La Revista

Hi ha el moment màgic de dir, o esclafir: he enllestit La Revista. En majúscules, perquè la revista es diu La Revista. L'has enllestida, la mires en pdf i la somnies en paper. Això és tot. Demà la imprimiré a la feina. La llegiré. Em cagaré en déu i en sa puta mare, pels errors que se m'hauran esmunyit, sibil·lins. Però la revista, La Revista, serà un fet. Després d'hores de pensar-hi, gairebé és qüestió metafísica, és la raó de viure durant uns dies, tot el meu món gira entorn seu: les classes, la política, la feina, i fins i tot els àpats: avui no he dinat. El meu món és tan petit com la revista, que ara està penjada. Això és tot. Bo, dolent? Tant se me'n dóna, al capdavall. Al final, l'únic que importa és nar sobrevisquent satisfet d'un mateix.