2023 Lleida

Dissabte vem tornar a Lleida després d'uns quants anys; segons els arxius arcans de la colla, el darrer cop va ser el 2018, també a l'antic convent que és ara el seu local. Aleshores es veien cigonyes i cinc anys més tard, també. De fet, gairebé les miràvem més que els castells.

Era maco veure com passejaven pels teulats.

Comentava en l'última crònica que el nas em deia que seríem molt pocs a Lleida, i realment érem quatre gats mal comptats, potser divendres a assaig érem més gent i tot, amb el cop de mà dels Castellers del Prat. Haig de fer molta memòria per recordar una actuació que no sigui una sortida fora de Catalunya —per cert, Bildu torna a governar a Laudio, aviam qui mou els fils per tornar-hi— en què no haguem tingut un segon cordó propi. A Lleida vaig fer de primer lateral sense segon lateral nostre en dos castells. Vagarejant pel pati del local fent fotos anava xerrant amb aquest i amb aquell i les opinions eren diverses però tendien a convergir en el fet que l'actuació de Lleida més aviat restava que no sumava.

Déu me'n guard, de fer valoracions tan agosarades com aquesta. Aporta? Resta? Jo què sé, a mi m'agrada fer castells, tot i que potser dissabte va ser una mica avorrit. Vem estar unes quatre hores dins de l'autocart Autocorb Premium™ nou de trinca i unes tres hores trepitjant Lleida. L'aire condicionat també era prèmium i la gent es tapava i tot; segons el mòbil a fora estàvem a uns 36 graus i ja m'estava bé la fresqueta. Per sort, el cap de colla ens va amenitzar l'anada amb el Sapo Vito. El mòbil també deia que potser plouria a Lleida; de fet, vem travessar algun xàfec per l'AP-2 —normalment anàvem per l'A-2, pel Bruc, deu ser cosa dels peatges— i, a l'hora de posar el peu a la Terra Ferma, estava tan conscienciat que la calor ens escanyaria que encara m'hi trobava bé. I vem desfilar xino-xano cap al local on actuaríem, a l'antic Convent de Santa Clara, Lleida, el Segrià.

Una altra de les coses de què es queixava la gent —en vaig estar parlant amb els bandarres, que sempre havien actuat a la Paeria— és que per allà al local evidentment no hi passa ningú, i si ja érem pocs, la sensació era de solitud en el buit còsmic il·limitat, el no-res infinit absent de matèria, temps, espai i llum, una ineludible inexistència empertostemps, al capdavall no era la millor diada del calendari. 

s

Aquesta vegada he editat una mica les fotos dels castells perquè amb el cel núvol i tot plegat quedaven una mica fosques, no ho sé, fa mil anys que no retoco fotos. D'altra banda, en aquesta avinentesa va ser el Txus qui em va agafar la càmera i va caçar totes les aletes, és un artista.

Mentrestant, Lleida feia el 3de7 i Poble-sec un castell de sis, i llavors plantàvem l'impressionant 3de6, on feia de primer lateral, com he avançat abans. El meu segones era de Lleida i no em donava gaire pit, però en general cap dels tres castells no va donar problemes.

En segona ronda Lleida descarregaven el 5de7 d'aquí dalt, mentre que bandarres van fer un altre castell de sis. Nosaltres completàvem aquest 2de6, que ves a saber.

Ara mirava números i el tema del 2de6 és una mica curiós, perquè el vem deixar de fer regularment a plaça cap al final de la dècada dels 2000 i d'aleshores ençà l'havíem fet molt poques vegades, només en casos molt excepcionals, com ara bolos comercials —del 2010 al 2020, només en tres ocasions. El 2021, ja a la represa, a la Sagrada Família el vem recuperar; i aquest any ja en van dos, a Badia i a Lleida, és a dir, n'hem fet tants en dos o tres anys com en els deu anys anteriors. Entre tot plegat l'actuació de dissabte em transportava molt fort al 2005, quan acabava d'entrar a la colla i les torres de sis i els castells amb un cordó i mig pelat eren més habituals.

Els nostres músics van sonar molt bé, però es pot comprovar la desolació abissal anorreadora de la plaça. Mentrestant, les cigonyes continuaven mirant-s'ho de cua d'ull des del teulat de la Catedral Nova.

I ja era l'hora de la tercera ronda, Lleida desmuntava el 4de7 amb agulla perquè tenia unes mides raríssimes i en repetició, amb algun canvi, el descarregaven amb molta més tranquil·litat. Bandarres portava el seu castell de sis i nosaltres el nostre, que era el 4de6, on tornava a fer de primer lateral sense ningú a darrere.

