Un bonic diumenge de novembre, amb ventet fresquet i un cel ras, pujàvem a l'autocart per enlairar castells a la bella ciutat dels sants, la il·lustríssima vila de Vic, llangonisses, frares i misses. Nosaltres tenim una correlació inversa força marcada entre distància i assistència, o sigui que suposava que no seríem gaire gent, però encara rai que vem poder fer dos castells de set. Compartíem plaça amb els amfitrions, els Sagals d'Osona, i els Al·lots de Llevant i els Castellers de Santpedor, tres colles amb les quals no actuem gairebé mai: diria que des que soc a la colla, fa gairebé vint anys, no havíem pujat mai a Vic —mentida podrida: veig que hi vem anar el 2018, també per la seva Diada, però casualment va ser una de les poques diades que em vaig perdre i no recordava gens que hagués existit mai; aleshores vem 3d7, 4d7, 3d6a, pd4, mentre que els Sagals ens van plantar la tripleta de vuit més el pilar de sis, que no és poca cosa. Ara buscant-ne informació he vist que els Sagals es van currar un vídeo de puta mare de l'actuació sencera:
Però a banda d'aquella diada del 2018, amb Sagals gairebé no actuem mai, tan sols quan coincidim al Concurs, una vegada a Manlleu i alguna altra a Centelles. Pel que fa als Al·lots, vem nar una vegada a Manacor, però és evident que costa que ens trobem a plaça, i amb els bagencs tampoc no hem tingut el plaer d'actuar gaire plegats, sembla que tres vegades i perquè els convidaven els Sagals.
Havíem d'actuar davant la catedral, però per alguna raó desconeguda vem anar a la plaça Major, que és enorme i de terra i no és el millor lloc per fer castells en aquest sentit, però si més no hi feia solet, que a Vic feia fresca, sobretot pel vent. Tanmateix, vem anar al racó ombrívol de davant de l'Ajuntament, sense cap representant municipal, però on, alabat sia Jaume Barri, no bufava gaire el vent. I aviam què passava.
El que també passava és que uns cent quilòmetres més al sud Cornellà feia la seva Diada, i estàvem pendents de si descarregarien el 4de8. Entre intents desmuntats de Santpedor anàvem resseguint Twitter i Instagram, però el silenci era eixordador —no semblava que l'haguessin fet.
I així començava la Diada dels Sagals. Els vigatans han sortit de la pandèmia tocats i enguany no han fet castells de vuit, aquest diumenge han descarregat castells de la gamma alta set amb prou solvència, amb el set de set com a millor construcció; res a veure amb la tripleta del 2018. Nosaltres anàvem un pèl limitats de camises però com a mínim no sembla que hagin patit els nostres castells. El primer era aquest 3de7:
Tornava a entrar-hi d'agulla i la veritat és que de dins estant estava prou tranquil, rodonet i sense entrebancs. Continuem anant a ritme de cargolí, però mira.
En segona ronda tocava el 4de7, on tornava a entrar d'agulla. Sabreu que som pocs perquè jo entro allà dins. En aquest cas sembla que no acabava d'estar ben quadrat, la inclinació del racó de plaça no hi ajudava. El meu segon estava estranyot, fins que el primeres el va deixar asseure's una mica. El baix estava incòmode, les agulles estàvem en la posició romboidal típica que dues es toquen d'espatlles i cul i les altres dues estan enfora... Però bé, malgrat tot això, el vem descarregar sense problemes.
A esperar el tercer intent desmuntat dels grocs i llavors fèiem el 3de6 aixecat per sota, on feia de tercer aixecador, és a dir, que no vaig fer gaire res, no va semblar gaire complicat i apa, aviam si el fem de set diumenge vinent al Poble-sec.
I pilar de cinc i adeu. L'actuació sencera va ser aquesta:
Sagals d'Osona 4pd4, 7d7, 5d7, 3d7a, 2pd5
Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7, 4d7, 3d6s, pd5
Castellers de Santpedor pd4, id4d7, 4d7, id3d7, 3d6s, id4d6a, 4d6a, pd4
Al·lots de Llevant 2pd4, 3d6, 4d6a, 4d6, 2pd4
Vem fer els balls típics polquisticoconsuetudinaris i la plebs abjecta i adotzenada se'n va tornar amb l'autocart cap al Llobregat Jussà. Jo, per la meva banda, vaig fer uns canelons bembons a casa uns amics de Vic i després de passejar per la ciutat vaig anar a agafar el bus cap a Barcelona, perquè el tren està tallat.
Quin dia a Vic més joliu i bonic, frisant per tornar-hi estic.
Fotos i fotos. El vídeo de la colla encara no està penjat, i dubto molt que Sagals facin una altra obra mestra com la de fa cinc anys. I apa, ara només restava esperar al Poble-sec, i una altra temporada més al sarró, la meva dinovena sencera.
