Doncs ja hem tornat de Guissona, torneig intercasteller de futbol sala que fa uns deu anys que es celebra en una població diferent en cada edició. Després d'alguns anys que no m'hi havia quedat a dormir (potser només ho havia fet a Mataró i Reus, però bé) enguany sí que m'hi he quedat, cosa que redimensiona molt l'experiència, esclar.
Vaig arribar-hi a la tarda, quan la colla jugava el tercer partit de la fase de grups en què es disputava la primera posició amb els Moixiganguers d'Igualada, una colla amb què tenim força bon rotllo. Vem arribar-hi just a l'hora que marcàvem el segon gol a poc temps del xiulet final: dos a zero i primers, el nostre rival als encreuaments serien els Castellers de Castelldefels, que al final van acabar dels cinc primers, diria. El partit contra els Moixis va estar envoltat de polèmica i villarato: com que vem arribar-hi quan ja era punt d'acabar, ens vem perdre un penal o una cosa així que l'entrenador dels igualadins, en Pau Mestre, considerava un cas flagrant d'ajudes arbitrals. Al vespre, esclar, veient el partit del Barça, amb expulsió de Piqué i tal, devia veure-hi reflectida la mateixa injustícia. El cas és que Moixis moixos, com comentàvem per Twitter de camí a Guissona, i fent una mica de conya per allò d'enfonsar-los en la misèria, haha.
Els dos primers partits, contra Caldes i Nyerros, els vem guanyar amb força solvència, sembla ser. El quart partit, el dels encreuaments contra Kastefa, ja no va ser tan senzill. Els de Kastefa eren bons i nosaltres teníem el punt de mira desviat: vem acabar zero a zero i ens ho jugàvem als penals. Des del sector hooliganesc de la colla, que érem jo i poca més afició, amb una estelada, un domàs de la colla i força cervesa, anàvem mirant de picar els de Kastefa, enfotent-nos-en cada cop que algú es deixava caure, etcètera. Malauradament els penals són una puta loteria i seguíem tenint el punt de mira desviat, de forma que vem perdre i, per tant, vem perdre l'autobús que ens hauria permès de fer un molt bon paper en la classificació.
Encara vem tornar a jugar un altre partit aquell dia, contra els Castellers de Sabadell, sembla ser, que vem guanyar. A mesura que avançava la nit tot es feia més fosc; abans que es fes gaire tard vem nar al bar a sopar i veure el Barça, un partit molt lleig. Després vem anar a sopar al poliesportiu i a fer un gintònic a un bar i, en acabat, vem tornar als concerts, que per la borratxera que portava acumulada vaig poder veure força bé. Els de Kastefa estaven al costat nostre, els maleïts! I a quarts de cinc vem enfilar cap al lloc de dormir, a tomballons i escoltant la Mar que deia que no em puc emborratxar tan sovint.
L'endemà, ahir, vaig llevar-me amb una trepitjada a la mà esquerra que no sé qui ni com me la van fer, i amb una mica de ressaca que vaig passar-me amb més cervesa. El primer partit del dia era contra Lleida, que vem guanyar per dos a zero, i vem anar cap a la pista del costat per jugar l'últim partit del dia contra Sant Pere i Sant Pau, que també vem guanyar: vem quedar dels últims dels primers, tretzens segons em diuen. La final la van guanyar els Castellers de Vilafranca, tot i que tot el públic anava amb els Capgrossos, i vem tirar a dinar menjar del Guissona i vi del Guissona del que val un euro l'ampolla.
Un gran cap de setmana, però em tremolen les cames tot i no haver jugat a futbol, he dormit més de dotze hores i la ressaca comença a marxar-me ara gràcies a l'ibuprofeno de les onze. Molt bona organització dels Margeners i un ambient casteller esportiu i lasciu molt maco, com sempre. Per molts anys.
