2025 Trobada del Baix

 

Aprofitaré que vaig fer la crònica anterior per fer aquesta també i aviam si acabo l'any escrivint aquestes coses.

Aquest dissabte era la Trobada del Baix, que enguany organitzava la Jove de l'Hospitalet a Bellvitge, una zona que conec una mica perquè hi vaig treballar un temps força curt en una escola de perllà. Al costat del mercat hi anàvem arribant pels volts de quarts de cinc i anàvem omplint el passeig de la Rajola de coloraines llampants de camises variades. A les cinc ja fèiem els pilars i nosaltres tot de seguida alçàvem el 3de7 per sota, que a la penúltima aixecada, quan entrem les agulles, li va costar de pujar, sembla que a la buida hi havia algun problema amb els peus i coses per l'estil. El vem acabar d'aixecar sense més problemes i tres per sota al sac. Vaig mirar l'hora i crec que eren les 17.12 h, deu ser l'any que més aviat hem enllestit la primera ronda.

Érem deu colles i les rondes anaven en grups de tres i amb castells en solitari a partir del 7de7, em penso. Hi va haver un cert merder amb el protocol, perquè els de la Jove l'H volien modificar el protocol més o menys habitual d'actuació —que pel que sembla no és que fos consensuat, però sí que era el que s'anava seguint amb canvis mínims i progressius des de feia uns deu anys pel cap baix—; al final sembla que nosaltres i els de Castefa vem ser els que més vem collar perquè fos si fa no fa com sempre: rondes conjuntes fins a un castell mínim i castells en solitari, en cas que es vulgui, a partir d'aquest. Hi havia altres qüestions, però tant se val.

Nosaltres ajudàvem sobretot Sant Feliu, Adroc i Castelldefels, per qüestions de fillols i padrins i de proximitat i coses per l'estil. Això feia que no veiéssim gaire què feien les altres colles, si realment feies pinya amb les que ens "tocava" ajudar. En tot cas, tampoc és que estigués gaire per la cosa. Sé que l'Adroc va descarregar el primer 4de7 i va carregar el primer 3de7 de la seva història i que Castelldefels va descarregar el primer 4de8 —ja l'havien carregat— i hi van afegir un altre 2de7, més el 5de7 de primera ronda. Les altres colles no les vaig seguir gaire, sap greu, només sé que els Castellers de Cornellà es van fotre el 3de7 aixecat per sota pel cap quan fèiem pinya crec que precisament al 4de7 de l'Adroc, però no n'estic segur.

Nosaltres en segona ronda vem portar el 2de7, que enguany el tenim molt maco. L'Adri, després de la llenya de la setmana passada, pujava només de terç a la torre, que va anar prou bé, a mi sempre em semblen lentes però potser no tant. Potser sí que es va obrir per terços una mica, per la banda de l'Adri, precisament, però es va aguantar prou bé i sense cap patiment especial. Com que teníem molta pinya nostra i d'altres colles i jo estava en l'últim cordó, vaig aprofitar per quedar-me fora i vaig veure d'allò més bé la nostra torre tot emocionat abraçat a l'Ángel del Poble-sec, que era perllà.

Mentrestant Castefa va provar el seu 4de8, que va pujar a la primera molt fort i amb bones mides i que van descarregar bastant sobrats. Realment em vaig emocionar i tot, tenia la pell de gallina i tota la pesca: no sempre es veu el primer 4de8 descarregat d'una colla que has tingut al teu costat tota la vida i que assoleix per fi una fita com aquesta, a més a més tan sobrats. Xapó per ells.

Ja era la tercera ronda i nosaltres havíem descartat el 4de8, sembla que per dubtes de canalla, que em diuen que van pujar plorant al 3de7s i que, esclar, després de la patacada de Sant Just doncs aviam ara qui fa que pugin a un castell que té els mateixos problemes que fa una setmana i que té molts numbrus de caure. Doncs la nostra canalla sembla que no es va deixar entabanar. Jo sí que l'hauria tirat com a prova a plaça i, si va bé, amunt i aviam si hi ha sort, però ni això no vem poguer fer. Pel que fa a la meva banda, amb el meu segon lesionat van trucar a l'Emi, que feia temps que no venia i que va fer suposo que tres o quatre proves de pinya del 4. Ens passava el mateix que abans: per alguna raó, els meus segons acaben anant-se'n cap a la seva dreta i es regira tot el rengle. L'única manera d'arreglar-ho seria amb més temps i assaigs, però el temps se'ns exhaureix i la temporada ja s'acaba, o sigui que sembla que només ens quedarà el Poble-sec d'aquí dues setmanes.

