Un any més ha passat el Concurs, aquesta mena de biennal castellera que és com les campanyes electorals, que se'n parla constantment sempre i marca els tempos de les colles tant en any de Concurs com no, amb l'ombra de les puntuacions i les classificacions que s'estén ominosament en totes les actuacions, sobretot les més importants, i que encomana una manera d'entendre els castells —ultracompetitiva per guanyar el rival— a tot el món casteller, al públic que no ha fet mai cap pinya i als mitjans nacionals i internacionals, que ho deuen veure una mena de lliga amb un dia puntual de competició (com un play-off d'una jornada) i una fase regular d'uns dos anys. Tot molt boig, foll i lotcu. I puta Beumala.
De fet, tant se val què en digui jo, del Concurs: la tarda de dissabte en si, a banda de tot el merder que suposa el "certamen", és molt maca, més o menys tots ens donem un cop de mà, pots veure com els de Sant Cugat ho peten™ a l'altra banda de la plaça i com els de Berga fan el primer 4de8: el vaig veure a fora de la plaça fent una birra i em vaig cagar en déu quan van caure. I si et quedes de festa a la nit, l'endemà més festa castellera, amb més hòsties i escridassades i xiulets.
O sigui que res, dono per fet que no convenceré ningú que el Concurs així tal com està plantejat genera una imatge molt distorsionada del que és el fet casteller, una imatge que acaba esdevenint una realitat quotidiana, i com que les coses bones que té sembla que compensen les dolentes, doncs que així sigui i adéu-siau. Que ens llencin cacauets des de la grada.
De manera que pujàvem a l'autocart i fèiem via cap a Tarragona. Enguany per motius que no vénen al cas (hola accent diacrític) no hem fet gaire campanya pel Concurs: una de les coses d'aquest invent és que la majoria de colles s'associen amb colles que no actuen el seu dia (dissabte o diumenge o Torredembarra) i busquen camises o samarretes "prestades" de sota les pedres. Per exemple, m'he anat menjant tota la campanya dels Moixiganguers, que devien ser uns 300 a la plaça de braus. Nosaltres hem fet una campanya pràcticament inexistent i això s'ha traduït en només dos autocars i uns 140-160 castellers a plaça, que és el mínim per poder-nos plantejar amb garanties el 4de8. De fet, si no hagués estat per Moixiganguers i per Bordegassos, no sé si l'hauríem pogut tirar a plaça. Això de les "campanyes" per captar "camises" és igual que les campanyes electorals: s'activa de manera forta aproximadament un mes abans del dia del Concurs però és més o menys permanent durant la resta de temps (de fet, tothom sap que els castellers som una puta secta).
A assaig les coses van anar si fa no fa com acostumen a anar en aquesta colla blau electricista: la setmana de després de festa major va ser un desert, l'actuació a Cervera va ser lamantapla amb poca assistència, i ens plantàvem en la del Concurs amb aires d'incertesa sense saber què podríem fer. Sembla que vem haver de fer alguns canvis al 4de8 respecte a festes i en vista de les expectatives de poca gent a assaig i plaça, estaven espantats els manaires perquè s'ho veien molt pelut. Pel que fa al 2de7, l'havíem descarregat dos cops a assaig abans de festa major i el principal dubte era si D'UNA PUTA VEGADA ENS TRAURÍEM EL PUTU FANTASMA DE MERDA DE LA TORRE, que només havíem descarregat un cop a plaça fa dos anys. Durant la setmana, davant la meva pregona i insondable sorpresa, el vem tornar a descarregar dues vegades més. Ara sembla que és normal que les colles descarreguin sencer aquest castell sencer a assaig abans de portar-lo a plaça; jo no ho sabia, però el que és evident és que ens ha anat de puta mare sobretot pel problema que teníem sempre quan l'enxaneta travessava el pom de dalt, que entre naps i cols la primera estrebada ens esberlava la construcció. Però res, que jo no en tinc ni ideia, parleu amb algú altre si en voleu saber més. El cas és que ara tenim 5 o 6 torres descarregades a assaig, i amb la del Concurs, 3 a plaça.
Tot això és la prèvia del coi de Concurs, i si en tingués més ganes més en parlaria, però no és el cas. Resulta, doncs, que dissabte a quarts de dues ens aplegàvem a la Closca per pujar als dos autocarts i anar-hi nant. Feia temps que no passava pel peatge de Martorell. El mar Mediterrani encara és on era el darrer cop que el vaig mirar per la zona del Baix Penedès quan hi passava amb els trens de merda de la Renfe camí del Far West. Vinyes verdes vora el mar, Torredembarra i apa, Tarragona un altre cop. Recordo una tarda plujosa fent una birra sota el porxo d'un bar de la plaça de la Catedral com un dia especialment bonic i radiant, malgrat la pluja. Tarragona és refotudament bonica però alhora és refotudament lletja, segons per quin carrer voltes: a la mateixa Rambla Nova, on ens van deixar els autocarts, al costat de l'edifici vagament modernista d'Antoni Pujol "la Casa de la Punxa", hi ha un bloc horrorós de vidre i formigó que s'alça per damunt de tota la resta. Que res, que Tarragona esborrona i enamora alhora (vaja, igual que el Concurs, que és una puta merda i és magnífic alhora).
