El vespre ja era fosc i els repussalls de la darrera borrasca de febrer feien que la merdissalla del carrer s'envolés en capricioses giragonses. La gent, no gaire abrigada, anava amunt i avall per acomplir amb diligència subpirinenca els deures domèstics o laborals. I el protagonista de la història va tombar la cantonada i va entrar al local de menjar italià ràpid de la gran avinguda del poble, fendida pel mig de les entranyes per un ferrocarril verd carrisquejant.

La cua gairebé sortia de l'establiment comercial: una oferta limitada en el temps n'atreia la bordissalla a patolls. El protagonista va apujar el volum de la música lleugera, melodiosa i bel·lísona:



Al mateix temps, va extreure el llibre del bell Sterne de la bossa i va llegir els viatges sentimentals a través de França i Itàlia d'aquell bon angloirlandès; mentrestant, la corrua avançava a pleret cap a la caixa registradora. La farfutalla anava aplegant-se al seu darrere i barbotejava estranys mormols amb accents de l'Orc. Quan li tocava demanar la comanda al protagonista de la història, un infraésser de l'Estix que pudia a morts va interposar-se entre ell i el paio del davant per demanar un turonet de deu coques italianes; un cop això fet, es va tornar a asseure en un racó ombrívol de l'establiment infernal.

El nostre protagonista va travessar la sala i va col·locar-se a la segona filera, que avançava tan a poc a poc com la primera, com ànimes damnades resignades a recollir el fruit del judici del jutge de la caixa. I com es podrien descriure els udols de dolor i els planys dels infernats en aquell racó d'inframón? No es pot; el protagonista va apujar el volum de Wormed i va mirar de viatjar de Calais a París per abstreure-se'n.

I la corrua va anar abismant-se per l'estimball de l'avern, i el protagonista va arribar al mostrador i va presentar els comptes que li havia passat el jutge, i l'ajudant de la gorra li va donar la seva paga mentre l'Infraésser de l'Estix a mort pudent tornava a la filera amb retard, i se'n va tornar el protagonista per on havia vingut, travessant el llindar infernal, pel qual ha d'abandonar tota esperança —en la humanitat— tot aquell que el vulgui traspassar.