Ara que obro l'ordinador parlaré de l'actuació del 25è Aniversari de Badia del Vallès que els Castellers d'Esplugues vem compartir amb Saballuts, Capgirats i Bandarres. Ho fem quatre o cinc dies més tard, per la qual cosa probablement els errors garrafals habituals avui seran encara més monumentals. Som-hi, doncs.
Badia del Vallès formava part de Barberà del Vallès fins fa un quart de segle, pel que ens diuen, que és una data assenyalada i s'ha de celebrar com cal. Segons la crònica saballuda (http://www.saballuts.cat/xxv-aniversari-de-la-independencia-de-badia-del-valles/), Badia és independent d'ençà del 14 d'abril de 1994 i, per tant, diumenge era l'aniversari exacte de la seva emancipació, que coincideix també amb la declaració de la república catalana per Macià el 1932. Diumenge era, doncs, un dia assenyalat: també era Diumenge de Rams, dia que Cristu va entrar aclamat a Jerusalem. Una professó per l'avinguda de Burgos ens ho recordava.
Més endavant nosaltres també en vem fer una, amb la Lina sota pal·li.
També hi havia anat amb bici. Vaig sortir a les nou de Gràcia i vaig travessar Barcelona per Travessera-Indústria-Meridiana xino-xano per agafar un camí del Besòs molt transitat fins a Montcada, per arribar a Cerdanyola si fa no fa pel mateix camí que per l'actuació del local dels Castellers de Cerdanyola de poc abans; de fet, vaig passar just pel costat del seu local, per davant del bar on vem veure la primera part del partit del Barça. Vaig seguir la carretera fins a l'entrada de Badia del Vallès, una població on no hi havia estat mai, que jo recordi: l'havia vist tot sovint des de la biblioteca d'Humanitats de la UAB, n'havia sentit a parlar tot sovint per raons diverses, però mai no hi havia estat. I impressiona força entrar-hi per la carretera on vaig entrar: tot d'avingudes engraellades de baluernes de pisos arrenglerades, tot plegat imponent i imposant. Vaig aparcar la bici en un parc i vaig anar cap a una plaça on havia vist una terrasseta amb bar; era, de fet, la plaça dura de l'Ajuntament, on actuaríem.
Vem començar amb un pilar de 4 de dol pel Jabonero. Com deia el mail de Junta, «l'Antonio el podem definir com un pencaire de la cultura popular espluguina, col·laborant amb l'entitat que fes falta i essent membre de geganters i castellers des de fa 25 anys, combinant aquestes activitats amb la seva passió, la muntanya.»
Després del pilar de dol fèiem els pilars d'entrada i començava l'actuació. S'ha de dir que tampoc és que tingui gaire història, la cosa: més aviat, per rodar o estrenar castellers i per anar escalfant, aviam si aixequem el vol. De moment hi ha molt poca cosa a explicar. Començàvem amb el 4de6, amb estrenes a tronc, que en aquella plaça enlluernava la concurrència:
En segona ronda portàvem un 3de7. El vaig veure des del balcó de la Casa de la Vila, des d'on no vaig veure gaire res a destacar. Va ser també l'únic castell de set pisos blau elèctric de la jornada.
Amb aquesta càmera no sé agafar les aletes. En fi, tant se val. En tercera ronda entrava de lateral del pilar del mig 4de6 amb agulla. Feia tant que no hi entrava que el vaig agafar com si fos el 4de7a i tombava el pilar cap a l'altra banda, on hi tenia el Pau Riba, tot un honort.
En aquest hi havia l'Erika a terços, que no sé si s'hi estrenava o no, com hi havia hagut l'Alba i el Pau al tronc del primer castell. Ja dèiem que són actuacions per anar estrenant coses. Ara anava a mirar si hi havia crònica al web per copiar coses, però la resposta és «no!». Ha durat poc. Mala sort. També s'ha de dir que vaig piular bé l'actuació:
Final 25è Aniversari #Badia
@saballuts 2p4 7d7 4d8 5d7 p5 2p4 p4balcó
@Cargolins p4 dol p4 4d6 3d7 4d6a p5 p4
@bandarres 2p4 4d6a 4d7 3d7 p5
@capgiratscdv p4+p4s 2d6 4d7 5d6 p5c
#castellers #esplugues
Com es pot comprovar, vem fer l'actuació més fluixa de la diada. Érem molt poca colla i vem fer el que podíem. Per exemple, un pilar de cinc per acabar:
Si voleu veure més fotos:
Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157677727002547/
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157704580275222
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157704582405912
I què més? Ens van convidar a un pica-pica que es va acabar de seguida i vaig posar la bici a l'autocart i cap a la Closca, on no vem haver d'esperar gaire els pollastres del Cardona. I, d'altra banda, vem descobrir un nou butifarraire: en Pol. I, a més, sap jugar-hi! La parella habitual Txus-Jep li vem donar peixet i vem jugar malament a dretcient una mà perquè ens guanyés i vulgui tornar a jugar amb nosaltres. Ell deia que la Closca és el paradís, amb futbolín, buti, cervesa i Disney Channel per distreure la canalla. Ja ho sabeu, doncs, badocs: com a la Closca, enlloc!
Però hi havia relativament poca gent i relativament d'hora vaig tornar cap a Barcelona, a descansar una mica.
Salut i castells!
