Tinc una feinada que no tinc temps per res i a banda d'això també vaig anant a castells més o menys a cada assaig i a cada diada, i aquest diumenge eren festes de Sant Just i hi vem anar com cada any.
Vaig deixar de fer les cròniques una mica perquè trobo que ja no tinc res de nou a dir sobre els castells i em fa molta mandra perdre el temps escrivint aquestes coses que no li interessen a ningú. Però bé, mira, ahir em vaig emprenyar un xic i tinc com les ganes d'esbravar-me una mica.
Com a resum des de l'última diada que vaig escriure fins a avui, jo diria que pel que fa als dos castells límit que tenim, la torre i el quatre, el primer es pot considerar objectiu aconseguit: n'hem descarregat dues i n'hem carregat una altra que es pot jutjar com un accident. En tot cas, només n'hem fet tres d'una torre que sembla potser la més sòlida que hem tingut mai —però ves a sapiguer— i estaria bé poder-la fer rodar més, però què hi farem.
Pel que fa al quatre, hi ha hagut canvis al tronc, renovacions per tot arreu i una manca de camises a assaig que en general ha fet que ens costés bastant assajar-lo amb garanties sobre la pinya. El tronc va anar prenent forma, al seu ritme cargolí, però de pinyes bones n'hem fet molt poques. Així no va arribar per Santa Magdalena i per Sant Mateu estava encara verd però el vem portar a plaça; va pujar al tercer peu però de seguida es va veure que ens el menjaríem amb patates i el vem baixar no sé si amb quints o dosos (crec que amb dosos enfilant quints).
I així ha anat passant aquest mes des de Festa Major d'Esplugues i ens hem plantat a la de Sant Just amb el més calent a l'aigüera. Els últims assajos semblava que hi havia més gent a assaig i finalment divendres vem fer dues proves amb pinyes en condicions. La primera prova va anar certament malament i la segona molt millor, amb dosos col·locats, diria, no sé fins on va arribar l'acotxador.
Les meves sensacions, i així ho vaig dir a tothom que em va voler escoltar, és que el quatre anava justíssim per anar a Sant Just; potser millor que el de Sant Mateu, però justet en tot cas. I no perquè no el puguem fer, sinó perquè els problemes que hi havia d'encaix amb la pinya no s'havien acabat de resoldre, precisament perquè de pinyes bones n'hem fet poquíssimes etz. Tot el meu sector de pinya (jo faig d'agulla) hi estàvem més o menys d'acord, com a mínim amb els qui vaig parlar. Però tu, si els de tronc el fan net sencer vint vegades al mes, suposo que la pinya ja els aguantarem com podrem.
I així arribàvem a diumenge. Sempre diuen que a toro passado i blablabla, però jo el que pensava, veient sobretot com estaven les pinyes de quatre, era sortir d'un castell que tinguéssim més segur, com la torre o fins i tot el tres per sota (però el tres per sota sempre es pot trencar en una mala aixecada i la torre és molt punyetera), o sigui que suposo que van decidir sortir amb el peix gros del cove, que en dèiem abans. La tècnica decideix com han d'anar els castells, tot té els seus pros i els seus contres i jo aquí no m'hi fico.
La diada va començar tard perquè faltava que arribés una ambulància, vem fer els pilars d'entrada i vem sortir de 4de8. Ara no el tanquem tant com els que fèiem fins a Sant Mateu, per sort, perquè no s'hi podia respirar; el van veure prou ben quadrat i va pujar al primer peu. Certament el castell estava molt maco fins a quints, però vaja, ja se sap que aquest castell no comença fins aleshores. I aleshores va passar el que ens passava a assaig, si més no al meu sector de pinya; no cal que ho expliqui, total, tothom ho sap, el cas és que va anar perdent mides i vem haver de lluitar bastant pinya i tronc per mantenir el castell fins a la carregada. Jo aleshores estava traient el fetge per la boca per aguantar el meu segon, o sigui que no vaig veure gaire què va passar després de la carregada; com a mínim a mi em va semblar que el castell s'havia assentat (el meu segon es va posar més dret, per exemple) i que es podria defensar fins a descarregar-lo. Però veient el vídeo sembla que el que va passar és que amb dosos encara dalt la remenadissa ja havia tornat i una mica a la primera rebrincada va petar d'una manera semblant a com peten les torres, és a dir, amb el tronc esberlant-se cadascú per la seva banda en un tres i no res.
Veient les fotos i el vídeo no sembla que fos tot tan dramàtic, potser en fem un gra massa, de tot plegat, però realment les sensacions, com a mínim al meu sector, va ser de moltíssima feina massa aviat (amb quints) i jo dubtava que el poguéssim carregar. Un cop carregat, aleshores vaig pensar que el podríem descarregar, però és quan va petar. Ironies de la vida.
Jo crec que la confiança en el castell no s'aconsegueix dient "confieu en el castell, que el tenim de puta mare"; jo més aviat agafo confiança en els castells quan veig que a assaig van bé i, com ja he dit, a mi no me'n donava i en general el meu sector de pinya diria que tampoc les tenia totes. Jo crec que es podria haver defensat més potser si hi hagués hagut més confiança, o potser no, potser simplement ja havia donat tanta guerra fins a l'aleta que estàvem exhaustos per parar la descarregada. Ni idea, tu. Per la meva trista experiència de tot plegat, el mínim que demano per un quatre de vuit són dues o tres pinyes bones si pot ser en dos assajos diferents. Per mi, de bones només en vem fer una, l'última de divendres. I aquesta és la meva opinió i me la puc fotre pel cul si voleu.
També crec que això de "si tens el castell, el tires" depèn una mica de què consideris que vol dir "tenir el castell". Si és tenir el tronc net més o menys maco però que damunt d'una pinya esdevé un flam, no sé si es pot considerar "tenir-lo". Els dos últims anys vem descarregar una primera torre de set que va ser un miracle, no n'hem descarregat cap altra de tan remenada, i un primer quatre de vuit que ídem: va ser encara més mogut que el d'ahir i va ser un altre miracle. Potser ja hem acabat els miracles i el que hauríem de fer és portar els castells amb més garanties. Però també em puc ficar aquesta opinió pel ses.
Després de la llenya se'n va anar l'ambulància i vem haver d'esperar que tornés. Vem haver de rebaixar pretensions i vem portar el 5de7 i el 4de7a, que no vaig veure gaire (sembla que el 5 va ser el típic galliner esvalotat habitual), vem acabar amb el pilar de 5 i tres pilars de 4 i cap a la Closca.
Aquesta setmana ja és la Trobada del Baix, haurem de buscar un segon nou i refer una mica el castell si el volem portar allà, jo també ho veig massa just, però ja veieu que aquesta colla fa meravelles. Després encara ens quedarà Terrassa i el Poble-sec, i ja veurem què passa.
Au, salut i castells i putaspanya.
