Tempus fugit

He anat a parlar amb el cap de colla, però no l'he trobat ni a casa ni a la feina. Té grip, probret. Potser que el truqui, però em sembla una pèrdua de temps. En el camí de casa seva a la seva feina, m'he topat amb el Jose, un dels caps visibles de la Plataforma contra el Caufec, que feia com tres o quatre mesos que no veia. M'ha fet un petó quan jo li volia donar la mà, i m'ha semblat estrany. M'ha donat unes revistes per repartir i m'ha dit que aviam si pujo a Cal Suís i em torno a ficar al Caufec. Li he dit que no n'he tingut gaire temps.

Oh temps, temps del meu cor, temps que passes i t'escoles, temps irrecuperable, temps imaginari, estúpid, assassí. Aquesta excusa no serveix de res, no cal ser cap llumenera per adonar-se de què quan et diuen això el que volen dir és que no en tenen ganes. Per què no hi vols pujar? Doncs potser perquè m'estimo més descansar, o veure el partit del Barça, o fer feina per la carrera, o llegir un llibre, o veure la tele, o dormir.

Aleshores he arribat a casa meva i he obert el blog d'en Sostres i he trobat això, que em recorda massa la meva teoria de la ductilitat del temps:

Temps

Hi ha una retòrica, i és pura retòrica, que és la retòrica del no tinc temps. És veritat que de vegades les setmanes se t'omplen de dinars i de sopars de tal manera que et mareges només de mirar l'agenda. Però és mentida que no tinguis temps, i és mentida que aquests sopars o aquests dinars no siguin ajornables. De sobte tens ganes de fer alguna cosa o d'estar amb algú i treus temps d'allà on et semblava que era impossible. Anul·les dinars, vas més ràpid fent la feina, busques pretextos per trucar-li i quedar per fer un cafè, ets de cop ric de temps, tan pobre que et creies. Desconfia de qui et digui que no té temps: és que no en té ganes. Tal com alguns que diuen que treballen tant que encabat no tenen temps per a escriure: el que no tenen és talent. Sembla rígid però quan tu vols el temps es torna líquid, líquid sedós i pots moldejar-lo. Líquid mentider i manipulador, de vegades, de vegades líquid ansiós, desassossegat, ningú no sap on ets però tu i el teu temps sou allà on voleu ser. Tinc tot els articles del món per escriure i tot el temps del món per córrer, córrer, córrer amb tu fins al final de tots els dies i de totes les nits. Temps que ens cus i ens descús, si realment vols arribes i ets a tot arreu. No saps fins a quin punt ets poderós. Ara no et parlo només del temps, et parlo de tu i del món. No saps fins a quin punt ets poderós. Deixa de quixar-te i prova el teu poder. Faith is an island in the setting sun, but proof is the bottom line for everyone. Mai no he deixat cap pàgina en blanc i hem cremat més tardes i més nits de les que caben al calendari.

I això és tot.