Darrerament amb prou feines escric sobre les diades, o ho faig molt tard, o deixo les cròniques a la nevera i no les trec mai a taula. Miraré de rescatar la de la Trobada del Baix després d'escriure la de Terrassa la setmana passada.
A Terrassa arribàvem amb el que hem anat dient o comentant els darrers mesos: som poca gent a assaig i costa d'assajar els castells de vuit. L'assaig del divendres havia estat relativament bo, però a plaça havíem de ser pocs i el 4de8 no es veia clar.
Altres anys havia anat amb bici a Terrassa, però aquesta vegada ni m'ho plantejava. El Pèpins i el Pèsol sí que hi van anar, però per muntanya, els molt bèsties, fet que els va obligar a córrer molt per arribar a l'hora, fins i tot a velocitat de tren. Mentretant, a plaça ens aplegàvem els Castellers de Terrassa, els de Berga, Moixiganguers i nosaltres i esperàvem a començar. Fèiem uns pilarets de quatre amb el domàs de democràcia pels presos polítics, tocaven Els Segadors i algú de l'Ajuntament llegia un manifest. I ja podíem començar.
Érem tercers i vem sortir de 4de8. Al final, segons l'assistència, no érem ni cent camises; és a dir, és el 4de8 amb menys gent que hem portat mai a plaça. L'ajuda de les altres colles era indispensable perquè no se'ns obrís com una magrana, com ens acostuma a passar a assaig. El castell estava prou bé de mides i va tirar amunt. Jo era a l'agulla i ja des del començament vaig veure algunes rebregades rares pel meu rengle; de fet, queia cap a la meva dreta i no hi havia gaire res a fer, perquè no teníem prou laterals que aguantessin per aquella banda, que a més feia baixada. El meu segon anava cap a la meva dreta, però el terç estava tort cap a l'altra banda. A més, hi havia el tremolí aquest constant que em semblava que era general però que potser només era del meu cantó. En tot cas, es va carregar i descarregar sense gaires perills i, amb tot, amb una certa comoditat. Mirant el vídeo, semblava maco i tot, i la gent a plaça deia que déu n'hi do, que veniu aquí i planteu tranquil·lament el 4de8. Suposem que el castell estava bé, malgrat que les sensacions del meu rengle no fossin gaire bones.
En segona ronda volíem fer el 2de7, però faltava un terç i mentre no arribava vem tirar el 5de7. Al meu lloc habitual de lateral interior de la descarregada de la torre, no vaig veure una puta merda, però la sensació era que no hi havia tant d'enrenou com altres vegades; al vídeo va semblar un cinc de tràmit i em sembla que algú em va confirmar que en comparació d'altres va anar molt bé.
El terç tocatardà era arribat, però la tècnica va decidir que pugés un altre terç al 2de7. Sembla que a banda d'algun petit problema de mides i de poctlles i la torre va anar bé; de vegades em sembla que els segons es belluguen molt, però després a l'hora de la vritat està tot molt apamat. Perfecte, doncs: la novena torre de l'any.
Acabàvem estranyament amb tres pilars de 4.
De les altres colles, no ho sé. Els Moixiganguers van fer la tripleta de 8 amb molta facilitat, els Castellers de Berga el 4 i 3 de 7 més un castell de sis, i els pasteleros no me'n recordo gaire, la veritat, potser la clàssica de vuit. Va ser una actuació amb força ajuda entre pinyes que va anar força ràpida malgrat que érem quatre colles i que nosaltres tanquem les pinyes a ritme de cargol.
Després d'això anàvem a la Closca a dinar, veure els castells, xerrar, etz. Fa uns dies que el comando botifarra està inactiu i vaig acabar jugant a allò que en diuen "el capitalista" o de mil maneres diferents. Al final vaig tenir sort i em vaig poder desempallegar d'una parella de tresos i... res, al final fins i tot vem passar una estona pel local de Cornellà, que havien acabat la temporada.
