Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants, on actuem des del 2014, i sembla que cada cop ens va millor: el primer any fèiem el 4de7a com a millor castell, l'any següent desmuntàvem dos cops el 4de8, l'any passat el descarregàvem i enguany hi hem afegit el 2de7. De fet, és complicat que ara per ara ho puguem fer millor que aquest dissabte, perquè 4de8, 2de7 i 3de7 aixecat per sota representen la nostra millor actuació, que segons les dades hem repetit quatre cops més: per Sant Mateu del 2014, amb el primer 2de7 descarregat a plaça, i el 2016 també per Sant Mateu a més del Concurs i al Poble-sec per acabar temporada.
És a dir, la nostra millor actuació històrica comencem a fer-la una mica cada dos per tres, quan podem ajuntar una torre que més o menys ja tenim apamada amb el 4de8. Diuen que per fer el 4de8 necessitem per anar bé com a mínim 120 camises, la qual cosa significa blablabla.
Els assajos havien anat relativament bé, tot i que les pinyes de 4de8 anaven una mica tortes i el 2de7 no el vem descarregar sencer. Les proves netes de 2, 3 i 4 havien anat bé, i també les aixecades del 3 per sota. L'assaig de dimarts també havia estat bo, i semblava que si érem prous a plaça d'Osca ho podríem portar tot. De manera que vem passar el vespre-nit a la Closca i encabat vem anar a dormir per estar frescos l'endemà...
I l'endemà, com que tinc un quart d'hora baixant amb bici des de casa fins a Sants, no vaig sortir de casa ben bé fins tres quarts de sis. A plaça em van tornar a dir que aviam si arribo algun putu dia a l'hora de convocatòria (no hi trobo gaire sentit, arribant-hi a les sis ja em vaig haver d'esperar com a mínim mitja hora), vaig saludar el Sergi, que ha tornat per aquests rodals, i al final em vaig enfaixar. No vaig trobar l'Ibra, que és qui em fa les fotos, o sigui que vaig aprofitar que tenia el Sergi perquè me les fes ell i es recordés de quan pul·lulava per l'equip de comunicació. I després del 3de9f dels Borinots nosaltres vem començar a tancar tranquil·lament el 2de7. A mi m'havien posat de primer diagonal; les experiències en aquesta zona per mi són força claustrofòbiques i quan ja em veia esclafat i enterrat sota un munt de braços, vaig esmunyir-me per la meva esquerra fent camí per la pinya compacta i apa, a fer l'escaleta al rengle de mans, que més val que em trepitgin que no pas que m'entombin.
O sigui que vaig prendre el caminet de l'esquerra i em vaig poder mirar la torre de fora estant fent l'aranya. Tot plegat es va tancar amb calma i suavitat per tal de formar una puta roca que va veure o no com el tronc de la torre anava pujant amb calma i estabilitat. Per una vegada que tenia vistes al tronc, em va semblar que a la descarregada hi havia massa brandamenta per terços i quarts, però mirat al vídeo no m'ho sembla pas, sinó que estava molt ferma i tranquil·la. En fi, tercera torre de la temporada, amb tota la calma, les coses han canviat força.
Com que les coses anaven bé i al final érem prou camises i a més sobretot Sants ens acabava de tancar les pinyes perquè fossin prou resistents a diferència del que ens passa a assaig, doncs era el torn del 4de8. Diuen els de tronc que a plaça els castells sempre van pitjor que a assaig, però pel que fa a pinyes sovint passa tot el contrari, perquè les altres colles ens ajuden a afermar el pinyol. Des de l'agulla em va semblar ben quadrat i compacte, va pujar al primer peu amb decisió i amb decisió es va coronar, tot i que l'últim que havíem provat ens va caure, fa poc més d'un mes al Poble-sec. A la descarregada es va començar a bellugar una mica, i amb dosos baixant, per alguna raó, el meu segon es va començar a agenollar, sobretot de la cama esquerra. Amb quints encara a dalt em veia tot el pes del castell a sobre i no sabia si ho podríem aguantar, jo o ell o qui fos. No ho sé, vaig patir molt i em pensava realment que em cauria al damunt; els companys que tenia al voltant em deien que aguantés i que tu pots i tot plegat, i un cop descarregat em comentaven que en vaig sortir blanc (com a la torre, quin dia...). En tot cas, després vaig preguntar al segon com ho havia vist i em va dir que bé, que estava tot controlat. Ja pot ser, però jo per si de cas em cago en déu i sa puta mare.
