Dissabte passat hi havia el que hom anomena "Dia de la Colla", jornada en què es fan diverses activitats obertes al poble i tota la pesca. Però anem més enrere i parlem de l'Onze de Setembre, per anar escalfant els ànims.
Aquest era el segon any consecutiu que no actuàvem per la Diada i al final d'alguna manera es va decidir participar amb un pilaret als actes institucionals que organitza l'Ajuntament. Val a dir que nosaltres no hi anàvem mai i a tot estirar hi fèiem l'ofrena floral. És un acte sense suc ni bruc i bàsicament folklòric, al qual, com a partits polítics, només hi van oficialment el PSC i el que era CDC abans, de manera que potser també es podria considerar un acte partidista. D'entitats hi havia l'Esbart i els Bastoners, i nosaltres com a convidats de darrera hora, a més d'una coral d'Esplugues. Vem fer el nostre pilaret sense bandera perquè només hi havia la meva estelada i no ens fotéssim en merders, i apa, una sardana i aviam què havia de dir l'alcaldessa. I l'alcaldessa, en algun moment, devia ficar-se tota sola en un merder —jo no l'escoltava—, perquè el sector diguem-ne democràtic la va escridassar i li va demanar que "volem votar". Això la va fer emprenyar i va demanar respecte i coses d'aquestes. En fi, vem cantar Els Segadors quan va callar d'una puta vegada i cap a fer el vermut. La mani va anar molt bé, amb la major part de colles de tot arreu donant-hi suport, i res, es va fer de nit i cap a casa i aviam què passa aquestes dues setmanes.
Dimarts jugava el Barça i divendres vaig tornar a assaig, que va anar relativament bé però ja vorem què podrem fer per Festa Major. Encara resta tota aquesta setmana... La prova de folre de 2de8 va anar força bé, parlant d'altres temes.
I arribava dissabte amb tot d'activitats preparades durant tot el dia i un munt de gent apuntada que col·laborava en l'organització. Jo em vaig llevar cap a migdia i vaig decidir dinar a casa i a les quatre vaig anar a veure el Barça i em vaig perdre la xerrada del Martí de Saballuts sobre folres. Vaig aterrar a la pista vermella del Pou d'en Fèlix i era hora de fer castells amb Sabadell i Sants.
No sé si es desprèn o no del que he escrit fins ara, però no estava gaire engrescat per fer castells, però bé, em vaig enfaixar i a veure-les venir. De l'assaig de divendres i abans que ens ho diguessin, jo sospitava que faríem 5de7, 7de7 i probablement 2de7, i aquest "probablement" no és perquè el castell tingués cap problema, sinó per raons que no em ve de gust explicar. Érem sorprenentment segons en l'ordre d'actuació —suposo que faltava algú per arribar— i, després dels pilarets d'entrada, sortíem efectivament de 5de7.
En el cinc, per alguna raó estranya —crec que em van dir que encara hi ha escassetat d'agulles— vaig entrar-hi d'agulla. Era a la buida del tres i entre l'enrenou habitual es tancava la pinya i pujaven els segons i cap amunt. No el recordo gaire, la veritat: crec que va ser aquest en què el meu segon carregava més d'una banda al baix, però en general la impressió és que es va fer sense gaires més problemes. A les fotos el tres sembla obert sobretot per dalt, però des de dins el record és que va ser un altre 5de7 més; segons les estadístiques, el vuitè de l'any.
Després d'això tocava la truita de set, on vaig tornar a entrar d'agulla pel tres, aquella posició tota esclafada entre les mans de darrere, el baix i les crosses. Des d'aquest indret privilegiat vaig contemplar una truita força tranquil·la i parada, sense gaires esvalotamentes, és a dir, una raresa que fins i tot semblava bona de mides. Ja veus quins miracles ens esperen més insospitats. D'altra banda, era el primer 7de7 de l'any. Tampoc no és que el demanéssim a crits, però apa, ja el tenim, "novetat al Baròmetre casteller" suposo que diria el sonat aquell.
Com que no pregunto gaires coses darrerament no sé per què vem deixar el 2de7 pel final. Estava feliçment de quart lateral lluny dels perills claustrofòbics del nucli del castell, però el que hi havia d'haver darrere meu es va fer fonedís sense dir ni ase ni bèstia i al seu lloc se'm va fotre un gegant de Sabadell, que vaig convidar amablement a passar davant meu. Protegit per les seves espatlles vaig mirar alguna vegada cap amunt i vaig veure una torre molt tranquil·la que, sense més dades, només puc dir que és la desena consecutiva des de Sant Mateu de l'any passat; és a dir, ja n'hem fet tantes, cinc, com al 2016.
Després fèiem el pilaret de cinc i encabat una prova de folre a plaça. Les proves a plaça són una cosa que no m'ha agradat mai, però mira, si mai volem fer el 2de8f poder és el que toca. Ens van tornar a ajudar a fer la prova bàsicament els Saballuts, que són molt bona gent. Les sensacions generals no van ser tan bones com les d'assaig de divendres, malgrat l'ajuda de Sabadell, i ja veurem si la feina d'enguany es materialitza abans que torni a tenir grenyes.
Sobre l'actuació completa, va ser aquesta:
Castellers de Sants 2pd4, 3d8, 2d8f, 4d8, v5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 5d7, 7d7, 2d7, pd5
Castellers de Sabadell 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5
Com es pot veure, els Borinots van fer la tripleta de vuit, i els Saballuts, la clàssica. Suposo que són els nostres objectius a curt i a mitjà termini: repetir la clàssica per Sant Mateu si tot va bé i estrenar la tripleta quan el folre aguanti la torre en un futur indeterminat que esperem que no sigui gaire llunyà. I una altra cosa curiosa, i és que aquesta actuació que per mi és una mica grisa i sense pena ni glòria, és de fet la tercera millor que hem fet enguany segons no sé quina puta taula de puntuacions del Concurs de Tarragona. Les altres dues han estat les que han vist els dos únics 4de8 d'aquesta temporada fins al moment. Res, que m'ha fet gràcia veure-ho.
Sobre les fotos:
—Manel + mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157686835569443
Era l'hora de sopar i els intrèpids i estrenus cargolins paraven taula i cuinaven botifarres mentre jo feia una birra al paki de baix i deliberava si menjava un durum o un entrepà de botifarra. Va guanyar botifarra i al final en algun moment va tocar Arkadia Sound. Hi havia força ambient però com que no he estat a l'organització no sé si s'han acomplert expectatives. Després hi havia La Mulata, i en un moment no gaire tardà de la nit vaig desaparèixer.
I això va ser el meu Dia de la Colla, que més aviat va ser un tarda-vespre, just a una setmana de Festa Major, amb els totpoderosos i puixants Castellers de Vilafranca que ens meravellaran amb els seus gamma extra espectaculars i el repertori magnificent de gegantines torres humanes, i amb els Capgrossos de Mataró, que també ho fan molt bé i des de fa uns quatre o cinc anys ens fan castells de 9 a la nostra plaça, per la qual cosa almenys jo els estic agraït. Demà dimarts assaig, dimecres pregó, dijous assaig especial i a partir de divendres gresca nonstop.
Apa, salut i castells.