En comptes del 4de8 vem fer el 5de7, on també vaig entrar d'agulla. No em va semblar especialment esvalotat, com acostuma a anar, sinó més aviat prou tranquil malgrat tot i sense gaires més problemes, o sigui que llestos.

A tercera ronda Castefa va fer el 2de7, també molt sobrat, millor que el nostre fins i tot, i va certificar que "guanyava" la Trobada del Baix, després de no sé quants anys que nosaltres havíem estat els "vencedors", des del 2008 o 2009 ininterrompudament, si més no per punts. En aquest cas, Castelldefels s'ho mereix de llarg i, com sempre diem, aviam si ens esperona a continuar creixent. Les últimes setmanes semblava que recuperàvem pinya a assaig i anàvem tancant proves de 4de8 prou bones, però com deia tot va massa just i ja veurem com arriba al Poble-sec.

I just quan s'estava acabant tot plegat van començar a caure quatre gotes, que després va ser un xàfec prou decent; nosaltres ja érem a un bar just al costat de l'escola on havia treballat i on havia fet el cafè durant una setmana. Vaig fer el Duolingo i l'entrepà que havia demanat i aleshores ja no plovia i la festa es reactivava, amb el Nívax punxant fins a la una o quarts de dues. Vaig fer una cosa que no faig mai, que és anar a Salamandra —si no hi ha concert de mètal, s'entén— i m'hi vaig estar fins força tard, ja no estic per aquestes coses ni mai m'han agradat especialment les discos.

En resum, una Trobada del Baix una mica diferent, en què veiem com una altra colla de la comarca ens passa per davant després de més de quinze anys, en què en tot cas hem tornat a portar una torre que ens hauria de donar molts èxits, però també s'acaba la temporada i ja veurem l'any vinent, i un 4de8 que és a l'aigüera, o passat per aigua, o pels xàfecs, vés a sapiguer. 

PD. L'endemà al final no vaig anar a Sant Úrsula; aquest any havia pensat fort d'anar-hi, però entre tot plegat vaig decidir descansar a casa. En tot cas, és una puta bogeria això dels vallencs; aquesta crònica del Santi Terraza de la banda de la Joves ho deixa ben palès. I xapó també per això que explica del Manel Urbano i no posar problemes per esperar el Galu. Au, salut i visca la Joves. 

2025 Sant Just

Tinc una feinada que no tinc temps per res i a banda d'això també vaig anant a castells més o menys a cada assaig i a cada diada, i aquest diumenge eren festes de Sant Just i hi vem anar com cada any.

Vaig deixar de fer les cròniques una mica perquè trobo que ja no tinc res de nou a dir sobre els castells i em fa molta mandra perdre el temps escrivint aquestes coses que no li interessen a ningú. Però bé, mira, ahir em vaig emprenyar un xic i tinc com les ganes d'esbravar-me una mica.

Com a resum des de l'última diada que vaig escriure fins a avui, jo diria que pel que fa als dos castells límit que tenim, la torre i el quatre, el primer es pot considerar objectiu aconseguit: n'hem descarregat dues i n'hem carregat una altra que es pot jutjar com un accident. En tot cas, només n'hem fet tres d'una torre que sembla potser la més sòlida que hem tingut mai —però ves a sapiguer— i estaria bé poder-la fer rodar més, però què hi farem.

Pel que fa al quatre, hi ha hagut canvis al tronc, renovacions per tot arreu i una manca de camises a assaig que en general ha fet que ens costés bastant assajar-lo amb garanties sobre la pinya. El tronc va anar prenent forma, al seu ritme cargolí, però de pinyes bones n'hem fet molt poques. Així no va arribar per Santa Magdalena i per Sant Mateu estava encara verd però el vem portar a plaça; va pujar al tercer peu però de seguida es va veure que ens el menjaríem amb patates i el vem baixar no sé si amb quints o dosos (crec que amb dosos enfilant quints).

I així ha anat passant aquest mes des de Festa Major d'Esplugues i ens hem plantat a la de Sant Just amb el més calent a l'aigüera. Els últims assajos semblava que hi havia més gent a assaig i finalment divendres vem fer dues proves amb pinyes en condicions. La primera prova va anar certament malament i la segona molt millor, amb dosos col·locats, diria, no sé fins on va arribar l'acotxador.

Les meves sensacions, i així ho vaig dir a tothom que em va voler escoltar, és que el quatre anava justíssim per anar a Sant Just; potser millor que el de Sant Mateu, però justet en tot cas. I no perquè no el puguem fer, sinó perquè els problemes que hi havia d'encaix amb la pinya no s'havien acabat de resoldre, precisament perquè de pinyes bones n'hem fet poquíssimes etz. Tot el meu sector de pinya (jo faig d'agulla) hi estàvem més o menys d'acord, com a mínim amb els qui vaig parlar. Però tu, si els de tronc el fan net sencer vint vegades al mes, suposo que la pinya ja els aguantarem com podrem.