Anàvem xino-xano en xiroia cercavila suposo que pel carrer de Cristòfor Colom, que diuen que era un fill de puta o no cathalà o no, i mentre escuràvem una cervesa fèiem cua per entrar. Enguany escorcollaven lleument en l'entrada a plaça, però no gaire, la vritat, i ben bé hi podies entrar el que volguessis. Nosaltres actuàvem en la primera ronda conjunta, i com que no havíem de fer cap castell superior al 4de8 havíem d'anar per feina, enfaixar-nos i estar concentrats per fer el castell. En tot cas, trigaven tant a entrar les colles que vaig anar fer un tomb pel mig de la plaça, vaig saludar els berguedans i vaig anar travessant colles diverses, com la Jove de Barcelona, fins a la nostra pinya quan van sonar "Els Segadors" per megafonia, que vaig anar cantant mentre esquivava castellers. I res, l'speaker dels collons va dir el que havíem de fer les colles i quan va pronunciar allò que ja podíem tancar pinya, vem tancar pinya i cap amunt, que només tenim cinc minuts. Els Moixiganguers en massa ens van ajudar a tancar cordons, i els Bordegassos també per l'altre costat, les agulles estàvem molt còmodes i apa, els segons que ho van veure bé i va anar enfilant el castell amb una facilitat sorprenent que jo no esperava. Els assajos havien anat bé però tampoc havien anat espectacularment, anàvem un pèl justos de camises pròpies i amb el record del primer 4de8 al Concurs, fa 4 anys, que és funest, malgrat que fa dos anys el vem descarregar.
Una altra perspectiva més elevada:
La pinya anava del groc al morat passant pel blau electricista del mig.
I una mica de fer el mico:
El 4de8 va anar tan bé que jo flipava mandonguilles. Vaig estar esperant que fos el torn dels Moixiganguers per tornar-los el favor de la pinya: van descarregar el 2de8f, no el vaig veure gaire però va semblar molt tranquil. I un cop el 2de8f fet, vaig sortir a prendre l'aire a l'exterior de la TAP i, amb una cervesa a la mà, vaig mirar a la tele gegant els castells de la segona tongada conjunta de la primera ronda. Diria que aquí vaig trobar l'Urpi Azu que no podia entrar a plaça perquè la Susa no el sortia a buscar, o sigui que al final vaig acabar entrant amb ell passant els dos filtres de seguretat com aquell qui res.
L'espectacle continuava quan vaig tornar a trepitjar l'arena i va continuar continuant un temps fins que no va ser l'hora d'enlairar cap als núvols el nostre castell, el 2de7, que ja he explicat una mica més amunt. Amb la confiança d'haver-ne completat ja cinc aquesta temporada (1 a plaça i 4 més a assaig) es tancava una pinya molt sòlida i professional, en la qual he recuperat la meva posició habitual de vent petit. Les altres colles ens voltaven força, els segons estaven còmodes, els terços que ho veien bé, van sonar gralles i xino-xano es va carregar i igualment es va descarregar. Les torres em semblen sempre que van molt lentes, la crònica del nostre web diu que hi van haver alguns dubtes; bé, en tot cas enguany sembla que tot s'aguanta molt bé i quan ja era tot fora llevat dels segons ja estava celebrant la puta torre amb ràbia continguda tants anys, amb tants problemes i merdes infinites que ens ha fet passar. Li haurem pres la mida, per fi? Ens passarà allò que tants cops ens hem sentit dir, "que quan descarregareu la primera totes les següents ja vindran soles"? En tot cas, a Tarragona vaig esgaripar un munt de mala hòstia acumulada durant molts anys.
Després d'això em vaig desenfaixar i vaig tornar a sortir al carrer, sol solet a fer una birra barata mentre a la pantalla unes colles queien i d'altres no. Em va fer molta ràbia veure caure el 4de8 de Berga, però què hi farem, ànimus.
Quan vaig tornar a entrar vaig anar pul·lulant i xerrant amb aquest i aquell i, quan ens va tornar a tocar, com que em quedava fora del 3de7 per sota, en vaig fer la foto. El vaig veure pujar més o menys bé, però al final sembla que les aixecades no van acabar d'anar a l'hora, però al capdavall es va aturar i descarregar en plena joia joiosa.
Ja havíem acabat, tot i que restava el pilar del final (sense pilar no es cobra), i encara faltava bona part dels castells de la tercera ronda i les dues de repetició o millora o com collons en vulguin dir aquesta terregada, o sigui que vem tenir molt de temps per discutir de castells, de la colla, del Concurs, de les altres colles, de l'ajuda de Moixis, del preu de les cerveses i de tot el que et dongui la puta gana. Molt contents d'haver tornat a igualar la nostra millor actuació, però sobretot d'haver descarregat la segona torre consecutiva a plaça (més les quatre d'assaig, amb xarxa), que això sí que és històric, fèiem pinya o fèiem birres o la fèiem petar fins que poguéssim fer el pilaret. El vem fer i fins d'aquí dos anys, Tarragona, que ara diria que ja no se m'hi ha perdut res.
Què més dir? Poca cosa més, crec que ja n'he parlat prou. Hi han moltes més fotos que he trobat per internet, però enllaçar-les totes em sembla un maldecap perquè, a més a més, per trobar-hi els nostres castells cal remenar-hi força. Mentre no en trobo més, hi deixo les de la Nancy i les del Manel:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157671239353214/page1
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157673403243282/page1
El resultat complet de dissabte és una sopa de numbrus que no crec que interessi a ningú. Torno a felicitar Sant Cugat i els Moixiganguers per les immenses actuacions que veu fer, fills de puta, i els de Berga pel primer 4de8, malaparits. Per la resta, salut, castells i putu Concurs de Tarragona.