I ara, què? Doncs ara resta per fi només una setmana per acabar una temporada molt estranya. Se suposa que volem tornar a fer la clàssica de vuit. Ja veurem, perquè tot plegat és complicat.
I ara us enganxo la crònica de la Trobada del Baix:
La Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat. Un nom força llarch que a Twitter cadascú l'escurçava a la seva manera per fer hashtags. Jo feia anar #TrobadaBaix perquè és el més curt, però no hi havia cap colla que fes servir el mateix. Potser algun dia en alguna reunió de les que fan de tant en tant per pactar aquestes coses s'haurien d'aclarir. En tot cas, el desgavell en aquesta collonada és com l'exemple del desgavell que és aquesta diada castellera.
No volia començar criticant, però ja veus, ara estic de mala hòstia per la putaspanya i m'ha sortit així. En resum, érem relativament poca gent i l'assaig de dimarts previ a l'actuació per Tots Sants a Begues no va ser el millor del món, i em fotia una mandra immensa anar a la Trobada del Baix. De manera que a les 10.45 arribava a la Closca per agafar l'autocart i a les onze passades enfilàvem el camí amb més marrada de la història per acabar pujant els revolts de Begues. L'autocart intentava avançar els ciclistes i les motos ens avançaven jugant-se la vida i fèiem una cua bonica quan per fi vem arribar al poble. Feia molts anys, que jo recordi, que no trepitjava Begues; devia tenir uns dotze anys. I parlant de ciclistes, tres o quatre valents hi van anar des d'Esplugues. Fa temps que no agafo la bici per fer coses d'aquestes, i és molt improbable que vagi a Terrassa amb bici.
Vem arribar al lloc d'actuació molt justos de temps i se suposava que actuàvem en el primer grup (érem deu colles, diria, i s'aplegaven en tres grups diferents), però no sé què collons va passar que al final actuàvem en el tercer grup i, per tant, érem els últims de cada ronda. Teníem just l'speaker darrere nostre donant pel cul. Abans de començar, l'alcaldessa de Begues va dir no sé què i quan per fi va haver acabat va lliurar uns records a les colles. Que jo recordi, aquesta mena de records sempre es donen en acabar les actuacions, però en aquest cas era evident que l'alcaldessa venia a fer-se la foto, donar la cosa i fotre el camp esperitada. Aquesta mena d'actituds fan tan de mal d'ulls que no sé com encara les fan.
I se suposava que començava l'actuació. Aixecàvem dos pilars de quatre i algú m'informava que al final actuàvem en el tercer grup, així que anàvem a fer pinya als companys de Sant Feliu, que els teníem al costat. De les altres colles no en diré res per diverses raons: o era a la pinya i no vaig veure els castells, perquè no sé què van fer, perquè no les vaig veure o les vaig veure de lluny, perquè no sé en quin estat estan en la temporada, perquè no vull merders, etc. La Trobada, amb tantes colles de tantes coloraines, és distreta si tens ganes d'anar mirant i parlar amb la gent i tot plegat; com a "cosa", però, és bastant un avorriment, per dir-ho suau.
Quan ens va tocar per fi sortíem de 5de7. Com va anar? Ni puta ideia, per variar. Jo era al lateral interior de la descarregada de la torre i des d'allà dins només sents l'enrenou habitual dels nostres cincs. Em va semblar lent del cagar, també com sempre, però no em va semblar gaire remenat ni res per l'estil. Vaig preguntar els qui s'ho havien mirat de fora estant i em deien que molt bé. Doncs això, un altre 5de7, sembla que ben tranquil i sense gaires complicacions, i a esperar la segona ronda amb el 2de7.