I així arribàvem a diumenge. Sempre diuen que a toro passado i blablabla, però jo el que pensava, veient sobretot com estaven les pinyes de quatre, era sortir d'un castell que tinguéssim més segur, com la torre o fins i tot el tres per sota (però el tres per sota sempre es pot trencar en una mala aixecada i la torre és molt punyetera), o sigui que suposo que van decidir sortir amb el peix gros del cove, que en dèiem abans. La tècnica decideix com han d'anar els castells, tot té els seus pros i els seus contres i jo aquí no m'hi fico.

La diada va començar tard perquè faltava que arribés una ambulància, vem fer els pilars d'entrada i vem sortir de 4de8. Ara no el tanquem tant com els que fèiem fins a Sant Mateu, per sort, perquè no s'hi podia respirar; el van veure prou ben quadrat i va pujar al primer peu. Certament el castell estava molt maco fins a quints, però vaja, ja se sap que aquest castell no comença fins aleshores. I aleshores va passar el que ens passava a assaig, si més no al meu sector de pinya; no cal que ho expliqui, total, tothom ho sap, el cas és que va anar perdent mides i vem haver de lluitar bastant pinya i tronc per mantenir el castell fins a la carregada. Jo aleshores estava traient el fetge per la boca per aguantar el meu segon, o sigui que no vaig veure gaire què va passar després de la carregada; com a mínim a mi em va semblar que el castell s'havia assentat (el meu segon es va posar més dret, per exemple) i que es podria defensar fins a descarregar-lo. Però veient el vídeo sembla que el que va passar és que amb dosos encara dalt la remenadissa ja havia tornat i una mica a la primera rebrincada va petar d'una manera semblant a com peten les torres, és a dir, amb el tronc esberlant-se cadascú per la seva banda en un tres i no res.

Veient les fotos i el vídeo no sembla que fos tot tan dramàtic, potser en fem un gra massa, de tot plegat, però realment les sensacions, com a mínim al meu sector, va ser de moltíssima feina massa aviat (amb quints) i jo dubtava que el poguéssim carregar. Un cop carregat, aleshores vaig pensar que el podríem descarregar, però és quan va petar. Ironies de la vida. 

Jo crec que la confiança en el castell no s'aconsegueix dient "confieu en el castell, que el tenim de puta mare"; jo més aviat agafo confiança en els castells quan veig que a assaig van bé i, com ja he dit, a mi no me'n donava i en general el meu sector de pinya diria que tampoc les tenia totes. Jo crec que es podria haver defensat més potser si hi hagués hagut més confiança, o potser no, potser simplement ja havia donat tanta guerra fins a l'aleta que estàvem exhaustos per parar la descarregada. Ni idea, tu. Per la meva trista experiència de tot plegat, el mínim que demano per un quatre de vuit són dues o tres pinyes bones si pot ser en dos assajos diferents. Per mi, de bones només en vem fer una, l'última de divendres. I aquesta és la meva opinió i me la puc fotre pel cul si voleu.

També crec que això de "si tens el castell, el tires" depèn una mica de què consideris que vol dir "tenir el castell". Si és tenir el tronc net més o menys maco però que damunt d'una pinya esdevé un flam, no sé si es pot considerar "tenir-lo". Els dos últims anys vem descarregar una primera torre de set que va ser un miracle, no n'hem descarregat cap altra de tan remenada, i un primer quatre de vuit que ídem: va ser encara més mogut que el d'ahir i va ser un altre miracle. Potser ja hem acabat els miracles i el que hauríem de fer és portar els castells amb més garanties. Però també em puc ficar aquesta opinió pel ses. 

Després de la llenya se'n va anar l'ambulància i vem haver d'esperar que tornés. Vem haver de rebaixar pretensions i vem portar el 5de7 i el 4de7a, que no vaig veure gaire (sembla que el 5 va ser el típic galliner esvalotat habitual), vem acabar amb el pilar de 5 i tres pilars de 4 i cap a la Closca.

Aquesta setmana ja és la Trobada del Baix, haurem de buscar un segon nou i refer una mica el castell si el volem portar allà, jo també ho veig massa just, però ja veieu que aquesta colla fa meravelles. Després encara ens quedarà Terrassa i el Poble-sec, i ja veurem què passa.

Au, salut i castells i putaspanya.