Escriuré la crònica de diumenge passat perquè no sigui dit, que les havia anat fent tot aquest segon tram i ara faria lleig no parlar de l'actuació al Clot.
Aquesta temporada ha estat molt bona per part nostra: hem recuperat números d'aproximadament entre els anys 2017 i 2018, no ho elaboraré, que diu el Lynch, perquè no em ve de gust, però una mica sí. El 2017, per resultats, és el nostre millor any: cinc 4de8, dos 3de8 (els primers que fèiem) i deu 2de7 descarregats. Va ser com el cant del cigne: l'any següent vam fer només tres torres i dos 3de8. Doncs ara mateix, amb quatre 4de8, estem més o menys com estàvem el 2014-15, que pujàvem força ràpidament. La sensació, però, és que ara tenim experiència i que anem cap amunt, i que podem arribar al 3de8 i, esperem, a la torre, ràpidament (de fet, ja la vem descarregar l'any passat). Per tot plegat, les sensacions han estat molt bones... si més no fins a la Trobada del Baix.
L'actuació següent va ser a Sant Cugat, on no vem poder fer res perquè el primer castell, el 2de8f dels Gausacs, va caure malament i va fer fora les ambulàncies —no ens havia passat mai, això, ens hi vem estar esperant més d'una hora aviam si tornaven i no hi havia manera; mentrestant, anàvem mirant amb el mòbil de la Sònia els intents de 4de8 de colles amigues—, però érem pocs i tampoc hauríem fet una gran actuació. La del Clot arribava agafada una mica pels cabells, amb una sola prova de 4de8 amb pinya, amb quints col·locats només, que en tot cas donava prou confiança per provar-lo a plaça cas que fóssim prous... Però bé, espòilert: no el vem fer.
Ara és quan haig de començar a recordar què va passar fa una setmana, amb la meva memòria de peix. Podem dir que recordo que al final vaig agafar el metro, que vaig fer transbordament a la línia vermella i que era ple com un ou per les corredores de la cursa de la dona i els guiris i tot plegat, odio el metro. Al Clot feia bon dia i també feia una cercavila interminable que em vaig estar esperant a la plaça Valentí Almirall, on feia molt de temps que no actuàvem —ara miro cròniques i l'Excel; l'últim cop que vem actuar per festes del Clot va ser el 2011, però plovia i vem fer els castells al local de Barcelona; així doncs, l'última actuació a la plaça va ser el 2010 (ara també mirava fotos d'aleshores i em fotien de baix en castells de set, ara em moro només de pensar-hi)—. M'agrada molt fer incisos i subordinades, però sisplau, si en feu, controleu on poseu el subjecte.
Tornant a diumenge passat, vaig anar on era la cercavila per dir a pinyes que hi era i vaig tornar a plaça, que s'anava omplint ràpidament. L'ordre de la cercavila era diferent del d'actuació, i els primers de fer el pilar caminant d'entrada van ser els Castellers de la Vila de Gràcia, després els barcelonins, tot seguit nosaltres i, en acabat, els saballuts. Quatre colles, i havíem estat esperant els falconers que fessin la seva actuació, que ells expliquen aquí, i llavors començàvem tard i no volia ploure.
I ara és quan haig d'anar a mirar els resultats de l'actuació; els poso aquí mateix i així ja ho tinc fet:
Castellers de Barcelona: pd4cam, 5d8, id4d9f, 4d9f, 3d8+4d8, pilars de 4
Castellers de Sabadell: pd4cam, 3d8, id7d8, 7d8, 4d8, 2pd5
Castellers de la Vila de Gràcia: pd4cam, 4d8, 9de7, 7d7, pd5, 2pd4
Castellers d'Esplugues: pd4cam, 5d7, 3d7s, id4d7a, 4d7a, pd5s, 2pd4
Els pilars no estan comprovats, ja ho faré en algun moment per a l'Excel. El que es pot veure és que érem quatre colles i que hi va haver alguns intents desmuntats; no hi són, evidentment, els peus baixats de Barcelona dels seus 4de9. La cosa és que vem començar tard i que la primera ronda va ser molt lenta, i entretant nosaltres encara no sabíem si faríem el 4de8.
