Escoltant Quimi Portet i llegint, molt a poc a poc, el Serrallonga de Balaguer passat per Pujols, actualitzant totes les xarxes socials de castells inclosa la pàgina web, en una nit xafogosa d'un dia llepissós, volarem a aterrar al llit a morir unes hores per ressuscitar demà en la lenta mort de cada dia, i l'estiu lluminós de canícula ablanida irradiarà insolent les platges daurant gambots com imbècils mentre que els que no faran oposicions a melanoma les faran a cirrosi o càncer pulmonar, sigui pel tabac o pels meravellosos efluvis del trànsit de la ciutat anticiclònica, alhora que altres que havien deixat de fumar ara es tornen al·lopècics també irradiats d'inanitat abassegadora.
I a la puta merda.
