I avui, en algun moment del mig matí, ha saltat la notícia: han talat una branca del Pi de les Tres Branques.
El Pi va morir el 1913, i durant aquests més de cent anys s'ha anat assecant i fent malbé. Una de les tres branques estava migpartida, mentre que les altres dues, despullades, romanien encara dretes. Ara només hi resta una branca sencera i la petita, allà al camp voltat de muntanyes i boscos prop de Berga.
El Pi era molt antic; a finals del XIX Verdaguer va dedicar-li una poesia i el va popularitzar com a símbol de la unitat dels Països Catalans. Des d'aleshores va ser un lloc de trobada de catalanistes i nacionalistes, des de fa temps bàsicament independentistes.
Jo hi vaig ser fa uns deu anys, en un festival de les JERC quan es feia a Arbúcies. Recordo que em va fer la impressió d'arbre mort i atrotinat; com que només hi veia dues branques me'n feia creus que allò fos el majestuós i esponerós Pi de les Tres Branques. A la vora, el Pi Jove em semblava més simbòlic que no pas l'altre.
Trúitert està esverat i els mitjans nacionalistes, indignats, i jo i el meu record i la poca gràcia que em fan els pous de les essències nacionalistes, més aviat indiferent. L'«atemptat», com en diuen, només pot ser obra d'espanyolistes, que ja l'havien amenaçat durant molt de temps.
Tot plegat fa que el matí sigui avorrit, amb una sonsònia enfadosa, un remugueig massa temps sentit: és molt cansat tot aquest estat de coses. Els esgarips del Trúitert i les telefonades i els crits de l'Institut del Teatre no em deixen corregir articles escrits en peculiars estats d'alienació mental que els fan il·legibles. I estic cansat, i tinc son, i avui haig de fer un examen que me la bufa molt, i jo també em fotria a destralades, i bona nit, i deixeu-me estar, i adéu-siau.
En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
