2026 Santa Magdalena

CRÒNICA PROVISIONAL, FALTA EL FINAL DE LA DIADA I LA RESTA DE SANTA MAGDA

 

Doncs d'aquesta diada no en puc dir gaire res, la veritat. El que puc dir és que jo creia que per assaig teníem el 4de8, però a plaça no es va materialitzar. L'havíem fet paradíssim amb xarxa fins a dosos. Potser no sé què en pensaven a tronc, jo crec que a pinya estàvem prou bé. L'any passat a Sant Just el meu tros de nucli no s'aguantava i el vem tirar, en contra de la meva opinió i crec que en general. Potser li faltava més assaig sense xarxa, però jo què sé, amb xarxa estava superbé. Potser sí que hi havia hagut alguns canvis, amb la Marta lesionada, potser ens l'hauríem de prendre més en sèriu, com amb la torre de fa quinze anys. Però per mi estava per fer-lo.

Vem sortir de tres per sota, que després del quatre sembla fàcil. No el recordo gaire, crec que va anar més bé que a assaig, que no havia acabat de pujar del tot bé, si més no per la meva banda.

Al quatre de vuit li tenia tota la confiança. El vem tancar que potser no acabàvem d'estar bé les agulles, o els baixos, o els segons, o els terços. El cas és que ningú va dir que no estava prou còmode per fer-lo baixar. Jo com a agulla no faré tirar un castell avall perquè em sembla que no estic prou ben quadrat, però si els que pugen el fan pujar, doncs alabat sia déu. La cosa és que va pujar incòmode, les incomoditats es van fer més incòmodes, diria que quan vaig mirar amunt vaig veure molta remenada, i ja vaig decidir que només mirava el baix. Llavors em va caure el castell al cap, diria que vaig sentir només el patac somort típic que et cau al cap, però segurament vaig topar de cap amb algú de davant i em vaig obrir la cella. 

Quan els tronquetis em van sortir del damunt vaig veure molta sang a la calba del meu baix, i llavors vaig veure que era la meva. Tres punts a la cella, unes tres hores al Broggi, i jo no tinc cap retret ni a la tècnica ni a l'hospital ni a ningú: els castells poden caure i et poden fer mal. És el primer cop des del 2004 que em toca anar a l'hospital, i em van tractar molt bé. I cap retret a la tècnica, perquè s'havia de provar. Potser s'hauria d'haver baixat quan els segons o terços no estaven còmodes, però llavors és cosa una mica de tothom. 

Quan vaig tornar arribar a la Closca ja estava la cap de colla ultraratllada i l'ambient no era el millor del món. Jo tècnicament no hi tinc res a dir, els que s'ho maneguen i s'emprenyen entre ells, doncs jo sempre he intentat no emprenyar-me com a mínim amb els que tiren la colla endavant, que ja passen prou pena.

O sigui que res, tres punts a la cella al final, no pas quatre, i la mala maror a la Closca entre això de la llenya i el que passa amb la cap de colla. Jo no en tinc gaire ideia, més del que m'ha arribat a fascicles. 

2026 Sants

CRÒNICA PROVISIONAL, S'HA DE REVISAR 

 

Bé, doncs a Sants hi nàvem amb coses que pul·lulaven; els dos quatres, el tres...

Al metro, el Javi, el meu baix als castells aixecats per sota, em va dir que anàvem a totes. A la Closca, el dia abans, havia parlat amb la cap de colla i li deia que buènut, que em semblava tot molt arriscat. Veient el resultat, doncs molt bé, noi.

També us diré que crec que la colla ha canviat molt de com era durant la dècada dels 10: havíem caigut moltíssim de castells com el 3de7, després de la torre, etc. Tantes caigudes i tants problemes havien fet fóssim molt conservadors, en el sentit que si no tens els castells superassajats, no el portes a plaça. I així és com vem anar fent els quatres de vuit, etc. El 2de7 suposo que és el que marca tot això: potser el vem tirar massa aviat al Clot, vem anar arrossegant fantasmes, etc., fins que no el vem descarregar a assaig vint vegades no va anar a plaça, al final. I així crec que havíem fet el 4de8 o el 3de8.

