Diumenge passat tornàvem a Terrassa, a les festes del barri de Ca n'Aurell, on no em sona que hi haguem actuat mai abans, amb els Castellers de la ciutat i els Tirallongues de Manresa. No havia anat a assaig divendres perquè hi havia una cosa del Gelade d'Esplugues, una mena de xerrada amb passada de fotos de l'expedició al Mont Blanc, 50 anys després; mon pare hi va pujar i va ser divertit sentir batalletes d'aquella època i saber que mon pare ja era un viciós de fer fotos, igual que jo quan vaig entrar a la colla, quines coses s'aprenen.
També va ser molt interessanta l'actuació que havíem de fer a Terrassa: un altre cop tres castells de set, amb estrenes i un pilar de cinc amb un canvi respecte a l'habitual. Oh, que bé. L'actuació costava que engegués perquè, tot just hi vem arribar, es van posar a ballar sardanes, amb representació cargolina àdhuc.
Fèiem els pilarets d'entrada i començava la cosa.
Érem segons i començàvem amb el 4de7, que ara tanquem força més i hi entrem les agulles alhora, com en els bons temps. Els bons temps queden lluny, l'altre dia llegia un article del Bardaler sobre els Gausacs, hi deia que abans de la pandèmia ja anaven de baixa i que després els ha costat recuperar-se i que molta gent se'n cansa o es queda pel camí, si fa no fa. Bé, suposo que és una cosa que ens ha passat a la majoria de colles, en el nostre cas, esclar, com més petita és la colla, més es nota. Això ho pensava perquè un de Minyons que hi havia per la plaça deia que érem molt pocs; bé, encara rai, que érem més de 70.
El quatre diria que quan ja estava mig quadrat el van fer girar com una sardana, feia temps que no ho veia, un bell homenatge a les sardanes del començament. O potser va ser amb el 4 amb agulla de després, no ho sé. I què us diré d'aquest castell? Doncs poca cosa, va tornar a pujar molt a poc a poc, cosa que fa que es vagin perdent mides o que cada cop sigui més incòmode; per la meva banda no es veia el més maco de la història, però tampoc especialment desmanegat.
En segona ronda era el torn del 4de7 amb agulla, diria que el segon de l'any. En el primer que havíem fet els laterals del pilar al mig no sabíem exactament quan entrar, i en aquest, tot i que n'havíem parlat, tampoc em vaig assabentar de quan ho havia de fer. Allà dins no s'hi veu ni l'esborrany d'un borrall de borrissol, o sigui que només puc parlar de les sensacions que sentia: i és que entre que diria que jo vaig entrar tard i que em fa mal el braç esquerre per coses de la vida, i que vaig sentir informacions contradictòries (que se n'anava cap a l'altra banda, però el segon deia que no em notava), doncs ho vaig viure una mica com un minidrama. Però bé, es va aturar la remenada del pilar, com a mínim, i descarregat. Aquí es veu el pilaret radiant a plaça:
I res, després d'això, era el torn del 3de7, que s'hi estrenava canalla, diria, i que per variar va anar a ritme de cargolí. La foto tampoc no en fa justícia:
Amb la meva càmera van fer la foto del pom de dalt, que devia ser on hi havia novetats:
I per acabar, el pilar de cinc amb la Marina que s'hi reestrenava, pel que sembla:
O potser les novetats de canalla van ser als pilars de comiat, jo amb aquestes coses sempre m'hi perdo. Per cert, que mentre nosaltres descarregàvem el de cinc, es va sentir un xof estrany, i és que Tirallongues, allà al fons, només el van carregar.
Una altra qüestió és que vem fer tots els pilars al revés de les altres colles, és una cosa que no sé si ens ho hauríem de fer mirar.
Després d'això vem enfilar cap a l'autocart. Ha entrat a la colla un noi que em feia d'entrenador de bàsquet quan jo devia tenir 14 o 15 anys, vem parlar una estona. A la Closca, per fi, mentre arribava el dinar, vèiem com guanyava l'Espanyol, que al final s'acabarà salvant, i després com el club d'hoquei de Sant Just pujava a la primera divisió d'aquest esport. Una tarda nefasta, en efecte. Si més no, vem descobrir que el Badia sap jugar a botifarra, jo aviso que si no fem cap partida abans de Santa Magadalena deixo la colla. I la tarda es va fer vespre i la nit ja anava traient el nas quan els últims vem tancar la Closca.
Aquesta setmana és la Diada del Local, que pren el relleu del Dia de la Colla, aviam si hi portem el 3 per sota, si no ens plou i si els déus del cargols ens són favorables. Mentrestant, l'actuació de Terrassa va ser aquesta:
Festa Major de Ca n'Aurell
@CDTerrassa: 2p4, 4d7, id4d7p, 4d7p, 3d7, p5, 3p4
@Cargolins: 2p4, 4d7, 4d7p, 3d7, p5, 2p4
@Tirallongues: p4, 3d7, 4d7, 3d6s, p5c, p4
Pel que fa a les fotos, sembla que hauré de controlar més la meva càmera el proper dia. Aquí i aquí en teniu.
I apa, salut i castells.
