Vaig escriure això per a Directe, que és una visió més o menys objectiva del que va passar, sense enfangar-me pels llots habituals que acostumo a calcigar amb la meva àvida ploma:
http://www.festadirecte.cat/els-borinots-repeteixen-la-classica-de-8/
Es tracta d'una anàlisi asèptica i, per tant, sense gaire suc ni gaire bruc, tot molt d'anar per feina sense acabar d'orxegar la fel de sempre. Però tant és, que rondino massa, després...
L'actuació era en principi a les Corts, però la pluja constant d'aquests darrers dies (ja en portem cinc dies seguits) va obligar a l'actuació indoor al local d'assaig dels Castellers de Sants. L'any passat (o va ser l'altre?) havíem actuat al dels Castellers de Barcelona també per la pluja. Així, volant d'Esplugues als Comtes de Bell-lloc per la carretera de Sants, vaig aparcar la meva bici voladora a les dotze en punt i vaig anar observant l'ambient, un pèl enxubat en la gàbia de ciment i vidre on havíem d'alçar els castells.
Em deien que si no es poden fer castells al carrer, que és on toca, val més no fer-ne, perquè els castells engabiats no tenen gaire sentit. És veritat, però també és cert que les colles tenen una temporada i uns objectius que durant les actuacions es van desenvolupant i, per tant, saltar-se'n una és un petit contratemps.
Segueixo dient obvietats. En el sentit aquest de «temporada global», l'actuació d'ahir també forma part d'una nova història que s'han empescat, un «triangular» o actuació itinerant entre les colles d'ahir (nosaltres, Sants i Poble-sec). Es tracta d'una diada a inici de temporada en què podem anar agafant embranzida i ajudar-nos mútuament. Els Borinots, per exemple, volen fer el 2de8f d'aquí dues setmanes, i nosaltres ahir vem seguir rodant castells i també van haver-hi estrenes a plaça, o «local d'assaig», emmurallats entre ciment i vidre. Els castells es veien bé de fora estant, però:
El Lluís havia anunciat 5de7, 4de7a, 3de7a i pilar de 5 a l'assaig. Seguint la tradició de contradir-se ell mateix, al final vem descartar el 3de7a —un castell que mai no m'ha acabat de fer el pes— per fer un simple 4de7 en tercera ronda, castell amb novetats a segons i quarts. Albíxeres!
Però anem a pams. En primera ronda descarregàvem un tremolós 5de7 sense perill en cap moment, però que vist des del pou del castell en algun moment feia patir una mica.
Uns problemes que si fa no fa es reproduïen al 4de7a següent, en què per baixos i segons tot eren remors de desconhort i d'ànimes infernades, però que també vem descarregar sense cap flaire de llenya.
Al 4de7 sembla que, malgrat les novetats —l'Ignasi i la Irene— el tronc va estar molt ferm i tota la pesca i reguitzell de sinònims que se solen dir en aquests casos. En aquesta foto, surt amb una mica de cara d'esglai:
L'Ignasi estava més tranquil, o la processó anava per dins.
O vés a saber. Segons em deien, el canvi de plans castellers era per rodar els castellers nous, bàsicament, cosa que em sembla de puta mare, perquè de vegades abans semblava que per la dèria de voler anar massa a totes aquesta mena de coses passaven més per alt. Però jo què collons sé, si no m'entero de res. L'únic problema de no fer el 3de7a —que diuen que no estava prou assajat però aquestes coses les fem sense gaires dificultats— és que vem igualar l'actuació del Poble-sec, però què hi farem. D'altra banda, els castells dels Bandarres van anar tots una mica més remenats del que podrien anar, però els van descarregar tot i que semblava que en algun cas se'ls fotrien pel barret. Em deia el Jordi que el segon de la rengla del 5 havia fet una passa enrere i s'havia posat damunt el contrafort del seu baix...
I això és tot, per avui. Vaig passar per casa per escriure la crònica de més amunt, vaig dinar i vaig passar per la Closca perquè jo tenia la càmera per veure els castells, que al vídeo sempre surten més parats. A plaça, però, els veia força bellugadissos. I això també són sinònims per no dir «moguts» o «tremoladissos», que també he acabat dient. Vem fer unes partides de butifarra i ens van fer fora de la Closca cap a les 9 o les 10.
I això és tot, en efecte. Diumenge vinent actuem a Figueres. I a veure si no ens plou, com hi ha món.
