xano: els gloriosos Castellers d'Esplugues, la colla més en forma del Baix Llobregat —de moment—; els nostres fillols Castellers de l'Adroc i Castellers de Sant Feliu, i els Castellers de Gavà, d'un blau consemblant al nostre. Era una petita Trobada del Baix, després que l'any anterior no hi vam anar per primer cop en la història de les trobades del Baix. Veuríem, per obrir temporada, com anaven les coses a la nostra comarca jussana.
Però val a dir que la de diumenge no va ser la primera actuació de l'any. Sent fidels al nostre tradicional compromís social, havíem participat en la manifestació del 8 de Març amb motiu de la vaga feminista, a Barcelona, a la cruïlla de Gran Via amb el carrer d'Urgell. El pilar va ser com un puny alçat al cel en defensa dels drets de les dones:
I a banda del pilar de dones, l'altra notícia destacable va ser l'estrena del Txus a la gralla. Un valencià radere la gralla, més terrorisme musical no pot ser.
Doncs res, l'estrena castellera real va ser aquest diumenge, a Sant Andreu de la Barca, com dèiem abans. Vam començar amb un pilar de 4 de dol per la mort d'en Gaspar.
En Gaspar havia estat a la colla gairebé des del primer dia, havia format part de moltes juntes i havia anat a assajos fins al final. En fi, fins sempre, Gaspar.
Després d'aquest pilar, la resta de colles vam fer els d'entrada; nosaltres dos, la resta només un.
Érem segons en l'ordre d'actuació, després dels amfitrions, els Castellers de l'Adroc. En una crònica que havien penjat al matí deien això de nosaltres:
Els Castellers d’Esplugues han portat a plaça dos castells de 7 bàsics amb una factura impecable. Les estructures del 3 i del 7 fan pensar que molt aviat podran portar-les a plaça amb un pis més. En tercera ronda han descarregat un 5 de 7 ben sòlid.
Fa gràcia perquè ben bé no n'encertaven ni una. Bé, vam fer 3 i 4de7 per començar —els «dos castells de 7 bàsics amb una factura impecable»—, que no vaig veure gens —he perdut la meva eterna posició d'agulla per una altra no gaire agraïda de segon lateral, des d'on no es veu una merda—, però les sensacions, sobretot en el primer, és que, efectivament, no van suposar gaires problemes, és a dir, és probable que sigui cert que van tenir «una factura impecable». Ara bé, tot seguit diu «les estructures del 3 i del 7», que és com barrejar pomes i peres o dir que vam fer el 3de7 i el 7de7. En fi, el que segur que és anar molt lluny d'osques és afirmar que aquests castells «fan pensar que molt aviat» els portarem «a plaça amb un pis més», perquè, malauradament —i tot i que no vaig a assajos per temes diversos—, no crec que els hi puguem dur imminentment. Més aviat, suposo que trigaran uns mesos, dos o tres pel cap baix, i potser pel juny o juliol, si hi ha prou gent a assaig i han pogut renovar troncs —les meves informacions sobre aquests aspectes, i sobre d'altres que també hi poden estar relacionats, són més aviat fragmentàries i esbiaixades—, els podrem plantejar. Però no en tinc ni ideia. En fi, el 3de7:
I el 4de7:
L'únic que puc dir és que el 4de7 se'm va fer més llarg, però potser només era la meva percepció. Reprenent la crònica que he citat més amunt, continua dient que «en tercera ronda» vam descarregar «un 5 de 7 ben sòlid», la qual cosa és una mentida manifesta, un cas clar de perjuri, i sol·licitem al president del tribunal que ens permeti passar un document gràfic per fer incórrer en contradicció al testimoni:
En efecte, senyoria: és un 5de6, que no sé si va ser gaire sòlid o no —tornava a fer de segones laterals darrere del novato de Bergants—, però ja sabem que aquests castells més amples que alts no acostumen a ser gaire bonics. D'altra banda, direm que s'hi va estrenar com a terça la Su, i suposo que n'hi havia d'haver més pels puestus. I fins aquí la meva crònica sobre nosaltres mateixos.
No sé si fa cap servei una crònica com aquesta, però bé, tant se val. Podria parlar de les altres colles, però si de la meva vaig tan perdut, ja podeu comptar com vaig amb les altres. Només diré que la diada va ser força àgil, amb una actuació prou bona de tots plegats, amb unes construccions prou maques i sòlides. Que Twitter parli, que per alguna cosa el vaig portar jo, no sé per què:
@CastellersAdroc: p4 3d6 3d6a p5c p4
@cargolins: p4dol 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4
@CastSantFeliu: p4 3d6 2d6 4d6 p4s
@CastellersGava: p4 4d6 id3d6a id3d6a 3d6 p4
Els de l'Adroc van caure amb el pilar de cinc, que van carregar pels pèls, i llavors l'actuació —que havia anat molt ràpida fins al primer intent desmuntat de 3de6 amb agulla de Gavà, que van tornar a desmuntar en tercera ronda— es va aturar mentre no atenien els damnificats per la llenya. Sembla que només van ser contusions i vam poder acabar l'actuació amb el nostre sòlid 5de6 i els dos pilars de 4 i tota la pesca.
Alguns van anar a dinar amb els de l'Adroc; jo vaig pujar a la bici, que treballava de quatre a deu —i és que, amichs meus tots, la feina m'afectarà molt les actuacions als caps de setmana, i les llargues tardes de fer el perdulari a la Closca, tots els assajos dels dimarts, etc. Però què hi farem!, la feina, tot i que està sobrevalorada, ara per ara és aquesta. O sigui que adeu, tardes de postdiada que es feien nits, adeu quartes rondes, adeu partides de botifarra —que, fet i fet, cada cop eren més escadusseres—, o a reveure, fins temps millors! Us trobaré molt a faltar! De moment, aquí teniu aquesta crònica, i aquestes fotos:
Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157679546432608
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157706184006131
Lídia:
I sí, vaig fotre el camp amb la bici. D'anada havia anat pel camí llarg del riu, uns 20 km, però de tornada vaig anar per carretera, uns 15 km, fent-ne un tros amb en Natxi, que em va dir que una companya de la fenya li havia dit que jo li havia dit que... En fi, si llegeixes això, Gemma, saludus.
I res, això és tot, ja veurem si puc anar a l'actuació de Cerdanyola aquest dissabte.