L'havíem d'haver portat a Barcelona? Jo crec que el podríem haver descarregat, el tenim molt apamat i amb molta confiança, però també és cert que si no som prous a assaig i a plaça justegem, el seny recomana no forçar les coses. I això és el que vem fer, però encara no ho sabíem.
I com que no ho sabíem, el 3de7 per sota era encara el primer castell a plaça. Però com que tot anava tan a poc a poc, quan es va decidir descartar el 4de8 es va canviar també el castell de sortida: seria el 5de7. Això vol dir que, com que estàvem tots una mica esbarriats per la plaça, el vem haver de tancar una mica a correcuita i malament. Tinc molt poca memòria, però diria que vem haver de desfer el peu i tornar-lo a muntar. Però potser no, ves a saber, en tot cas quan va acabar pujant era un desgavell bastant gros. Jo hi tornava a entrar d'agulla i hi havia molta pressió de baixada, si hagués desaparegut de cop la pinya hauria sortit volant dos carrers avall. Bé, en tot cas, a banda que no acabava d'estar ben quadrat i que era un galliner, es va descarregar i au, el novè de l'any.
En segona ronda els Castellers de Barcelona van desmuntar el 4de9f i nosaltres portàvem el 3de7 per sota. Hi vaig tornar a entrar a l'agulla després també de molts anys, ara no em posaré a llegir cròniques però segur que des d'abans de la pandèmia. Com va anar? Crec que amb alguna rebregada a l'última aixecada, però sense especials complicacions, però ves a saber. Jo des de dins no vaig veure que perillés gaire, el 3de7s és un castell que em fa patir bastant, però és ben clar que el tenim molt bé. Aquest any n'hem fet quatre, el passat, només dos, i el màxim són els dotze del 2015.
Aquí l'actuació va començar a anar més àgil, però llavors vem ser nosaltres que vem decidir que l'havíem d'alentir. El 4de7 amb agulla va pujar amb una canalla plorant i una mica era un drama; en fi, si no hi ha una mica de culebront no fa gràcia. Per la meva banda, estava de terceres laterals però el Jordi va haver de marxar i jo no m'hi veia allà sebollit, o sigui que vaig deixar passar castellers de Barcelona davant meu. Em feia una mica de vergonya di'ls-hi que s'hi posessin de segones, però jo és que allà em moro.
En repetició no sé com va anar, suposo que bé, tampoc és que sigui un castell que ens demani gaires problemes. Amb tot això per fi l'actuació s'acabava, Barcelona va fer 3 i 4 de 8 simultanis amb un dels dos que tremolava força, i nosaltres acabàvem amb el pilar de 5 aixecat per sota, que havíem assajat només a l'assaig de divendres i que feia molts anys que no provàvem —segons l'Excel, el 2019, no fa tant, doncs—. Els castells per sota generen molta expectació; hi havia castellers darrere meu que s'exclamaven perquè també el fèiem baixar per sota! Bé, sempre fa gràcia. I dos pilarets de 4 i a dormir.
Jo vaig anar a un bar de xinos d'una plaça del costat, vaig menjar un entrepà i va venir en estol el gruix de la colla que voltava per lla. Vem nar cap a la plaça, que hi havia festeta, i es va anar allargant fins que van tancar la paradeta.
I passi-ho bé fins l'any que ve. De la temporada n'he parlat a bastament; aquesta actuació la veritat és que, pel meu gust, va ser una mica de tràmit. Jo sí que hauria forçat el 4de8, però si hagués anat malament ara la sensació seria molt pitjor, sobretot perquè hi havia gent que no les tenia totes diumenge, i el 4de8 és un castell que n'has d'estar convençut. Jo n'estava, o hi estava, però què hi farem! L'any vinent, segur que més i millor! Aviam qui agafa la colla!
I visca Esplugues i puta Espanya empertostemps.