Potser sí que pujo massa de color la foto, ja ens apuntarem a un curset d'edició fotogràfica d'aquests del SOC. Per acabar, un altre pilaret de 4.

Sé que va haver-hi alguna estrena de canalla, alguna rotació, no ho sé, el Txus va fer alguna foto dels protagonistes; són a l'àlbum de Flickr habitual. Aquest cop ni tan sols va venir la Lídia i per sort no em vaig descuidar la càmera —ni la faixa, ni la camisa, ni res, ja veus. Fins i tot vaig fer el seguiment de Twitter:

FM Local Lleida

@CdLleida: 2p4, 3d7, 5d7, id4d7a, 4d7a, vano5, 2p4
@bandarres: p4, 4d6, 3d6, 3d6a, p4
@Cargolins: p4, 3d6, 2d6, 4d6, p4

Poca cosa més puc afegir. Les sensacions no van ser especialment bones. A mi realment m'és igual perdre una tarda per anar a Lleida a fer castells de sis, d'anada a l'autocar vaig estar llegint i de tornada vaig donar la tabarra al Fran durant dues hores, i després vem tornar a baixar a Cornellà, on tocaven Arpaviejas. Però sí que hi ha aquestes sensacions estranyes, un neguit com de recordar coses de fa 15 anys, un cert avorriment de dimensions oceàniques, el rau-rau de no avançar, unes inquietuds que esperem que siguin passatgeres. L'assaig de divendres va anar molt bé, sembla que podem fer una passa endavant, socialment la cosa no sé com podria millorar, a mi ja fa temps que se m'han acabat les idees i de moment em deixo arrossegar per la marea. I ja veurem què passa aquest mes.

2023 Can Vidalet

Com l'altra vegada, escric la crònica just abans de la diada següent, que en aquest cas és demà dissabte, perquè si no se m'acumulen i sí que és un merder.

A Can Vidalet hi anàvem en teoria amb la intenció, les setmanes abans, de fer-hi el tres per sota, però la realitat va ser una altra. Jo, que acostumo últimament a venir a tots els assajos, divendres passat tampoc hi vaig anar, i pel que sembla hi havia baixes i desgana i el que acostuma a passar.

Però què va passar, en realitat? A la Closca, ja cap al tard, quan anàvem amb les llargues, algú de tècnica va escriure la crònica per mi, amb el meu nom, perquè ja sabem com acostuma a anar la cosa. Per mantenir la seva identitat en l'anonimat, no direm qui és i farem veure que això ho vaig escriure jo mateix [els meus comentaris van entre claudàtors]:

[Txus dimissió]

Em vaig llevar tard. Quina puta merda qui va decidir fer diades a les 11.30. I més per no fer el 3 per sota, els caps de colla deien que perquè no l'havíem assajat, que mai podem tenir totes les peces per fer-ho [excuses].

De la diada, no en vaig veure una puta merda, diuen que el 3 molt parat, que el 4 amb agulla gairebé ens el mengem, i va acabar amb un 4 que també va estar prou bé, tot i que el van tancar un pèl desquadrat [els gamarussos]. Vam acabar amb un pilar de 5 amb el Dani que s'estrenava de segon, que semblava que ja n'havia fet 50 abans, i dos pilars de 4 i cap a casa...

Cap a casa després que el xapes del Txus ens digués que tenim un juliol prou maco, però que si no espavilem a assaig no traurem els castells que sembla que gairebé tenim: el 5, el 3 per sota o fins i tot podem somiar amb una torre, que vam creuar divendres neta [i que jo no hi era, com ja he comentat].

Doncs si això ho diu algú anònim de la tècnica, deu ser que és veritat. El cas és que divendres havia quedat a Barcelona i després eren festes de Cornellà i no vaig anar a assaig, i l'endemà també vaig quedar per baixar a Cornellà, i amb tota la pesca diumenge vaig arribar cap a les 11.45 a Can Vidalet, on ja feien els pilars d'entrada, que van ser aquests:

Anava una mica atabalat, havia sortit tan de pressa de casa que em vaig descuidar la faixa. Aquest any ja m'he deixat els pantalons dos cops, la camisa un, i diria que la faixa una altra vegada, unes xifres difícilment superables. I suposo que entre que no havia anat a assaig i que feia tard em van fotre de terceres laterals al 3de7, com si fos un novato més, on per variar no vaig veure res, però ja diu el... ja diem a la crònica que la sensació és que estava prou bé.

