Bé, la idea per al diumenge era portar el 3de7 aixecat per sota, que havíem fet per darrer cop a l'octubre o novembre del 2011. L'any passat se'ns va entravessar, hi vem caure tres o quatre vegades i el vem deixar estar per centrar-nos en el 4de8. Recordo quan es va anunciar que el deixàvem aparcat. Era una mena de derrota que la tècnica del moment va vendre, si més no tàcitament, com un fracàs estentori. A mi em va tocar molt els collons però ja em va estar bé abandonar-lo perquè el 4de8 era un castell que necessitàvem i va estar molt bé i blabla.
Fins divendres no es va acabar de descartar el 4de8. Tot i que a mi em semblava ben palmari que no el faríem, la tècnica va deixar enlaire el tercer castell (7de7, 3de7s més una incògnita). No sé què pensaven fer, però parlant amb algú de la colla em va semblar força emprenyat perquè pensava que s'havia jugat una mica a la puta i la ramoneta amb aquesta possibilitat. És probable, i si l'haguéssim tirat a tercera ronda m'hauria semblat un despropòsit, de manera que no sé com interpretar això. Diria que en vaig parlar enmig del terbolí alcòholic a la tarda a la Closca amb el Lluís o el Jonàs, i no sé què em van dir. En fi, tant se val.
Arribàvem a plaça cap a les 12.30 després d'una mena de cercavila menada pels Diables, que van cremar davant l'església, acció que va esborrifar l'imbècil del mossèn (suposo que no llegirà això i, si ho fa, cosa molt improbable, que pensi que això només ho escric a títol individual i que la meva colla no comparteix en cap cas les meves estúpides opinions i que si vol em pot excomunicar), que va eixir esperitat de la rectoria o de no sé on amenaçant-nos de no deixar-nos entrar avui al Gran Temple Catòlic i blabla. Malauradament, jo no hi era i m'ho vaig perdre, però m'ho imagino de manera molt còmica i paròdica i penso que se'n pot anar a menjar merda de bolquers de nadons batejats.
Després dels dos pilars de quatre d'entrada per totes tres colles (ens acompanyaven Saballuts i Lleida) nosaltres obríem plaça amb el 7de7. I aquí tornem amb els mateixos problemes: no sé exactament com van anar els castells perquè només veia la meva part de pinya i tronc, el vídeo de la Quarta Ronda no em va aprofitar gaire i els comentaris a plaça eren diversos. En tot cas, el tres, que és on jo era, estava molt bé, la pinya no era tan claustrofòbica com les de l'any passat i així Truita de Ceps al sac.
Val a dir que al món casteller hi ha uns quants detractors de les truites, lobby en el qual m'arrenglero. Aquest castell vem començar a assajar-lo no sé si el mateix dimarts o molt poc abans i només vem fer-ne un parell de pinyes a l'assaig de divendres, o potser només una. És un castell que s'aguanta sol i on puja molta gent i me n'alegro, però és una petita aberració que ja m'està bé fer-la en comptades ocasions.
En segona ronda portàvem el coi de 3de7 aixecat per sota, que hem assajat en temps rècord i que jo no les tenia totes que el descarreguéssim. Hi havia una certa tensió blau elèctric i era important per desempallegar-nos dels fantasmes de l'any passat, per tenir una part de la feina feta de cara al setembre i perquè collons, ja tocava, macagondéuisaputamare. El castell va pujar compassat i tot el que s'acostuma a dir. En les dues darreres aixecades, que com tothom diu són les xungues etc., es va desquadrar una mica i almenys a la buida, que és on jo habito normalment d'agulla, li va costar una mica redreçar-se i aturar el moviment.
En Jaume I, segon a la buida, deia que havia patit com un verro, però amb quarts fora la celebració ja s'havia estès i és que li teníem ganes, al putu castell dels pebrots. Estava tan content que vaig perdre el mocador de Ganàpies, que com que no en tenim cap més a la colla em va ser retornat en qüestió de minuts, amb una birra pel mig.
Així, amb la feina feta, vaig anar a fer la primera birra i cap al 5de7 d'agulla altra vegada. No el recordo gaire, no em va semblar gaire problemàtic. Sisè 5de7 al sac i apa.
Per acabar, dos pilars de cinc d'esquena a l'església per ofrenar els nostres culs al mossèn, i a cagar a la via.
Les altres colles van fer la seva. Lleida va assolir un 4de8 del tot estrafet amb un segon que s'enfonsava. Era a la pinya, me'l mirava de cua d'ull i patia força. Havien començat amb un 2de7 força maco, seguint la tradició de plantar-nos-el a la cara cada diumenge, i van plegar crec que amb el 5de7, que vaig veure de lluny. Bona actuació dels lleidatans, que també van fer els deures abans de vacances.
Pel que fa a Saballuts, com és tradició seva, portaven poques camises però proutes per plantar castells de vuit una mica pels pèls. Van fer el 3de8 força bé i van desmuntar el 4de8 tot seguit a causa de manca d'efectius. Van acabar amb 5de7 i 4de7a. El 5de7 se sol dir que era el castell d'en David Carreras i ahir totes tres colles el vem fer. Estaria molt content...
Dinàvem al Lola Anglada amb una calor escanyant i passàvem per la Closca a empitofar-nos. Volíem fer una mena de festa d'estiu però va ser una sessió de Quarta Ronda habitual. I jo vaig descuidar-m'hi el mòbil carregant-se, llamp de déu. Algú el té? Gràcies, cabrons. (etc.)
Doncs res, després d'aquesta actuació, sense mirar resultats, podria dir que estem millor que l'any passat en el sentit de castells descarregats, amb el 4de8 amb força números de poder-se repetir i amb canalla nova que va polint-se i que ens hauria de permetre de fer el 2de7 en el segon tram, si tot va bé. Si tot va bé, ara mateix que estem un pèl estancats, podrem esbotzar registres al setembre etc. Caldrà que hi siguem tots etc. Ja veurem, etc.