Però ara, com a mínim des de després de la pandèmia, per poc que tenim el castell, el tirem a plaça. Malgrat que la pinya no l'acabem de veure o els assajos no siguin els millors del món. Potser no parlem de la torre de fa uns tres anys, descarregada a Sants de miracle, però sí coses com el 4de8 de l'any passat, que era evident per mi que necessitava més rodatge.

Però no vaig continuar escrivint i ara no recordaré com van anar els castells. Miro de fer memòria, i au.

Actuàvem amb Borinots i Capgrossos, una actuació sempre típica que sempre sembla que està a la corda fluixa perquè no acabem d'estar a l'altura de les circumstàncies (suposo que ser una colla de vuit una mica solvent, ara mateix no ho som ni se'ns hi espera a curt termini). Bé, Suposo que érem els tercers en l'ordre d'actuació, no penso intentar recordar què van fer les altres colles. Nosaltres vem sortir de 3de7 per sota, però no el recordo gens i ara mateix no tinc els vídeos a mà.

Després fèiem el 4de7 també per sota, el primer de la nostra història. Estàvem una mica nerviosets perquè era el primer i els assajos tampoc és que haguessin sigut els millors de l'univers. Va anar pujant així més o menys bé, vaig entrar-hi jo d'agulla i vaig veure des de dins aquell ball aberrant de rengles passant sotragades a totes les bandes possibles. El vídeo que havia vist i que ara he perdut era per llogar-hi cadires. La Marta es va com mig desllorigar una espatlla intentant salvar una ventallada irrecuperable i bé, després d'aquell producte inefable de les pregoneses insondables de l'horror, el remeneig es va aturar una mica, el vem carregar i va baixar enmig dels càntics joiosos d'infinita gaubança i rigolatge. Alabat sia Jaume Barri!

Aleshores hi va haver un típic concili de tècnica que havia de decidir què faríem en tercera ronda, si es descartava definitivament o no el 4de8 i ens plantejàvem un castell més assolible com el 5de7. Després d'unes tenses deliberacions (m'ho invento, només els veia de lluny enraonant) es va optar pel seny i vem fer un 5de7 on també vaig entrar d'agulla i que no recordo gaire. El lleu record és que va ser el típic galliner bastit i desbastit entre belles converses de pinya i tronc.

 Pilar de 5 i a comentar la jugada en el correbars i la festa de després. No ho sé, tampoc tinc gaire cosa més a dir: el 4de7s per mi anava just i el vem descarregar pels pèls, amb la Marta que encara està lesionada ara que escric això, a principis de setembre, i el 4de8 el veia millor que el de Sant Just de l'any anterior però potser calia anar amb més seguretat i deixar les presses per un altre dia.

2026 FM Alp, Can Vidalet i altres reminiscències

 

Farem les cròniques dels Castellers d'Esplugues de les darreres setmanes, que després tot és massa complicat.

Començo per la sortida a Alp, a la Cerdanya, convidats pels castellers de la comarca i acompanyats pels Margeners de Guissona, amb qui feia temps que no actuàvem, que jo recordi, i després continuo amb les anteriors, bàsicament Can Vidalet.

Havíem quedat a les 10 del matí d'un 27 de juny a la Closca per anar-hi amb autocar, que anava força buit; sembla que ben bé la meitat de la colla hi va anar pel seu compte. En total no sé quants érem, uns 70 entre tots plegats, suposo, que ens vam anar aplegant xino-xano cap a les 12 a l’escola pública del poble. Hi vem entrar i el president dels Castellers de la Cerdanya ens va explicar que ho havíem de deixar tot net, etc., que sembla que l’Ajuntament no acaba de posar facilitats per fer-hi castells, etc. Era el segon any que s’hi quedaven colles a dormir, esperem haver-hi deixat bona impressió.

