Aprofitaré que vaig fer la crònica anterior per fer aquesta també i aviam si acabo l'any escrivint aquestes coses.
Aquest dissabte era la Trobada del Baix, que enguany organitzava la Jove de l'Hospitalet a Bellvitge, una zona que conec una mica perquè hi vaig treballar un temps força curt en una escola de perllà. Al costat del mercat hi anàvem arribant pels volts de quarts de cinc i anàvem omplint el passeig de la Rajola de coloraines llampants de camises variades. A les cinc ja fèiem els pilars i nosaltres tot de seguida alçàvem el 3de7 per sota, que a la penúltima aixecada, quan entrem les agulles, li va costar de pujar, sembla que a la buida hi havia algun problema amb els peus i coses per l'estil. El vem acabar d'aixecar sense més problemes i tres per sota al sac. Vaig mirar l'hora i crec que eren les 17.12 h, deu ser l'any que més aviat hem enllestit la primera ronda.
Érem deu colles i les rondes anaven en grups de tres i amb castells en solitari a partir del 7de7, em penso. Hi va haver un cert merder amb el protocol, perquè els de la Jove l'H volien modificar el protocol més o menys habitual d'actuació —que pel que sembla no és que fos consensuat, però sí que era el que s'anava seguint amb canvis mínims i progressius des de feia uns deu anys pel cap baix—; al final sembla que nosaltres i els de Castefa vem ser els que més vem collar perquè fos si fa no fa com sempre: rondes conjuntes fins a un castell mínim i castells en solitari, en cas que es vulgui, a partir d'aquest. Hi havia altres qüestions, però tant se val.
Nosaltres ajudàvem sobretot Sant Feliu, Adroc i Castelldefels, per qüestions de fillols i padrins i de proximitat i coses per l'estil. Això feia que no veiéssim gaire què feien les altres colles, si realment feies pinya amb les que ens "tocava" ajudar. En tot cas, tampoc és que estigués gaire per la cosa. Sé que l'Adroc va descarregar el primer 4de7 i va carregar el primer 3de7 de la seva història i que Castelldefels va descarregar el primer 4de8 —ja l'havien carregat— i hi van afegir un altre 2de7, més el 5de7 de primera ronda. Les altres colles no les vaig seguir gaire, sap greu, només sé que els Castellers de Cornellà es van fotre el 3de7 aixecat per sota pel cap quan fèiem pinya crec que precisament al 4de7 de l'Adroc, però no n'estic segur.
Nosaltres en segona ronda vem portar el 2de7, que enguany el tenim molt maco. L'Adri, després de la llenya de la setmana passada, pujava només de terç a la torre, que va anar prou bé, a mi sempre em semblen lentes però potser no tant. Potser sí que es va obrir per terços una mica, per la banda de l'Adri, precisament, però es va aguantar prou bé i sense cap patiment especial. Com que teníem molta pinya nostra i d'altres colles i jo estava en l'últim cordó, vaig aprofitar per quedar-me fora i vaig veure d'allò més bé la nostra torre tot emocionat abraçat a l'Ángel del Poble-sec, que era perllà.
Mentrestant Castefa va provar el seu 4de8, que va pujar a la primera molt fort i amb bones mides i que van descarregar bastant sobrats. Realment em vaig emocionar i tot, tenia la pell de gallina i tota la pesca: no sempre es veu el primer 4de8 descarregat d'una colla que has tingut al teu costat tota la vida i que assoleix per fi una fita com aquesta, a més a més tan sobrats. Xapó per ells.
Ja era la tercera ronda i nosaltres havíem descartat el 4de8, sembla que per dubtes de canalla, que em diuen que van pujar plorant al 3de7s i que, esclar, després de la patacada de Sant Just doncs aviam ara qui fa que pugin a un castell que té els mateixos problemes que fa una setmana i que té molts numbrus de caure. Doncs la nostra canalla sembla que no es va deixar entabanar. Jo sí que l'hauria tirat com a prova a plaça i, si va bé, amunt i aviam si hi ha sort, però ni això no vem poguer fer. Pel que fa a la meva banda, amb el meu segon lesionat van trucar a l'Emi, que feia temps que no venia i que va fer suposo que tres o quatre proves de pinya del 4. Ens passava el mateix que abans: per alguna raó, els meus segons acaben anant-se'n cap a la seva dreta i es regira tot el rengle. L'única manera d'arreglar-ho seria amb més temps i assaigs, però el temps se'ns exhaureix i la temporada ja s'acaba, o sigui que sembla que només ens quedarà el Poble-sec d'aquí dues setmanes.
En comptes del 4de8 vem fer el 5de7, on també vaig entrar d'agulla. No em va semblar especialment esvalotat, com acostuma a anar, sinó més aviat prou tranquil malgrat tot i sense gaires més problemes, o sigui que llestos.
A tercera ronda Castefa va fer el 2de7, també molt sobrat, millor que el nostre fins i tot, i va certificar que "guanyava" la Trobada del Baix, després de no sé quants anys que nosaltres havíem estat els "vencedors", des del 2008 o 2009 ininterrompudament, si més no per punts. En aquest cas, Castelldefels s'ho mereix de llarg i, com sempre diem, aviam si ens esperona a continuar creixent. Les últimes setmanes semblava que recuperàvem pinya a assaig i anàvem tancant proves de 4de8 prou bones, però com deia tot va massa just i ja veurem com arriba al Poble-sec.
I just quan s'estava acabant tot plegat van començar a caure quatre gotes, que després va ser un xàfec prou decent; nosaltres ja érem a un bar just al costat de l'escola on havia treballat i on havia fet el cafè durant una setmana. Vaig fer el Duolingo i l'entrepà que havia demanat i aleshores ja no plovia i la festa es reactivava, amb el Nívax punxant fins a la una o quarts de dues. Vaig fer una cosa que no faig mai, que és anar a Salamandra —si no hi ha concert de mètal, s'entén— i m'hi vaig estar fins força tard, ja no estic per aquestes coses ni mai m'han agradat especialment les discos.
En resum, una Trobada del Baix una mica diferent, en què veiem com una altra colla de la comarca ens passa per davant després de més de quinze anys, en què en tot cas hem tornat a portar una torre que ens hauria de donar molts èxits, però també s'acaba la temporada i ja veurem l'any vinent, i un 4de8 que és a l'aigüera, o passat per aigua, o pels xàfecs, vés a sapiguer.
PD. L'endemà al final no vaig anar a Sant Úrsula; aquest any havia pensat fort d'anar-hi, però entre tot plegat vaig decidir descansar a casa. En tot cas, és una puta bogeria això dels vallencs; aquesta crònica del Santi Terraza de la banda de la Joves ho deixa ben palès. I xapó també per això que explica del Manel Urbano i no posar problemes per esperar el Galu. Au, salut i visca la Joves.