Vaig donar la càmera a la Raquel a correcuita quan vaig arribar a plaça, que a més me la va demanar ella, i ens va fer aquesta foto tan maca d'aquí dalt on es veu un tres d'allò més intranscendent. La Lídia com sempre també hi era:

El 4de7 amb agulla de després no estava tan bé, recordo que tenia un de pasteleros a darrere i sentíem batzegades i xivarri i quan ja descarregàvem li deia que déu-n'hi-do i em mirava amb cara d'ai mareta. Però més enllà d'això, tampoc no en vaig veure res. Aquí estava de segones laterals darrere el Natxi, vaig mirar algun moment cap amunt i, entre les boires de la miopia, només hi vaig veure el cafarnaüm.

Suposo que hauria de passar les fotos pel Photoshop o alguna cosa per aclarir-les o saturar el color o el que fos, però la mandra que em fot és infinita. Pel que fa al pilar, se'l veia prou bé:

Ara que que he dit que «se'l veia molt bé» he pensat que ara tothom diu que «lluïa prou bé» o, en la versió castellana, «lucía», que suposo que ve del look anglès, i és una cosa que m'emprenya una mica. I res, per acabar, el 4de7, on sí que vaig entrar d'agulla, per fi es feia justícia. Aquí el que puc dir és que estava prou ben quadrat llevat d'un rengle, que és per on es va obrir una mica i que va fer que el 4 fos una mica desquadrat, però les agulles, en un esforç titànic, vem aconseguir aguantar tota l'estructura a la perfecció.

És broma, es va fer sense problemes destacables; per cert, el Ferran, que viu al barri, em va portar la seva faixa de casa, que em vaig posar pel 4 i no sé si també pel 4 amb agulla. Pel pilar de 5 ja me l'havia treta.

Dos pilarets de 4 i cap a la Closca hi falta gent.

 

Com que no hi ha aigua a la font de Can Vidalet per la sequera, les remullades es van fer esquitxant amb ampolles...

Hi vaig arribar tan pelat de temps i atabalat que no vaig anar fent el seguiment de Twitter i ara aviam si trobo l'actuació completa per alguna banda...

FM de Can Vidalet:

Castellers d'Esplugues: 2Pde4, 3de7, 4de7a, 4de7, Pde5, 2Pde4
Castellers del Poble Sec: 2Pde4, 3de6a, 3de7, 4de6, 2Pde4
Castellers de Terrassa: 2Pde4, 5de6, 4de7, 3de7, Pde5, 2Pde4

Hi ha fotos aquí, aquí i aquí. El vídeo, aquest i els que falten, puntualment al nostre canal de Youtube.

I això és tot. Vaig xerrar amb alguns bandarres que conec de fa anys, vem fer cap a la Closca, el temps va anar passant, vem convidar les colles a paella, va haver-hi musiqueta, salir, beber, el rollo de siempre. I demà tornem a Lleida després d'alguns anys, de quan la Susa hi tenia interessos, i tornarem a coincidir amb bandarres. El nas em diu que serem poca gent i que no farem gaire cosa, però avui hi ha assaig! Tothom enfaixat i ben d'hora ben d'hora, que guanyarem la xàmpions!

2023 Diada del Local

La setmana que tocava parlar de la Diada del Local no em venia gens de gust escriure per raons diverses i per tant no ho vaig fer, de manera que ara n'escric quatre gargots bàsicament perquè quan fem la revista tingui alguna cosa on agafar-me, a banda dels vídeos que penja puntualment el Ramsès, el nostre faraó de les telecomunicacions.

La Diada del Local pren el relleu de l'anterior Dia de la Colla, que vem començar a fer fa alguns anys amb concerts al Pou d'en Fèlix i gresca i xerinola tot el dia. Tot va canviant, però el que no canvia és la solitud dels castells davant la plaça dura que ens regala el nostre benamat consistori, sigui la pista vermella del Pou, la plaça de Catalunya o el nou parc dels Records, situat al costat del nostre local, és a dir, enmig d'un polígon industrial, on no hi passa ningú i on han tingut la sensibilitat de posar-hi quatre arbres esquifits. Encara rai que aquest any la calor forta encara no ha arribat.