La segona ronda em va oferir un altre canvi de programa, amb moltes colles que no actuaven alhora en els grups que els tocava. O potser ja havia començat abans, això. Vés a sapiguer, el desgavell era atabalador. Així podíem fer pinya a Sant Feliu i als Encantats de Begues amb més temps abans de tancar les nostres pinyes. Com que semblava que la ronda no acabaria mai, vaig sortir al carrer (actuàvem dins del pati d'una escola, tancats, aliens a la resta del poble) a mirar les paradetes i tal i tal, però em vaig encantar massa (deu ser cosa de Begues) i vaig tornar a entrar amb la pinya del nostre 2de7 que ja era tancada. Aleshores em podia quedar fora o tapar algun forat, que és el que vaig acabar fent. Com que era a la perifèria de la pinya, en un lateral, podia mirar de tant en tant cap amunt, i el que veia era una torre molt remenada. Sembla que un segon s'hi estrenava, o potser m'ho invento, i també sembla que era més de nèrvits que d'una altra cosa. El cas és que es va haver de defensar molt la torre però es va descarregar, amb el públic animant i aplaudint després de salvar la descarregada. A la crònica que vaig escriure pels Gausacs a Vilanova vaig escriure aixòs: "...els Bordegassos també portaven el 2de7. En aquest cas va començar a tremolar força aviat i es va haver de defensar moltíssim a la descarregada. La van controlar i almenys als espluguins ens van ensenyar que les torres treballades també es poden descarregar i no cal que es trenquin a la primera remenada." Bé, és evident que ara nosaltres també les sabem defensar. En tot cas, em sembla recordar que la dels Bordes estava bastant pitjor que la nostra.
Ja havíem fet el nostre millor castell i jo continuava pul·lulant com una ànima en pena per la plaça-escola-cleda, i decidia anar a fer la primera birra amb la xavalla que em quedava a la cartera, però com que havíem de voltar Sant Feliu i Begues i com que sembla que la tercera ronda va anar més ràpida que la segona, amb prou feines havia begut mig got que ja tancàvem pinya del 4de7 amb agulla. Malaurat castell, per cert. Feia de lateral del pilar del mig, com acostumava a fer sempre abans, i allà enclastat entre els baixos i les crosses i tot plegat, i amb el putu enrenou que hi ha sempre en els nostres putus castells, no tinc tampoc ni ideia de com va anar, però la sensació era de poca comoditat, si més no per allà baix. Pel que fa a mi, sembla que ara estic molt fort i el baix em va demanar que no apretés tant al segon. I res més, un altre 4 amb agulla.
Podríem dir que vem fer una actuació de tràmit, amb un 2de7 treballadet i tota la pesca. Podríem dir-ho. Jo no ho tinc clar. Estava tan avorrit de tot plegat que no en sé res. Després del nostre castell les colles que no havien fet tres castells tenien ronda de repetició, que em sembla que eren gairebé totes llevat de nosaltres —ara estic mirant la base de dades de la CCCC i sembla que tampoc no la van necessitar Matossers, Encantats, Carallots ni Sant Feliu. Els Castellers de l'Adroc —mira que hi han noms ràruts, al Baix Llobregat— ens demanaven ajuda per tancar un 3de6, em sembla —sí, així ho certifica la CCCC—, que van pujar al segon peu i que també van desmuntar. Resulta que nosaltres som els padrins de l'Adroc i que tot just comencen a caminar. Diria que en primera ronda van fer un castell amb aconxaneta. L'enxaneta del 3de6 que vaig veure era bastant gran, tot s'ha de dir.
Al final es van acabar les rondes de castells i tocaven les de pilars. Em van dir que faríem un vano de 5, però per continuar canviant de plans al final vem fer el pilar de 5 escarit perquè segons el putu speaker primer es farien els pilars de 5 i després els de 4. Que això signifiqui directament que no podríem fer el vano em sembla un 'non sequitur' de llibre, però bé, jo què collons sé de res. En tot cas, en ronda de pilars de 4 vem fer els dos pilarets que havien d'anar amb el vano, i llestos. Suposo que el que volien era fer pilars de 4 amb la resta de colles, i suposo que no tenien ganes d'inventar-se algun altre pilar a més dels del vano. Però jo no sé res.