Així que vaig haver deixat les andròmines en un racó del gimnàs, vaig fer cap al poble, aviam com era. El que és el nucli històric és força petit, o sigui que un cop fet els dos o tres carrers del voltant de l’església vaig acabar en un bar on hi havia la vella decidint el seu logo i les seves coses. Fa gràcia que els dimarts veig les “juntes” dels jovelins, i aquell dissabte veia els pares decidien què fan ells. I mentrestant vaig dinar i vaig intentar fer una cervesa, però costava que baixés, però un xupito de ratafia i un cigaló sí que van entrar bé.

I així va anar passant la tarda, vaig fer un altre volt i em vaig quedar a la terrassa d’un bar de la mateixa plaça on actuàvem. Vaig deixar-hi el mòbil carregant mentre anava a buscar la roba de castells... com podeu veure, la meva experiència va ser força tranquil·la. Mentrestant, alguns havien anat a fer la becaina, molts d’altres s’havien remullat a la piscina, alguns pul·lulaven pels carrerons... Tot molt interessant.

 

I cap a quarts de sis o de set la plaça ja era plena de castellers i gent del poble i voltants. Nosaltres vem fer dos pilarets de quatre de sortida, el 4de7 i el 3de7 i el primer 4de6 per sota a plaça de la nostra història (a dalt a la foto). En aquest castell hi entro d’agulla, i no és que haguem fet molts assajos, però el de sis ja es veia que el podíem fer sense gaires problemes; en tot cas, a la darrera aixecada hi va haver una acumulació de “nos” per la meva banda —el vent de la meva dreta, un aixecador de l’esquerra— i vaig dir jo també “no”, però el rengle del meu radere ja havia pujat, o sigui que tots els altres tres també van haver d’alçar-se. I a banda d’aquesta crònica bunyolística, tampoc va passar res més destacat. Pel que em diuen sembla que al 3de7 hi va haver alguna estrena i potser als pilars també, i així en general vam fer també el pilar de 5 i dos pilars més de 4 i aleshores una mica la gent va tornar a escampar per agafar els trastos cap a l’escola o on fos i fem anar fent cap al lloc del sopar: amanida, fideuà, postres i vi.

I quan vem haver acabat, una altra escampada general i retrobament al camp de futbol a veure el concert: un tal grup de versions sobretot de rock internacional i també algunes d’espanyoles, i en acabat un punxadiscos d’aquests que els pocs minuts que m’hi vaig quedar barrejava xumba-xumba amb coses de l’estil regueton, i que per tant no vaig tenir gaire esma d’aguantar. Eren cap a les dues i vaig anar a dormir força tranquil.

L’endemà era el típic aftermath ressacós, tot i que jo estava prou fresc, perquè encara havia dormit prou i no havia begut gaire, però arrossegava força cansament dels dies anteriors i la calor començava a fer estralls un altre cop cap a les 12, hora que si fa no fa va ser la d’arribada de l’autocar per tornar-nos a portar a casa.

Una mica descafeïnat? Ja vorem si hi poso una mica més de salsa, de moment ho deixo així.

Fotos aquí i aquí.

Can Vidalet

Allò va passar a la Cerdanya el cap de setmana del 27 i 28 de juny, però dues setmanes abans, el diumenge 14 vam anar a l'habitual diada de festa major de Can Vidalet. I d'aquesta actuació, què en podríem dir? Doncs que havíem estat assajant el 3de7 per sota i semblava que finalment el tiraríem a plaça, que va anar a primera ronda. Hi entrava d’agulla, finalment, i la vritat és que el vaig veure prou bé i sense gaires històries estranyes.