Al matí s'havien anat fent coses, com un concert de gralles i activitats per a la canalla; la veritat és que em vaig llevar tard, vaig dinar a casa i vaig arribar a la Closca una mica a l'hora de les malaguanyades partides de botifarra, o sigui que encara traient-me la son de les orelles vaig anar una mica amunt i avall, parlant amb aquest i amb aquell, fins a les sis, hora de l'actuació amb Borinots, Safa i Sitges. Algú se'n fotia de l'afluència de públic a plaça...

Després dels pilarets d'entrada sortíem de 5de7, el primer de l'any. I què us en diré? Doncs poca cosa, estava de lateral a la plena del tres, a la banda de la rengla, i no hi vaig veure gaire cosa. I com que ha passat més d'una setmana, tampoc no recordo exactament què vaig notar —més enllà del galliner típic dels cincs, la velocitat cançonera habitual, que no estava especialment còmode i que se sentien nervis de dalt—, però em van dir que el tres estava prou bé i que a la torre sí que havien patit una mica. Hi ha un vídeo a Twitter que sembla que ho corrobora:

Els @Cargolins plangen el 5de7 i el 4de7 amb l'agulla.
▶️ Pots veure vídeos de les actuacions d'ahir al nostre canal de YouTube:
👉https://t.co/THYgU3iL8d#castells #castellers pic.twitter.com/MeAbhfNZ1O

— Revista Castells (@revistacastells) May 28, 2023

La Nina ens va fer aquesta foto, on es veu el desert de gent i per quarts una mica estrany al tres, i la Lídia en primer pla retratant també el panorama:

La de la Lídia és aquesta, que és si fa no fa igual que l'anterior, però de més a prop:

A les fotos sempre surten parats, els castells. Les altres colles anaven fent els seus castells —Borinots hi va estrenar el 3 o el 4 de 8, ara no sé quin dels dos— i nosaltres hi vam tornar amb el 4de7 amb agulla, on vaig tornar a entrar de lateral al pilar del mig i on vaig tornar a no veure-hi res. Aquest cop vem entrar alhora els dos laterals i res, sembla que va anar força bé, el pilar prou parat, ves a saber, quina merda de chronista que us heu buscat.

Això és el quatre carregat, i amb el pilar tot dret tenim aquesta foto de cul amb belles vistes als laboratoris Salvat, i l'Espada pul·lulant per allà:

Quan els tocava als Borinots, que eren els últims en l'ordre d'actuació, van "passar" ronda sembla que perquè els faltava algú —era el 3de8, devia ser el castell que estrenaven— i vem anar pel 4de7, que res, ves a saber, també. Aquí el teniu:

Vem acabar amb un vano de 5, el primer de l'any, i apa, ja podíem anar fent cap a la Closca a trascolar suc d'ordi fermentat. Diria que al pilar de cinc es va reestrenar l'Adri de segon, després d'uns quants anys de no fer-ho, però ves a saber.

De fet, sembla que hi va haver diverses estrenes, de canalla, la de l'Adri i alguna altra, però com sempre, ja sabeu, pregunteu a algú de tècnica, que jo ja passo prou pena amb lu meu. Per cert, que teníem un tou de músics.

Sempre que toquem la Polca amb Borinots o colles de zona tradicional penso que ens estem jugant que ens facin una cara nova. Que és una mica el que va passar a la festeta de després, que va estar molt bé, s'hi van quedar uns quants sobretot de Borinots i SaFa, que són les dues colles d'aquí a la vora, i va haver-hi un moment d'un altercat en el qual vaig estar involucrat involuntàriament, però bé, sembla que els dos més directament implicats van fer les paus i els altres dos que vam facilitar el conflicte doncs tot arreglat. Quan va acabar l'Urigami de punxar música, que va ser molt divertit, i després d'haver acabat d'aclarir el tema, vaig pirar cap a casa que ja en tenia prou i massa.

L'actuació sencera va ser aquesta:

@cargolins: 2pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, vd5
@CastellersSAFA: 2pd4, 3d7, 4d6a, 4d6, pd5
@jovedesitges: pd4, 3d7, 3d7a, 4d7, pd5
@borinots: pd4, 4d8, 3d8, 7d7, vd5 

Fotos aquí i aquí. I aquestes són les que va fer l'Espada. Ben aviat, el vídeo.

I tanco aquesta chrònica aquí, sense poder entrar en gaires més detalls, però prou llarga que m'ha quedat, i aviam si per la de Can Vidalet no trigo dues setmanes. Apa, salut i castells i nyaputaspa.