Aleshores la gent va començar a desfilar cap a casa, cap a la barra o cap al lloc on havíem de dinar, mentre a la pista de l'escola la gent ballava la gran polca d'Ours versicolor multicoloraina etc. A l'hora de dinar hi va haver un parell de problemes: hi havia molta cua per poder dinar i no hi havia vi ni alcohol a taula, només aigua. D'aquí se'n va derivar l'altre problema: una cua kilomètrica també al bar del poliesportiu on dinàvem. No els vull criticar gaire: els Encantats van fer el que van poguer, són una colla força nova i tenen els recursos que tenen. Però bé, una mica de vi a taula per fer passar l'espera s'hauria agraït. D'altra banda, el bart era molt cart.
Què en podem dir, de tot plegat? D'una banda, que amb prou feines m'assabento de com van els nostres castells, a banda de sensacions i percepcions esbiaixades. Vaja, com sempre. D'una altra banda, tampoc no puc dir gaire cosa de la resta de colles, perquè en general no m'hi vaig fixar gaire, i valorar les poques que en sé alguna cosa em sembla també avorrit i molt esbiaixat. En general la Trobada em va resultar feixuga i avorrida, tot i que al capdavall va anar força ràpida i a dos quarts de tres ja havíem acabat. El sistema de rondes conjuntes, malgrat casos estranys, va ajudar força a agilitzar el tema. Sobre intents i intents desmuntats, doncs em sembla que respecte a anys anteriors va augmentar el nombre d'intents desmuntats, però de llenyes en recordo molt poques: de fet, mirant la CCCC, l'únic intent és el pilar de 5 de Castelldefels, i d'intents desmuntats no n'hi ha tants —onze— i es reparteixen en cinc colles. Crec que va ser la segona ronda en què més castells es van desmuntar, que va ser en la qual vaig anar a voltar i vaig fer tard al nostre 2de7. Altres anys valorava el nivell de la comarca i animava les colles, fins i tot, a continuar progressant i tota la pesca. Ara mateix estic força avorrit i no m'he pres la molèstia de comprovar res. Només sé que Castelldefels està força bé, malgrat la llenya del pilar de 5, i que Sant Feliu van caure fa poc i tenen un parell de diades per poder fer un castell de set i ser considerats segons la CCCC com a "colla de set". Parlant de sets, comptant segons la CCCC, enguany hi van haver 4 colles que vam fer castells de set; hi faltaven Cornellà i Esparreguera, que també en fan. Som sis colles de set a la comarca (bé, nosaltres som de vuit, però ja ens entenem), un fet que es podria considerar positiu. Els Castellers del Prat van fer el primer 2de6 i els Encantats no sé si van fer la seva millor actuació, però el seu cinc de sis, que els hi feia pinya, va ser bastant interessant. Per la resta, doncs no ho sé, més val que deixi d'escriure.
Ara aviam si passo les dades de la CCCC a la nostra base de dades i continuo escrivint això.
Castellers d'Esplugues 2pd4, 5d7, 2d7, 4d7a, pd5, 2pd4
Encantats de Begues 2pd4, 2d6, 5d6, 4d6a, pd5, 2pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4, id5d6, 2d6, 4d6a, 5d6, 2pd4
Matossers de Molins de Rei 2pd4, 3d7, 4d7, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de Castelldefels 2pd4, 5d7, id4d7a, 4d7a, 3d7, ipd5
Carallots de Sant Vicenç pd4, 4d7, 3d7, 2d6, pd5
Castellers de Gavà pd4, id3d6, id3d6a, idpd5, pd4
Castellers del Prat de Llobregat 2pd4, 4d6a, 5d6, id2d6, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6acon, id3d6, id2d6, id3d6, pd4
Castellers de Sant Feliu pd4s, 4d6a, 4d6, 3d6, 2pd4
Les colles estan en un ordre aleatori, no respon a l'ordre d'actuació ni a res en concret. Ara podria actualitzar el document que tinc de les trobades del Baix per avaluar castells i nivell i tot plegat, però se'm fa tard i haig d'anar plegant.
