Article xungo per a la Crònica de la Vida d'Esplugues
Després d’una primera part de temporada molt bona, el setembre es presentava molt prometedor. Els objectius principals eren molt ambiciosos: el primer 4de8 de la nostra història, la recuperació del 2de7 —carregat només un cop, l’any 2009— i la del 3de7 aixecat per sota, que havíem estrenat l’any passat i que ens havia caigut aquesta primavera a la vila de Gràcia.
Els assajos van començar molt forts i, davant la sorpresa de molta gent, vam descarregar sencer el 2de7 amb xarxa en un assaig històric i multitudinari. Tot i que el cap de colla no ho va anunciar el mateix divendres, aquell diumenge, l’Onze de Setembre, la tornàvem a portar a plaça a Montblanc. La torre va pujar molt bé de mides però, en passar la canalla, es va esberlar, amb tan mala sort que, a causa de la nostra llenya, va quedar molt malferit un membre dels Minyons de l’Arboç que ens feia pinya i que era familiar d’un casteller nostre. En Ramon Rovira va traspassar el dijous d’aquella setmana, que era la de la nostra Festa Major.
La setmana va ser molt dura per nosaltres i vam haver de descartar tots els objectius que ens havíem proposat, perdent d’aquesta manera una oportunitat d’or per fer el salt als castells de vuit. El dissabte de Festa Major vam assistir a l’emotiu funeral de Ramon Rovira, abans de «celebrar» una Prediada per oblidar amb dos intents desmuntats de 3de7 amb agulla.
L’endemà, per Diada, ens plantejàvem una actuació tranquil·la, amb el 5de7 com a millor castell. La gran notícia va ser el primer castell de 9 pisos alçat al nostre poble, gràcies a uns Minyons de Terrassa que ens van venir a donar un cop de mà a l’assaig de dijous i que ens van fer costat en tot moment. També hi van actuar els Castellers de Sants, padrins nostres, que van oferir castells de vuit sense problemes.
La següent actuació va ser a Torredembarra, al Concurs de Colles de 7, en què la nostra hi anava com a favorita. Començàvem amb un 5de7 clavat i seguíem amb un 2de7 esplèndid que tanmateix vam haver de desmuntar per indecisions de la canalla: això feia que haguéssim de passar ronda i anéssim penúltims al Concurs. A tercera ronda remuntàvem amb el 3de7 aixecat per sota, el primer de l’any, que va anar molt anivellat i ben compassat. Per quedar en primer lloc havíem de fer un castell relativament fàcil per a nosaltres, com ara el 3de7 amb agulla, però per comptes d’això vam provar el 2de7 novament, perquè sabíem que era al nostre abast i ens en volíem treure l’espina. El castell va tornar a aixecar-se molt bé i a bon ritme, però en baixar la canalla, quan ja havia passat la pitjor sotragada, va acabar petant per dalt sense avisar. En tot cas, quedàvem primers del Concur7 i tornàvem a Esplugues més contents que uns gínjols, no per haver guanyat sinó pels grans castells que havíem assolit.
Finalment, el 16 d’octubre celebràvem el II Memorial David Carreras, membre fundador de la colla i president i cap de colla molts anys, a més de ser una persona molt coneguda i estimada d’Esplugues. Allí hi tornàvem amb el 2de7, que novament va quedar només en intent desmuntat, just quan ja era a punt de carregar-se, una altra vegada per indecisions de la canalla. En primera ronda havíem tornat a descarregar el 5de7, amb molts canvis a tronc, el dotzè de l’any. En segona ronda havíem aconseguit fer l’aleta al segon 3de7 aixecat per sota de l’any, el quart de la nostra història, encara millor que el de Torredembarra. En tercera ronda era el torn del 2de7 desmuntat, i en repetició aconseguíem un 4de7 amb agulla sense història, un pèl més remenat que de costum.
En resum, després d’aquestes setmanes, podem dir que hem acomplert la major part dels nostres objectius, recuperant la torre i segellant dos 3de7 aixecats per sota excel·lents. Tot això, hem tingut força mala sort, que ens ha impedit assaltar el principal objectiu, el 4de8, que ara per ara sembla que va curt de pinya i que es complica per a un futur immediat si no es redreça la situació. El 2de7, finalment, amb dos intents carregats i dos intents desmuntats, i amb el daltabaix de Montblanc l’Onze de Setembre, és complicat i esperem que, un cop li acabem de prendre la mida i ens espolsem els nervis i les pors, la puguem descarregar ben sovint.
Mentrestant, però, salut i castells!
