Doncs au, tornarem a fer la crònica castellera de la cosa.
No he escrit res de la sortida a Laudio perquè va ser tot un merder de cercaviles, castells, garagardoa, txosnak i tota la pesca. Havia passat també per l'Aste Nagusia de Bilbo i ja vaig arribar a Laudio bastant fet caldo. Per la revista ja buscarem algú que tingui ganes de parlar del tema.
La setmana passada, tot just tornats d'Euskadi, vem començar assajos. Dimarts vaig allargar les vacances i divendres, que ja era setembre, vaig tornar a la Nau. Hi ha escassedat d'agulles i al pou del castell hi tenia companyia inusual. Tot i que no érem gaire pinya la prova de folre no va anar malament i aviam si va agafant forma. El «folrem Sant Just» sembla poc probable però vés a saber. Obrien la Closca després d'assaig per sopar i per jugar a botifarra, en què els fats ens van tornar a ser adversos. A més, cal dir que jo no tenia la nit més inspirada, divendres. Així i tot, vem arribar al final empatats a 48, però la darrera mà va ser desastrosa i dissortada i ens va enfonsar en la misèria.
De manera que sortia el sol dissabte i teníem junta multitudinària, però em vaig llevar massa tard i vaig anar directe al Clot, on actuàvem amb els Castellers de Barcelona. No em sona que hàgim actuat mai a la plaça del Mercat del Clot, o sigui que podríem dir que vem estrenar plaça nova per a nosaltres. Hi havia cercavila des del local de Barcelona, però jo me'ls vaig esperar fent una coca-cola i menjant alguna cosa (ja veus com ens hem de veure). Va arribar tot déu i apa, a enfaixar-se un altre cop.
Era una actuació d'aquelles de treure's la son de les orelles després de vacances i no érem gaires camises a plaça, i així ens vem prendre la cosa amb tranquil·litat. Vem sortir de 3de7, que va ser el 3de7 més parat i aturat i sense cap mena de res que recordo, tot i que segurament en devem haver fet algun altre com aquest. Des de l'agulla me'l mirava amb avorriment i tot, després de les emocions del 3de8 de Santa Magadalena. El castell estava com una roca tot i que l'acotxadora va pujar molt a poc a poc i el va alentir bastant. Doncs res, un altre 3de7 i a fer una altra cosa.
L'altra cosa era el 4de7 i també va pujar completament parat i sense cap problema, malgrat que la sensació és que segurament no era tan petri com l'anterior, però sí tan avorrit com el 3. Hi havia com a mínim molts canvis a la pinya, amb gent poc habitual a tot arreu, però no es va notar gaire o gens.
En tercera ronda sortia de l'agulla i em fotia de lateral interior del 5de6, que és la meva posició habitual als cincs i també és un lloc on costa de saber com va el castell. La sensació de galliner es va mantenir i l'estructura es va completar també sense cap problema.
Per acabar, el pilarot de cinc.
Pel que fa als de Barcelona, no acostumo a parlar de les altres colles perquè ja estic bastant curat d'espants i això de les camises d'onze vares sona bastant arnat i resclosit. La sensació que em van fer, sense parlar amb ningú de Barcelona, és que també anaven a mig gas i que els va servir per agafar rodatge i embranzida per més endavant. També hi ha la chronica del Tete de Barcelona que potser aclareix detalls tècnics i altres qüestions que jo ignorava:
https://tetecdb.wordpress.com/2017/09/02/sant-tornem-hi-2092017/
L'actuació completa va ser aquesta:
Castellers de Barcelona 2pd4, 3d7s, 2d7, 4d7, 2pd4
Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5
Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688083084286
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688548203705
Els Castellers de Barcelona ens convidaven a un entrepà de botifarra a la mateixa plaça. Alguns se la van menjar allà, i d'altres, com que era d'hora, se la van cruspir a la Closca o on fos. Vaig mirar de trascolar una birra, vaig pujar a la bici i vaig desfer el camí diagonal amunt fins al parc de Cervantes, on fent la pujada vaig notar que aquest istiu m'ha destruït bastant. Van posar el partit d'Espanya-Itàlia, però els italians devien estar dormint. A la mitja part vem posar els vídeos dels castells, que van generar una expectació colossal, i no gaire tard vem tancar.
Ara tenim aquesta setmana lliure, en què no fotrem una puta merda per l'Onze de Setembre com a colla de merda que som, i anar fent cap a l'invent del dia de la colla la setmana vinent i festa major l'altra. Pel que he sentit, ja veurem què podem portar per Sant Mateu, però mentrestant suposo que caldrà anar a assaig i aviam què construïm.
Salut, castells i que les partides de botifarra us siguin propícies llevat de quan jugueu contra mi.