Des de l'angle invers tampoc no sembla que hi hagués cap problema mínimament greu i al vídeo surt molt maco, o sigui que reconec que potser va ser un malson individual i que començo a tenir delírium tremens.
Després d'això podíem tornar a fer per cinquè cop la millor actuació de la nostra història, i al final sembla que tothom es va convèncer que si tot va rodat doncs acabem-ho de fer rutllar. Jo havia anat veient més o menys bé el 3de7 per sota a assaig, tot i que em diuen que havia tingut molts problemes. Dissabte era el dia i va anar pujant força bé, quan hi vaig entrar d'agulla vaig veure que el meu rengle anava molt bé, no sé si tan bé com els altres dos, si més no jo el vaig veure força plàcid.
Per acabar fèiem un vano de 5. Sembla que érem força justos pel vano i potser per això es va esperar a fer-lo pujar que acabessin els seus pilars els Borinots.
Podríem dir amb una mica d'immodèstia que així va anar la Diada d'Estiu de Sants. La veritat és que segur que va anar d'alguna altra manera, perquè cada cop més ho veig tot des d'una perspectiva més parcial i caòtica: no sé ni com vaig acabar sortint esblaimat de dos castells que en general van anar de puta mare. Encara em fan mal les cames d'intentar aguantar el 4de8; si estava tan controlat potser el podria haver deixat fer tot sol. Pel que fa a la valoració de la diada, realment va ser molt bona: vem estrenar el 4de8 i també el 3de7 per sota, vem tornar a fer el 2de7 i a més sembla que tot plegat sense gaires complicacions, malgrat els nèrvits que hi pogués haver. Fins i tot els assajos van bé i el 3de8 sembla que sigui a tocar. Hem fet un 4de8 molt maco i hem repetit la millor actuació abans de vacances. La torre sembla també que ja és un castell més del repertori, sense cap fantasma enlloc. Vaja, tot sembla molt maco, per això aviam si és veritat i continuem avançant. I si no, sempre podrem ballar la Polca d'Ours.
I de cop i volta la txaranga va començar a tocar al mig de la plaça d'Osca i van anar voltant-hi una estona. La banda era una mica avorrida i no sabies quan es pansia i quan reviscolava ni per on es feia fonedissa. El correbars d'aquesta manera va anar podríem dir que avançant pels carrers de Sants fins al parc de l'Espanya Industrial, on tenen el Casal Independentista, on vaig poder pixar, i després va enfilar escales amunt fins a la plaça de l'Estació, on buscant una cervesa em vaig ficar on repartien les botifarres per sopar. Vem estar una estona llarga allà, escoltant un grup de rumba que em produïa borradura™. Després, de manera bastant il·lògica, vaig passar per Can Batlló, però no hi vaig durar gaire i apa siau, que la tornada fa pujada.
Això és tot. Ara una setmana sense castells i després a Igualada, que si tot va bé veurà un altre 2de7 blau elèctric. Ho sabrem d'aquí dues setmanes, ara aviam si la gent no s'adorm a la palla™ i continua venint a assaig. Apa, salut i merda.
Els castells:
@borinots 3d9f 4d9f 5d7 2p5+2p4
@cargolins 2d7 4d8 3d7s v5
@XicsGranollers 3d7 5d7 4d7 2p4
Fa gràcia perquè algú va dir que per comptes del 3de7s havíem fet el 3de8 i ara alguns mitjans es pensen que ja hem descarregat la primera clàssica de vuit. El 3de8 tal com està ara podria arribar per Santa Magdalena, tot i que fins fa poc l'opció més probable era Sant Mateu. Ja vorem.
El vídeo:
Les fotos:
Manel/mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157683026488993
Lourdes: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682932377604
El comiat.