Aquell dia entre la calor i tot plegat no estava gaire fi, o sigui que des de l’ombra vaig mirar com muntàvem el 2de7, que anava a segona ronda. Estava en l’últim cordó i vaig preferir mirar-me-la de fora estant, però vaig veure algun tros de la pinya una mica buit i tot plegat m’hi va fer anar. Des d’allà, sense veure-hi res, la sensació va ser d’allò que no te la fots pel cap d’un pèl, amb la trontolladissa escampant-se per la pinya i els crits del públic clamant amb llàgrimes als ulls coses com “apreteu”, “no defalliu”, “ho tornareu a fer” i “visca la terra lliure”. El Rai em va dir després que va ser una de les pitjors que hem fet; veient el vídeo, es va obrir com una magrana i certament la van haver de defensar al límit. Però bé, primera torre de l’any, de les més matineres segur, després potser miro les stats i ho comprovo.

O sigui que amb el 3de7s i el 2de7 ja teníem la diada feta, però encara faltava el tercer castell, el 5de7, on tornava a entrar d’agulla, però certament ara mateix no el recordo gaire. Acostumen a ser un galliner i dubto que aquest no fos també el cas, però tampoc el recordo especialment mogut, o sigui que devia ser un 5de7 més sense gaire pena ni glòria, però ves a saber.

Pilar de 5 i pilarets de 4 i cap a la Closca. Jo estava rebentat i vaig passar a casa per fer una becaina... de tres o quatre hores. Quan vaig arribar a la Closca ja eren cap a les 6 de la tarda i ja havien anunciat en primícia mundial que assajaríem el 4de7 per sota per portar-lo a plaça més aviat que tard. Ja vorem com va la cosa. De moment, ja hem fet el de 6 a Alp.

I la tarda es va fer vespre, i jo vaig fugir d’allà que ja fosquejava. Fotos de la Lídia.

Altres reminiscències

I pel que queda: la revetlla de Sant Joan va ser com acostuma a ser; no m’hi havia apuntat, però vaig fer pinya a tots els pilarets, allà on veia que potser hi faltava una mica més de pit. Vem fer els quatre típics pilars de 4 de la cercavila més el de la foguera. Aquest any em va semblar que el fèiem més lluny del foc i dels diables, però potser és que ja hi estic acostumat. I després, sopar al carrer de l’Avenç i els QuatreVents i cap a dormir.

I d’altra banda, hi va haver també un pilaret a un bolo a l’Eixample, a un dels carrers que baixa o puja de l’Illa, no era Numància, tant se val; va ser distret, perquè després realment es va fer molt tard i vaig acabar caient de cul a terra.

I això és el resum d’aquest juny: tres pàgines de Word de no res. 

2026 Fort Pienc

Doncs res, som-hi, farem la crònica d'aquest dissabte al Fort Pienc, que és un barri de l'Eixample a tocar de Marina i les Glòries. No havíem actuat mai en aquell lloc, en una plaça a tocar d'una estació de tren i d'Arc de Triomf i de tot plegat, realment és un lloc curiós.

Jo hi vaig arribar just de temps, tot suat per la calor d'aquest istiu que encara no ha començat però que ja vull que s'acabi d'una vegada. A plaça hi tornaven a haver els Castellers de la Sagrada Família i els de Castelldefels, però tot plegat va anar una mica diferent de fa unes tres setmanes: ni rastre de torres ni quatres descarregats. Però això, a les sis de la tarda, encara no ho sabíem!

Ens vem enfaixar xino-xano, vem fer els pilars d'entrada i era l'hora de la primera ronda. SaFa va sortir de 4de8; jo el vaig veure d'una mica lluny, però no em semblava que estigués malament; em van dir que una quarta o quinta va com plegar-se un moment amb dosos col·locats i aleshores és quan el van fer baixar. Jo això no ho vaig veure, només el castell una mica remenat, però semblava tenir prou corda per descarregar.

Nosaltres sortíem de 3de7, on feia d'agulla a la rengla. Aquesta diada és la primera on entro a tots tres castells d'agulla des de no sé quant de temps, no sé si l'any passat va passar; és una cosa curiosa, tenint en compte que enguany m'ho volia prendre amb molta més calma i al final hi entro més que l'any anterior. Bé, pel que fa al castell, no sé què dir-ne, diria que va anar molt tranquil, si més no jo el vaig veure d'aquells avorridots, i apa, un altre 3de7 al sac.

