Arribàvem els ciclistes a hores esparses i ens aplegàvem a la trobada entre el carrer de Blesa i el de Blai del Poble-sec, lloc de gran vida nocturna. El diumenge tenia un cert ressol estrany i començava a fer una mica de xafogor. Els Salats de Súria, amb qui mai no havíem actuat encara en una actuació normal —només el 2011 a la Candelera de Valls i al Concurset— feien xivarri amb un altaveu estrident. I així anàvem arraïmant-nos-hi les tres colles per començar la història.
Nosaltres vem començar amb un pilar de quatre de dol en record del Joan Pastor, que havia estat a la Colla des dels inicis: les primeres fotos dels nostres castells són seves, per exemple. El dimarts anterior havíem fet el comiat al poble, amb l'Espluga Viva i els Diables i altra gent. Fins sempre...
I res, dels nostres castells no tinc ganes de dir-ne res. Vem començar amb el 3de7, que no recordo gens com va anar: crec que una mica destarotat, em sonen remors de totes bandes, però jo què sé. La Lourdes feia de baix al meu rengle (la plena?) i no va estar gaire còmoda en tota l'estona.
Seguíem amb el 4de7 amb agulla: en aquest castell, si no vaig errat, el Macis s'estrenava de segon al pilar del mig. Recordo força remenadissa pel quatre i coses per l'estil; també que el tacte de la cuixa del Macis és diferent del de la del Punki (del de la del!); el record és que el pilar va aguantar prou ferm i sense complicacions a destacar. I au.
En tercera ronda fèiem el 4de7, que a la foto surt prou bé. Plegàvem amb el pilar de cinc, i bona nit.
Mentrestant, els amfitrions, els Bandarres, que estrenaven local, havien començat amb un 5de7 i en segona ronda ens van plantar el 2de7: el primer de l'any, que vaig veure força millor que els de l'any passat. En tercera ronda van fer el 3de7, que no va acabar de pujar ben compensat però que van defensar molt bé. Van enllestir amb un vano de cinc.
Eeeeen resum: si fa dues setmanes ens havien fet el primer 3de7s de l'any, diumenge ens col·locaven la torre, dos castells que nosaltres anem assajant a un ritme tranquil, de cargol. Què deu passar a la nostra colla, que la gent no sembla gaire motivada, que en alguns assajos som quatre piules (com el del divendres abans, que a les nou feia pena), que no sembla que hi hagi empenta per tornar a fer aquests castells, encarar la torre, fer el 4de8, somniar amb coses com el 3de8 o fins i tot els folres, com fins fa quatre dies encara se'n parlava? No ho sé. És evident que a la Colla sempre li costa agafar embranzida i inèrcia, i que sense anar empenyent i posant una pastanaga al davant la gent no es belluga gaire. I jo què sé, esclar que mola fer castells nous (l'any passat va ser el primer en un grapat que no en fèiem cap de nou) i anar mirant sempre amunt, i comparar-te amb la colla del costat i voler fer-ho millor. Però no sembla que això piqui la gent de la Colla, ni sembla que hi hagi un discurs per picar la gent en cap sentit, o el discurs és com mig soterrat o tàcit o mig esfilagarsat i ventís, i jo què collons més sé.
O sigui que amb els Bandarres que segueixen creixent, i nosaltres que de moment anem al nostre ritme, assajant el 2de7 i el 3de7s i aviam quan els tindrem, vem enfilar cap a Can Bandarra. Molta cua per dinar i una mica cansat vaig anar cap a un kebab d'aquests i vaig pujar un turó, i vaig veure l'estesa de Barcelona fins a Collserola, i vaig baixar a pixar i a fer una altra birra, i va venir en Jaume Barri, que va fer una actuació semblant a les de Ganàpies (i que en un moment donat se'n va riure de mi), i vem gaudir de la trempera (i suquera) bandarra, que no se'ls acaben mai les piles, i al final vaig agafar la bici i vaig arribar a la Closca quan acabava la primera part del Barça, que va empatar contra no sé qui, però va tenir la sort que l'Atlético també empatava i que el Madrid s'esborrava de la Lliga. I aleshores, quan estava a punt d'acabar el Barça, la borratxera era grossa i vaig anar a dormir la mona.
I no tenim déu, tenim Jaume Barri.