En repetició SaFa va tornar a pujar el 4de8, tot just després de nosaltres; aquest intent el vaig veure molt més tremoladís que el primer, tot i que jo diria que estava per carregar. Sembla que una quinta va cridar "avall" amb l'enxaneta enfilant dosos, o sigui que el van tornar a desmuntar. Jo crec que aquest tenia força numbrus de caure, però ves a saber, potser l'haurien pogut salvar.

Castelldefels, que per fi els tocava, van fer en resum 3de7, 4de7, 5de6 i pde5 carregat, molt lluny dels registres de casa seva, amb el 2de7 descarregat, el 7de7 i no sé què més. En aquesta ocasió no els vaig seguir gaire o sigui que suposo que els hi va anar prou bé, amb la gent que eren i tot plegat.

Els Castellers de la Sagrada Família van reduir aspiracions i, en resum, van fer això: id4de8, id4de8, 5de7, 7de7, 4de7a, intent de pilar de 5. D'això, el 7 el vaig veure força truitós i boterut i el pilar de 5 no el vaig veure.

Quan ens va tornar a tocar a nosaltres, vem fer el 4de7 amb agulla, que ens havia caigut dos cops, l'últim a Castefa, que era el darrer que havíem intentat. Pel camí han canviat l'agulla del pilar, que ara soc jo, després de força temps de no fer-ho, tot i que temps era temps vaig ser jo l'agulla habitual o lateral del pilar durant no ho sé, suposo que deu o quinze anys. Pel que fa a tornar al pinyol del 4de7a, doncs la veritat és que molt bé: haig d'ajustar la força que faig al segon, que em va demanant constantment que afluixi, però un cop arribat a aquest punt, certament va anar molt bé, es va aguantar prou bé i l'Ignasi va baixar del pilar abraçant-se a tothom perquè per fi l'havíem tornat a descarregar. Pel que fa a l'estructura del quatre, des de dins la vaig veure prou bé, però tampoc en vaig veure gaire cosa, perquè estava pendent del pilar Em van dir que l'enxaneta del pilar va entrar-hi al revés, sembla que es va embolicar una mica per allà dalt, però es va girar tot sol allà dalt agafant-se amb els dosos, no sé ben bé com ho va fer perquè no ho he vist. En resum, que prou bé tot plegat, era el tercer 4de7 descarregat i el cinquè comptant també els altres dos.

En tercera ronda era el torn del 4de7, que va pujar amb els segons que ja deien que no acabaven d'estar còmodes. Aquestes incomoditats es van anar fent grosses i el quatre, al a descarregada, estava completament estrafet, que deien abans, amb unes mides escherianes i les agulles cadascuna a casa seva. És clar que haurien d'haver desmuntat el peu, però total, per un 4de7 de no res, per què complicar-se la vida.

I potser això va ser tot. El nostre pilar de 5 va anar bé; mentre el descarregàvem, anàvem sentit com queien els de les altres dues colles. I si a Castefa només nosaltres vem fer pilars de 4 de sortida, aquesta vegada vem ser nosaltres els únics que no els vem fer. Sembla que la raó és que no estaven previstos, però com que les altres colles havien caigut, els van voler fer, però nosaltres ja estàvem majoritàriament desenfaixats.

Després d'allò vem anar a un parc de la vora, on els jerquis del barri muntaven música enllaunada (DJ), i tot i les dificultats per aconseguir-ho, al final ens hi vem estar una estoneta no pas curta. I apa, cap a Esplugues i aviam què passa a CanVi aquesta setmana.

 Els resultats:

Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, id4d8, id4d8, 5d7, 7d7, 4d7p , pd5(i), pd4
Castellers d'Esplugues: 2pd4, 3d7, 4d7a, 4d7, pd5
Castellers de Castelldefels: 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5(c), pd4

Les fotos, a Flickr: Patri i Lídia.